Tal dia com avui, el 19 de maig del 1640, els terços que fugien de Girona havien passat la nit a Vidreres, el governador Ramon de Calders no havia pogut sortir de la ciutat, aquesta encara era plena i encerclada de revoltats, que temien que els soldats tornessin a Girona.

El jurat de Girona Jeroni de Real fou nomenat capità d’una de les companyies que s’havien organitzat per la defensa de la ciutat, a la seva crònica ens explica la situació:

“Determina la ciutat, per sa defensa, fer capitans y formar-los companyias de las Confrarias, foren en número nou, que foren: Jeroni de Real, don Ramon de Bas……” “…. A estos nou capitans se’ls assenyalà puesto per lo ruedo de las murallas, per quant hi hagués una alarma….” .”…No obstant que los tercios no tornaren en Gerona, sinó que se n’anaren envés la marina, fou tant la gent forastera que de die en die venia abundant, tant del Bisbat (Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany, Selva, Gironès), com encara fora de ell, per haver corregut la veu que estava asitiada, que tenia a tots en molt cuidado no fessan alguns ensurts y causasen alvorots….“. Joan Busquets, La Catalunya del Barroc… pàg. 117.

Amb aquest panorama el governador no tingué altre remei que quedar-se a la ciutat amb els 5 capitans i 60 soldats, fins trobar el moment oportú per fugir.

Juan de Arce i els sis terços es trobaven a Vidreres, abans de sortir cap a Blanes, ell i Leonardo de Moles escrivien al virrei posant-lo al dia dels esdeveniments de Girona i de les dificultats del camí:

“El Governador de Cathaluña D. Ramon de Caldes no es muerto, le tienen encerrado en Girona, havra dado quenta a VE de lo que allí ha sucedido después de la retirada de Santa Coloma como lo havemos hecho…”

“…Haviendo conocido la yntencion de la gente alvorotada que havian tomado los passos de Girona a los quarteles con que nos havian quitado los viveres y por el avisso del Governador se tomo resolucion de marchar…” “…partimos ayer de Salte (Salt) a las siete de la mañana con nuestros tres vatallones que eran formados de los seis tercios y marchando se atrevio la gente alborotada de ymbestir el primer batallon, la qual como siempre no dejo de recibir la carga huyendo y nos vinieron siempre por estos bosques picando la retaguardia con tanta desverguenza que no se pude ymaginar y se peleo des de la hora que partimos hasta las nueve de la noche que llegamos en este lugar de Vidreras y aun que alguno de ellos pagaron la culpa no fueron tantos quantos lo tienen merecido y mataron a ocho o diez soldados y heridos algunos, con un capitan del tercio de Don Leonardo Moles que traía la retaguardia y si no se mira se empeoraran las cosas…” “…partiremos luego la vuelta de Blanes y no estamos asigurados si allí atendremos algun sustento, VE en todo caso se sirva de embiarlo porque estos tercios estan acabados por la necessidad que lleban en particular de las municiones de guerra que ya lo estan del todo…” ACA, Generalitat, virrei, carta 10365.

La situació dels terços era desesperada: sense munició ni menjar i amb els revoltats atacant-los a la rereguarda, on eren més febles.

A Barcelona el virrei enviava un correu a Felip IV, informant-lo (o mal informant-lo) dels últims successos al Principat, li explicà que: “…con la orden de V. Magd. di luego para que se arrassase el lugar de Santa Coloma de Farnés, que es muy conveniente para que sientan effectos de la justicia, y la justa indignacion de V. Magd. quedando exemplo y memoria de ella, estoy aguardando la respuesta de lo que habran obrado que aun no la he tenido...”. Quina barra! ”aguardando la respuesta” diu! El virrei, abans de rebre l’ordre d’arrasar Santa Coloma, ja sabia la resposta dels terços que l’informaren el dia 15, i aquesta carta es del 19 de maig!. Continua la carta explicant que no havia pogut atrapar al clergue i síndic Francesc de Montagut (a qui el virrei culpa de l’aixecament dels farnesencs), ni que tampoc havia pogut destituir al bisbe de Girona, però diu que cercarà proves per fer-ho.

Tornem a les mentides, la carta continua explicant com anava el procés contra els soldats que van cremar l’església de Riudarenes, diu que es va trobar una tela de calze a un soldat i el feren afusellar, i donava una hipòtesis de com s’hauria pogut cremar per accident: “…que lo soldados entrando a hurtar, que realmente entraron, alguna cuerda encendida por desgracia pegase fuego, que como la iglesia estava llena de todo el menaje del lugar pudo suceder con facilidad esta desdicha…” o potser un gat amb la cua encesa?. Acaba la carta agraint les mercès que se l’hi han fet a la família Montrodon i demanant-ne pels altres que moriren amb ell. Demana, també, que s’ordeni reedificar l’església de Riudarenes i la casa del rector. ACA, llig. 285, 15-7

Els terços, abans de Marxar cap a Blanes, saquejaven les viles de Vidreres i Maçanet, per no perdre el costum!:

“…Vidreras, y Massanet quedavan arruinados de mantenimientos, porque los soldados no solo se lo han comido todo, sino derramado, y en Vidreras han robado, y saqueado lo bueno y mejor…” (Onofre Selma) ACA, Generalitat, virrei, CARTA NÚM.10417

A les 6 de la tarda Juan de Arce i els sis terços arribaven a Blanes, amb les mateixes dificultats que havien tingut el dia anterior. Les provisions i municions no havien arribat.