375 anys del saqueig de Palautordera

Castell de Fluvià, St. Esteve de Palautordera

Castell de Fluvià, St. Esteve de Palautordera

Avui fa 375 anys de l’assassinat del cavaller Anton de Fluvià.

El 6 de gener s’havia recuperat la fortalesa de Salses després de cinc mesos de guerra i tres de setge. Els soldats de Felip IV, de fora la Corona d’Aragó, quedaven al Principat, on s’haurien d’allotjar.

El pas de tropes i els allotjaments de soldats sempre havien estat sinònim d’incidents, l’any 1630 un equip de juristes catalans dictà la manera que els catalans havien d’oferir aquests allotjaments sense violar la constitució de nous vectigals:

…sal, vinagre, foch, llit, taula y servey tant solament hajen de donar los Provincials a dits capitans, soldats y gent de guerra, graciosament y sens interes algu, conforme la possibilitat de cada hu. Deguen emper y sien obligats dits Capitans, soldats y gent de guerra, pagar todo lo que despendran per llur sustento y de llurs cavalls…” ACA, Consell d’Aragó, imprès 286.112

Els soldats que quedaven allotjats al Principat cometrien tota mena d’abusos, la noblesa i les ciutats quedaven exemptes dels allotjaments. La població rural hauria de suportar la càrrega dels allotjaments, una població desgastada per la guerra del Rosselló i amb una minsa collita a causa de la sequera, hauria de mantenir més de 10.000 soldats que es comportaven com si fossin al camp de batalla. L’excusa de l’administració reial: els soldats havien de romandre al Principat en previsió d’un nou atac francès al Rosselló.

Tal dia com avui, 1 de febrer de 1640, les tropes napolitanes de Mucio Spatàfora saquegen Palautordera. Les dones i les criatures es refugien al castell del cavaller Anton de Fluvià. Els soldats intenten forçar i cremar la porta del castell, el cavaller els deixa entrar sota la promesa que no farien mal a ningú. Assalten la capella i maten a tres homes, al cavaller i a una criatura de dos anys en braços de la seva mare. Anton de Fluvià era un cavaller de 48 anys dedicat a la pregaria i la pintura, ( entre altres obres religioses, pintà el retaule de Santa Eulàlia de Sarrià).

En el romanç dels Segadors, la versió antiga del que avui dia és el nostre himne nacional, es menciona aquest fet de la següent manera:

Mataren un cavaller

a la porta de l’Iglesia,

don Anton de Fluvià

i els angels li fan gran festa

Una criatura de dos anys en braços de la seva mare! Des de la perspectiva del segle XXI aquest fet és el que més ens sobte dels incidents de Palautordera. Un exercit que els havia de “protegir” no tenia cap mirament a l’hora d’assassinar criatures i febles. Amb ulls del segle XVII la mort de don Anton fou profundament sentida, sobretot, perquè tocava a un estament que fins aleshores es creia exempt dels allotjaments: la noblesa.

La noblesa, exempta dels allotjaments, però en patia indirectament les conseqüències: els saquejos dels camps i el bestiar, l’empobriment i el malestar de la població acabaven afectant les seves rentes.

La noblesa catalana, dividida des de l’edat mitjana en les faccions de Nyerros i Cadells, es tornava dividir entre els partidaris del rei (aquells qui posant-se al seu costat pretenien obtenir-ne títols i favors) i la noblesa que faria costat al poble per evitar la propia ruïna i la del Principat.

Llegim els fets de Palautordera del dietari de la Generalitat:

…Que en lo lloch y terme de Palautordera lo últim de janer proppassat arribaren nou-cents soldats de a cavall governats per don Múrcio Spatafora, don Luys de Vilanueva y Fabrício Prinyano, los quals per ésser tants y dit lloch y terme tant curts, a més dels excessos comesos en las demés parts de ferse donar a bastonades menjar y bèurer abundantement, per ells y sos cavalls, matar quantes gallinas, porsells, moltons, vacas y tot lo que son regalo los aparexia, dient palesament algú dels commissaris que·ls comboyaven que aportaven aqueix orde de sa excel·lència, usaren ab los particulars de dit terme majors crueltats, que no·y hagué casa que no robassen lo més preciós de aquellas, obrint aposientos, despayant caxas y escorcollant los majors secrets, sens moltas armas de foch y cavalcadures que després los mateixos amos compraven y altres que may han aparegut. Que tots los amos de las casas ahont estigueren alotjats composaren en molts majors quantitats del que podian donar, ligant y garrotant-los, posant-los las escarrabinas y espasas en los pits, pagant-los molts colps y bastonades, maltractant-los de cossas; los que·s trobaven ab diner lo donaven, altres per no morir lo manllevavan, y no contents de axò a la partida composaren la universitat de dit terme en quarantasinch liures per los bagatges, y després de tenir lo diner se’n portaren molts que encara no han tornats. Que a Jaume Net, pagès de dit terme, per no poder-los donar tot lo diner en que·l composaven, li lligaren los brassos endarrera, y per aquells lo tingueren penjat gran rato; y no satisfets de axò, després lo garrotaren a una escala, ahont ab los canons de las escarrabinas lo dexaren casi mort de bastonades. Y perquè demanant-li després més gallinas respongué que ja las havian totas mortas prengueren un fill seu de edat de tres anys dient lo volian matar y rustir al forn, com de fet hi ensengueren gran foch, sino que Déu fonch servit que sa muller, mentre estavan turbats ensenent-lo, fugí per una porta falsa ab la criatura. Que en casa Juan Carreras, pagès de altra parròchia, perquè un fadrí de casa no fou prou puntual en donar-los tota la sivada que demanaven, sens més ni més li tiraren ab unes carrabinas, lo qual morí sens poder dir Jesús. Que en moltas casas volgueren forçar las donas, les quals los escaparen fugint alguna per una porta falsa, altra saltant per una finestra, dormint tota la nit al bosch. Y últimament (i després), que tenint notícia dits soldats que en lo castell de Fluvià, situat en dit terme, se havian recullidas algunas donas y criaturas del veynat ab tot lo que se’n havien pogut aportar de sas casas, digueren ja la nit antes molts de dits soldats en diferents casas de las que estavan alotjats uns que lo endemà havien de combatre dit castell, perquè allí estava recullit tot lo millor de dit terme, altres que havian de cremar la casa y matar tota la gent, com en effecte lo endemà, vigília de Nostra Senyora Candalera, entre deu y onse horas de matí, ab so de dos trompetes dits soldats assitiaren a dit castell, posant foch a la porta principal. Y vehent don Anton de Fluvià, senyor de dit castell, que las portas cremaven, cridà a dits soldats que si li donaven paraula de no danyar a ningú los obriria la porta de la capella. Y aseegurant-li dits soldats no·u farian, després de haver estat dit don Anton en companyia de sa muller y moltas altres persones dins de la capella, en la qual hi ha los cosos sancts de Quirse y sancta Justina, y reservat lo Santíssim Sagrament gran rato en oració, fiat de lur paraula obri la porta y entraren dits soldats, tots amotinats, usant y exequtant en dita capella las més bàrbaras crueltats que·s sien fetas en lo món, perquè dins de aquella mataren a dit don Anton, un criat seu, dos altres hòmens que s·i eran recullits y una criatura de dos anys als brassos de sa mare, a la qual també nafraren, y a set o vuit de altres, alguns dels quals perillan molt de la vida, y deposan los que·s trobaren dintre, que apar miracle com no·ls mataren a tots ab tantas escopetades y coltellades que tiraren, ab una de las quals feren càurer la làntia estava ensesa devant del Santíssim Sagrament, y ab altre levaren lo bras esquerra a un Christo. Y no contents de axò pujaren en lo castell espallant portas, arquimesas, caxas y tot lo demés los aparegué, robant tot quant hi havia, fins al càlser de la iglésia, que judican los testimonis que entre lo que robaren de dit don Anton y lo que·y havian aportat y recullit molts dels circumvehints passa de tres mília lliures sens lo danys que en las demés cases dels particulars de dit terme, que serà altre tant.”

 

La Generalitat, denunciava els abusos a l’administració reial, la resposta del virrei queda plasmada en un altre vers del romanç del segadors:

ja en daren part al virrei,

del mal que aquells soldats feien;

-Llicencia els he donat jo,

molta més s’en poden prendre

El rei responia a les queixes de la Generalitat que s’havia de castigar als assassins, i al mateix temps insistia que per evitar incidents els allotjaments s’havien d’efectuar com es feia a la Llombardia (domini de Felip IV al nord d’Itàlia) i els feia arribar un exemple:

Forma en que se aloja el exército en Lombardía y lo que los del país dan a los soldados en los alojamientos.

E(jemplo):

A todos generalmente se les da todo servicio que es cama, leña, luz, azeyte, vinagre, sal y ollas y escudillas en que guisar y comer. Danse a cada soldado de paga sensilla un real al día por qüenta del país y el pan de muniçión por la de su magestad. Tolérase demás desto los soldados recivan del patrón en comida lo que buenamente les pueden dar y ellos sacarles graçiosamente castigando qualquiere exçesso. Al capitán se le da a razón de sinco bocas. Al alférez a razón de quatro. Al sargento a razón de tres. Al cavo de esquadra a razón de dos. A maestre de campo a razón de diez y séis. Cavallería: Dase a cada soldado de a cavallo dos tercios de estara de çevada, quinze libras de heno y paja para camas de los cavallos. Al capitán a razón de quatro porçiones.Al theniente a razón de tres. Al alférez a razón de dos. Medidaa de Milán, convendría saber a qual corresponde de acá. Permítese que el soldado coma con el patrón sin señalarle que sino lo que con su maña le puede sacar.”

En resum: pensió complerta per soldats i cavalls, i paga pels soldats. A la pràctica…. millor ho expliquem amb un altre exemple del Dietari de la Generalitat:

Que en lo lloch de Sant Pere de Gavà, bisbat de Barcelona, estan actualment los soldats de a cavall que en dit loch estan alotjat cometent los mateixos excessos y delictes que han fets en los demés llochs dalt referits, apoderantse de las casas de dit lloch, forsant moltas donas, y en particular en certa casa lo nom de la qual per sa honra se calla bastonejaren lo amo de aquella y després ab violència prengueren a sa muller, y sobre de son marit mateix que estava en terra casi mort a bastonades ley desonrraren fent per força d’ella lo que volgueren. Y en altra casa del mateix lloch prengueren un minyó de edat de nou o deu anys y volgueren ab ell de usar actes de sodomia, sino que fonch Déu servit que ab sas manyas los escapà de sas mans per una porta falsa, fent y exequutant altres faheldats que no són de referir.”

Diu la versió antiga dels Segadors:

Al davant dels seus parents

desonrraven les donzelles

El mateix dia que el rei escrivia a la Generalitat insistint que els allotjaments s’efectuessin com es feia a la Llombardia (28 de febrer de 1640), escrivia al virrei recordant-li que acomplís una ordre que li havia donat anteriorment:

Que se aloje la gente en los lugares quedando superior la de la guerra a la de la tierra, con que haziendose ella (la gent de la guerra) respetar por si, todo se allanaria y ajustaria como conviene”

Aquesta era la resposta deFelipe IV a les denuncies pels abusos dels soldats a la població: que els soldats mai es trobessin en inferioritat vers la gent de la terra. L’evident resultat no fou altre que augmentar els abusos i el descontent de la població i de la Generalitat.

La Generalitat no havia parat d’enviar denuncies al rei i al virrei sobre les conductes dels soldats al Principat i les lleis que s’infringien, però no havia obtingut cap resposta de l’administració reial per aturar els abusos. Davant la passivitat de l’administració reial el conseller Joan Vergós presentava la proposta al Consell de Cent que no es fessin balls i es traguessin les lluminàries dels oficials en senyal de protesta pel comportament dels soldats, el conseller Lleonard Serra demanava que els consellers es vestissin de dol.

El virrei informava a Felip IV de les protestes de les institucions catalanes. En la carta del 28 de febrer el rei ordenava al virrei:

Lo que paso en la casa de la Ciudad,de que avisasteis y es punto que pide severa y efectiva demonstracion, y que como a cosa que mira a solevacion , y en que concurre especie de crimen de leza Magestad con este motivo se proceda sin guardar lo ritual de las Constìituciones, al castigo de los que se hallaran culpados, prendiendose luego al que votó que se vistiessen de luto los Conselleres, y a los doze que aconsejaron se quitassen las Luminarias, y a los Impressores del papel, que se dejo caer en la casa de la Ciudad, pues la disimulacion puede produzir mayores daños e inconvenientes….”

A la mateixa carta també aconsellava al virrei que caldria allotjar a Barcelona un regiment de soldats. I també deia:

..Hase pensado en que seria bien prender un Diputado, y no sera la primera vez que se ha hecho, pues con esso se pondra en maior respeto la justicia, y en maior temor el pueblo; y asi convendra, que comunicandose con el Marques de Villafranca y con el de los Balbases, se tome resolucion sobre este punto…”