Tal dia com avui, el 6 de maig del 1640, Juan de Arce i la seva companyia del terç castellà continuaven assetjats a l’abadia d’Amer, el virrei feia les diligencies possibles per rescatar-lo. El governador Ramon de Calders (administració reial) escrivia al virrei:
“Exm. Sr.-Ayr tard arribi á esta vila (Hostalric), he informat de les materias les he trobades més mal disposats del que imaginí, despatxí un propi al Doctor Puig (Rafael Puig, Jutge adm. Reial) quem scriu lo que V.E. Veurà, y acabo de reberne un del veguer de Girona, quem ha posat ab nou cuydado per lo quen seria de Juan de Arce: jom partesch aquesta tarda per a Blanes per a conferir ab don Leonardo Moles, don Diego de Berrio y Doctor Puig aquestas materias, y lo major cuydado quem donan es si serà danyós juntar gent de la Provincia; des de Blanes avisaré à V. Exa. de la resolutió ques pendrà. Acaban me de dir que la gent que ocupava lo camí de Girona ses retirada, y que també haurien fet lo mateix los de Santa Coloma. Yo y tinch enviats dos homens que fins ara no son tornats. Lo vehedor de presidis y pagador (vigilant de presons i pagador) trobí ayr més enllà de Sant Seloni que sen tornaven en aquexa ciutat; demanils sen tornassen ab mi y demà passarán avant son viatge ahont V.Ex. los te ordenat. Guarde Déu á V.Ex. com pot d’ostalrich á 6 de maig de 1640. Molt serà menester en ………. ab esta gent, fins quels sia pasat lo furor que no pot durar, a aquesta vila ……….. y los ministres del marqués. Don Ramon de Calders y Ferrán.” Lligall de cartes originals del 1640, ACA. Memorial histórico español Vol. 20, pàg. 373
Ramon de Calders, i la majoria de reialistes, creien que la revolta no duraria massa, que cauria per ella mateixa al ser un moviment anàrquic. La pagesia havia acabat la paciència, l’any 1640 fou un any d’una terrible sequera, les collites es donaven per perdudes, les conseqüències d’haver d’alimentar un exercit de més de 10.000 homes i els seus cavalls ja eren motiu suficient d’indignació, sumant-li el comportament dels soldats i la mala política del virrei, no se’n podia esperar cap altre resposta que una revolta. El governador, com deia a la carta, anà a Blanes a la tarda i allí es reunien al vespre amb els mestres de camp dels terços (Leonardo de Moles i Diego de Berrio) i els caps de les companyies de cavalleria (Josep d’Oms) que hi havia en aquesta vila, informaren al virrei que l’endemà s’ajuntarien al terç de Jeronimo Tutavila i marxarien cap a Amer, passant per Girona…. ho van aconseguir?