Tal dia com avui, el 7 de maig del 1640, el virrei escrivia una llarguíssima carta a Felip IV explicant-li els fets de Santa Coloma i Riudarenes.

 En transcrivim uns fragments per veure les intencions i la malicia del virrei:

“…toco al Regimiento de la Guardia real de Vuestra Magestad hazer transito en Santa Coloma de Farnés, donde no tan solamente no le alojaron conforme a las ordenes de V.M., pero ni aun lo ordinario les quisieron dar, pues le alojaron en dos casas hiermas, de que se me dio aviso. Y haviendo de pasar por la misma villa el tercio de don Leonardo de Moles, embie allí al Alguacil Monrredon, para que le hiziese alojar en la conformidad que V.M. ha mandado y reciviese informacion de lo que havian faltado con el Regimiento para aplicarles el castigo que mereziesen (com vam veure el 27 d’abril, Montrodon informava al virrei favorablement del comportament dels farnesencs amb els terços, i no troba necessari el castig) y estando poniendo en execución esto y disponiendo el alojamiento del tercio, se alborotaron los del lugar tomando las armas contra Monrredón (el virrei omet per complet que Montrodon havia disparat a un dels presents abans que s’avalotessin), de manera que se hubo de encerrar en una casa (hostal d’en Masó) con toda su gente, donde les pusieron fuego con tal impetu y rigor, que murieron allí quemados, sin que se pudiese escapar mas que uno de sus criados, que llego aquí (Barcelona) y reffiere que sin haberles dado mas ocasión que tratarles del alojamiento, pues Monrredón, quando le embistieron estava sin armas en la puerta del mesón (totalment fals! Fins i tot alguns membres de l’administració reial coincideixen en que Montrodon va començar l’avalot i que van disparar des de l’hostal ferint i matant), se uso con ellos tan terrible crueldad y pidiendo desde las ventanas que por lo menos se les permitiese confesar, que con esto se contentavan de morir, les respondieron que no querian, que allí havian de morir como un perro y pagar la prision del diputado (con lo que verá V.M. el sentimiento con que todos estan della) y haviendo llegado por allí unos clerigos y pedídoles sacasen el Santísimo se fueron, sin volver ni usar con ellos, ningun acto de piedad……..”

 La carta continua explicant el que tenia intenció de dur a terme desprès de la mort de Montrodon. Ens diu que en tenir noticia del que havia passat, ordena a Moles aturar-se a Mallorquines i que “…pareziendome aquel delito pedia un castigo muy riguroso y prompto, sin esperar información ni los procedimientos de la Audiencia (reial) que suelen ser muy largos, y el castigo no conforme merezen delitos semejantes, pues no podian dejar de tener culpa el bayle (batlle, el de SCF va morir pocs dies abans de l’arribada de Montrodon) y jurados (jurats: consellers, procuradors, cònsols, als municipis de Girona) y que tan bien convenía que el tercio se alojase, como se havía determinado…” va manar al doctor Puig, Josep d’Oms i a Diego de Berrio que s’ajuntessin amb Leonardo de Moles i “… pasasen a Santa Coloma y se alojasen y hechasen luego por tierra las casas de la villa, bayle y jurados emparedando las de los demas del Consejo y aunque me parece que la atrocidad del delito es tan fea y digna de severo castigo que pedía se arrasase el lugar, no lo he querido executar por ser tan grave sin particular orden de V.M. …” . Certament, el virrei havia ordenat el que diu al dr. Puig i la resta, sense consultar-ho ni a la reial audiència, ni al rei, i també estava determinat a arrasar la vila sense permís de ningú, el que el va aturar va ser la revolta de Riudarenes. “…si no es dando un castigo de que les quede eterna memoria no podrá V.M. administrar justicia ni seran respetados sus ministros en Cataluña…”. El virrei doncs demanava permís a Madrid per dur a terme, el que des de la mort de Montrodon, havia determinat.

 Continua la llarguíssima carta explicant els incidents de Riudarenes i que està intentant ajuntar els terços per superar en nombre els revoltats i les dificultats que te per dur-ho a terme “…por estar aquel lugar de Santa Coloma al pie de aquellos montes tan asperos que siempre han sido madriguera de ladrones, se puden juntar muchos y es menester ir con cuidado…”. Tot seguit es maravélla de la seva bona gestió, enviant armes i provisions per mar, aixecant el sometent en favor dels terços etc. Després ens parla del senyor de Santa Coloma de Farners, el vescomte de Jóc, Antoni de Perapertussa “…un cavallero tan bueno que por serlo tanto se ha hecho dueño de el un clerigo que se llama Francesch de Montagut, hombre de mala intencion i mal afecto al servicio de V.M. el qual se entiende (aunque no se ha podido averiguar) que ha fomentado los de Santa Coloma a esta revelion…”. Francesc de Montagut, beneficial de Santa Maria del mar, fou membre del braç popular, representant diferents viles del vescomtat de Jòc (SCF, Taradell, Viladrau…) a la Generalitat. Com havia fet amb el diputat Tamarit i els consellers Vergós i Serra, el virrei es volia treure de sobre un altre polític que es posicionava a favor de la pagesia. “…el obispo de aquí es tan flojo que con el se podra facer poco y para poder proceder el bien es menester un mes de omisión del obispo y asi juzgo que por via del nuncio (el representant de la Santa Seu a Madrid) lo mandase V.M…..”. El virrei volia castigar al bisbe de Girona i suspendre’l durant un mes. En conèixer la noticia de l’incendi de l’església de Riudarenes, el bisbe (el gallec Gregorio Pacero), es trobava a Barcelona, de tornada a Girona es va aturar a comprovar amb els seus propis ulls la magnitud de la tragèdia, des de llavors havia llençat proclames contra els “soldats sacrílegs que atempten contra la Santa Mare Església”, pel virrei era un altaveu que s’havia de silenciar. Segueix la carta demanant compensacions per la família de Montrodon, i li dona la noticia de la mort del capità de cavalleria Felipe de Quiñones en mans d’uns bandolers a Sant Feliu de Pallerols. 7 de maig del 1640, virrei comte de Santa Coloma de Queralt al rei. ACA, lligall 285, número 15-2.

 Un últim comentari sobre la carta. Hem vist com el virrei omet que Montrodon va disparar primer, en aquesta carta tampoc s’esmenta en cap moment la crema de l’església, vol donar entendre al rei que amb l’ordre de afusellar als culpats de la crema l’assumpte estava tancat? (Moles només va trobar un dels seus homes culpable i el va afusellar, o això deien). Amb aquesta carta l’únic que pretenia el virrei era exaltar la colera del rei.

I què passava amb Juan de Arce atrapat a l’abadia d’Amer des del dia 4 de maig? Des de Blanes el governador informava al virrei que no havia arribat encara el terç de Jeronimo Tutavila i que tampoc havien arribat ni provisions ni armes, per tant, l’operació de rescat de Juan de Arce des de Blanes s’aplaçava. També diu “…Juzgo Sr. qualquier declaracion que haga el obispo (el bisbe de Girona) en esta ocasion contra don Leonardo y su tercio, porque los mal intencionados, aun que no les ha movido este çelo, toman por pretexto para mover a los demas…”.

El doctor Guillem Meca (conseller de la reial audiència) es trobava a Olot, seguint les ordres del virrei intentà aixecar el sometent en favor dels terços, finalment prenia la determinació d’ajuntar la resta del terç de Juan de Arce (que es trobava a Sant Feliu de Pallerols) i el terç de don Felipe de Guevara, que també era a la Garrotxa, es dirigiren cap Amer, allà aconseguiren trencar el cercle que envoltava l’abadia i alliberaven a Juan de Arce i els seus homes. Començaven una dificultosa marxa cap a la ciutat de Girona.