Avui fa 376 anys de l’inici de la Guerra dels Segadors

bandera-de-guerra-o-penc3b3-de-santa-eulc3a0lia

Tal dia com avui, fa 376 anys, el 8 de desembre de 1640, per ordre dels consellers del Consell de Cent es confeccionà un estendard per les tropes de la Generalitat que defensaren el Principat de l’exèrcit invasor de Felip IV comandat pel marqués de los Vélez. El mateix dia el marqués de los Vélez sortia de Tortosa amb el seu exèrcit per fer-se amb el control del Principat.

Els consellers fan unes modificacions al Penó de Sta. Eulàlia, que era el penó de guerra dels catalans des del segle XIV. El nou estendard tenia la figura de Sta. Eulàlia al centre, a la banda esquerra l’escut d’armes de la ciutat de Barcelona i al dret de la figura d’un calze amb unes hòsties, el fons era de color carmesí o grana. L’historiador Antoni de Bofarull diu que portava la següent inscripció de la Bíblia: Exurge Deus, judica causam tuam (Alceu-vos, oh Déu, feu justícia a la vostra causa). El calze amb les hòsties i la frase s’hi afegeixen per la indignació per la crema de les esglésies a la Revolta dels Segadors, durant la crema de l’església de Riudarenes per part de l’exèrcit de Felip IV, es rescatà del foc un petit cofre amb les hòsties carbonitzades al seu interior. L’incendi de les esglésies i de les viles fou el que més crispà als catalans i d’aquesta manera va quedar plasmat a l’estendard de Guerra. La bandera de Sta. Eulàlia, juntament amb les banderes negres dels revoltats, foren les banderes usades pels defensors de la terra, entre ells les companyies aixecades per la Generalitat amb el nom d’almogàvers (al cap de poc temps s’anomenarien Miquelets en honor d’un dels herois d’aquestes companyies, Miquelot de Prats).

L’exèrcit invasor del marqués de los Vélez entrà al Principat passant d’Aragó a Vinaròs, al Regne de València, amb la intenció d’evitar que els valencians també es revoltessin. Les primeres viles en patir l’arribada de l’exèrcit foren les de les terres de l’Ebre. Tortosa, malgrat les incontables revoltes i intents de recuperar-la, fou ocupada des del setembre i utilitzada com a quarter de les forces d’ocupació. El 25 de novembre de 1640 Pedro Fajardo de Zuñiga y Requesens, marqués de los Vélez, jurava el càrrec de virrei del Principat a Tortosa. A començaments de desembre atacaven i es feien amb les viles veïnes d’Aldover i Xerta, cremant-les i saquejant-les, grups de revoltats i Miquelets hi estaven aquarterats per impedir l’arribada de provisions a Tortosa.

L’1 de desembre de 1640 el Regne de Portugal declarava unilateralment la independència, els nobles portuguesos demanaven el tron per al Duc de Bragança. El projecte centralitzador del comte-duc d’Olivares i Felip IV va fer que la revolució tingués el suport de les classes populars. El Duc de Bragança fou proclamat rei de Portugal amb el nom de Joan IV, posant fi a 60 anys de domini hispànic sobre Portugal. El fet que l’exèrcit hispànic concentrés totes les forces de la península a l’ocupació del Principat va facilitar la ruptura de Portugal amb la monarquia hispànica. La monarquia hispànica no va reconèixer la sobirania portuguesa fins l’any 1668.

Joao_IV_proclaimed_king-modificated

Tal dia com avui, fa 376 anys, el 8 de desembre de 1640, l’exèrcit de los Vélez iniciava la seva marxa des de les terres de l’Ebre per fer-se amb el control del Principat amb 23000 infants i 3000 genets. Considerem aquesta data com l’esclat definitiu de la Guerra dels Segadors. Davant la inferioritat numèrica, els Miquelets del camp de Tarragona, sota les ordres de Josep de Margarit, no tenen altre remei que realitzar tasques de sabotatge i de guerra menuda per entorpir l’avanç de les tropes castellanes.

Plano de Tortosa a l'any 1642

Plano de Tortosa a l’any 1642

Mentrestant la Generalitat ultimava els pactes amb França per rebre suport militar, la Generalitat havia començat oficialment les negociacions el 7 de setembre de 1640, amb el Pacte de Ceret, tot i que s’han trobat proves que alguns nobles catalans havien començat a tenir contactes amb la noblesa francesa a l’inici de la Revolta dels Segadors. La idea que més agradava a la Generalitat era la de formar una República Catalana sota protecció francesa.