Tal dia com avui, el 30 de maig del 1640, els terços continuaven la seva marxa cap a Roses, cometent desordres per allà on passaven. Veiem com ho explicaven els testimonis de la Vall d’Aro (Baix Empordà):

“Que dits tèrcios de Juan de Arce y don Leonardo Molas, pasant per la vall de Aro, los jurats de dita vall, per temor dels estragos feyan en les demés parts, los donaren 200 lliures en diner y, arribant en lo terme de Calonja, anaren robant las casas y heretats, llansant lo vi dels sellers y, no contents de axò, posaren foch a més de 20 casas, y pasant 20 hòmens de dit terme, los lligaren los uns ab los altres y tots junts los arcabusejaren a tots que, després, quant los del lloch los anaren a sercar per soterrar-los apenas los conexian, tant desfigurats estavan de escopetades y coltellades per la cara. Deposa lo demuntdit Nicolau Litra, mercader de la vila de Palamós.” Dietari de la Generalitat, 1640, pàg. 1909.

Els soldats cercaven la revenja assolant les poblacions indefenses que trobaven al seu pas, en arribar a Montiró (terme de Ventalló, Alt Empordà), els soldats repetien una acció que ja havien comés a Riudarenes:

“Que arribant los tèrcios de Juan de Arce y de don Leonardo Moles y altres en lo lloch de Montiró, posaren foch a la iglésia parrochial y la cremaren tota, juntament ab lo Santíssim Sagrament, ab la major part de las casas de dit lloch y robaren y mataren tot lo bestiar que trobaren per aquell circumveÿnat, que sols a T. Roca, de Parlavà, robaren 44 vacas y, en la vila de Palafrugell cremaren 28 casas y, perquè no·n cremassen tot, los donaren 45 quintars de pa cuyt , 15 càrregas de vi, 12 parells de gallinas, 40 moltons y 130 lliures, sens lo que donaren molts particulars y, després de axò, robaren lo càlzer y patena de la iglésia de Santa Margarida, de dit terme de Palafurgell y mataren tres o quatre hòmens y, en altres llochs dels circumvehins y, en particular, en Rosas, han talladas més de mil oliveres y hana perpetrats molts omicidis, fets molts robos, violèncias y cremas, que importan més de sinquanta mil escuts”. Dietari de la Generalitat, 1640, pàg. 1909.

Els terços de Juan de Arce i Leonardo de Moles cremaven l’església de St. Sadurní de Montiró. Els terços, escortats per les galeres, no els faltava munició. Més salvatges que mai arrasaven l’Empordà.

A Girona, a les 12 de la nit, el capítol de Girona Antoni Vila (conseller del bisbe) aconseguia treure de la ciutat al Governador Ramon de Calders, als soldats i altres membres de l’audiència reial. Amb aquesta acció Vila els salvà la vida d’una mort segura a mans dels revoltats que havien anat a la ciutat després de la batalla de Llagostera. El governador i companyia fugirien cap a la costa per embarcar-se.