Tal dia com avui, 4 de juny del 1640, els terços seguien fent incursions a les viles veïnes de Roses. La ciutat de Girona es preparava pel que pogués succeir. El claver de Girona ho explicava, amb una carta, al canonge de Barcelona Joan Roger:
“…Avui diu son en Rosas y cada dia fan axidas en lo Empurdà se te per cosa molt serta an fet de dany més de cent sinquanta mil escuts. Lo Sr. Bisbe envie lo procés de tot a la Provincia, perquè dita Provincia li aconselle lo que a de fer, y com se ha de portar, perque a no donar-hi es cosa sertissima que estem perduts, Joan de Arces ha enviat a dir al Sr. Bisbe que ell de sas propias mans lo a de degollar y a de posar lo cap en una llansa y pasajar-lo per Catalunya, no obstant sap que lo Rey li a de llevar-li lo cap y al ultim sera forsos que los Eclesiàstichs auran de alsar bandera y anar-los a perseguir, quando no, nos trauran de nostras casas; també tenim per nova serta que a 8 del present vol entrar lo Francès en Catalunya, per ventura seria millor per nosaltres; ací en Girona nos estem fortificant moltissim per lo que es pot esdevenir tant de una part com de altra. Per no portar los pagesos en estos avalots ninguna cosa en plaça, no l’envio formatjes y algunes gallines, sera una altra ocasio…” “… Girona y juny als 4 de 1640. Joan Gansell, Claver”. MHE, vol. XX, pàg. 310.
La situació al Principat havia arribat a tal punt que era preferible una incursió de l’exèrcit francès al Rosselló, per així tenir allunyats els “tercios” del Principat.
Tal dia com avui arribava a la Generalitat la noticia de la marxa de l’exèrcit francès cap a la frontera:
“Copia de carta de Domingo de Guía.
“Illustrísimo señor. En este punto acaba de llegar un confidente, que me dice que ay un exército de treynta mil hombres, catorse leguas de aquí que, aunque no han llegado todos, más diez y siete mil y la mexor cavallería quien jamás se á bisto y que serán más de quatro mil. Ayer llegaron a Narbona y es cierto, entrando con estos treynta mil hombres aquí, entrarán esta plaça con los seys mil y con los demás a essa villa. Dios lo remedie como puede, y a vuestra señorías illustrísima guarde Dios como he menester y yo desseo. De Salsas y mayo 28 de 1640. La calidad destos trenta mil hombres son suecos y alemanes altos y algunos bo(r)goñones y, la mayor parte, franceses». Con estos avisos concuerdael marqués Gerrí de la Rena (governador de la guarnició de Felip IV al castell de Perpinya). A los venerables], nobles y ama[dos nuestros] los diputados [del General] de nuestro Principa[do de Cataluña]. Barcelona”. Dietari de la Generalitat, 1640, pàg. 1888.