Bona Diada

Set anys després de la tardor del 2017 ens trobem en un moment molt diferent al d’aleshores. La repressió viscuda, i que encara vivim, ens ha provocat frustració, desengany i desorientació. I de tot això n’ha sortit un govern del 155 amb pell xai, a canvi d’engrunes i amnisties.

Com era d’esperar, el poder judicial no ha dubtat a aplicar l’amnistia a aquells qui mitjançant la violència van voler reprimir els nostres drets i fa tot el possible per evitar amnistiar l’independentisme.

L’espanyolisme desacomplexat centra els seus esforços no solament a reprimir l’independentisme, vol arraconar una de les nostres principals característiques identitàries: la llengua.

Fem front als embats utilitzant i fomentant la nostra estimada llengua sense complexes. Evidentment que amb un estat propi seria més senzill que amb un estat en contra, però mentre això no arriba no podem deixar de banda la nostra llengua.

No ens podem permetre que les vergonyoses lluites pel poder enterrin els nostres anhels de llibertat. Són molts esforços i sacrificis que hem dut a terme els darrers anys, i molts més els que haurem de fer si ens en volem ensortir. No deixem que els plantejaments egoistes i partidistes ens desviïn del nostre objectiu.

Una de les lliçons que hem aprés de tot plegat és que no podem confiar l’alliberament nacional únicament a la política, pertoca a la societat mobilitzar i empènyer cap a la independència. De res serveixen els infantils “m’enfado i no respiro” ni els populismes enverinats. Sols ens serveix la lluita, persistim en la lluita per l’alliberament nacional.

Visca la Terra!

Mori lo mal Govern!