Empresonament del diputat Francesc de Tamarit i Rifà.

La diputació de la Generalitat estava reunida per tractar la resposta que havia donat Felipe IV sobre les denuncies pels abusos comesos pels soldats durant el seu allotjament al Principat i Comtats.

La noticia de la captura del diputat del braç militar, Francesc de Tamarit, alterava l’ordre del dia, i així ho feien constar al Dietari de la Generalitat:

“…En aquest mateix die (18 de març), cerca las oracions, Miquel Joan de Montredon, algutsir ordinari de sa magestat, prengué y capturà la persona del molt il·lustre senyor Francesch de Tamarit, deputat militar, y aquell aportà pres en los càrcers reals de la present ciutat per orde, segons se ha dit, del excel·lentíssim senyor don Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, lochtinent y capità general de dita sa magestat en aquest Principat y comtats. E encontinent, sabuda esta nova per sos companys, se ajuntaren en la present casa los molt il·lustres senyors Joseph Miquel Quintana, deputat real, lo doctor Jaume Ferran, canonge de la Santa Iglésia de Urgell, oÿdor ecclesiàstich, y donaren orde a Melchior Pagès, ajudant del regent los comptes del General, se conferís en los càrcers reals per a saber si era veritat se fos feta dita captura, lo qual encontinent anà. Y tornat de ditas presons ha fet relació a ses senyories que havia trobat las portas de ditas presons tancades, y picant en ellas li havian respost de dintra què volia, y dient ell que era un criat de dit senyor/ deputat militar li han respost que estava pres y que no se li podia parlar…”. Dietari de la Generalitat, 1640. Pàg. 1018

L’agutzil reial Miquel Joan de Montrodon havia detingut al diputat al vespre, sense que ningú en sabés el perquè. Aquella mateixa nit es convocà junta de braços extraordinària per tractar sobre l’empresonament i paral·lelament també ho feia el Consell de Cent.

S’avisaven les autoritats de la ciutat i al Bisbat. L’endemà, ambaixadors de la Generalitat i el Consell es personen davant el virrei amb un text on es pregunta quin és el motiu de la captura. El virrei no es dignava ni respondre el text per escrit i donava una única resposta als ambaixadors:

“…..referiren dits senyors embaxadors en consistori que sa excel·lència era estat servit respòndrer que li pesava molt no poder servir a sa senyoria, per quant és orde de sa magestat a que no pot dispensar. Y encontinent que dits senyors embaxadors foren tornats de resposta dita embaxada a sa excel·lència ses senyories feren als brassos, que estavan encara junts….”. Dietari Gen. Pàg. 1022

El virrei els deia que havia estat ordre de Felipe IV. Els diputats i consellers insistirien, però sempre n’obtindrien la mateixa resposta, sense deixar altre remei que negociar l’empresonament del diputat amb Felipe IV. La Generalitat enviava un grup d’ambaixadors a Madrid per tractar l’empresonament del diputat i els problemes amb els allotjaments, ignorant, la Generalitat, que l’empresonament de Tamarit era la resposta de Madrid als problemes amb els allotjaments.

El 28 de febrer havia arribat correu de Madrid a Barcelona, hi havia carta de Felipe IV als diputats demanant-los que per evitar problemes amb els soldats els allotgessin com ho feien a Llombardia, en contra del que dictaven les Constitucions Catalanes.

També hi havia correu pel virrei, amb unes instruccions molt clares:

“…Hase pensado en que seria bien prender un Diputado, y no sera la primera vez que se ha hecho, pues con esso se pondra en maior respeto la justicia, y en maior temor el pueblo; y asi convendra, que comunicandose con el Marques de Villafranca y con el de los Balhases, se tome resolucion sobre este punto.

Lo que paso en la casa de la Ciudad,de que avisasteis y es punto que pide severa y efectiva demonstracion, y que como a cosa que mira a solevacion , y en que concurre especie de crimen de leza Magestad con este motivo se proceda sin guardar lo ritual de las Constìituciones, al castigo de los que se hallaran culpados, prendiendose luego al que votó que se vistiessen de luto los Conselleres, y a los doze que aconsejaron se quitassen las Luminarias, y a los Impressores del papel, que se dejo caer en la casa de la Ciudad, pues la disimulacion puede produzir mayores daños e inconvenientes…” Felipe IV al virrei Dalmau de Queralt 28-2-1640

El rei ordenava que s’empresones un diputat, el perquè i el qui li eren indiferents, la qüestió era escarmentar la Generalitat. El segon fragment de la carta fa referencia a els actes de protesta dels consellers Lleonard Serra i Joan Vergós, que havien demanat que els consellers es vestissin de dol, que no es fessin balls i es traguessin les lluminàries dels oficials en senyal de protesta pel comportament dels soldats. Felipe IV demanava que “sin guardar lo ritual de las Constìituciones” es capturés un diputat i els consellers que havien aprovat les protestes, Felipe IV donava permís al virrei per enviar a pastar fang les constitucions que havia jurat i pactat. Els vots del Consell de Cent eren secrets, el virrei només pogué empresonar als consellers que havien proposat les protestes, el dia 10 de març ordenava la detenció de de Ll. Serra i J. Vergós.

El 24 de març, un cop Felipe IV coneixia la captura del diputat i els consellers, ordenava el següent al virrei:

“…Y porque de lo que el Marques ha escrito , y también de lo que vos antes de aora, se reconoce que las dificultades que se os res en en la Provincia en dar a la gente lo necessario, naçen de las ordenes que emanan de la Diputación, que procede tan inconsideradamente, que ocasiona los inconvenientes que se experimentan, tan ofensivos a mi servicio y al bien publico: me ha parecido ordenaros y mandaros, que luego hagáis prender al Diputado Tamarit, entregandole al Marques de Villa franca , que le lleve con una Galera con toda brevedad à Perpiñan, dissponiendo la prisión con todo secreto y recato, y ordenando que le traten bien en el Castillo. Ordenareis también que se excuse de la comunicación con el, porque causa maior temor la prisión; y encargareis que no se admitan algunos recaudos, que se le embie de parte de la Diputación\ notificándose a los Ministros d’ella a quien tocare, que en pena de la vida no le asisten ny socorran con algún dinero ni otra cosa…”

Felipe IV ordenava el trasllat de Tamarit a la presó de la fortalesa de Perpinyà, deixant-lo incomunicat. Ordenava, també el següent:

“…Asi mismo ordenareis al juez, del Breve, que luego reçiva Información contra el Canónigo Claris, Diputado Ecclesiaftico, a titulo de que interviene en los excessos que se cometen en la. Provincia , fomentando la conmocion , y defendiendo que no se deve contribuir para el alojamiento del exercito, contra mis Reales ordenes,y de otras cofas en que le hallaredes culpado: y que siendo la qualidad que obliguen a prisión, lo haga luego, asistiéndole vos en lo que fuere necestkrio: y ordenarais lo mismo con este Canonigó Claris, que os mando en esta respeto del Diputado, de que no fea asistido ni socorrido de la Diputación…”

Felip IV volia treure de l’escenari polític al President de la Generalitat, Pau Claris, i per aquesta fita demanava la virrei que cerques proves de la seva oposició a les ordres reials.

El virrei no podria complir l’ordre de traslladar Tamarit a Perpinyà, abans havia de ser jutjat i per això havien de trobar una causa. L’única causa que trobaren contra Tamarit fou haver imprès i fet repartir el dictamen de la Generalitat sobre els allotjaments a les viles del Principat i Comtats. El dictamen recordava a les viles les obligacions que tenien amb els allotjaments (sostre, sal, vinagre foc i llit només havien de donar els catalans als soldats i sempre dintre de les possibilitats de cada casa i voluntàriament), fer-ho d’altre manera anava contra les Constitucions.

El virrei exposava al rei que un procés contra Tamarit i els consellers acabaria amb els seu alliberament. les Constitucions Catalanes no consideraven delicte les accions de protesta dels consellers, encara menys l’acusació a Tamarit per haver demanat a les viles que obeïssin les lleis catalanes. Un procés contra el diputat i els consellers acabaria essent una victòria de les institucions catalanes vers el poder reial, just l’efecte contrari del que buscava el rei ordenant les seves detencions. El virrei considerà que el més prudent era dilatar les negociacions de les institucions catalanes amb Madrid i mantenir el diputat i els consellers a la presó de Barcelona el màxim possible.

Francesc de Tamarit i Rifà fou escollit diputat del Braça Militar (noblesa) de la Generalitat el 22 de juliol del 1638, el mateix dia que foren escollits Josep Miquel Quintana com a diputat del Braç Reial (representant de les viles i llocs del Principat i Comtats) i Pau Claris com a diputat del Braç Eclesiàstic (clergat, el diputat eclesiàstic exercia de President).

A començaments de novembre del 1640 agafà el comandament de les tropes catalanes que combatien al Rosselló durant l’ocupació francesa del castell de Salses, fins la seva arribada el setge de Salses semblava una batalla a tres fronts, els francesos assetjats al castell i les tropes hispàniques i les catalanes enfrontant-se entre elles constantment. Un cop recuperada Salses (6-1-1640) Tamarit fou rebut a Barcelona com un heroi, al virrei no se li feu cap honor. Tamarit destacà en la defensà de les causes entre la gent de la terra i els soldats. El virrei no escollí la detenció de Tamarit a l’atzar, un personatge popular entre totes les classes, a l’administració reial li semblà que la seva detenció posaria fre a les constants denuncies i plets contra els abusos dels soldats i que la Generalitat acceptaria els allotjaments a la manera que volien Felipe IV i Olivares. Tot indicava que s’havia produït l’efecte contrari: ni s’aturaren les protestes, ni les viles acceptaven els allotjaments