Què passava a Santa Coloma de Farners el 30 d’abril de 1640? 12 al 14 de maig XII Festa de la Revolta

S’acosta la Revolta! 12, 13 i 14 de maig, XII Festa de la Revolta dels Segadors

Tal dia com avui, el 30 d’abril de 1640, el terç napolità de don Leonardo de Moles (1056 soldats) s’acostava a Santa Coloma de Farners, venia de Sant Gregori, on ja havien tingut una topada amb la població,

 el comissari d’aquest terç, Joseph Thomas, es va avançar per trobar-se amb Montrodon i els seus homes a Santa Coloma i preparar l’allotjament del terç.

Montrodon (que havia arribat a Sta. Coloma de Farners el dia 27 d’abril), no era un personatge desconegut a la nostra terra, a més d’efectuar les detencions dels consellers i el diputat que s’oposaven als allotjaments, havia fet tancar els tallers tèxtils del Maresme que comerciaven amb França, va confiscar les mercaderies dels magatzems de la Generalitat que provenien de França (juliol, 1638, des que els francesos van entrar a la guerra, Felip IV va prohibir el comerç amb França, les institucions catalanes permetien el comerç amb França, ja que Catalunya es va mantenir al marge del conflicte entre la monarquia hispànica i la francesa fins l’any 1639) i també fou un dels encarregats de la persecució del bandolerisme al Principat, Montrodon va participar ell mateix en el procés, tortura i execució de Joan Sala, àlies Serrallonga. Es deia de l’agutzil que era un tipus violent, arrogant i propens a l’embriac, Montrodon va heretar la vara d’agutzil de mans del seu pare, els Montrodon (casa pairal a Taradell) des del segle XIII, havien tingut oficis lligats amb la monarquia. L’ofici d’agutzil formava part de la branca administrativa del poder reial al Principat, per sota del governador i els seus assessors, l’agutzil reial era el braç executor del virrei, una mena de “fiscal” de l’administració reial.

Són moltes les versions del que va passar a Santa coloma de Farners aquell 30 d’abril, les més conegudes diuen que Montrodon, els seus homes i el comissari del terç van arribar a Santa Coloma amenaçant de cremar les cases que trobessin tancades o sense ningú, i que davant d’aquesta amenaça un dels presents (a vegades es diu que foraster) va protestar (la versió més coincident diu que va dir: “us farà falta molta llenya per cremar-les”) i Montrodon li va etzibar un tret. Una altra versió ens diu que Montrodon havia ordenat que no es portessin armes, en veure que alguns dels presents en duien i que la gent estava recollint els béns a l’església, Montrodon es va irritar, un dels presents va protestar i Montrodon el va disparar. El poble es va encarar amb Montrodon i els seus homes, aquests fugiren a cercar refugi a l’hostal d’en Masó (a l’encreuament carrer Raval i el de la Creu) des d’on dispararen a la gent que els assetjava, els vilatans van calar foc a l’hostal, la versió del virrei diu que quan Montrodon ho veia tot perdut va demanar a dos clergues que estaven presents que els confessessin abans de morir i que ni aquest perdó els van voler donar. Fos com fos allí van morir cremats, Montrodon, el comissari Joseph Thomas, l’escrivà Antoni Pau Martí i el porter reial Jaume Sabater, un dels homes de Montrodon va aconseguir fugir.

Monrodon a l'hostal

Llibre d’òbits de l’església parroquial de Santa Coloma de Farners, 1640, foli 112 :

Any de la Nativitat del Senyor 1640, el dia dilluns 30 d’abril, dintre l’hostal d’en Masó, al raval de la vila de Santa Coloma de Farners, diòcesis Gironina, va morir D. Miquel Joan de Montrodon, Agutzil Reial, ciutadà barceloní, sense rebre els sagraments; el seu cadàver mig cremat, reconegut de la cara, tombat cap a terra, fou sepultat en un tumult del cementiri de l’església parroquial de la vila esmentada, a dia divendres , 4 de maig de l’expressat any.”*

(traduït del llatí, Historia de Santa Coloma de Farnés y su comarca, J.M. Millàs i Francesc Rabassa, pàg. 147 i Revista de Catalunya, De re històrica, Ferran de Sagarra, 1926) *Al llibre d’òbits de l’església parroquial de Taradell hi consta el trasllat dels ossos de l’agutzil Montrodon a la capella de Nostra Senyora de Montrodon a Taradell, el dia 8 de novembre de 1640.

Són molts els textos de l’època que podríem escollir per il·lustrar els fets del 30 d’abril, d’entre tots, aquesta carta dels diputats de la Generalitat als seus ambaixadors a la cort de Madrid, potser seria la que definiria més la situació que vivia el Principat la primavera del 1640:

A don Joan Pau Grau i Monfalcó agent del General de Catalunya en Cort de sa maj. — Aquesta terra s’està cremant i creixen per moments les desdites nostres i estem afligits de veure que v. ms. i lo pare Bernardino treballen aquí lo que poden i no es logra res, pus no falta qui els destorba, i per aquest respecte advertim a v. ms. que en los negocis de sa agencia no admetin ordres que encontrin amb los nostres, perquè poden ser molt prejudicials, com ho és estat lo parer en sos negocis lo Pare Bernardino, per seguir lo parer dels ambaixadors. Estos dies atras, en Santa Coloma de Farnés, terra montuosa, boscosa i trencada, i la mes alta de quantes n’hi ha per a la guarda i recepció de homes facinerosos, s’ha succeït que essent com és vila de vuitanta cases poc més o manco, volent lo agutzil Montredón allotjar-hi set cents o més soldats, i veient los de la vila no podien acudir al sustento de tant gran número, digueren a dit Montredón los deixes traure les dones i roba, escarmentats de que altra vegada passant per transit los soldats los havien robat i fet molts agravis, i responent dit Montredón que ningú havia de traure res fora de ses cases i que si ho feien i posaria foc i responent-li un de la vila que seria menester molta llenya pera cremar-los, encontinent dit Montredón li tirà una escopetada, i el nafrà malament i caigué en terra, de on se irrità lo poble i apetxugà a Montredón, lo qual se retirà amb sos fadrins tirant, matant i nafrant en una taverna i d’allí també tiraren algunes escopetades i mataren i nafraren a molts, i los de la terra posaren foc a la casa a on morí dit Montredón, lo notari i un fadrí: aquest excés ha ocasionat als de sa terra i circumveïns d’allí a posar-se en armes, i han tingut algun encontre, segons diuen, amb un tertío de soldats, en que s’han mortes algunes persones de una part i altre, i totes aquelles muntanyes estan inquietes i es tem de majors desdites, las quals com V. ms. sap, havent nosaltres pressentit i procurat en lo que ens és estat possible se anticipes lo remei, i ha permès Deu no siam estat oiits. També havem entès que los soldats han volat part de l’església de Riudarenes per robar la roba i coses que los veïns d’ella havien recollit en dita església. Deu per sa infinita misericòrdia ho vulga remeiar i done a v. ms. molts anys de vida i salut. Barcelona i maig als IIII. de MDC.XXXX. — Lo canonge Pau Claris. — Los Diputats, etcétera. Copiador de cartes dels diputats, full 281.

 

Què passava el 27 d’abril del 1640? 12, 13 i 14 de maig XII festa de la Revolta dels Segadors

L'Agutzil Reial Miquel Joan de Montrodon ja volta per la vila!

Tal dia com avui, el 27 d’abril de 1640, arribava a Santa Coloma de Farners l’agutzil reial Miquel Joan de Montrodon per ordre del virrei, (el comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt) amb ordres de preparar l’allotjament del terç de don Leonardo de Moles (1056 soldats a una vila de només 250 cases).

La monarquia hispànica estava enfrontada amb França per les seves possession a Europa en el marc de la guerra dels 30 anys, Catalunya era aliena al conflicte, però quan el ministre de Felipe IV, el Comte Duc d’Olivares, es troba amb el conflicte amb França veié l’oportunitat de portar el conflicte als Pirineus, així implicar-hi els catalans i portar-hi el seu exercit, per, com expressa clarament al seu “Gran Memorial”, aprofitar la presencia de les seves tropes “…por reducir estos Reinos de que se compone España al estilo y las leyes de Castilla…”. Al 1639 els francesos envaeixen Salses (Rosselló) i el Comte-Duc ja tingué l’excusa per implicar-hi als catalans i fer que el seu exercit romangués al Principat.

Desprès de la reconquesta de Salses (6-1-1640, a on hi van participar uns 30.000 catalans) els soldats de Felipe IV (uns 10.000 homes repartits en diferentes companyies anomenades terços) s’allotjarien al principat a l’espera de properes confrontacions amb França.

La Generalitat determina que aquests allotjaments s’han de efectuar d’acord amb les Constitucions i institucions catalanes, i que els catalans només tenien l’obligació de donar-los: sostre, foc, sal i vinagre (el nobles i les grans ciutats n’estaven exempts). Però Felip IV i la seva administració volien que aquests allotjaments s’efectuessin a la “llombarda” i dona a la Generalitat i a l’administració reial el següent exemple:

Forma en que se aloja el exército en Lombardía y lo que los del país dan a los soldados en los alojamientos.

E. A todos generalmente se les da todo servicio que escama, leña, luz, azeyte, vinagre, sal y ollas y escudillasen que guisar y comer. Danse a cada soldado de paga sensilla un real al día por qüenta del país y el pan de muniçión por la de su magestad.

Tolérase demás desto los soldados recivan del patrón en comida lo que buenamente les pueden dar y ellos sacarles graçiosamente castigando qualquiere exçesso.

Al capitán se le da a razón de sinco bocas. Al alférez a razón de quatro. Al sargento a razón de tres. Al cavo de esquadra a razón de dos. A maestre de campo a razón de diez y séis. Cavallería: Dase a cada soldado de a cavallo dos tercios de estara de çevada, quinze libras de heno y paja para camas de los cavallos. Al capitán a razón de quatro porçiones.Al theniente a razón de tres. Al alférez a razón de dos. Medidaa de Milán, convendría saber a qual corresponde de acá. Permítese que el soldado coma con el patrón sin señalarle que sino lo que con su maña le queda

 La Generalitat si va oposar, però l’administració reial va aplicar els allotjaments a la “llombarda” i això es traduïa en que els soldats es comportessin a la terra que els allotjava com si fossin al camp de batalla, cometent saquejos, violacions, assassinats, robatoris etc. Davant de les protestes de la Generalitat el Virrei ordena la detenció del diputat Tamarit i els consellers Vergós i Serra, que havien estat els més crítics amb la política dels allotjaments, Montrodon va ser l’encarregat d’efectuar aquestes detencions el 18 de març de 1640.

Des de la recuperació de Salses, Santa Coloma de Farners havia hagut de soportar la plaga dels allotjaments sense descans, farts dels constants abusos, la primavera del 1640 els farnesencs decideixen respondre amb un acte d’insubmissió: quan arribaven veus que s’acostava un terç copiós, la gent buidava les cases i portava els bens a les esglésies del terme i fugien a les muntanyes on romandrien amagats fins que els soldats marxessin. Va arribar a la vila una companyia comandada per Felipe de Guevara (fill dels comtes d’Oñate), els farnesencs van tancar les portes de la vila i van convidar la companyia a allotjar-se en dues cases abandonades a les afores. Com a resposta a aquests actes d’insubmissió el virrei decideix enviar l’agutzil Montrodon a investigar els fets i allotjar tot el terç de don Leonardo de Moles a la vila com escarment.

Montrodon escrivia al virrei, mentres esperava l’arribada del terç:

Excm. Sr. -Enseguint lorde de V. Exa. me só conferit en la present vila de 
Santa Coloma de Farnés y he fe tes les diligenties posibles en averiguar la 
inhobediencia feren los de dita present vila al comissari dordre. E com diu la
 instructió me es estada donada per lo Sr. Thesorer, acerca de no haver 
volgut allotjar un tertio de infantaria com maná dit comissari, ni haver los 
volgut donar lo necessari, ni bagatges, tot al contrari del que assi ha passat,
 perqué quant arriba dit Comissari ab dit tertio, los obrers feren buydar
 sinch cases les millors de la vila, y alli allotjaren dit tertio ab voluntat del 
governador de aquell, y alli los aportaren pa, vi, y lo demés necessari,
 bastantment y encara sobra, y lo endemá sen anaren: sels dona bagatge 
y fonch tot ab molta pau y quietut, conforme consta ab la fé de dit Comissari,
 ab lo ytinerari aporta deis obrers de la present vila. Y en lo que diu dita 
instructió que los de la present vila los recebiren ab armes, es que lo costum
 quant arriban soldats, oy ha alguna cosa de nou, per ser la gent lluny,
 es repicar la campana, y axi la gent com no sab lo que es, pren armes y 
acuden a la campana com los es manat per lo Sr. apena de deu Iliures,
 y no y hagué ninguna persona maltractás los soldats ni ab armes ni ab 
páraules, sino tot bon pasatge. Com V. Exa. me maná nom mogués de asi
 fins altre orde, y ara V. Exa. mo ha tornat a manar ab la de 26 del present,
 he obehit y obehiré y axi no he pogut averiguar lo demés avant: 
a Sant Gregori doni orde y llicentia de V. Exa. pera poderhi anar, y dicli 
á V. Exa. que tinch per imposible que en esta vila puga estar allotjat un tertio
 tant gran com diuem, perqué quant pasaren los soldats de cavall ho secajaren
 tot, y la gent de les hores ensá han plegat molt les cases, y ara sabent esta
 nova fan lo mateix, y están sens govern de baile ni jurats com ovelles sens 
pastor, per haver pochs dies quei mort lo baile y axi no he rebuda ninguna
 depositió per venir a fer ofensa y no deffensa, y nom mouré fins altre orde de
 V. Exa. manantme moltes cosas de son servey. 
Guarde Deu á V. Exa. com pot, 
Santa Coloma y Abril als 28 de 1640. - Criat de V. Exa. Miquel Juan de Monrodon.