Tal dia com avui, fa 375 anys, es lliurà la batalla de Martorell

Pont del Diable, Martorell, 

Desprès de la caiguda de Tarragona a mans de les tropes de Felip IV (el 24-12-1640), la Generalitat centrava els seus esforços a reforçar la vila de Martorell, aprofitant la geografia del congost per evitar l’arribada de les tropes hispàniques a Barcelona.

Antecedents: la monarquia francesa i la hispànica estaven enfrontades en el marc de la Guerra dels Trenta Anys. L’ocupació francesa del Rosselló (1639) feu que les tropes de Felip IV ataquessin als francesos als comtats al nord del Principat. Els catalans s’havien mantingut al marge de la guerra, però, al tractar-se de l’ocupació d’un territori català, els catalans s’ajuntaren als terços de Felip IV per recuperar el Rosselló. Un cop recuperats els comtats del nord, els soldats hispànics romangueren allotjats pel Principat cometent tota mena d’abusos vers la població i les lleis. A causa dels abusos esclatà la Revolta dels Segadors a les comarques gironines, la revolta s’escampà arreu del Principat i acabà amb la mort del virrei (lloctinent de Felip IV al Principat, 7-6-1640) i l’expulsió dels terços. Mentre les autoritats catalanes traçaven una aliança amb les franceses, Felip IV anunciava l’enviament d’un exèrcit per “pacificar” el Principat. El 8 de desembre de 1640 començava la invasió del Principat, el marqués de los Vélez sortia de Tortosa amb 23.000 homes, deixant viles assolades, exterminant tot aquell sospitós de no ésser lleial a Felip IV.

 

Un cop ocupada Tarragona (enllaç) l’exèrcit de los Vélez i romangué uns dies per preparar l’atac a Barcelona, atacant les poblacions del voltant, sometent-ne la població i arreplegant queviures. Ocupen i arrasen Vilafranca del Penedes i Sant Sadurní d’Anoia. Vélez preparà l’assalt a Martorell des de Sant Sadurní, mentrestant Josep de Margarit i els seus homes, que es trobaven a Montserrat, atacaven la rereguarda, alliberant 300 presos a la vila de Constantí i eliminant la guarnició que els tenia presos, venjant la matança de Cambrils (enllaç) .

El 19 de gener hi hagué els primers intents d’acostament de l’exèrcit de los Vélez, però foren rebutjats a les trinxeres pels catalans. El dia 20 de gener les tropes hispàniques es dividien, un grup atacava la vila frontalment i un altre contingent es dirigia a Gelida i Castellví de Rosanes per tallar la retirada dels catalans a la riba del Llobregat. Els Miquelets feien retirar les tropes que es dirigien a Gelida, les tropes que atacaven Martorell tampoc aconseguien entrar-hi.

El diputat Francesc de Tamarit havia arribat a Martorell per comandar i reforçar la defensa de la vila amb 3000 homes. El dia 21, les tropes castellanes atacaven als catalans per tres fronts, amb la intenció d’encerclar la vila, l’arribada de més reforços hispànics a càrrec del marqués de Torrecusso feu que Francesc de Tamarit es plantegés la retirada. Els canons d’artilleria de les companyies franceses cobriren els catalans a la seva retirada des de la riba nord del Llobregat. Arribaren més reforços de Barcelona, sobretot frares i gent de classe baixa que prengueren els turons del congost per protegir amb foc de mosquet la retirada. Bona part de la retirada s’efectuà pel Pont del Diable, la fugida desesperada va provocar caigudes al riu per l’allau de gent que fugia pressionada per la cavalleria hispànica del Duque de San Jorge. Quan bona part del contingent catalano-francès s’hagué retirat de Martorell els hispànics carregaren amb força, passant per l’espasa a qui trobaven, sens perdonar ferits, dones o nens. Pau Roca, Jurat en Cap de Martorell intentà rendir la vila per evitar-ne el saqueig, fou mort portant la vara de batlle a la mà.

A la Biblioteca Nacional d’Espanya trobem el text, sense signar, d’un membre de l’exèrcit de Felip IV que ens explica la captura de Martorell:

…Fue tan derrotada la huyda del enemigo, obligandolo a ello la cavalleria e infanteria, que los cogió por las cumbres, y el Duque de San Jorge con lo restante y la infanteria por el entradón real con lo qual se puso dentro de la Villa de Martorel, donde se degolló mucha gente, quedando muerto de los nuestros el maese de Campo General Don Joseph de Saravia, y muchos heridos, en particular el capitan de corazas Don Mucio Spatafora. Cobro tal miedo el enemigo, que le pareció no tener terreno para pisarle: muchos huyendo se hecharon al rio quedando en el ahogados, y ningun catalan hubiera quedado vivo, si a la cavalleria la orden se la hubiesen dado que avanzasse, quando se conoció que el enemigo estava puesto en fuga y derrotado.

Pero fue tanto por lo contrario, que quando el Duque de San Jorge con su Cavalleria e infanteria que la iva cubriendo, y el Marques de Torrecusso con la infanteria de la otra parte, estavan degollando Catalanes dentro de Martorell, en el puente del Diablo y en el rio.”. Memorial historico español Vol. XXII, pàg 258, 259 Manuscrit H-74 BNE

El capità de cavalleria, Don Antonio de Pellicer y Tovar ens dóna algun detall més sobre l’entrada del Marqués de Torrecusso a Martorell:

….El marques de Torrecusso llegó y embistio con las trincheras, y entro luego en el lugar, donde assi de las ventanas, como de las calles empezaron a hacer alguna resistencia, aunque poca: degollose toda la gente que se halló, que serian trescientos….

Un cop acabada la degolladissa:

“..al lugar se puso luego fuego, y ardio todo, con que el Marqués (de los Vélez) se ubo de alojar en una casa que esta a dos tiros de mosquete de allí…” Diario de la guerra de Cataluña, 1640-1643, Antonio Pellicer y Tovar 1653. MSS.MICRO/16230

Barcelona es preparava per la batalla, feia una crida a totes les viles perquè acudissin a la seva defensa: si es perdia Barcelona ben aviat es perdria el Principat.

Martorell al 1668