Tal dia com avui, el 8 de maig del 1640, el virrei feia totes les gestions possibles per ajuntar tots els terços que hi havia al nord del Principat i “arrasar” la vila de Santa Coloma de Farners “dando un castigo de que les quede eterna memoria”.
El mestre de camp del terç napolità que havia incendiat l’església de Riudarenes, Leonardo de Moles, escrivia al virrei des de Blanes: “…E recibido dos cartas de V.E. En la una me manda entregarme de estos tercios, de que beso a V.E. las manos, por la onra que en ello me hace…”. El “càstig” del virrei a Moles fou nomenar-lo encarregat dels terços que hi havia a Blanes. “…no dejare de continuar de hacer diligencias de lo de la iglesia quemada, asta ahora no allo rastro (i tot el botí, calzes, patenes… que van trobar els pares caputxins i el rector de Blanes, amb el testimoni del doctor Puig?), y estoi cierto, Señor que fue el fuego del lugar que estava quemando…”. Des d’aquest moment el virrei, tot i conèixer perfectament els fets, utilitzarà aquesta versió d’en Moles: l’església no la van cremar els soldats, es va cremar accidentalment pel foc de les cases del voltant (més endavant Moles arribaria a dir que l’església la van cremar els revoltats), el que fes falta per fer callar el bisbat.