L’Onze de setembre no commemorem cap derrota, l’Onze de sembre recordem el dia de la pèrdua de la nostra llibertat i, per tant, el nostre dret i deure a recuperar-la.

En el camí de la recuperació de les nostres llibertats usurpades per la força de les armes després de la desfeta del 1714, l’estat espanyol ens ha demostrat que està disposat a prescindir dels drets humans i fer el que faci falta per mantenir-nos en aquesta presó de nacions anomenada espanya. Per alliberar-nos no ens queda altra remei que anar molt més enllà d’on hem anat fins ara.

Prou engrunes! No, l’octubre del 2017 no vam fer el que vam fer per aconseguir una testimonial presència del català a les plataformes digitals, ni per parlar català al “congreso”.

Cal empènyer cap a l’exercici de l’autodeterminació, l’objectiu és la independència, no el canviem per quatre engrunes.

Un govern progressista que ha estat incapaç de fer fora el franquisme del poder judicial i del poder executiu, ara reclama ajuda per evitar la seva arribada al poder legislatiu. Fem fora el franquisme de totes les institucions i cossos policials.

La repressió i la persecució a l’independentisme no s’atura, tampoc aturarem la nostra resposta de solidaritat i lluita per fer front als embats de l’estat

Res no s’acaba fins l’assoliment de la nostra llibertat, continuem fent front a la repressió, seguim avançant amb pas ferm cap a la independència.

Visca la Terra! Mori el mal govern! Morin els TraÏdors!