La Revolta dels Segadors

13265886_10208143896787913_3273670896179978331_n

L’any 2006 vam celebrar la primera Festa de la Revolta dels Segadors, amb aquesta festa pretenem recordar un dels fets històrics més importants ocorreguts al nostre poble i comarca: l’alçament popular contra les forces de Felip IV i el comte-duc d’Olivares, que seria l’origen de la Guerra dels Segadors.

La festa es composa d’activitats didàctiques i divulgatives (xerrades, debats, exposicions), i d’activitats lúdiques (jocs pels menuts, concerts, sopar popular, correfoc…).

La Revolta dels Segadors a Santa Coloma de Farners

El 30 d’abril de 1640, arribava a Sta. Coloma de Farners l’agutzil reial Miquel Joan de Mont-rodon amb ordres de fer allotjar el terç de don Leonardo de Moles (format per 1056 soldats segons ens diu J.H. Elliot) al nostre poble on hi havien unes 250 cases.

Castella estava enfrontada amb França per les seves possession a Europa en el marc de la guerra dels 30 anys, Catalunya era aliena al conflicte, però quan el ministre de Felipe IV, el Comte Duc d’Olivares, es troba amb el conflicte amb França veié l’oportunitat de portar el conflicte als Pirineus, així implicar-hi els catalans i portar-hi el seu exercit, per, com expressa clarament al seu “Gran Memorial”, aprofitar la presencia de les seves tropes “…por reducir estos Reinos de que se compone España al estilo y las leyes de Castilla…”. Al 1639 els francesos envaeixen Salses (Rosselló) i el Comte-Duc ja tingué l’excusa per implicar-hi als catalans i fer que el seu exercit romangués al Principat.

Castell de Salses

Anteriorment els Farnesencs ja havien patit les conseqüències de l’allotjament de soldats, que cometien tota mena d’abusos al seu pas pel Principat, poc abans de l’arribada del terç d’en Moles havia passat una petita companyia de cavalleria a càrrec de don Felipe de Guevara, els Farnesencs els van convidar a allotjar-se en dues cases buides a les afores. El Virrei, Dalmau de Queralt, comte de Sta. Coloma de Queralt, perquè això no es repetís, decidia enviar l’impopular Agutzil al nostre poble. Mont-rodon no era un desconegut, va ser l’encarregat de perseguir el bandolerisme al Principat, ell mateix va detenir en Toca-sons i va participar en l’interrogatori, tortura i execució d’en Serrallonga, també havia perseguit als qui comerciaven amb França i va ser l’encarregat d’empresonar a Francesc de Tamarit i els diputats que defensaven les causes entre el poble i els abusos dels soldats el 18 de març de 1640.

Va arribar acompanyat de tres dels seus homes i un representant del terç d’en Moles publicant amenaces si es tornaven a negar a allotjar els soldats. Un dels vilatans va protestar i l’Agutzil li va etzibar un tret, els farnesencs indignats s’enfrontaren amb Mont-rodon i els seus homes fins que es van amagar a un hostal al carrer del Raval des d’on aquests seguiren disparant als vilatans. Els revoltats prengueren foc a l’hostal, es diu que quan Mont-rodon ja ho veia tot perdut va demanar a dos clergues que passaven que el confessessin abans de morir i aquests el van ignorar, Allí moriren cremats Mont-rodon i els seus homes, tret d’un que fugi i explicà els fets al Virrei.

El 2 de maig de 1640, al vespre, grups de revoltats de Santa Coloma de Farners, Riudarenes i d’altres pobles del voltant, ataquen el terç de don Leonardo de Moles que estava allotjat a Riudarenes i Mallorquines esperant ordres d’allotjar-se a Santa Coloma. Durant l’atac els soldats de Moles cremen l’església de Riudarenes i la saquegen, es repleguen a Mallorquines però l’endemà no els queda altre remei que fugir cap a Blanes davant la inferioritat numèrica vers els revoltats.

El 4 de maig uns 3000 revoltats ataquen el terç de Juan de Arce a Amer, els soldats es veuen obligats a refugiar-se al monestir on resisteixen fins el 7 de maig que reben reforços i poden fugir cap a Girona.

Avui en dia ens pot semblar sorprenent la capacitat d’organitzar tan ràpidament un grup d’homes armats, però no ho era a la Catalunya del segle XVII, acabàvem de sortir de les lluites entre Nyerros i Cadells, érem a l’època del bandolerisme, els catalans estàvem familiaritzats amb l’us d’armes de foc a cada casa hi havia com a mínim un trabuc (a diferencia d’altres regnes, com Castella, a on només podien portar armes els “hidalgos” i els soldats, les constitucions catalanes només prohibien les armes curtes de foc), hi havia el costum de fer repic de campanes per alertar de qualsevol incident, s’utilitzava tot un llenguatge a base de tocs que s’anaven repetint de campanar a campanar, de poble a poble informant així a la “xarxa social” d’una situació de perill a la qual els veïns acudien ràpidament i ben preparats. D’aquesta manera la noticia de la revolta ben aviat va arribar a tothom, el fet de que els soldats cremessin l’església de Riudarenes va provocar que el bisbe de Girona excomuniqués el terç d’en Moles i condemnés els abusus i sacrilegis dels soldats. Els incidents començaven escampar-se i el Virrei sabia que havia d’aturar la revolta abans que se li escapes de les mans.

el 14 de maig de 1640, arribaven a Santa Coloma de Farners el governador Ramon de Calders i el dr. Rafael Puig amb ordres del virrei de cercar els culpables de l’atac a Mont-rodon i als terços d’en Moles. Els acompanyen els terços de Leonardo de Moles, Juan de Arce, comte de Tyrconnel i les companyies de cavalleria de Josep d’Homs i d’Alvaro de Quiñones amb ordres de donar un càstig exemplar a les viles de Sta. Coloma, Riudarenes i Amer.

Dies abans, el 5 de maig, el virrei havia demanat per carta al rei permís per “arrasar todo el lugar”, però ni aquest ni el consell d’Aragó ho aproven, tot i que estan d’acord en que s’ha de donar un castig exemplar a aquestes viles, confiscar tots els bens dels habitants i castigar els culpables com deia el rei: encara no era moment de “hacer nueva guerra”, car, el gruix tropes reials al principat encara no era suficient per fer front a una insurrecció general i per tant, Olivares i el rei creien que de moment el que calia era paralitzar la rebel.lió fins un moment més oportú, també ordena que es castigui als sodats del terç d’en Moles per la crema de l’església de Riudarenes i que es reconstrueixi per així calmar el bisbat.

El virrei i els mestres dels terços creien que tots els habitants eren culpables de la revolta. Les tasques d’investigació no donen gaires fruits, els soldats arriben a Sta. Coloma cap a les 4 de la tarda del 14 de maig, no troben ningú a les cases, tret de dues d’en Ramon de Farnés i una d’un pobre avi, aquest avi es va dirigir al governador diguent-li que ell havia presenciat l’assassinat de Mont-rodon i col·labora delatant quines eren les cases dels culpables. No troben ni batlle, ni jurats (Sta. Coloma feia un temps que vivia en l’anarquia, ja que des de la mort de l’últim batlle encara no se n’havia escollit cap) a les cases hi ha menjar i vi que els soldats arrepleguen abans de calar-hi foc, ni el governador ni els caps dels terços poden controlar els soldats que saquegen i cremen totes les cases que troben a Sta. Coloma i a Riudarenes, no se n’escapà ni la casa de l’avi que havia col·laborat amb ells, tan sols les dues d’en Ramon de Farnés se n’escapen.

Els soldats passen la nit a Sta. Coloma i rodalies i l’endemà procedixen amb l’enderrocament de les cases dels “culpables” només en saben dos noms i en tiren a terra les seves quatre cases, però perquè no fossin tan poques en tiren a terra quatre més de les millors que troben. Un tinent i un cap dels terços van fer una llista de les cases que trobaren cremades (48) i Josep d’Homs de les que enderroquen (8), diverses fonts assenyalen que només s’en van escapar les d’en Ramon de Farnés (Sta. Coloma de F. Tenia 250 cases). Com diu l’historiador Miquel Borrell: no cal que busquem cap llindar anterior al 1640 a les cases més antigues de Santa Coloma.

El dia 16 els terços marxen cap a Girona per falta d’aliments, la ciutat es nega a allotjar-los i els tanquen les portes de la muralla de la ciutat, no tinguent altre remei que passar la nit al ras a les afores de la ciutat. Un cop els soldats van abandonar Santa Coloma arribaren a la vila els farnesencs, en veure que totes les cases havien estat cremades, menys les d’en Ramon de Farnés, cremen la casa Farnés (actual plaça) pensant que en Ramon els havia traït, però aquesta no serà la fi de la casa Farners, que va ser destruïda l’any 1874 per les tropes carlines del general Savalls.

La brutal i desmesurada represalia contra Santa Coloma de Farners i Riudarenes va acabar d’encendre els ànims i la indignació de la pagesia, i la revolta anava creixent, el pla del comte duc d’Olivares donava el seu fruit, però era massa aviat….

El 22 de maig de 1640 es reuneixen a la parroquïa de St. Andreu de Palomar (actual barri de Sant. Andreu, Barcelona) els pagesos revoltats amb la intenció d’alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Vergós i Serra, entren a la presó de Barcelona i sense fer us de la força n’alliberen tots els presos. Les tropes del comte-duc son expulsades del Principat pels Segadors, a la seva retirada, els terços, cremen Montiró, església inclosa, el 30 de maig .

El 7 de juny de 1640 es reuneixen, altre cop, a Sant Andreu de Palomar els Segadors, per entrar a Barcelona amb l’excusa que era temps de sega i llogar-se per aquesta fi, però la seva intenció no era aquesta. Quan els Segadors passen per el carrer Ample i arriben a la casa del difunt agutzil Mont-rodon un dels seus homes (hem de suposar que és el que aconsegueix fugir de les flames el 30 d’abril) reconeix un Segador que havia participat a l’incident de Santa Coloma de Farners i l’ataca, els Segadors s’alcen en armes i a partir d’aquest moment es dedicaran a buscar els culpables dels abusos dels soldats. El virrei és alertat i se li prepara una galera per fugir, va caure per la platja quan veia l’embarcació els Segadors el reconeixen i allí troba la seva fi