Què passava el 2 de juny del 1640?

Ciutadella de RosesTal dia com avui, el 2 de juny del 1640, els terços esperaven l’arribada de provisions a Roses, i també l’arribada de les tropes perdudes durant el camí.

Els consols de la vila de Roses, 3 dies després de l’arribada dels terços, veien com la vila quedava sense recursos per mantenir les tropes:

“Senyor Comte de Sta. Coloma (de Queralt).-Exm. Senyor.-Los tercios dels mestres de camp Juan de Arce y de Don Leonardo Moles ab los demés y la cavalleria, arribaren a esta vila y terme tres dies hà, que per la multitud de gent que porten y ser la terra tant curta com V.Ex. bé te experimentat, no dexan de donarnos grans inquietuts y molesties, respecte de no poder acudir ab les provisions y manteniments necessaris. Per nostra part havem procurat ab les viles de Castelló, Figueres y Peralada, acudan a esta necessitat; ab tot no hi basta lo manteniment de pa y demes coses. La cavalleria procedeix de tal manera que per aquest any estan segats los pans y demes grans, y a bé que lo dit mestre de camp Juan de Arce ha procurat y procura remediar estos inconvenients, ab tot no es possible, pus los cavalls han de menjar, y los soldats de necessitat han de coure ses olles y viandes, y com en este terme no hi ha sinó blats, es forçós los vagen segant per a donarlos a menjar als cavalls, ni altre llenya sinó oliveres, los obliga haverles de tallar y rompre com ho fan, que es la major llastima del mon,……. Son Exm. Sr. estes coses ab tant excés, que serà forçós, si per V. Ex. de prompte no es remedia, de que los hajam de dexar les cases dins a la força, com lo han fet los dels arravals y pagesias, que tots les han desamparades, y anaronse à viure allí ahont Deu serà servit; em però, Exm. Sr., es cosa molt agre y llastimosa que esta pobre vila pague les culpes, pecats y mals que les demés han causat, majorment estant nosaltres en totes les ocasions tan promptes al servei de sa Mag., com los governadors d’esta plassa bé poden assegurar. Confiam que V. Ex. se servirà mirar estes coses ab ulls de clemencia, y en esta conformitat manarnos aliviar d’estes inquietuts y danys. N. Senyor la Exma. persona de V.Exª nos guarde los dixosos y felicisims anys de son desitx, ab entera salut y vida com havem de menester y sa divina Mag. te lo poder. Roses y juny 2 de 1640.-Excel·lentíssim Senyor.- Besem a V. Exª sos peus y mans.-

Los consols de la vila de Roses.” MHE, vol. XX, pàg. 401.

Els prop de 5000 homes que hi havia a la vila de Roses deixaven els camps sense blat, i els consols començaven a plantejar-se d’abandonar la vila, com ja ho havien fet la gent de les masies de fora muralles.