Tal dia com avui, 31 d’octubre de 1633, Serrallonga fou capturat a Santa Coloma de Farners

Joan_Sala_i_Ferrer,_SerrallongaTal dia com avui, Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga, fou capturat al mas Agustí de Sta. Coloma de Farners (camí de Castanyet). La vigília de tots sants de 1633 Serrallonga i Joana Massissa (companya del bandoler, en aquells moments embarassada) estaven refugiats al mas de la vídua Agustina, un mas on sempre se’ls havia acollit i fins hi tot un fill de l’Agustina havia estat membre de la quadrilla d’en Serrallonga.

Part de la confessió de Joana Massissa, sota amenaça de matar-li el seu fill un cop nasqués, i després a ella durant el procés i tortura a Serrallonga:

“…Por la noche Serrallonga y yo nos fuimos á casa de la Viuda Agustina, de Santa Coloma de Farnés, y llamó á la puerta, y viendo que era Serrallonga diccha viuda y sus dos hijos bajaron á abrir la puerta, y Serrallonga entró, y yo me quedé afuera, y al cabo de poco rato la Agustina salió con una hija suya y nos dió de comer, despues de lo cual madre é hija nos acompañaron al bosque y nos enseñaron una cabaña que habia, en donde hasta el dia de Todos los Santos estuvimos, trayéndonos de comer dicha viuda. [...] En casa de dicha Agustina hemos estado Serrallonga y yo muchísimas veces, y allí comíamos, y el hijo mayor nos ha acompañado con frecuencia, y en una ocasión vino con nosotros y con José Poll de Aiguafreda, y los cuatro fuimos á la Mata de Laderu.”.

La captura d’en Serrallonga segons el seu fill, mossèn Antoni Serrallonga:

“Segons m’a dit Llorenç Tallades, lo quondam mon pare Joan Sala, àlias Serrallonga, pagès de assí de Querós, a la vigília de Tots Sants del any 1633, en Santa Coloma de Farnés fonch pres a trahisió per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agustí, tots quatre de Santa Coloma de Farnés. –Lo predit fonch la vigília y dejuny de Tots Sants a 31 de octubre de 1633, y morí ab un suplici en Barcelona a 8 de janer del any 1634.” .

Semblaria ser que l’hereu Agustí va delatar en Serrallonga, o el sometent va descobrir que s’amagava al mas Agustí, allà fou agafat desprevingut i capturat.

Serrallonga fou traslladat a la presó reial de Barcelona el 7 de novembre, on se’l va torturar i interrogar, també foren torturats i interrogats Joana Massissa i membres de la quadrilla del bandoler. Cap al final del procés, un cop feta la amenaça de matar el seu fill, Joana Massissa cedeix a l’interrogatori i delata els masos de Sta. Coloma de Farners, la majoria de Castanyet. Després de gairebé dos mesos de tortures i interrogatoris Serrallonga fou executat el 8 de gener de 1634. Al procés, tortura i execució d’en Serrallonga i va intervenir l’agutzil reial Miquel Joan de Montrodon, a qui els vilatans de Sta. Coloma de Farners cremarien viu en un hostal a l’inici de la revolta dels Segadors.

“Fou sentenciat a ésser açotat públicament pels llochs acostumats, a perdre les orelles, a ésser atenallat ab foch tot conduhint-lo en un carretó al lloch del suplici a hont havia d’esser degollat, a ésser esquarterat son cos, a la restitució de les coses robades, liquidació reservada y a ésser atormentat avans de l’execució, a fi de que digués la veritat y descobrís tots els companys, fautors y valedors que havía tingut”. (mossèn Ramon Corbella).

Les urnes no s’imputen! el #9NsomTots

El Casal Popular Independentista La Sega 1640 s’adhereix al manifest del Pacte Nacional Pel Dret a Decidir.

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir reitera que el Dret a Decidir el futur polític i institucional de Catalunya és inherent a la ciutadania catalana en virtut del principi democràtic i del dret que tenim com a nació.

Tots els intents d’exercir aquest Dret no han sigut possibles per l’oposició del govern de l’Estat que mai ha proposat cap alternativa.

El govern de l’Estat ha judicialitzat tots aquest fets, defugint les seves responsabilitats polítiques en aquest àmbit, i generant una anomalia democràtica en el funcionament de les institucions, que priva a la ciutadania de Catalunya del dret democràtic a decidir el seu futur polític.

En aquest sentit denunciem per antidemocràtiques les querelles adreçades al President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, a la Sra. Joana Ortega exvicepresidenta del Govern i a la Sra. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, encausats pel TSJC per la consulta al poble de Catalunya del 9N.

Les entitats institucionals polítiques i significatives de la societat civil que integrem el Pacte Nacional pel Dret a Decidir denunciem aquesta judicialització i ens mostrem corresponsables amb la convocatòria del 9N feta des de criteris democràtics i cívics i que ha sigut resposta massivament pel poble català.