Tal dia com avui, 24 de maig del 1640, comencen a circular cartes i pamflets entre la gent de la terra per ajuntar-se als revoltats i atacar als terços que hi havia a Blanes. Per posar un exemple us mostrem aquesta carta signada per “lo Mestre de Camp Cathalà”:

“Dirigida a tots los del valles y altres cathalans:

 Per sertesa que tenim experimentada de vostron bon animo y valor que sempre aveu acudit a nostres necessitats, exsent aquesta la més urgent que totas las passades, vos encarraguem, diem, suplicam en continent rebuda la present, vos confiriau ab nos pera ajudarnos arreperir aquestos nostres enemichs, defensant lo present Principat que toca a tos los fills de aquet; essent-ne tant assenyalats vosaltres, confiam no faltareu en esta precisa ocasió majorment ahont sabeu que és defensar la Causa de Nre Señor que us ho encomana y nosaltres restarem molt agrahits , en per amor de Deu no fassau falta encontinent que vosaltres per ser gent de gran valor esperant vostre socorro acometent aquesta gent en la batalla deu mana guardar amb vos de aquí mateix de aquest camp opto ab tots . Vui als 24 de Maig 1640.

Avissaran la plana de Vich

Lo mestre de Camp Cathala                                     en Tordera de Blanes”

ACA,GENERALITAT, virrei,CARTA NÚM.10482

No sabem qui era aquest misteriós mestre de camp català, però la seva crida, i moltes de semblants, van ajudar a difondre el missatge: s’havia de defensar la terra!.

Els monjos de St. Jeroni aconseguien embarcar els soldats modenesos supervivents, disfressant-los, i enviar-los cap a Blanes.

Tal dia com avui els diputats de la Generalitat demanaven al carceller major de la ciutat de Barcelona, Felip Sorribes, que donés explicacions sobre l’alliberament del diputat Francesc de Tamarit el dia 22 de maig:

“En aquest die vingué en consistori de ses senyories don Phelip de Surribas y Rovira, escarseller major dels càrcers real de la present ciutat, cridat per ses senyories, y lo senyor deputat ecclesiàstich, en nom del consistori, li demanà per orde de qui y com havia tret de les presons lo senyor deputat militar, y dit don Phelip ha respost que sa excel·lència dimarts, que comptàvem a vint-y-dos del corrent, entre las deu y onse horas del matí, li donà orde anàs a la presó y tragués dit deputat militar y ell, inseguint lo orde de sa excel·lència, anà y digué a Benet Guasch, son tinent, que·l tragués per la obra nova, per haver-li donat aqueix orde sa excel·lència y, al que fonch dit deputat a la obra nova recusava exir y, dit don Phelip, li digué que anàs en bona hora que tenia orde de sa excel·lència de traure’l de la presó, y aleshores, dit deputat militar, obehint lo orde de sa excel·lència, se’n anà, y manaren que la dita relació fos continuada en lo present dietari.” Dietari de la Generalitat, vol. V, pàg. 1033.

 El virrei havia donat l’ordre d’alliberar al diputat. Francesc de Tamarit, el diputat s’havia negat a abandonar la cel·la quan van entrar els revoltats a la presó, si no hi havia una ordre reial, el virrei per calmar l’avalot (i salvar la pell) va cedir.

Aquest mateix dia el virrei escrivia als jurats de Girona demanant-los que preparessin provisions, perquè: quan els terços sortissin de Blanes farien escala a la ciutat abans d’arribar a Roses.