Tal dia com avui, el 3 de maig del 1640, Leonardo de Moles escrivia al virrei des de Mallorquines, l’endemà de l’atac dels revoltats al terç napolità:
“ Habra V.M. entendido la desverguença que han usado con este tercio los de Santa Coloma acompañados con los de este lugar de Riudarenes que acometieron anoche las compañías que estaban allí alojadas, y poque no sucediera alguna desgracia procuré retirarlas todas en este de las Mallorquinas, por ser puesto mas conveniente para nuestra defensa, al fin han querido venir a inquietarnos de manera que han obligado a lo soldados a cerrar con ellos poniendolos en fuga hasta los montes, han quemado las casas de donde hixieron los capitanes y han saqueado ha todos. Bien lo tienen merecido pues han perdido tan desvergonzadamente el respeto a las Banderas de su Magestad que Dios guarde. Yo estoy aguardando a V.m con mucho deseo atento. La gente está padeciendo de hambre y lo que me dicen que enviaban de Hostalrich, estos infames lo han saqueado. Tomandoles las cartas que me enviaban, y así le suplico se sirva mandar que se me envie de la costa algun refuerzo o de otra parte quando no, sera fuerça partir de aquí y arrimarme algun lugar para comer. Por vida de V.m. lo cuide que importa mucho al servicio de de su Magestad. En estos bosques no hay persona que todos se han huido y no deje de avisarme de todo con brevedad. Guarde Dios a V.m largos años. De las Mallorquinas 3 de Mayo de 1640. Sirvase V.m. De enbiarme un buen serugiano luego que tengo dos capitanes eridos, un ayudante y ocho soldados por no atreverme a enbiarlos a esa villa por la mala gente que topa por el camino y no se olvide de socorrernos con alguna comida para estos soldados o aviso donde se pudiera ir a alojar que ha mas de dia que no comen.” 3-5-1640, ACA, lligall 285, numero 15.1
Don Leonardo ens deixa molt clar que els seus homes passaven molta gana, però, omet un “detall” del saqueig que efectuaren els soldats a Riudarenes un cop feren retirar els revoltats a les muntanyes.
El dia 3 de maig al matí hi hagué un enfrontament entre els soldats i els revoltats, Mallorquines era un camp obert i alçat, els homes de Moles no estaven desprevinguts, els revoltats no podien efectuar els atacs de guerrilla i les emboscades que els havien conduït a l’èxit la nit anterior. Els revoltats fugiren i Leonardo de Moles aprofità per enviar els seus homes a Riudarenes a saquejar la vila. Els soldats cremaren unes quantes cases i robaren tot el que hi van trobar, es van dirigir l’església, on els Riudarenencs havien amagat part dels seus béns, un cop saquejada la van cremar juntament amb la casa del rector. El mateix dia els revoltats tornaren a Riudarenes en major nombre i proveïts de munició, feren fugir, altre cop, els soldats cap a Mallorquines.
La companyia de cavalls de Josep d’Oms ja s’havia unit al terç com a reforç, però ni això garantia la seguretat dels soldats. La casualitat va voler que dos frares caputxins de Girona, que es dirigien a Santa Coloma per cercar fusta, s’assabentessin, per alguns fugitius del que havia passat a l’església de Riudarenes, i s’hi van dirigir per comprovar-ne l’estat. Van recollir alguns objectes de culte d’entre les runes i estaven disposats a portar-los a Girona. Josep d’Oms va anar a trobar-los, els va pregar que no deixessin el terç abandonat a les ires de la gent i que els acompanyessin fins a Blanes, on podrien estar segurs, els frares, després d’esbroncar els soldats sacrílegs, van anar a calmar els ànims dels pagesos, facilitant així la fugida dels soldats cap a Blanes, abandonant els morts i part del bagatge. Una antiga cançó popular de la Selva recorda els fets:
“Porteu los arcabussos, també los pedrenyals. Les campanes ja sonen des de bon dematí! Ai, lladres que duu en Moles, tots haveu de morir.”
La notícia de la crema de l’església de Sant Martí de Riudarenes féu atiar encara més la flama de la revolta i va provocar la indignació de l’església.