Tal dia com avui, 1 de juny del 1640, a Madrid havia arribat la noticia de l’alliberament del diputat Tamarit. A les juntes “de estado” y “ de ejecución”, es debatia com s’havia de conduir la revolta catalana, perquè afavorís els seus interessos.

Els terços de Juan de Arce romanen a la ciutadella de Roses, realitzen incursions a les poblacions veïnes, assaltant i robant les granges i masos.

Començava a circular la notícia de la crema de l’església de Montiró. El capítol de Girona, Antoni Vila, feia arribar una carta als diputats de la Generalitat:

“…havem ab lo Sr. Bisbe acabat de fer la sententia de la crema de la Iglesia de Riderenes y del Santíssim Sagrament y publicada com V.S. veurà ab lo cartell enviem ab esta, ab la qual veurà V.S. los officis se son fets per dit negossi, com V.S. nos ha escrit.

Ab esta fem a saber a V.S. com los soldats après son arribats al Comtat de Castelló (d’Empúries) han cremada la Iglesia de Montiró y juntament lo Santíssim Sagrament de dita Parròquia, que nos ha causat gran dolor y affictió, y a tots los del Comtat gran terror, com la cosa demana. Supliquem à V.S. se servesca fer-ne lo sentiment que de V.S. se aguarda, que de tot sen farà gran servey a Deu, y tornar per la sua causa, y a nosaltres gran consuelo ab la ajuda de tot lo Principat com …….. a V.S. per empero que assi instarem al Sr. Bisbe ne fassa ab censures lo sentiment se deu. E Deu à V.S. guarde, Girona y juny al primer de 1640 -Molt il·lustres Srs.- Beso la mà de V.S.- Sos majors servidors- Los canonges y capítol de la de la Santa Iglesia de Girona.”

Altre cop, l’església es tornava a mobilitzar per condemnar els actes dels soldats.