Tal dia com avui, 5 de juny del 1640, començaven a arribar segadors a Barcelona. A principis de juny acostumava a arribar a Barcelona gent de la pagesia, que es llogava per segar els camps de la ciutat. Amb l’ambient caldejat que hi havia al Principat al virrei no li feia cap gracia l’arribada d’aquests jornalers, va intentar convèncer a les autoritats de la ciutat que els hi prohibissin l’entrada. El Consell de Cent va rebutjar la proposat del virrei, els segadors podien entrar a la ciutat.

El pelleter Barceloní Miquel de Parets ho explicava al seu diari:

“…Tornant ara en lo de Barcelona, que lo senyor virey estave ab molta temor, vista la alterasió de la gent y lo poch temor que li tenían, y com estàvem sobre del segar, sempre temé que per part dels segadós li avia de venir algun gran dany. Y axí suplicà als senyós consellés se servisen de no dexar entrar ningun segador en siutat, sinó que restasen fora, per a llevar los escàndols porían causar en Barselona. Y axí los senyós consellés, com veyen que era cosa tan nesesària lo del segar, no volgueren posar-o en axò, que si se ajuntaven tots y se n’anaven no restàs lo pla de Barcelona sense segar, y axí no ho feren. Ell, que agués remediat los danys avían fets los soldats, com la Siutat y Diputasió le y suplicava, y no foren arribats als medis que arribaren. Y ell era la culpa de tot; per lo tant, ell ho pagà, de manera que estigué ben pagat...”

Les galeres del marqués de Villafranca arribaven a Barcelona, provinents de Roses. A la ciutat havia de desembarcar don Juan de Benavides (inspector general de l’exercit), no ho podria fer degut a la multitud que s’esperava al moll. Les galeres marxaven cap a Cartagena. Els terços es quedaven a Roses, apunt per marxar cap el Rosselló.