En la guerra bruta contra el procés independentista sembla que tot si val, el TSJC afegeix una altra línia a la ja massa llarga cronologia de la repressió del català http://ca.wikipedia.org/wiki/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0
L’objectiu: buscar la confrontació entre la ciutadania i entre les institucions, dels 600.000 alumnes escolaritzats a Catalunya només 17 famílies n’han demanat l’escolarització en Castellà, malgrat aquesta desproporció abismal el TSJC a dictat que si un sol alumne demana rebre l’educació en Castellà aquesta demanda haurà de ser atesa. El nostre exemplar i avaladísim model educatiu posat en dubte, no és perquè els alumnes tinguin un baix nivell de coneixement de la llengua castellana i catalana (no és així, les estadístiques diuen el contrari), es tracta d’espanyolitzar la societat catalana com en d’altres temps s’ha intentat, d’aquesta manera atiar un conflicte fins ara inexistent. Els monolingüistes demanen una “Cataluña bilingüe”, diem monolingüistes perquè la majoria de demandes venen de famílies monlingüistes que utilitzen el castellà, no hi ha monolingüisme català, Catalunya fa molt de temps que és bilingüe i multilingüe, no es camina cap a cap monolingüisme català, es caminà cap a un procés de secessió i contra això sembla que tot si val, fins i tot posar en joc l’educació dels nostres fills. La resposta de la societat catalana i de les seves institucions no pot ser altra que accelerar el procés de secessió, l’única garantia de tenir un sistema educatiu que reflecteixi la realitat lingüística de la nostra nació.