Què passava el 2 de maig de 1640?

Asalt

Tal dia com avui, el 2 de maig de 1640, Leonardo de Moles (cap del terç napolità de 1056 soldats que s’havia d’allotjar a SCFarners) escrivia al virrei des de Mallorquines:

En este punto que serán las ocho de la tarde se han atrebido la gente de Santa Coloma venir a acometer uno de mis quarteles de Riudarenes y estan peleando, lo que pudiere avisaré a V.E., he pasado este correo no quiero dejar de avisarlo a V.E. A quien suplico considerar estos atrevimientos; procure V.E. que se probea esta gente de bastimentos que se mueren de hambre, y de munición de guerra…” 2-5-1640, ACA, lligall 285, numero 14

El virrei Dalmau de Queralt havia donat ordres al Dr. Rafael Puig de la real audiència (jutge l’administració de Felip IV al Principat), Josep d’Oms (cap de la cavalleria), el tinent de mestre de camp general don Diego de Berrio i el governador Ramon de Calders (també funcionari Reial) que es trobessin amb el terç d’en Moles i busquessin els culpables de l’atac a Montrodon, però l’atac al terç d’en Moles canviaria la situació.

 Davant l’ofensiva dels revoltats els soldats de Moles van esbotzar la porta de l’església de Sant Martí de Riudarenes i s’hi van refugiar disparant des del campanar, però la inferioritat envers els revoltats (el mateix Moles ens diu que van arribar a ser uns 4000) els obligà a retirar-se a Mallorquines, on hi havia la resta del terç i el seu cap.

 Per entendre com es va poder aplegar un nombre tan elevat de revoltats en tan poc temps hem de saber com estava organitzada la defensa del principat al segle XVII. Les ciutats principals tenien milícies amb finalitats defensives (la Coronela) formades per ciutadans militaritzats dels gremis d’oficis, la defensa a la resta de viles i llocs era el Sometent. Al Principat, davant qualsevol fet delictiu, tothom tenia el dret a convocar el Sometent al crit de “Via Fora!”, si la clamor no s’aixecava es convocava a tocs de campana (“metent so”), tenien l’obligació d’acudir al toc de Sometent tots els homes majors de 16 anys i menors de 60, es trobaven davant de l’església i allí s’organitzaven. Quan s’havia de mobilitzar tot el Principat es convocava Sometent General, d’aquesta manera es van aplegar els 30.000 catalans que van anar a socórrer Salses l’any 1639. A diferencia d’altres territoris de la corona de Felip IV, les Constitucions Catalanes permetien la possessió i l’ús d’armes, només (a raó del bandolerisme) es van prohibir les armes de foc de menys de 50 cm, al Principat era molt difícil trobar una casa on no hi hagués com a mínim un trabuc.

 D’aquesta manera, els veïns de Santa Coloma i Riudarenes, van alertar i demanar ajuda a les poblacions veïnes, la indignació de la població rural vers els abusos del soldats fou el que provocà una resposta tan aclaparadora. Com diu l’historiador J.H. Elliot: “Les campanes repicaven a totes les valls, de Sant Feliu fins a Tordera, aquella primera setmana de maig”.