Què passava el 3 de juny del 1640?

Palau_de_la_Generalitat_de_Catalunya Tal dia com avui, 3 de juny del 1640, començaven a arribar les noticies sobre l’incendi de Montiró i els saquejos de l’Empordà a la Generalitat.

La Generalitat, durant els primers conflictes amb els allotjaments, procurà denunciar els abusos, tant al rei com al consell d’Aragó, de res va servir. Els diputats començaren a organitzar actes de protesta (prohibir que es fessin balls en senyal de protesta pel patiment de la terra, no celebrar sant Jordi, vestir de dol…), com ja vam veure, el virrei i Montrodon s’encarregaren d’empresonar els responsables d’aquests actes. Amb el diputat Tamarit alliberat i tots els esdeveniments del més de maig, els diputats tenien ben clar que Tamarit no s’equivocava al més de març: calia expulsar els terços del Principat, ja que havien enviat a pastar fang les Constitucions de Catalunya.

La Catalunya del segle XVII gaudia, encara, d’autonomia vers el poder reial, el rei havia de jurar i respectar les constitucions, i els organismes de govern del Principat. L’òrgan encarregat de l’acompliment de les lleis catalanes era la Diputació del General (Generalitat). La Generalitat estava governada per dos membres de cada un dels braços: Braç Eclesiàstic (clergat), Braç Militar (noblesa), Braç Reial o Popular (integrat per membres de les ciutats i viles amb representació a les corts). El president era el diputat del Braç Eclesiàstic. L’altre institució era el Consell de Cent, format per 32 membres per cada estament: mercaders, ciutadans honrats, artistes i menestrals, hi havia representació dels més rellevants de cada població. El Conseller en Cap n’era l’autoritat superior.

La Diputació del General al 1640 estava formada per:

pau claris mitica

Pau Claris, diputat pel braç eclesiàstic i president de la Generalitat

Tamarit

Francesc Tamarit i Rifà, diputat pel braç militar

Josep Miquel Quintana diputat pel braç popular

i com a oïdors Jaume Ferran, eclesiàstic, Rafael Antich, militar, i Rafael Cerdà, popular.

A començaments de juny la revolta ja havia arribat a tot al Principat, el virrei s’adonava de la magnitud de l’alçament popular, i del perill d’un atac francès. Els terços havien d’abandonar Catalunya.