Què passava el 27 d’abril del 1640? 11, 12 i 13 de maig XIII Festa de la Revolta dels Segadors

L'Agutzil Reial Miquel Joan de Montrodon ja volta per la vila!

Tal dia com avui, el 27 d’abril de 1640, arribava a Santa Coloma de Farners l’agutzil reial Miquel Joan de Montrodon per ordre del virrei, (el comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt) amb ordres de preparar l’allotjament del terç de don Leonardo de Moles (1056 soldats a una vila de només 250 cases).

La monarquia hispànica estava enfrontada amb França per les seves possession a Europa en el marc de la guerra dels 30 anys, Catalunya era aliena al conflicte, però quan el ministre de Felipe IV, el Comte Duc d’Olivares, es troba amb el conflicte amb França veié l’oportunitat de portar el conflicte als Pirineus, així implicar-hi els catalans i portar-hi el seu exercit, per, com expressa clarament al seu “Gran Memorial”, aprofitar la presencia de les seves tropes “…por reducir estos Reinos de que se compone España al estilo y las leyes de Castilla…”. Al 1639 els francesos envaeixen Salses (Rosselló) i el Comte-Duc ja tingué l’excusa per implicar-hi als catalans i fer que el seu exercit romangués al Principat.

Desprès de la reconquesta de Salses (6-1-1640, a on hi van participar uns 30.000 catalans) els soldats de Felipe IV (uns 10.000 homes repartits en diferentes companyies anomenades terços) s’allotjarien al principat a l’espera de properes confrontacions amb França.

La Generalitat determina que aquests allotjaments s’han de efectuar d’acord amb les Constitucions i institucions catalanes, i que els catalans només tenien l’obligació de donar-los: sostre, foc, sal i vinagre (el nobles i les grans ciutats n’estaven exempts). Però Felip IV i la seva administració volien que aquests allotjaments s’efectuessin a la “llombarda” i dona a la Generalitat i a l’administració reial el següent exemple:

Forma en que se aloja el exército en Lombardía y lo que los del país dan a los soldados en los alojamientos.

E. A todos generalmente se les da todo servicio que escama, leña, luz, azeyte, vinagre, sal y ollas y escudillasen que guisar y comer. Danse a cada soldado de paga sensilla un real al día por qüenta del país y el pan de muniçión por la de su magestad.

Tolérase demás desto los soldados recivan del patrón en comida lo que buenamente les pueden dar y ellos sacarles graçiosamente castigando qualquiere exçesso.

Al capitán se le da a razón de sinco bocas. Al alférez a razón de quatro. Al sargento a razón de tres. Al cavo de esquadra a razón de dos. A maestre de campo a razón de diez y séis. Cavallería: Dase a cada soldado de a cavallo dos tercios de estara de çevada, quinze libras de heno y paja para camas de los cavallos. Al capitán a razón de quatro porçiones.Al theniente a razón de tres. Al alférez a razón de dos. Medidaa de Milán, convendría saber a qual corresponde de acá. Permítese que el soldado coma con el patrón sin señalarle que sino lo que con su maña le queda

 La Generalitat si va oposar, però l’administració reial va aplicar els allotjaments a la “llombarda” i això es traduïa en que els soldats es comportessin a la terra que els allotjava com si fossin al camp de batalla, cometent saquejos, violacions, assassinats, robatoris etc. Davant de les protestes de la Generalitat el Virrei ordena la detenció del diputat Tamarit i els consellers Vergós i Serra, que havien estat els més crítics amb la política dels allotjaments, Montrodon va ser l’encarregat d’efectuar aquestes detencions el 18 de març de 1640.

Des de la recuperació de Salses, Santa Coloma de Farners havia hagut de soportar la plaga dels allotjaments sense descans, farts dels constants abusos, la primavera del 1640 els farnesencs decideixen respondre amb un acte d’insubmissió: quan arribaven veus que s’acostava un terç copiós, la gent buidava les cases i portava els bens a les esglésies del terme i fugien a les muntanyes on romandrien amagats fins que els soldats marxessin. Va arribar a la vila una companyia comandada per Felipe de Guevara (fill dels comtes d’Oñate), els farnesencs van tancar les portes de la vila i van convidar la companyia a allotjar-se en dues cases abandonades a les afores. Com a resposta a aquests actes d’insubmissió el virrei decideix enviar l’agutzil Montrodon a investigar els fets i allotjar tot el terç de don Leonardo de Moles a la vila com escarment.

Montrodon escrivia al virrei, mentre esperava l’arribada del terç:

Excm. Sr. -Enseguint lorde de V. Exa. me só conferit en la present vila de 
Santa Coloma de Farnés y he fe tes les diligenties posibles en averiguar la 
inhobediencia feren los de dita present vila al comissari dordre. E com diu la
 instructió me es estada donada per lo Sr. Thesorer, acerca de no haver 
volgut allotjar un tertio de infantaria com maná dit comissari, ni haver los 
volgut donar lo necessari, ni bagatges, tot al contrari del que assi ha passat,
 perqué quant arriba dit Comissari ab dit tertio, los obrers feren buydar
 sinch cases les millors de la vila, y alli allotjaren dit tertio ab voluntat del 
governador de aquell, y alli los aportaren pa, vi, y lo demés necessari,
 bastantment y encara sobra, y lo endemá sen anaren: sels dona bagatge 
y fonch tot ab molta pau y quietut, conforme consta ab la fé de dit Comissari,
 ab lo ytinerari aporta deis obrers de la present vila. Y en lo que diu dita 
instructió que los de la present vila los recebiren ab armes, es que lo costum
 quant arriban soldats, oy ha alguna cosa de nou, per ser la gent lluny,
 es repicar la campana, y axi la gent com no sab lo que es, pren armes y 
acuden a la campana com los es manat per lo Sr. apena de deu Iliures,
 y no y hagué ninguna persona maltractás los soldats ni ab armes ni ab 
páraules, sino tot bon pasatge. Com V. Exa. me maná nom mogués de asi
 fins altre orde, y ara V. Exa. mo ha tornat a manar ab la de 26 del present,
 he obehit y obehiré y axi no he pogut averiguar lo demés avant: 
a Sant Gregori doni orde y llicentia de V. Exa. pera poderhi anar, y dicli 
á V. Exa. que tinch per imposible que en esta vila puga estar allotjat un tertio
 tant gran com diuem, perqué quant pasaren los soldats de cavall ho secajaren
 tot, y la gent de les hores ensá han plegat molt les cases, y ara sabent esta
 nova fan lo mateix, y están sens govern de baile ni jurats com ovelles sens 
pastor, per haver pochs dies quei mort lo baile y axi no he rebuda ninguna
 depositió per venir a fer ofensa y no deffensa, y nom mouré fins altre orde de
 V. Exa. manantme moltes cosas de son servey. 
Guarde Deu á V. Exa. com pot, 
Santa Coloma y Abril als 28 de 1640. - Criat de V. Exa. Miquel Juan de Monrodon.