Què va passar a Santa Coloma de Farners l’1 de maig del 1640?

Dalmau de Queralt

Tal dia com avui, 1 de maig del 1640, el comte de Santa Coloma de Queralt (el Virrei, “alter ego” del rei al Principat) s’assabentava de l’assassinat de Montrodon a Santa Coloma de Farners, donava ordres a Leonardo de Moles que aturés el seu terç a Riudarenes, esperés reforços i aguantés la seva posició fins a nova ordre. El virrei redactava el següent ban, amb ordres de llegir-lo a Santa Coloma de Farners i les principals viles del Principat i Comtats.

Ara oiats tothom generalment que us notifiquen fan a saber de part de l’excm. Sr. D. Dalmau de Queralt Comte de Santa Coloma y baró de Queralt de la sa Cesarea y Real Mag. Conceller Llochtinent y Capità General en los Principats de Cataluña y Comtats de Rossello y Cerdaña: Que per quant Sa Exª en seguint los ordens de Sa Majestat saye ordenat y manat se alojasen en la villa de Santa Coloma de Farners Soldats del Rey N.S. y volentse posar en execució los ordens y mandatos, los singulars y particulars caps de cases y patrons de dita universitat sien fugit de dita vila y hajen desemparades les cases y propies abitacions per esmuirse de dits alojaments y Sa Exª desitje sumament la conservacio de dits soldats. Per tant y altrament y no seguin la conclusio en lo sa Real Concell sobre aço feta a 1 de maig de mil sis sents quaranta. Diu i mana al tenor y veu de la present. publica crida a tots los singulars y particulars caps de cases y patrons de dita universitat de Sta. Coloma de Farnes, que ……. des de la publicació de la present. publica crida, en anant contadors, tornen á habitar y residir en ses cases en dita vila (guiats y asegurats) com no sien culpats de la mort crema y incendi de la persona de Miquel Joan de Monrredon Aguazil de Sa Mag. sots pena de sinch centes Lliures Barcelonines. per quisca dels contrafalients, o de servir remant en les galeres Sa Mag. per temps de sinch anys y de altres penes mayors y menors a arbitre de Sa Excm y Real Consell con forme la qualitat de la persona lo fet requerira

E per que les dites coses sien a tothom notories, mana sa Exª ser feta y publicada la present publica crida per los llochs acostumats de la present ciutat de Barcelona y altres ciutats viles y llochs de dit Principat y Comtats a hont convingue y menester sia.Lo Comte de Santa Coloma, Vidit Margarola Regens, etc.

 Crida pública (pregó, edicte), Dalmau de Queralt 1-5-1640 ACA, GENERALITAT, Correspondència del virrey Conde de Santa Coloma,CARTA NÚM.9947

El virrei informava als veïns de Santa Coloma de Farners i de la resta de poblacions del Principat i Comtats de les penes que imposaria als qui havien deixat i deixessin les cases buides durant el pas de soldats per Santa Coloma, tret dels culpats de l’atac a Montrodon, no n’especifica la pena, evidentment era la forca.

Probablement aquesta “pública crida” no s’arribà a escoltar mai a Santa Coloma, mentre el virrei organitzava el càstig, els farnesencs i pobles veïns organitzaven la seva defensa.

 El 30 d’abril a la nit, Leonardo de Moles, el cap (mestre de camp) dels terç que s’havia d’allotjar a Sta. Coloma arribava amb els seus homes a Mallorquines i Riudarenes i enviava a Sta. Coloma el Batlle de Mallorquines, per veure si Montrodon i els seus homes ho tenien tot apunt. Així ho escrivia Moles al virrei, tal dia com avui, 1 de maig de 1640:

  ”Anoche llegue con las dos tropas de mi tercio en este lugar de las Mallorquinas, y la otra seguida a St Gregori la qual se juntara aquí esta mañana. Y asi luego que llegue procure enviar a Sta. Coloma el Vaile de esta tierra a tratar con los Naturales de aquel lugar el modo como havian de llebarse con este tercio. El qual me dice que hallo que la tierra estava toda alborotada y juntada muchissima gente, la qual se havia desconpuesto con Monrrodon que se fue fuera, retirasse dentro de una Cassa y defenderse conque vino a matar algunos y herir otros. Y viendo que no podian entrar dentro pusieron fuego a la casa y quemaron esta y otra que estaba cerca con la persona de Monrrodon y los demas que estavan dentro salvandose solamente el notario, en este punto dado dispersose ya el fuego y estan tocando las campanas a viafos.

Me ha parecido despachar este propio por la porta para abisar lo a VE. Y como mi horden no dice otra cosa que hir aloxar todo el tercio dentro de Sta. Coloma hasta otra orden. Lo que sera dificultosso sino se hace por fuerza viniendo a las manos con aquella gente haviendose juntado que seran según dicen mas de mil y todavia va llegando mucha mas de las montañas. Y como no tengo esta horden no me quiero empeñar a ello. Con las Vanderas de Su. Mag. ha VE. no fuera servido mandarmelo, que asi en eso como lo demas sera hobedecido con particular cuidado y puntualidad. Yo hare alto en este lugar aguardando lo que VE. Hordenare y advirtia a VE. que aquí no hay que comer para los soldados. Lo mimo sucedera en Sta. Coloma que dicen lo han sacado todo de las cassas, Sirvase VE. mandar hordenar al Vaguer de Girona que venga a asistirme y dar la mano para que pueda vuscar de comer para esta gente por los demas lugares, si acaso havemos de hacer alto por aca.

El Maese de Campo Juan de Arce me escrivio anoche que le havissase lo que se entendia y si necessitase de este vendria con su regimiento y el de Mortara, no me he querido poner en ello hasta ver lo que VE resolbera, Suplicole a VE se sirva de aclararmelo para que se pueda executar con acierto al serviso de su Mag y de VE que dios de muchos años. Mallorquinas 1R de Mayo de 1640″.

ACA,GENERALITAT,Correspondencia del virrey Conde de Santa Coloma,CARTA NÚM.9955

 El batlle explicà a Moles que havia trobat la gent de Sta. Coloma “alborotada” i que aquests havien atacat a Montrodon i els seus homes, aquests ultims es van refugiar en una casa des d’on dispararen matant i ferint-ne alguns (com veurem més endavant, el virrei, tot i saber aquesta versió dels fets, argumentarà sempre que Montrodon “quando le embistieron estava sin armas en la puerta del mesón”).

Les campanes no havien parat de tocar a “via fos”, a toc de sometent. L’endemà mateix de la mort de Monrodon ja hi havia més de mil homes a Sta. Coloma de Farners i n’anaven arribant de les muntanyes. Leonardo Moles es quedarà amb els seus homes repartits entre Mallorquines i Riudarenes, esperant les ordres del virrei, mentre les campanes seguien tocant a Viafós.

A Santa Coloma de Farners s’estava preparant la  defensa, la millor defensa, un bon atac…

Bon i reivindicatiu dia treballaor@s!

1demaig2020