Manifest Diada Nacional 2021

Ens trobem a les portes de la Diada Nacional, commemorem l’11 de setembre, el dia de la pèrdua de la nostra llibertat, per recordar que hem estat nació lliure i per tant: tenim tot el dret a autodeterminar-nos com a Estat.

Recordem l’11 de setembre, i, per molt que alguns els molesti, no oblidem: l’octubre del 2017, la violència policial, el 155, les reaccions a la sentència, els exilis, els empresonaments. Tampoc oblidem la repressió i persecució a l’independentisme, a rapers i a activistes. No oblidem les prop de 4000 represaliades i la indignació que ens provoquen les acusacions de la Generalitat en moltes d’aquestes causes. Tota la nostra solidaritat i lluita amb totes les represaliades per l’estat.

Ni renuncies ni traïcions: el poble us ha donat 74 diputats per fer la independència, no per fer una transició a l’autonomisme.

No, us hem donat els nostres vots per presentar una candidatura olímpica espanyola, ni per una maldestra ampliació d’un aeroport espanyol, Ens cal la gestió del nostre territori, no arreplegar engrunes enverinades de xantatge i abaixar el cap com fidels vassalls.

No es pot parlar de confrontació amb l’estat i de lleialtat a l’estat alhora. No acceptem discursos ambigus. La independència no és una pastanaga per arreplegar sous i cadires, i menys desprès de l’u d’octubre, no podeu pretendre que tot torni a ésser igual.

Anys de presó, milions en sancions econòmiques, blaus, fractures, ulls, testicles… tot això per tornar a l’autonomisme?

Farts de les trifurques partidistes i baralles estèrils entre partits independentistes, no heu aprés res del vostre poble que s’ha manifestat massivament incomptables vegades, que ha defensat colze a colze les urnes i el dret a decidir sense saber ni preguntar-se el color polític de qui tenia al costat, sols sabíem que érem al mateix camí. Polítics esteu perdent el camí, la vostra inacció no fa res més que desmoralitzar i desmobilitzar, i esperem que no sigui això el que preteneu, perquè no estem per girar full, no després de l’u d’octubre, no després de tot el que ha passat i segueix passant.

No acceptem que “la via unilateral ja s’ha provat i no va funcionar”, no és cert, no es va fer efectiva la república, des dels despatxos s’hi va renunciar i es va acatar el 155.

Plantegeu-vos seriosament com fer efectiva la República, i en cas de dubte consulteu al poble, no us fallarà mai si us manteniu al camí.

La situació sanitària ens ha fet perdre presencia al carrer i a les activitats socials, esperem que aviat puguem tancar definitivament aquest nefast episodi de la nostra història i tornem als carrers sense restriccions i amb tota la força de la gent.

Bona Diada!

Com deien els nostres avantpassats Segadors:

Visca la Terra! Morin els traïdors! Mori el mal govern!

Salvem la capella del Sant Crist dels Segadors

Sant Andreu de PalomarLa capella des d’on sortiren els Segadors el 22 de maig de 1640 per assaltar les presons de Barcelona i alliberar el diputat Tamarit i els consellers presos, tot portant el Sant Crist d’aquesta capella cobert amb un vel negre com ensenya (Ja van treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre “aquí és nostre capità, aquesta és nostra bandera”)  s’ensorrarà si no es rehabilita aviat.

La COMISSIÓ ENCARREGADA DE VETLLAR PER LA REHABILITACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS demana amb tota la fermesa que es desencalli aquesta situació. Per tant, insta a que sigui aprobada, definitivament, la concessió d’aquest espai com un Bé Cultural d’Interès Local per tal de poder iniciar un projecte que permeti la recuperació d’aquest històric espai.

La Sega 1640 s’adhereix al manifest que compartim tot seguit, i us emplacem a fer el mateix, tot enviant un correu a l’adreça electrònica que figura al final del text indicant la vostra adhesió al manifest “Salvem la capella del Sant Crist dels Segadors”, nom i cognoms i adreça electrònica (nom i adreça electrònica de l’entitat, partit o ens, si és el cas), moltes gràcies.

SALVEM LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS

MANIFEST DE LA COMISSIÓ PER REHABILITAR LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS

Aquest manifest pretén posar en coneixement de la població, de les entitats de Sant Andreu de Palomar i de la ciutadania en general, l’abandó i el greu perill d’ensorrament definitiu i irreversible de les restes de la Capella que encara resten en peus.   

La Capella del Sant Crist dels Segadors és un edifici annex a l’Església Parroquial de Sant Andreu de Palomar. Aquest indret té una important significació històrica motivada per haver-se produït en ella un dels fets cabdals que van donar inici a la Guerra dels Segadors (1640-1659).

Arran del conflicte bèl·lic entre Espanya i França, iniciat el 1635, en el marc de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el rei Felip IV va ordenar a l’exèrcit  castellà que entrés a Catalunya per tal d’atacar França des del territori català. La població es va veure obligada a donar allotjament a les tropes castellanes però aquestes van començar a  cometre abusos  cap a la gent dels pobles amb total impunitat. Aquests fets  van provocar nombroses queixes al virrei que no va fer res per solucionar-ho. El 1640, el pagesos de diferents comarques gironines i del Vallès , entre altres, cansats d’observar que ningú solucionava els seus problemes, es van aixecar en armes contra els propis soldats castellans, iniciant així una revolta.

Pagesos vinguts d’arreu de Catalunya es van congregar al poble de Sant Andreu de Palomar per tal de marxar des d’aquí cap a la Ciutat Comtal. A la Capella del Santíssim de la parròquia andreuenca hi havia la imatge d’un Sant Crist que va ser agafada i portada cap a Barcelona com a estendard.  

Aquest fet va convertir aquest Sant Crist en un dels símbols de la revolta, un episodi fonamental de la història de Catalunya i que acabaria forjant la lletra del nostre himne nacional. Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909) la capella, ja coneguda com la Capella del Sant Crist dels Segadors, va ser cremada i ara només resta dempeus el seu esquelet.

Tres-cents vuitanta anys després d’aquests fets, l’edifici resta totalment abandonat. Tot i aquest oblit per part de les Administracions, des de sant Andreu de Palomar sempre s’ha treballat en donar a conèixer la importància d’aquesta Capella i s’ha lluitat per la seva preservació. Fruit d’això és que l’any 2006 es va aconseguir una subvenció del Parlament de Catalunya. Malauradament, el projecte va quedar abandonat i des d’aquell moment poca cosa més s’ha aconseguit fer.

Gràcies a la insistència de diverses entitats i partits polítics, es va aconseguir el 2016 que el Consell del Districte de Sant Andreu instés a l’Ajuntament de Barcelona a que aquest espai fos declarat BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). La finalitat era poder-se acollir a una línia de subvencions del Departament de Cultura del Govern de la Generalitat atès el seu estat precari i aconseguir tanmateix preservar un element patrimonial i històric de tant valor. Degut a diversos problemes, el projecte va quedar novament aturat fins que el setembre de 2020 al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona es va tornar a demanar que s’aprovés el BCIL. Des del Districte es va informar que ara sí que el projecte tirava endavant. Malauradament, quasi set mesos després es continua sense visualitzar els avenços.

La COMISSIÓ ENCARREGADA DE VETLLAR PER LA REHABILITACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS demana amb tota la fermesa que es desencalli aquesta situació. Per tant, insta a que sigui aprobada, definitivament, la concessió d’aquest espai com un BCIL per tal de poder iniciar un projecte que permeti la recuperació d’aquest històric espai.

Adhesions al manifest a: comissiocapellasegadors@gmail.com

COMISSIÓ PER A LA REHABILITACIÓ DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS

Manifest homenatge als i les Defensores de la Terra 2021

photo_2021-05-01_14-07-56

Avui és primer de maig, dia de les treballadores i els treballadors, i també fa 381 anys que els farnesencs i veïns van deixar els seus treballs per alçar-se en armes contra les tropes de Felipe IV.

El dia 30 d’abril de 1640 l’agutzil reial Miquel Joan de Mont-rodon feia saber als habitants de Santa Coloma de Farners el càstig per haver-se negat a allotjar soldats: haurien d’allotjar les tropes de Leonardo de Moles, un terç format per mil homes en una vila d’unes dues-centes cases. Va amenaçar de cremar les cases que es neguessin a allotjar soldats. Un farnesenc va protestar i Mont-rodon el va disparar, els presents es van alçar, Mont-rodon i els seus homes hagueren de refugiar-se a l’hostal d’en Masó. Des de les finestres de l’hostal Mont-rodon i els seus continuaren disparant als vilatans, aquests prengueren foc a l’hostal, on moriren Mont-rodon i els seus, tret d’un que aconseguir fugir.

A partir d’aquell moment els campanars van començar a repicar a toc de sometent demanat reforços, s’arribaren a reunir prop de quatre-mil defensors de la terra. El dia dos de maig atacaven les tropes que es trobaven a Riudarenes i Mallorquines, els soldats en cremaven l’església, després d’haver-la saquejat abans de fugir cap a Blanes.

El poder popular unia les seves forces per fora els terços. El 7 de juny de 1640 els Segadors mataven el virrei i abans que acabés el mes feien fora els 10.000 soldats que hi havia Principat.

La unió fa la força i la solidaritat és la nostra millor arma, com ens demostra aquest i tants d’altres episòdics de la història, treballar plegats en les lluites compartides ens durà a assolir-ne els objectius.

Els fets del 1640, també, com tants d’altres de la història, ens deixen clar que el poble és la clau pels canvis. Els catalans del 1640 van perdre la por a les tropes de Felipe IV i al perdre la por, Felpe IV perdia el seu poder. Els catalans del 1640 van passar per sobre de les institucions catalanes fent-se amb el control del territori sols, no fou fins el setembre que la Generalitat es plantejà seriosament la ruptura amb la monarquia hispànica, un cop arribada l’amenaça d’ocupació de Felipe IV.

Si la política no avança amb el poble, el poble passarà per sobre de la política, aprenguem dels encerts i errors de la nostra història per trencar les cadenes que ens mantenen sotmesos a altres nacions. Segadors, sou la clau!

Com deien els nostres avantpassats:

Visca la terra! Mori el mal govern! Morin els traïdors!

Manifest 11 de Setembre 2019

Ens trobem a les portes d’una altra Diada enfosquida per la repressió, una altra Diada amb l’absència dels presos i exiliats polítics.

Hem viscut una farsa de judici i aviat se’n farà públic el veredicte, hem d’estar preparades per respondre amb contundència, Qui defensa els drets humans fonamentals no mereix cap sentència que no sigui l’absolució.

 Malgrat que les nostres institucions han cedit a la repressió, la persecució i la repressió a l’independentisme no s’ha aturat. Tal com ens va avisar Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven”.

Escoltem clams a la unitat, nosaltres afegim a aquestes demandes un clam: ja n’hi ha prou de cedir a la repressió, prou de pactar amb aquells que ens volen seguir ocupant i colonitzant! Prou de perseguir l’independentisme des de les institucions catalanes, prou de complicitats amb l’opressor. No fou això el que sortí de les urnes a les eleccions imposades del 21 de desembre del 2017. Prou d’accions i discursos simbòlics.

 Amb pas ferm cap a la independència: La persistència i la força de la voluntat popular és el que ens farà arribar a la independència. La lluita anti-repressiva no ens pot fer deixar de banda l’objectiu independentista. Fem efectiu el mandat de l’u d’octubre des dels carrers.

Amb mobilització: hem d’estar preparades per a prendre els carrers amb la mateixa força que ho férem l’u i el tres d’octubre de 2017. Hem de fer sentir la nostra veu amb tal força que les nostres institucions no s’atreveixin a fer cap passa enrere, si nosaltres cedim també donem la victòria a la repressió.

Amb solidaritat: disposades a mobilitzar-nos amb totes les víctimes de la repressió de l’estat.

“Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”, això ens digué fa uns anys el Borbó cap de l’estat opressor. Reiteradament hem expressat la nostra voluntat de ser lliures, i ho serem, amb permís o sense de l’opressor.

Bona Diada

i Visca la Terra!

Manifest de la Diada Nacional de Catalunya #11S2018

La Diada Nacional d’enguany no serà com les anteriors, no ho serà perquè no hi som totes. No ho serà perquè hi ha persones captives, exiliades i perseguides per haver complert part dels seus compromisos polítics, per haver exercit la llibertat d’expressió i per haver-se manifestat pacíficament.

No ho serà perquè l’estat espanyol s’ha tret la pell de xai de la democràcia i ens ataca amb el llop de la repressió. No ho serà perquè malgrat haver declarat políticament la independència, continuem captius d’aquesta presó de nacions anomenada Espanya.

“Com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven”, ens deia l’activista pels drets dels afroamericans, Rosa Parks. Aviat encetarem una tardor de commemoracions, de records d’uns dies que no oblidarem mai. No oblidarem el setge a l’u d’octubre. No oblidarem: l’ocupació policial, els empresonaments, el “a por ellos”, les porres, les bales de goma, la injustícia i la repressió.

Tampoc oblidarem que l’u d’octubre (com va dir el President Puigdemont aquella mateixa nit) ens vam guanyar el dret a tenir un estat independent en forma de República.

No oblidarem la declaració d’independència del 27 d’octubre al mateix moment que l’estat aplicava el 155. No oblidarem que es va acatar el 155 i començaren les persecucions, les detencions i els exilis de càrrecs polítics i activistes, “Com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven”.

I de cop ens trobem exigint els nostres drets bàsics i la llibertat de presos, exiliats i represaliats, i deixem de reclamar amb contundència la República que vam guanyar a l’octubre.

Estem cedint, la lluita antirepressiva ens ha fet deixar massa de banda els nostres objectius republicans. No hem d’oblidar l’u d’octubre, no hem d’oblidar-ne el resultat, sortim al carrer fins que els presos i exiliats polítics siguin a casa, sense oblidar l’objectiu republicà. Sortim al carrer a cridar “llibertat presos polítics”, sense deixar de cridar “independència” i “República”, perquè quan ho deixem de cridar haurem donat la victorià a la repressió.

Mobilitzem-nos de manera contundent i no violenta. L’estat espanyol, obstinat en violentar l’independentisme, no ha fet altra cosa que cercar un conflicte al carrer, recorrent fins i tot a l’extrema dreta per exercir agressions i provocacions amb la finalitat de violentar la societat i dividir-la, amb la complicitat i participació dels cossos de seguretat de l’estat i el suport dels partits del bloc del 155. No cedim a les seves demandes de violència.

Reclamem que es faci efectiu el mandat de l’u d’octubre, que no es cedeixi al xantatge i a la repressió. I sí, si convé donarem un toc d’atenció als nostres polítics quan desobeeixin el mandat de l’u d’octubre, quan els veiem fer autonomisme enlloc de fer República, quan els veiem més preocupats per unes eleccions municipals que pels companys empresonats.

Esperem que aquest indret on ens trobem, aviat s’anomeni “Plaça 1 d’octubre de 2017”, perquè és la plaça on tantes vegades, com avui, ens hi trobem per reivindicar els nostres drets i la nostra llibertat.

No oblidem el que commemorem la Diada de l’onze de setembre, no oblidem el que deien els nostres avantpassats el 1714, fent una crida a la resistència a ultrança:

“Desperteu-vos catalans adormits, no sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada en la negra obscuritat d’una perpètua deplorable esclavitud”.

Trenquem amb aquesta esclavitud de 300 anys, fem la República Catalana,

Visca la terra!

Manifest 11s2017 del Casal Popular Independentista la Sega 1640

  Ens tornem a trobar una altra Diada Nacional, 303 onzes de setembre després de la pèrdua dels nostres drets i llibertats. Avui més a prop que mai de desfer la injustícia que patí el nostre poble per la força de les armes amb la força de les urnes i la democràcia.

 A mesura que s’acosta la data escollida per decidir el nostre futur com a poble, ens anem trobant amb la crua realitat on estem escorats des fa 303 anys: el tracte, l’amenaça, el setge policial i judicial, el menyspreu; les sentències als nostres representants polítics, als nostres funcionaris, a la nostra gent…. Sí: som una colònia d’Espanya.

Evidentment que al llarg d’aquests tres segles hi hagut alts i baixos i minses i breus escletxes de llibertat, però ni s’ens ha entès, ni s’ens ha escoltat, ni reconegut, ni respectat com a la Nació que som i serem.

Si vers una amplia demanda popular per decidir democràticament el nostre futur no hi ha altra resposta que l’amenaça, la repressió i l’opressió és que no som ciutadans lliures, estem reclosos en una presó de nacions.

L’1 d’octubre podem canviar tot això, estem convocats a les urnes pel nostre legitim Parlament. Si guanya el SÍ el govern proclamarà la República Catalana independent i iniciarem, entre totes i tots, un procés constituent participatiu on decidirem com serà la República Catalana.

Si s’imposa el NO haurem de carregar amb: la monarquia, el règim del ’78, la indivisió de poders, el CNI, els atacs a les nostres llengües, el menyspreu, les amenaces, les clavegueres de l’estat, la llei mordassa, el tracte colonial, l’espoli fiscal, els regals a la banca, la caverna mediàtica, el discurs de la por, la pobresa energètica, el no a les energies renovables, el terrorisme d’estat, la manipulació dels mitjans, les condecoracions a la “división azul”, les jures de bandera, el boicot al corredor mediterrani, les subvencions al franquisme, l’impost al sol, les portes giratòries, la “fiesta nacional”, la negativa a les seleccions catalanes, la impunitat de la corrupció, els tribunals polititzats, la impunitat del franquisme…..

Nosaltres ho tenim clar: volem una República Catalana independent, amb totes les oportunitats i incerteses que això comporta, abans que continuar amb la certesa del que és Espanya.

No ho aconseguirem plegats de braços, ens cal una mobilització activa i permanent abans i després d’atracar a Ítaca i cremar les nostres naus. Mobilitzem-nos l’onze de setembre i quan faci falta donar suport als nostres representants i al nostre poble. Afrontem els atacs i el discurs de la por dels poders de l’estat de manera cívica i pacífica, no caiguem en el parany de la provocació. Ens volen espantats i alhora violents, no ens hi trobaran. Portem segles carregant-nos de raons, qui vol pertànyer a un estat que amenaça als seus ciutadans enlloc d’escoltar-los? Fem que aquest 1 d’octubre s’imposi la democràcia, estem convocats i nosaltres convoquem.

Som una part d’uns Països Catalans que també volem lliures i amb nosaltres. No hem pogut fer el camí plegats, però segur que ens trobarem més endavant.

Votarem perquè hi tenim tot el dret, així ho diu al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides:

“Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Aquest pacte està signat per 168 estats, l’estat espanyol entre ells. l’Article 96.1. de la Constitució Espanyola diu: “Els tractats internacionals vàlidament closos, després de ser publicats vàlidament a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”. Som un poble, per molt que l’estat espanyol ho neguí no deixarà d’ésser així, nosaltres ho sabem i el món n’està al cas. Emparats pels drets i pactes internacionals aquest 1 d’octubre ens autodeterminem.

Votarem, i votarem que SÍ. Votarem per en Pere Bassols, per la Muriel, per en Xirinacs, per en Manuel de Pedrolo, per en Lluís Món, per en Guillem Agulló, per en Pepe Rubianes, per en Fèlix Cucurull, per en Companys, per en Macià, per en Salvi Martí i per tants d’altres que hem perdut en aquest llarg viatge a la llibertat.

No la veieu? Sí, allà,

ja no està fosa amb l’horitzó,

la tenim a tocar.

Els darrers metres seran feixucs

i plens d’entrebancs,

però hi hem d’arribar,

és el nostre anhel la llibertat,

l’esforç val la pena,

ens ho hem ben guanyat:

viure en una República lliure,

viure en plena llibertat!

Visca la terra!!!

 

 

El campanar i els toca campanes

Imatge de la bandera a favor del referèndum de l'1 d'octubre, penjada al campanar de l'església de Santa Coloma de Farners. Foto: El Punt Avui Dins la normalitat d’un País que ha iniciat un procés per decidir democràticament el seu futur amb una amplia majoria social, és obvi que dins aquesta majoria hi trobem gent de tota mena: mossos d’esquadra, juristes, famosos, esportistes…. i també capellans i bisbes. Doncs sí, hi ha gent de tota mena que dóna suport al referèndum i a la democràcia, i entre aquesta gent hi som també els qui rebutgem el menysteniment, la humiliació i el càstig a que ens té sotmesos l’estat espanyol.

Malgrat les obvietats abans esmentades, escrivim aquest article en resposta a d’altres articles que afecten al nostre poble, Santa Coloma de Farners, i a una persona molt apreciada pel casal.

Us recomanem llegiu l’article al Punt Avui http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1212046-una-bandera-a-l-esglesia-a-favor-del-referendum.html

i tot seguit l’article de l’OkDiario d’Eduardo Inda https://okdiario.com/espana/2017/08/06/cura-independentista-utiliza-iglesia-del-pueblo-campana-referendum-ilegal-1218749

Els senyors d’OkDiario s’han muntat una bona pel·lícula d’un fet que és força habitual a Catalunya, i sobretot a les comarques gironines, no és el nostre l’únic campanar amb pancartes a favor del referèndum o amb estelades, Catalunya te 787 municipis independentistes.

A l’OkDiario, en una tònica força habitual últimament, tant als mitjans del règim del ’78 com al govern de l’estat i les seves institucions, s’individualitzen els atacs, ho hem vist amb el cas dels processats pel 9N i amb les citacions a declarar davant la guàrdia civil, etc., passa el mateix amb el cas del campanar i mossèn Ramon, no demanem al digital d’Eduardo Inda la lluna en un cove i que es dediquin a fer periodisme, no és això el que pretenem, sols aclarir el que s’hi diu.

Com diu mossèn Ramon a l’article del Punt Avui ell no ha penjat res, ha accedit a que s’hi pengés. A dins el temple no n’hi ha cap, ni tampoc s’hi prediquen discursos independentistes. El campanar és del poble i de la parròquia, com diu mossèn Ramon.

Santa Coloma de Farners és un poble amb un Ajuntament escollit amb el 78% de vots a formacions independentistes.

Anem ara a un tema que ens afecta directament: ‘la estelada gigante‘!, bé més que estelada gegant és una estelada gran (si a les mobilitzacions dels onzes de setembre no anessin a fer fotografies de les platges sabrien el que és una estelada gegant), és l’estelada del Casal Popular Independentista La Sega 1640 de Santa Coloma de Farners i quan ha estat al campanar l’hi hem penjada nosaltres, no l’ha penjat mossèn Ramon. No l’hem penjat només l’any 2013, des de l’any 2006 que l’anem penjant gairebé a totes les edicions de la festa de la Revolta dels Segadors de Santa Coloma de Farners, per reivindicar els nostres anhels independentistes, no només l’hem penjada al campanar, l’hem penjat a la zona de barraques per festa major, l’hem penjat al castell de Farners i ha estat present en nombrosos actes i concentracions independentistes, som un casal independentista i fem aquestes coses. No ens amaguem d’haver penjat l’estelada als llocs esmentats i ens en fem responsables.

Així doncs desaprovem l’actitud de tots els mitjans que facin demagògia del que no és notícia, i molt en especial els atacs personalitzats sense cap mena de fonament. Tot el nostre suport a mossèn Ramon davant l’actitud dels mitjans cavernaris.

Un altre tema que també ens afecta és aquest: ‘actos en memoria de la Guerra dels Segadors, uno de los símbolos falseados por el independentismo catalán para vender una supuesta revuelta contra España‘. Entenem que es refereixen a la Festa de la Revolta dels Segadors, no s’hauria de dir que la revolta va ésser contra Espanya si no contra les institucions reials i la monarquia hispànica, de fet amb el mot Espanya, en aquella època, es designava el que des del segle XIX anomenen Península Ibèrica, o sigui, ‘Espanya’ va ésser un terme geogràfic fins el segle XIX. Però suposem que la gent de l’OKdiario són d’aquells que practiquen allò de ‘los diezmil años de historia‘ i ‘la nación mas antigua del mundo es España‘, per tant s’entén perfectament que des de la seva perspectiva es pugui interpretar com una revolta contra Espanya.

Supuesta‘ en aquest cas hi ha un petit problema, res, un detallet de res… el setembre de 1640 Catalunya trencà oficialment amb la monarquia hispànica i al gener de 1641 passà oficialment a sobirania francesa, conservant institucions, lleis, drets i constitucions. Aquest trencament el fan les institucions catalanes (la Generalitat), 12 anys durà la sobirania francesa, i això és un fet que el podem contrastar amb historiadors francesos i de tot Europa (dels catalans no en parlaré, que ja sabem que  aquesta gent els té per uns ‘manipuladors’) i evidentment historiadors espanyols, els més ‘progres’ l’anomenen ‘Guerra de Separación‘, a la wikipedia l’anomenen ‘Sublevación de Cataluña de 1640′, d’altres l’anomenen ‘Guerra de Recuperación de Cataluña‘, ‘Rebelión de los catalanes‘….. ni els historiadors de la RAH del franquisme negaven la revolta i aquest trencament de 12 anys. “Supuesta revuelta“? no senyors, contrastada. Dissortadament la Guerra dels Segadors acabà malament pels catalans, amb la pèrdua del que avui dia anomenem Catalunya Nord, que Felipe IV cedí als francesos sense consultar-ho a les autoritats catalanes (o ‘supuesta’ pèrdua per la gent d’OkDiario), Catalunya tornà a formar part de la monarquia composta hispànica, amb les seves institucions drets i lleis que no es perdrien fins el decret de nova planta. Per altra banda, al desembre de 1640 Portugal inicià una revolta (‘supuesta‘, potser, per la gent d’OkDiario) i declarava la seva independència, el procés culminà amb èxit, en part perquè les tropes de Felipe IV concentraren tots els seus esforços al front català, i en part també pel suport dels anglesos pels seus interessos a les colònies portugueses a Amèrica.

 

En el cas que des de l’OkDiario es titlli de suposada revolta a la Revolta dels Segadors pel mateix raonament que des l’espanyolisme s’intenta plantejar la Guerra de Successió com una guerra civil on no tothom al Principat i a la Corona d’Aragó estava en contra dels borbons (en el cas de Revolta dels Segadors potser utilitzen el raonament de que no tothom era favorable a la revolta), preguntem-nos també la lectura que fem de la resta d’esdeveniments de la història d’aquest planeta: els EEUU van participar a la Guerra del Vietnam? Hi va haver nombroses mobilitzacions contràries a la guerra però al relat de la història diu que sí, que hi van participar; Espanya va participar a la Guerra d’Iraq? Hi va haver fortes mobilitzacions contràries,  amb conseqüències polítiques, però entre els països participants i consta Espanya; Irlanda és independent? Sí (tret d’Irlanda del Nord), malgrat que no tothom era favorable a la independència; Portugal va trencar amb la monarquia hispànica unilateralment i avui dia és independent? Sí, malgrat que hi havia sectors de la societat portuguesa que no ho volien; Espanya és membre de la UE? Sí, malgrat que no tothom hi està d’acord ni tampoc s’ha referendat mai… i podríem seguir eternament. Així doncs perquè la història general no titlla de “suposats” tots aquests fets malgrat no tenir un suport unànime als Països esmentats? Doncs perquè són conseqüència de les decisions i actes dels seus governs i les seves institucions i aquests actes han tingut les seves conseqüències a la història, les decisions que han pres al llarg de la història els representants del poble català no en són cap excepció. Així doncs quan les institucions catalanes decidiren l’any 1640 trencar les seves relacions amb Felip IV la seva decisió tingué unes conseqüències; quan les institucions de la Corona d’Aragó decidiren donar suport a l’arxiduc Carles a la Guerra de Successió prengueren una decisió que tingué unes conseqüències, i quan les institucions catalanes decidiren seguir lluitant sols per la seva llibertat la seva decisió tingué conseqüències.

Doncs sí, les decisions que prenen els representants d’un País tenen conseqüències pel País que representen, actualment les institucions catalanes han decidit convocar un referèndum vinculant l’1 d’octubre d’enguany, sí, la paraula que va darrera referèndum és vinculant, no ‘ilegal’.

 

Resolucions de l’assemblea anual extraordinaria 2016

COMUNICAT:

 

Resum de les resolucions de l’assemblea extraordinària anual del Casal la Sega 1640:

 

Reunits en sessió extraordinària els membres de ple dret i la junta directiva del Casal la Sega 1640 el 27 de desembre de 2016 han resolt.

 

Presentada l’esmena a la totalitat dels estatuts vigents, on l’entitat la Sega 1640 constava com a associació cultural, per amplia majoria s’ha acordat que la Sega 1640 esdevindrà una organització política, amb intenció de presentar-se a les properes eleccions municipals.

 

Esmena als estatuts aprovada:

Després d’onze anys realitzant actes i activitats tant culturals com reivindicatives arribem a la conclusió que la incidència social i política no són suficients per assolir part dels nostres objectius, ja que tot sovint hem topat amb dificultats d’entesa amb els diferents equips de govern, ens veiem empesos a exercir la política directa i així aportar les nostres propostes i demandes a l’Ajuntament.

 

Fidels als compromisos fundacionals del Casal la Sega 1640:

 

-Lluitar per l’alliberament dels Països Catalans

 

-Treballar per la llengua i la cultura de la nostra Nació

 

-Defensar el territori (defensar la seva natura, aturar les infraestructures innecessàries i la mala gestió dels recursos de la terra)

 

Els mateixos pilars amb que va néixer la Sega 1640 ens acompanyaran en la nova etapa política que ben aviat començarem.

 

-Nota de la junta directiva:

 

El fet de deixar d’ésser una entitat sense ànim de lucre a ésser una organització política ens obliga a clausurar el compte del casal, la junta directiva actual serà l’encarregada de liquidar els comptes de l’etapa anterior de la Sega 1640 i fer-ne donació a entitats sense anim de lucre amb objectius semblants, els membres de ple dret i la junta actual votaran les propostes que es presentin.

La junta directiva i els membres de ple dret seran els encarregats de liquidar els anteriors estatuts, un cop finalitzada la transició a organització política, la junta es compromet a dimitir en bloc després de convocar l’assemblea extraordinària oberta on es votaran els estatuts i la junta de l’organització política. L’assemblea fundacional de l’organització política serà oberta.

 

Moltes gràcies, us anirem informant dels passos fets, i de les properes resolucions, així com de la data de l’assemblea fundacional de l’organització política.

Visca la Terra!!!!

INNOCENTS!!!!!!!!!!

llufa

Manifest 11S2016, La Sega 1640

Manifest 11s2016 La Sega 1640

Estem a punt! A punt d’encarar la recta final que ens durà a la llibertat com a poble.

Ens fem nostre el compromís que els 72 diputats independentistes van signar amb la declaració del 9N:

El mandat democràtic sorgit de les eleccions del 27s te el compromís i el deure de fer de Catalunya un estat independent i iniciar un procés constituent. Nosaltres estem a punt!.

El parlament de Catalunya va declarar l’inici d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana. Nosaltres estem a punt per participar-hi.

El parlament de Catalunya es va declarar dipositari de la sobirania. La cambra catalana i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de l’estatut, entre altres sentències. Si així ho fa, el parlament, tindrà tot el nostre suport, farts d’obeir tribunals polititzats, no acatem ni acatarem! Estem a punt!

El parlament de Catalunya es va comprometre a adoptar les mesures necessàries per a obrir aquest procés de desconnexió de l’Estat espanyol, d’una manera democràtica, massiva, sostinguda pacífica que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en una participació oberta, activa i integradora. Estem a punt, podem començar!

-Des de les primeres mobilitzacions massives a favor de la independència i el dret a decidir, l’estat espanyol ha advertit que “utilitzaria tots els mitjans al seu abast per acabar amb la deriva secessionista”, no teníem cap mena de dubte que la guerra bruta, com sempre, seria un d’aquests mitjans. Com si utilitzar el poder judicial, l’executiu i el legislatiu de l’estat no fos suficient per intentar aturar el procés, les rates de claveguera no descansen fins a trobar draps bruts dels partits sobiranistes, quan no els troben se’ls inventen i els filtren a la premsa. Infiltrats i col·laboradors arreu, corruptes buscant casos de corrupció, dividint i creant malestar entre els catalans. Aquest estat, el gran defensor “del imperio de la ley”, no te cap mena d’escrúpols a l’hora de saltar-se les seves lleis i finançar la guerra bruta amb diners dels seus contribuents en aquesta nova reedició del GAL. Ni tan sols quan la guerra bruta veu la llum, reconeixent haver-se carregat la sanitat catalana i utilitzar la fiscalia per interessos polítics, no provoca cap reacció a l’estat, és més, es premia, no tan sols des del “gobierno”, també des de les urnes.

- Un estat que intenta resoldre mitjançant els tribunals al seu servei els problemes polítics, encausant membres del govern, presidents, consellers, presidentes, etc. Un estat impotent al no poder doblegar la voluntat d’un poble, intenta responsabilitzar i desprestigiar els seus representants. No contents amb això, recorren i tomben les lleis que pretenen millorar el benestar dels nostres ciutadans. Un estat temerós que l’aplicació de l’article 155 no tingui altre resposta que una DUI l’aplica de manera encoberta mitjançant el control del FLA. Un estat enclavat en no canviar, i malgrat que alguns voldrien, el fet d’haver d’acceptar un referèndum a Catalunya els fa tirar enrere. Amenaces, coacció econòmica i jurídica, invasions constants de les competències de la Generalitat, destrossar el model lingüístic i educatiu català, aquesta es la resposta que l’estat espanyol dona a la voluntat majoritària catalana que vol decidir i vol ésser. Davant un estat que escomet unilateralment els desafiaments democràtics no ens queda altre remei que prendre decisions unilaterals. Nosaltres estem a punt, no ens fan por ni les clavegueres ni la democràcia!

Seguirem ferms, ferms amb la nostra voluntat! I ho farem! Prou de declaracions al vent!, ara és l’hora de fer-ho. Que la prudència no ens faci traïdors!, com deia avui fa 40 anys el recentment desaparegut Jordi Carbonell.

Només amb intencions i paraules no hi arribarem, cal aprovar les lleis de desconnexió. no assolirem la llibertat amb el reglament de l’opressor.

Estem apunt per desconnectar! a punt per esdevenir un Estat!, un país nou que ve de lluny, un país plural, democràtic, participatiu i integrador.

Visca la terra!