Tal dia com avui, el 10 de maig del 1640, arribaven a Girona els terços de: Leonardo de Moles, Jerónimo Tutavila i comte d’Aguilar, les companyies de cavalleria: d’Alvaro de Quiñones i de Josep d’Oms, el tinent de mestre de camp general Diego de Berrio i els membres de la reial audiència: el dr. Rafael Puig i el governador Ramon de Calders. Repartits entre Salt i Santa Eugènia esperarien els terços de Juan de Arce, de Felipe de Guevara i les companyies de cavalleria de Modenesos i Valons per sortir, tots junts, a castigar la vila de Santa Coloma de Farners. També s’acostaven a Girona el terç d’irlandesos de Berto comte de Tyrconnell.
Ens veiem obligats a fer un incís per explicar la presència de tropes alienes als dominis de Felip IV: la guerra dels 30 anys es va originar com a un conflicte entre catòlics i protestants, l’atac dels Habsburg del Sacre imperi Romano-germànic als protestants del regne de Bohèmia va originar que aquests darrers formessin la “unió protestant” (Suècia, Dinamarca, Països Baixos, Anglaterra…) i per fer-los front es va crear la “lliga catòlica”, a aquesta última van donar suport els terços irlandesos, fent costat a Felip IV i als Habsburg (gran part d’aquestes tropes internacionals eren mercenaris a sou). França es va posicionar a la “unió protestant”, no per motius religiosos (França havia perseguit el protestantisme fins que va entrar a la guerra dels 30 anys), ho féu per interessos polítics, el primer ministre de Lluís XIII, el cardenal Richelieu, veié la oportunitat d’enderrocar l’imperi espanyol i el Sacre imperi Romano-germànic, per així esdevenir la nova potència mundial.
Tornem a Girona, Ramon de Farners (diguem que els Farners eren la “noblesa local” de Santa Coloma, feudataris del vescomte de Jóc i castlans del castell de Farners) i en Lluís de Tormo i Vilademany (parent del vescomte de Jóc) eren a la ciutat, van anar a trobar el governador i li van entregar una suplica perquè l’entregués al virrei, de la qual us mostrem un fragment:
“…que may sa intentio (dels farnesencs) es estada de deixar de alotjar y admeter les companyies de Sa Magd y cumplir y obehir en tot los ordens de V. Exa. sempre que’ls serà manat…” ACA, consell d’Aragó, secretariat de Catalunya.
Més endavant sabrem la resposta a aquesta súplica.
A Madrid la “junta de ejecución” decidia: “…por ahora no convendría hacer demostración contra toda la provincia (es referien a Catalunya), reservando esto para tiempo más oportuno…”,”…no se de hacer guerra donde no lo es...” ACA, lligall 1328. O sigui, de moment només es castigaria les viles revoltades.