Tal dia com avui, el 21 de maig del 1640, el terç del duc de Mòdena i la cavalleria de Chirinos s’enfrontaven amb els revoltats al combat de Sant Celoni. El dr. Onofre Selma (reialista) ens donava una pista del perquè va baixar la gent de les Guilleries a enfrontar-se amb els soldats:
“…Ayer domingo (20 de maig) llegó á esta villa (Hostalric) el comissario de las tropas de cavalleria, que estava en St. Celoni, y se tuvo noticia en aquel punto, de que la tropa de St. Salvador se juntava con ella para venir á esta villa, dexando hechas aquellas muertes en St. Salvador (de Breda), y muchos daños en las casas donde se havian alojado, por lo qual y por que don Thomas, y el Governador al tiempo de partir para Blanes advirtieron que no se dejasse entrar soldados en esta villa, sino que se les diese de comer en las casas vacias de fuera, respondieron al comisario los jurados que lo harian assi...”
Els soldats havien saquejat la vila de Breda i causat morts entre els seus habitants, es va aplegar la gent de la terra per escarmentar-los.
La cavalleria no podria anar a Hostalric, era atacada pels revoltats a Breda i s’hauria d’atrinxerar a St. Celoni, vila no emmurallada.
Seguim amb la la carta d’Onofre Selma:
“..La gente coadunada los fue al alcance, y ellos se entraron dentro de la villa de St. Celoni, y esta mañana la gente coadunada, como la villa es abierta, los embistió dentro, apesar de la gente de la villa, y con gritos de Viva la Santa fe Catholica y Viva el Rey, y mueran los traidores!, los sacaron de la villa á escopetazos, y fuera de la villa continuaron las cargas poniendo en huida la infantería, y cavalleria con muerte de muchos soldados, á los que quedan en pie, los van persiguiendo camino de Barcelona…” “…Hostalrich y mayo 21 de 1640. Onofre Selma y Salavert…” ACA,GENERALITAT, virrei, CARTA NÚM.10417
Els jurats de St. Celoni també donaven la seva versió dels fets:
“…apres aixo, la matinada entre les sis y les set poc mes o mancho, acudi molta gent forastera los quals entraren violentament per una part de la vila y feren retirar la cavalleria y infantaria, rompent les trinxeres fetes ab troncs, gran numero de gent que deien a carn, a carn!, de los quals soldats ni a molts de morts y altres que son ferits, uns y altres aixi infantaria com cavalleria a la volta de Llinars y Palautordera, dits gent forasters sempre los va seguint. Avuy dematí a les sinch havem entes que per los camins reals a la volta de Llinars ni ha de morts, y apres que la infantaria y cavalleria es estada fora de esta vila se an fetas estas diligentias en recollir y recaptar a molts soldats estaven amagats, uns per cases altres per blats y hi ha d’alguns tenim en logro en algunes parts y en lo monestir…” 22-5-1640, ACA, Generalitat, virrei, CARTA NÚM.10440
Els revoltats atacaven als soldats als crits de: visca la Santa fe catòlica, visca el rei, morin els traïdors! I al crit d’atac dels bandolers: a carn, a carn!
Els soldats que aconseguiren fugir de l’envestida dels revoltats travessaven el Maresme i el Vallés, per intentar arribar a Barcelona. Als revoltats de les Guilleries, Selva, Empordà, Gironès i Maresme s’hi afegien els del Vallés, a la caça dels terços fugitius que havien saquejat Breda.