La Diada Nacional d’enguany no serà com les anteriors, no ho serà perquè no hi som totes. No ho serà perquè hi ha persones captives, exiliades i perseguides per haver complert part dels seus compromisos polítics, per haver exercit la llibertat d’expressió i per haver-se manifestat pacíficament.

No ho serà perquè l’estat espanyol s’ha tret la pell de xai de la democràcia i ens ataca amb el llop de la repressió. No ho serà perquè malgrat haver declarat políticament la independència, continuem captius d’aquesta presó de nacions anomenada Espanya.

“Com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven”, ens deia l’activista pels drets dels afroamericans, Rosa Parks. Aviat encetarem una tardor de commemoracions, de records d’uns dies que no oblidarem mai. No oblidarem el setge a l’u d’octubre. No oblidarem: l’ocupació policial, els empresonaments, el “a por ellos”, les porres, les bales de goma, la injustícia i la repressió.

Tampoc oblidarem que l’u d’octubre (com va dir el President Puigdemont aquella mateixa nit) ens vam guanyar el dret a tenir un estat independent en forma de República.

No oblidarem la declaració d’independència del 27 d’octubre al mateix moment que l’estat aplicava el 155. No oblidarem que es va acatar el 155 i començaren les persecucions, les detencions i els exilis de càrrecs polítics i activistes, “Com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven”.

I de cop ens trobem exigint els nostres drets bàsics i la llibertat de presos, exiliats i represaliats, i deixem de reclamar amb contundència la República que vam guanyar a l’octubre.

Estem cedint, la lluita antirepressiva ens ha fet deixar massa de banda els nostres objectius republicans. No hem d’oblidar l’u d’octubre, no hem d’oblidar-ne el resultat, sortim al carrer fins que els presos i exiliats polítics siguin a casa, sense oblidar l’objectiu republicà. Sortim al carrer a cridar “llibertat presos polítics”, sense deixar de cridar “independència” i “República”, perquè quan ho deixem de cridar haurem donat la victorià a la repressió.

Mobilitzem-nos de manera contundent i no violenta. L’estat espanyol, obstinat en violentar l’independentisme, no ha fet altra cosa que cercar un conflicte al carrer, recorrent fins i tot a l’extrema dreta per exercir agressions i provocacions amb la finalitat de violentar la societat i dividir-la, amb la complicitat i participació dels cossos de seguretat de l’estat i el suport dels partits del bloc del 155. No cedim a les seves demandes de violència.

Reclamem que es faci efectiu el mandat de l’u d’octubre, que no es cedeixi al xantatge i a la repressió. I sí, si convé donarem un toc d’atenció als nostres polítics quan desobeeixin el mandat de l’u d’octubre, quan els veiem fer autonomisme enlloc de fer República, quan els veiem més preocupats per unes eleccions municipals que pels companys empresonats.

Esperem que aquest indret on ens trobem, aviat s’anomeni “Plaça 1 d’octubre de 2017”, perquè és la plaça on tantes vegades, com avui, ens hi trobem per reivindicar els nostres drets i la nostra llibertat.

No oblidem el que commemorem la Diada de l’onze de setembre, no oblidem el que deien els nostres avantpassats el 1714, fent una crida a la resistència a ultrança:

“Desperteu-vos catalans adormits, no sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada en la negra obscuritat d’una perpètua deplorable esclavitud”.

Trenquem amb aquesta esclavitud de 300 anys, fem la República Catalana,

Visca la terra!