Tal dia com avui, el 5 de maig del 1640, els revoltats intentaren assaltar l’abadia d’Amer (on hi havia refugiat Juan de Arce i unes quantes companyies del seu terç) sense èxit.
El virrei, des de l’endemà de l’assassinat de l’Agutzil Montrodon a Santa Coloma de Farners, estava preparant el càstig de la vila, els esdeveniments de Riudarenes i el setge a Juan de Arce feien canviar les seves prioritats. El dia 5 escrivia al rei per informar-lo dels darrers incidents de Riudarenes i que havia manat a Leonardo Moles afusellar uns quants soldats dels que haguessin intervingut en l’incendi de l’església. A Blanes, els frares caputxins i el rector de la vila aconsegueixen recuperar part del botí que els soldats s’havien endut de l’església de Riudarenes, abans que aquests embarquessin els objectes robats
. Al virrei se li acumulava la feina: havia d’aconseguir el permís (que ell ja donava per suposat) del rei per arrasar la vila de Santa Coloma de Farners, calmar el bisbat per la crema de l’església, fer arribar provisions als terços (l’únic camí segur: el mar) i rescatar Juan de Arce i els seus homes. Per aquesta última fita, el governador Ramon de Calders i d’altres membres de l’administració reial, intentaren convèncer els batlles i veguers de les comarques gironines d’aixecar el sometent en favor de Juan d’Arce, però aquests els contestaren amb evasives. Els camins estaven tancats i de moment semblava impossible moure algun reforç a la vila d’Amer.
Carta del veguer de Girona, Felip Llorens:
“Jo estic promte en servir a Sa Magestat y a V.m., però estic sense gent y sens esperances de trobarne perquè los de la vegueria, o los més dells, se son absentats de llurs cases, y lo poble de esta ciutat està conmogut a ocasió que aquest matí ha arribat nova que los soldats havien cremada la Yglesia de Riudarenes, y aso a tant alborotat los animos ques tem que si anava lo somatent de la ciutat amb gent armada, en lloc de socorrer als soldats, se posarien a la part contraria. V.m. veya lo que dech fer en ocasió tant apretada, que obeyre en lo que V.m. me manarà” ACA, Consell de Aragó, secretariat de Catalunya