Manifest 11 de setembre de 2012, CPI la Sega 1640

Manifest del Casal Popular Independentista la Sega 1640
Avui, 11 de setembre del 2012, serà una Diada recordada per la història perquè avui marxem. Comencem avui l’últim trajecte d’aquest llarg viatge de 300 anys de penúries, humiliacions, prohibicions, espolis, mentides i imposicions…., -ja en tenim prou!- …
Amb pas ferm i decidit avancem cap a la porta que ens durà a la llibertat. Ens han dit que era tancada, que no ens en donarien la clau. Però la porta no és tancada, és una porta molt pesada i per obrir-la hem de ser molts, -i ja els som!- Als polítics que ens acompanyen, tant els que ho fan sempre com els que ho fan de vegades, uns consells pel viatge: no és una cursa per veure qui arriba abans ni un concurs per veure qui és més partidari de la independència. No és una eina de xantatge a canvi de poltrones, finançaments, estatuts i pactes fiscals. No escoltem els cants de sirena, -ja n’estem farts!-
Els botiflers d’actitud hipòcrita i manipuladora que del nostre camí ens volen apartar, no marxeu amb nosaltres, anem cap a la independència!, que no ho hem dit prou clar? -No ens deixarem enganyar!-
No ens fan por les amenaces dels vestigis del franquisme, ens fan adonar que encara romanen impunes, -raó de més per marxar!- Abandonem la presó de Nacions, no mirem enrere, prou sabem el que deixem i no ho enyorem, els carcellers ens fan la traveta mil vegades i mil vegades ens aixequem, els Catalans som com som i tenim clar que volem marxar.
Adéu, aquí us quedeu, parlarem aviat d’igual a igual d’estat a estat. Per fi s’acabaran els atacs a la nostra Llengua, Cultura i Nació. Farem justícia als nostres avantpassats que al 1714 que van lluitar fins a la fi per conservar les seves llibertats, i és que 300 anys son molts… i encara som aquí i no hem perdut ni un bri del seny ni de la rauxa que ens ha empés a triar aquest camí.
Avancem depresa, seguiu-nos, tots i guanyem. No tenim raons per romandre espanya i per la força no ens hi faran quedar, no esperem que ens donin la independència, com deia l’Ovidi: “sí no et donen pren”. I així ho farem: amb tot el dret agafarem nostra llibertat robada i farem de la nostra nació un estat.
Avui marxem sobre Barcelona, demà trobarem la llibertat!
VISCA LA TERRA!