Manifest de la Diada Nacional de Catalunya 11S2015

Manifest de la Diada Nacional de Catalunya 11S2015

 Catalunya viu un temps històric des de les consultes populars sobre la independència que es feren al llarg de l’any 2009. El 10 de juliol de l’any 2010, vam respondre a la sentencia contra l’estatut dient que: “som una Nació, nosaltres decidim”. A cada passa que hem volgut fer per millorar el nostre autogovern i la nostra relació fiscal amb l’estat espanyol hi hem trobat traves, ja sigui de governs intransigents o de tribunals polititzats, i tot amb absoluta manca de diàleg.

L’11 de setembre de l’any 2012 vam dir al món que volíem ser un nou estat, les següents Diades hem fet demostracions sorprenents sobre la nostra voluntat de decidir. El 9 de novembre 2.300.000 persones desobeïren a un estat votant en una consulta, que molts deien que no es celebraria, i d’aquestes un 1.900.000 votaren a favor de fer de Catalunya un estat independent. Des de l’estat espanyol s’ens ha negat el dret a decidir i la seva resposta, com sempre, ha estat la de voler-ho decidir tot per nosaltres.

Avui tornarem a fer història, però, sobretot, farem futur, perquè avui fem els primers passos de la via que ens durà a la República Catalana.

La futura República Catalana la construïm entre tots: un país plural, un país sense corrupció, amb separació de poders, un país democràtic just i lliure, un país que serveixi d’exemple a altres nacions, un país que farem nou però que ve de molt lluny!

El proper 27 setembre farem el referèndum que el govern espanyol ens va negar.El 27 de setembre és un plebiscit, no és cap broma, la manca de voluntat política i democràtica de l’estat espanyol a acceptar la voluntat dels catalans ens ha empés a fer d’aquestes eleccions la forma democràtica per decidir el nostre camí. Per fer-ho serà ben senzill, decidirem: o les llistes que ens duran a l’alliberament nacional (CUP Crida Constituent o Junts pel Sí) o el no a la llibertat representat per la resta de partits, perquè qui nega el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions nega, també, el dret a decidir.

La tanscendalitat d’aquestes eleccions no només la veiem en la excepcional composició de les llistes del SÍ, els qui volen aturar el procés també estan fent moviments excepcionals: imputacions a membres del govern, escissions de partits, intents de prohibir la “Via Lliure”, oportuns casos de corrupció que veuen, i veuran la llum en els propers dies, tribunals estatals amenaçant, declaracions d’expresidents de l’estat, ministres amenaçant-nos amb l’exercit, posant traves al vot exterior dels catalans etc., etc. Intenten fer recaure tot el pes de l’odi al procés a les institucions catalanes i el seu president, no entenent que és el poble qui lidera el procés, cada atac a les nostres institucions el sentim a la nostra pell, i així serà sempre que les nostres institucions restin al poble obedients.

Les amenaces són el seu “argument” estrella, i d’aquestes la més repetida: ens faran fora de la Unió Europea, doncs el més comú dels arguments es que ens volen fer fora de tot arreu menys d’on realment volem marxar. És per això que no hem de decidir?

Marxarem, perquè la coacció i l’amenaça no ens mantindran dins aquesta presó de nacions anomenada Espanya!.

No estem dividint la societat catalana, la societat catalana es plural i diversa com totes les dels països moderns, volem una separació política, la cultura i les idees no tenen més frontera que la ment humana, no volem trencar els vincles socials amb el poble espanyol. Catalunya és i serà un país obert i tolerant. El que volem és prendre les decisions que ens afecten, volem ser lliures, volem governar-nos!

I escoltem i escoltarem promeses ambigües d’un possible canvi a l’estat espanyol, promeses que ja havíem sentit abans, quan es va tombar l’estatut aprovat pel poble català!

I veiem i veurem els qui demanen pacte i diàleg amb l’estat, el diàleg que tantes vegades s’ens ha negat, el pacte que no ens ha donat, ni ens donarà, l’autogovern desitjat.

I desobeirem, i tant! Com tantes altres vegades al llarg de la història s’han desobeït les lleis injustes per progressar, perquè la nostra causa és justa, som un poble que vol la seva llibertat!

I pot ser sí, que algun dia l’estat espanyol canviarà, però abans d’esperar 300 anys més, marxem, ja ens entendrem d’igual a igual, d’estat a estat!

Sortim altre cop al carrer aquest 11 de setembre, el mes decisiu de tots, conscients de tota la feina que ens queda per fer: de tota la gent que ens queda per convèncer i que tenim tot un país per construir! Conscients que avui el món ens mira, conscients que rebrem tota mena d’atacs per aturar-nos, conscients que volem un futur millor pels nostres fills, conscients que ho devem als nostres avantpassats i als qui hem perdut pel camí.

Aquesta Diada hem de tornar a fer una demostració de força, més que mai! 375 anys després els Segadors tornem a Barcelona a deixar ben clar que fem Via Lliure a la República Catalana!

Visca la Terra!!!!