Diada Nacional 2023

Diada Nacional de Catalunya 2023
L’Onze de setembre no commemorem cap derrota, l’Onze de sembre recordem el dia de la pèrdua de la nostra llibertat i, per tant, el nostre dret i deure a recuperar-la.
En el camí de la recuperació de les nostres llibertats usurpades per la força de les armes després de la desfeta del 1714, l’estat espanyol ens ha demostrat que està disposat a prescindir dels drets humans i fer el que faci falta per mantenir-nos en aquesta presó de nacions anomenada espanya. Per alliberar-nos no ens queda altra remei que anar molt més enllà d’on hem anat fins ara.
Prou engrunes! No, l’octubre del 2017 no vam fer el que vam fer per aconseguir una testimonial presència del català a les plataformes digitals, ni per parlar català al “congreso”.
Cal empènyer cap a l’exercici de l’autodeterminació, l’objectiu és la independència, no el canviem per quatre engrunes.
Un govern progressista que ha estat incapaç de fer fora el franquisme del poder judicial i del poder executiu, ara reclama ajuda per evitar la seva arribada al poder legislatiu. Fem fora el franquisme de totes les institucions i cossos policials.
La repressió i la persecució a l’independentisme no s’atura, tampoc aturarem la nostra resposta de solidaritat i lluita per fer front als embats de l’estat
Res no s’acaba fins l’assoliment de la nostra llibertat, continuem fent front a la repressió, seguim avançant amb pas ferm cap a la independència.
Visca la Terra! Mori el mal govern! Morin els TraÏdors!

Manifest Diada Nacional de Catalunya 2022

Manifest 11S2022

11s2022 f

Avui no ens trobem per celebrar cap derrota, avui ens trobem per recordar que fa 308 anys ens van prendre la llibertat per la força de les armes, i per tant tenim el dret i el deure de recuperar-la.

Fa cinc anys l’estat va voler privar-nos del nostre dret a decidir de la mateixa manera que ens va prendre la llibertat l’any 1714, aquesta vegada, però, la força de les armes no aconseguia superar la desobediència de prop de tres milions de catalans que van posar els seus cossos per defensar les urnes pacíficament.

Fa cinc anys i encara no s’ha fet cap passa per fer efectiu el mandat de l’u d’octubre, i malgrat que s’ha ampliat la presència independentista al Parlament, aquest sembla que ha oblidat el seu deure amb el poble i ha tornat a l’autonomisme que fa cinc anys vam decidir deixar enrere.

No hi ha formules màgiques per arribar a la independència, ni “taules de diàleg” que amb l’única força de condicionar uns pressupostos ens permetin decidir el nostre futur. La “taula” només servirà per confirmar, altra vegada, que l’opressor no vol ni sentir a parlar d’autodeterminació.

Pactes de la vergonya, acords amb l’opressor, jocs olímpics espanyols… prou de rentar-li la cara a un “gobierno” que només ha cedit uns “indults enverinats” i que no ha aturat la seva repressió contra militants, rapers i manifestants, i massa sovint amb la complicitat del govern autonòmic.

Farts de batalles partidistes que ens fan passar vergonya i allunyen a la ciutadania de la política, l’única base que eixampleu es la de l’abstenció i la desmobilització,

Els darrers dies hem sentit declaracions contraries a les critiques de les entitats independentistes, ja hem oblidat el “President posi les urnes”? “el poble mana el govern obeeix”??. Les entitats independentistes sempre ens mobilitzarem per avançar cap a la independència, ni un pas enrere!

Voler la independència no és suficient per fer-la efectiva, cal voluntat, força, lluita i estratègia per arribar-hi.

No la farem ni amb excuses ni des de “Twitter”, ni desmobilitzant el poble, ni amb victimisme, ni amb baixades de pantalons.

L’estat ha utilitzat totes les eines al seu abast i tota la seva força des-informativa i repressiva per aturar l’independentisme. Sense escrúpols a l’hora de saltar-se els drets humans i utilitzant caríssimes tècniques d’espionatge. Tots els recursos emprats per anular el moviment no fan altra cosa que reafirmar que la independència és possible.

Octubre del 2017, mobilitzacions post-sentències, manifestacions de les Diades… el poble ha mostrat sobradament la seva força i ganes de lluita, ara manca l’estratègia i que no es perdi als despatxos el que s’ha guanyat als carrers i a les urnes, que la prudència no ens faci traïdors.

Bona Diada Nacional i, com deien els Segadors i Segadores:

Mori el mal govern!

Morin els traïdors!

Visca la Terra!!!!

Manifest Diada Nacional 2021

Ens trobem a les portes de la Diada Nacional, commemorem l’11 de setembre, el dia de la pèrdua de la nostra llibertat, per recordar que hem estat nació lliure i per tant: tenim tot el dret a autodeterminar-nos com a Estat.

Recordem l’11 de setembre, i, per molt que alguns els molesti, no oblidem: l’octubre del 2017, la violència policial, el 155, les reaccions a la sentència, els exilis, els empresonaments. Tampoc oblidem la repressió i persecució a l’independentisme, a rapers i a activistes. No oblidem les prop de 4000 represaliades i la indignació que ens provoquen les acusacions de la Generalitat en moltes d’aquestes causes. Tota la nostra solidaritat i lluita amb totes les represaliades per l’estat.

Ni renuncies ni traïcions: el poble us ha donat 74 diputats per fer la independència, no per fer una transició a l’autonomisme.

No, us hem donat els nostres vots per presentar una candidatura olímpica espanyola, ni per una maldestra ampliació d’un aeroport espanyol, Ens cal la gestió del nostre territori, no arreplegar engrunes enverinades de xantatge i abaixar el cap com fidels vassalls.

No es pot parlar de confrontació amb l’estat i de lleialtat a l’estat alhora. No acceptem discursos ambigus. La independència no és una pastanaga per arreplegar sous i cadires, i menys desprès de l’u d’octubre, no podeu pretendre que tot torni a ésser igual.

Anys de presó, milions en sancions econòmiques, blaus, fractures, ulls, testicles… tot això per tornar a l’autonomisme?

Farts de les trifurques partidistes i baralles estèrils entre partits independentistes, no heu aprés res del vostre poble que s’ha manifestat massivament incomptables vegades, que ha defensat colze a colze les urnes i el dret a decidir sense saber ni preguntar-se el color polític de qui tenia al costat, sols sabíem que érem al mateix camí. Polítics esteu perdent el camí, la vostra inacció no fa res més que desmoralitzar i desmobilitzar, i esperem que no sigui això el que preteneu, perquè no estem per girar full, no després de l’u d’octubre, no després de tot el que ha passat i segueix passant.

No acceptem que “la via unilateral ja s’ha provat i no va funcionar”, no és cert, no es va fer efectiva la república, des dels despatxos s’hi va renunciar i es va acatar el 155.

Plantegeu-vos seriosament com fer efectiva la República, i en cas de dubte consulteu al poble, no us fallarà mai si us manteniu al camí.

La situació sanitària ens ha fet perdre presencia al carrer i a les activitats socials, esperem que aviat puguem tancar definitivament aquest nefast episodi de la nostra història i tornem als carrers sense restriccions i amb tota la força de la gent.

Bona Diada!

Com deien els nostres avantpassats Segadors:

Visca la Terra! Morin els traïdors! Mori el mal govern!

Salvem la capella del Sant Crist dels Segadors

Sant Andreu de PalomarLa capella des d’on sortiren els Segadors el 22 de maig de 1640 per assaltar les presons de Barcelona i alliberar el diputat Tamarit i els consellers presos, tot portant el Sant Crist d’aquesta capella cobert amb un vel negre com ensenya (Ja van treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre “aquí és nostre capità, aquesta és nostra bandera”)  s’ensorrarà si no es rehabilita aviat.

La COMISSIÓ ENCARREGADA DE VETLLAR PER LA REHABILITACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS demana amb tota la fermesa que es desencalli aquesta situació. Per tant, insta a que sigui aprobada, definitivament, la concessió d’aquest espai com un Bé Cultural d’Interès Local per tal de poder iniciar un projecte que permeti la recuperació d’aquest històric espai.

La Sega 1640 s’adhereix al manifest que compartim tot seguit, i us emplacem a fer el mateix, tot enviant un correu a l’adreça electrònica que figura al final del text indicant la vostra adhesió al manifest “Salvem la capella del Sant Crist dels Segadors”, nom i cognoms i adreça electrònica (nom i adreça electrònica de l’entitat, partit o ens, si és el cas), moltes gràcies.

SALVEM LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS

MANIFEST DE LA COMISSIÓ PER REHABILITAR LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS

Aquest manifest pretén posar en coneixement de la població, de les entitats de Sant Andreu de Palomar i de la ciutadania en general, l’abandó i el greu perill d’ensorrament definitiu i irreversible de les restes de la Capella que encara resten en peus.   

La Capella del Sant Crist dels Segadors és un edifici annex a l’Església Parroquial de Sant Andreu de Palomar. Aquest indret té una important significació històrica motivada per haver-se produït en ella un dels fets cabdals que van donar inici a la Guerra dels Segadors (1640-1659).

Arran del conflicte bèl·lic entre Espanya i França, iniciat el 1635, en el marc de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el rei Felip IV va ordenar a l’exèrcit  castellà que entrés a Catalunya per tal d’atacar França des del territori català. La població es va veure obligada a donar allotjament a les tropes castellanes però aquestes van començar a  cometre abusos  cap a la gent dels pobles amb total impunitat. Aquests fets  van provocar nombroses queixes al virrei que no va fer res per solucionar-ho. El 1640, el pagesos de diferents comarques gironines i del Vallès , entre altres, cansats d’observar que ningú solucionava els seus problemes, es van aixecar en armes contra els propis soldats castellans, iniciant així una revolta.

Pagesos vinguts d’arreu de Catalunya es van congregar al poble de Sant Andreu de Palomar per tal de marxar des d’aquí cap a la Ciutat Comtal. A la Capella del Santíssim de la parròquia andreuenca hi havia la imatge d’un Sant Crist que va ser agafada i portada cap a Barcelona com a estendard.  

Aquest fet va convertir aquest Sant Crist en un dels símbols de la revolta, un episodi fonamental de la història de Catalunya i que acabaria forjant la lletra del nostre himne nacional. Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909) la capella, ja coneguda com la Capella del Sant Crist dels Segadors, va ser cremada i ara només resta dempeus el seu esquelet.

Tres-cents vuitanta anys després d’aquests fets, l’edifici resta totalment abandonat. Tot i aquest oblit per part de les Administracions, des de sant Andreu de Palomar sempre s’ha treballat en donar a conèixer la importància d’aquesta Capella i s’ha lluitat per la seva preservació. Fruit d’això és que l’any 2006 es va aconseguir una subvenció del Parlament de Catalunya. Malauradament, el projecte va quedar abandonat i des d’aquell moment poca cosa més s’ha aconseguit fer.

Gràcies a la insistència de diverses entitats i partits polítics, es va aconseguir el 2016 que el Consell del Districte de Sant Andreu instés a l’Ajuntament de Barcelona a que aquest espai fos declarat BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). La finalitat era poder-se acollir a una línia de subvencions del Departament de Cultura del Govern de la Generalitat atès el seu estat precari i aconseguir tanmateix preservar un element patrimonial i històric de tant valor. Degut a diversos problemes, el projecte va quedar novament aturat fins que el setembre de 2020 al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona es va tornar a demanar que s’aprovés el BCIL. Des del Districte es va informar que ara sí que el projecte tirava endavant. Malauradament, quasi set mesos després es continua sense visualitzar els avenços.

La COMISSIÓ ENCARREGADA DE VETLLAR PER LA REHABILITACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS demana amb tota la fermesa que es desencalli aquesta situació. Per tant, insta a que sigui aprobada, definitivament, la concessió d’aquest espai com un BCIL per tal de poder iniciar un projecte que permeti la recuperació d’aquest històric espai.

Adhesions al manifest a: comissiocapellasegadors@gmail.com

COMISSIÓ PER A LA REHABILITACIÓ DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS

Manifest homenatge als i les Defensores de la Terra 2021

photo_2021-05-01_14-07-56

Avui és primer de maig, dia de les treballadores i els treballadors, i també fa 381 anys que els farnesencs i veïns van deixar els seus treballs per alçar-se en armes contra les tropes de Felipe IV.

El dia 30 d’abril de 1640 l’agutzil reial Miquel Joan de Mont-rodon feia saber als habitants de Santa Coloma de Farners el càstig per haver-se negat a allotjar soldats: haurien d’allotjar les tropes de Leonardo de Moles, un terç format per mil homes en una vila d’unes dues-centes cases. Va amenaçar de cremar les cases que es neguessin a allotjar soldats. Un farnesenc va protestar i Mont-rodon el va disparar, els presents es van alçar, Mont-rodon i els seus homes hagueren de refugiar-se a l’hostal d’en Masó. Des de les finestres de l’hostal Mont-rodon i els seus continuaren disparant als vilatans, aquests prengueren foc a l’hostal, on moriren Mont-rodon i els seus, tret d’un que aconseguir fugir.

A partir d’aquell moment els campanars van començar a repicar a toc de sometent demanat reforços, s’arribaren a reunir prop de quatre-mil defensors de la terra. El dia dos de maig atacaven les tropes que es trobaven a Riudarenes i Mallorquines, els soldats en cremaven l’església, després d’haver-la saquejat abans de fugir cap a Blanes.

El poder popular unia les seves forces per fora els terços. El 7 de juny de 1640 els Segadors mataven el virrei i abans que acabés el mes feien fora els 10.000 soldats que hi havia Principat.

La unió fa la força i la solidaritat és la nostra millor arma, com ens demostra aquest i tants d’altres episòdics de la història, treballar plegats en les lluites compartides ens durà a assolir-ne els objectius.

Els fets del 1640, també, com tants d’altres de la història, ens deixen clar que el poble és la clau pels canvis. Els catalans del 1640 van perdre la por a les tropes de Felipe IV i al perdre la por, Felpe IV perdia el seu poder. Els catalans del 1640 van passar per sobre de les institucions catalanes fent-se amb el control del territori sols, no fou fins el setembre que la Generalitat es plantejà seriosament la ruptura amb la monarquia hispànica, un cop arribada l’amenaça d’ocupació de Felipe IV.

Si la política no avança amb el poble, el poble passarà per sobre de la política, aprenguem dels encerts i errors de la nostra història per trencar les cadenes que ens mantenen sotmesos a altres nacions. Segadors, sou la clau!

Com deien els nostres avantpassats:

Visca la terra! Mori el mal govern! Morin els traïdors!

Manifest 11 de Setembre 2019

Ens trobem a les portes d’una altra Diada enfosquida per la repressió, una altra Diada amb l’absència dels presos i exiliats polítics.

Hem viscut una farsa de judici i aviat se’n farà públic el veredicte, hem d’estar preparades per respondre amb contundència, Qui defensa els drets humans fonamentals no mereix cap sentència que no sigui l’absolució.

 Malgrat que les nostres institucions han cedit a la repressió, la persecució i la repressió a l’independentisme no s’ha aturat. Tal com ens va avisar Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven”.

Escoltem clams a la unitat, nosaltres afegim a aquestes demandes un clam: ja n’hi ha prou de cedir a la repressió, prou de pactar amb aquells que ens volen seguir ocupant i colonitzant! Prou de perseguir l’independentisme des de les institucions catalanes, prou de complicitats amb l’opressor. No fou això el que sortí de les urnes a les eleccions imposades del 21 de desembre del 2017. Prou d’accions i discursos simbòlics.

 Amb pas ferm cap a la independència: La persistència i la força de la voluntat popular és el que ens farà arribar a la independència. La lluita anti-repressiva no ens pot fer deixar de banda l’objectiu independentista. Fem efectiu el mandat de l’u d’octubre des dels carrers.

Amb mobilització: hem d’estar preparades per a prendre els carrers amb la mateixa força que ho férem l’u i el tres d’octubre de 2017. Hem de fer sentir la nostra veu amb tal força que les nostres institucions no s’atreveixin a fer cap passa enrere, si nosaltres cedim també donem la victòria a la repressió.

Amb solidaritat: disposades a mobilitzar-nos amb totes les víctimes de la repressió de l’estat.

“Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”, això ens digué fa uns anys el Borbó cap de l’estat opressor. Reiteradament hem expressat la nostra voluntat de ser lliures, i ho serem, amb permís o sense de l’opressor.

Bona Diada

i Visca la Terra!

Manifest de la Diada Nacional de Catalunya #11S2018

La Diada Nacional d’enguany no serà com les anteriors, no ho serà perquè no hi som totes. No ho serà perquè hi ha persones captives, exiliades i perseguides per haver complert part dels seus compromisos polítics, per haver exercit la llibertat d’expressió i per haver-se manifestat pacíficament.

No ho serà perquè l’estat espanyol s’ha tret la pell de xai de la democràcia i ens ataca amb el llop de la repressió. No ho serà perquè malgrat haver declarat políticament la independència, continuem captius d’aquesta presó de nacions anomenada Espanya.

“Com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven”, ens deia l’activista pels drets dels afroamericans, Rosa Parks. Aviat encetarem una tardor de commemoracions, de records d’uns dies que no oblidarem mai. No oblidarem el setge a l’u d’octubre. No oblidarem: l’ocupació policial, els empresonaments, el “a por ellos”, les porres, les bales de goma, la injustícia i la repressió.

Tampoc oblidarem que l’u d’octubre (com va dir el President Puigdemont aquella mateixa nit) ens vam guanyar el dret a tenir un estat independent en forma de República.

No oblidarem la declaració d’independència del 27 d’octubre al mateix moment que l’estat aplicava el 155. No oblidarem que es va acatar el 155 i començaren les persecucions, les detencions i els exilis de càrrecs polítics i activistes, “Com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven”.

I de cop ens trobem exigint els nostres drets bàsics i la llibertat de presos, exiliats i represaliats, i deixem de reclamar amb contundència la República que vam guanyar a l’octubre.

Estem cedint, la lluita antirepressiva ens ha fet deixar massa de banda els nostres objectius republicans. No hem d’oblidar l’u d’octubre, no hem d’oblidar-ne el resultat, sortim al carrer fins que els presos i exiliats polítics siguin a casa, sense oblidar l’objectiu republicà. Sortim al carrer a cridar “llibertat presos polítics”, sense deixar de cridar “independència” i “República”, perquè quan ho deixem de cridar haurem donat la victorià a la repressió.

Mobilitzem-nos de manera contundent i no violenta. L’estat espanyol, obstinat en violentar l’independentisme, no ha fet altra cosa que cercar un conflicte al carrer, recorrent fins i tot a l’extrema dreta per exercir agressions i provocacions amb la finalitat de violentar la societat i dividir-la, amb la complicitat i participació dels cossos de seguretat de l’estat i el suport dels partits del bloc del 155. No cedim a les seves demandes de violència.

Reclamem que es faci efectiu el mandat de l’u d’octubre, que no es cedeixi al xantatge i a la repressió. I sí, si convé donarem un toc d’atenció als nostres polítics quan desobeeixin el mandat de l’u d’octubre, quan els veiem fer autonomisme enlloc de fer República, quan els veiem més preocupats per unes eleccions municipals que pels companys empresonats.

Esperem que aquest indret on ens trobem, aviat s’anomeni “Plaça 1 d’octubre de 2017”, perquè és la plaça on tantes vegades, com avui, ens hi trobem per reivindicar els nostres drets i la nostra llibertat.

No oblidem el que commemorem la Diada de l’onze de setembre, no oblidem el que deien els nostres avantpassats el 1714, fent una crida a la resistència a ultrança:

“Desperteu-vos catalans adormits, no sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada en la negra obscuritat d’una perpètua deplorable esclavitud”.

Trenquem amb aquesta esclavitud de 300 anys, fem la República Catalana,

Visca la terra!