Manifest 11s2017 del Casal Popular Independentista la Sega 1640

  Ens tornem a trobar una altra Diada Nacional, 303 onzes de setembre després de la pèrdua dels nostres drets i llibertats. Avui més a prop que mai de desfer la injustícia que patí el nostre poble per la força de les armes amb la força de les urnes i la democràcia.

 A mesura que s’acosta la data escollida per decidir el nostre futur com a poble, ens anem trobant amb la crua realitat on estem escorats des fa 303 anys: el tracte, l’amenaça, el setge policial i judicial, el menyspreu; les sentències als nostres representants polítics, als nostres funcionaris, a la nostra gent…. Sí: som una colònia d’Espanya.

Evidentment que al llarg d’aquests tres segles hi hagut alts i baixos i minses i breus escletxes de llibertat, però ni s’ens ha entès, ni s’ens ha escoltat, ni reconegut, ni respectat com a la Nació que som i serem.

Si vers una amplia demanda popular per decidir democràticament el nostre futur no hi ha altra resposta que l’amenaça, la repressió i l’opressió és que no som ciutadans lliures, estem reclosos en una presó de nacions.

L’1 d’octubre podem canviar tot això, estem convocats a les urnes pel nostre legitim Parlament. Si guanya el SÍ el govern proclamarà la República Catalana independent i iniciarem, entre totes i tots, un procés constituent participatiu on decidirem com serà la República Catalana.

Si s’imposa el NO haurem de carregar amb: la monarquia, el règim del ’78, la indivisió de poders, el CNI, els atacs a les nostres llengües, el menyspreu, les amenaces, les clavegueres de l’estat, la llei mordassa, el tracte colonial, l’espoli fiscal, els regals a la banca, la caverna mediàtica, el discurs de la por, la pobresa energètica, el no a les energies renovables, el terrorisme d’estat, la manipulació dels mitjans, les condecoracions a la “división azul”, les jures de bandera, el boicot al corredor mediterrani, les subvencions al franquisme, l’impost al sol, les portes giratòries, la “fiesta nacional”, la negativa a les seleccions catalanes, la impunitat de la corrupció, els tribunals polititzats, la impunitat del franquisme…..

Nosaltres ho tenim clar: volem una República Catalana independent, amb totes les oportunitats i incerteses que això comporta, abans que continuar amb la certesa del que és Espanya.

No ho aconseguirem plegats de braços, ens cal una mobilització activa i permanent abans i després d’atracar a Ítaca i cremar les nostres naus. Mobilitzem-nos l’onze de setembre i quan faci falta donar suport als nostres representants i al nostre poble. Afrontem els atacs i el discurs de la por dels poders de l’estat de manera cívica i pacífica, no caiguem en el parany de la provocació. Ens volen espantats i alhora violents, no ens hi trobaran. Portem segles carregant-nos de raons, qui vol pertànyer a un estat que amenaça als seus ciutadans enlloc d’escoltar-los? Fem que aquest 1 d’octubre s’imposi la democràcia, estem convocats i nosaltres convoquem.

Som una part d’uns Països Catalans que també volem lliures i amb nosaltres. No hem pogut fer el camí plegats, però segur que ens trobarem més endavant.

Votarem perquè hi tenim tot el dret, així ho diu al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides:

“Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Aquest pacte està signat per 168 estats, l’estat espanyol entre ells. l’Article 96.1. de la Constitució Espanyola diu: “Els tractats internacionals vàlidament closos, després de ser publicats vàlidament a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”. Som un poble, per molt que l’estat espanyol ho neguí no deixarà d’ésser així, nosaltres ho sabem i el món n’està al cas. Emparats pels drets i pactes internacionals aquest 1 d’octubre ens autodeterminem.

Votarem, i votarem que SÍ. Votarem per en Pere Bassols, per la Muriel, per en Xirinacs, per en Manuel de Pedrolo, per en Lluís Món, per en Guillem Agulló, per en Pepe Rubianes, per en Fèlix Cucurull, per en Companys, per en Macià, per en Salvi Martí i per tants d’altres que hem perdut en aquest llarg viatge a la llibertat.

No la veieu? Sí, allà,

ja no està fosa amb l’horitzó,

la tenim a tocar.

Els darrers metres seran feixucs

i plens d’entrebancs,

però hi hem d’arribar,

és el nostre anhel la llibertat,

l’esforç val la pena,

ens ho hem ben guanyat:

viure en una República lliure,

viure en plena llibertat!

Visca la terra!!!