Tal dia com avui, el 9 de maig de 1640, a la cort de Felipe IV, a més de resoldre els assumptes de la guerra dels 30 anys, es discutia que s’havia de fer amb aquests “…que habian ofendido tan gravemente las banderas de Vuestra Magestad…” i com s’havien de castigar aquestes viles, que ben pocs d’ells sabien situar en un mapa, ni escriure’n el nom. Per fer-ho comptaven amb els informes del virrei i d’altres homes del rei al Principat, també en tenien la versió dels ambaixadors catalans enviats a Madrid per negociar l’alliberament del diputat Tamarit i els consellers Vergós i Serra (el pare Bernadí de Manlleu, Joan Grau de Montfalcó, Francesc Oluja, Francesc Sans, Taverner, Joan de Peguera. Jeroni Calders, Francesc de Cartellà, Jeroni Navel, Joan Baptista Codina, Bernat Valencas, Pau Boquet, Ramon Romeu, dr Vilanera i Josep Sorribes).
Els principals organismes administratius que tractaven aquests afers, a Madrid, eren els següents:
- El “consejo de estado”: institució que s’ocupava principalment, encara que no de forma exclusiva, dels assumptes exteriors. Era, en teoria, el consell més important de la monarquia hispànica.
- El “consejo de Aragón”: institució sorgida del consell reial dels reis medievals d’Aragó, però que en aquesta època tenia la seva seu a Madrid. Estaven a càrrec seu els assumptes de Catalunya, València i Cerdenya.
- La “Junta de ejecución”: l’organisme administratiu més poderós dels que existien a Madrid durant els últims anys del govern d’Olivares. Petita junta integrada per Olivares i altres ministres, la finalitat de la qual era eliminar els endarreriments i l’enutjós procés de govern a través del “consejo de estado”.
Aquests tres organismes debatien, tal dia com avui, com conduir la rebel·lió d’aquestes viles del Principat a bona fi. No els va costar gaire posar-se d’acord amb el virrei que s’hauria de donar un càstig exemplar a Sta. Coloma de Farners i acusar als revoltats del crim de “lesa magestad in primo capite”, el debat sobre la mesura del càstig s’allargaria uns dies més. L’afer de la crema de l’església de Riudarenes no agradà gens a Madrid i, per la majoria, també era digna de “un severo castigo”. També es parlava del setge de Juan de Arce i es resolia que el Governador Ramon de Calders havia de sortir cap a Amer amb les companyies de cavalleria (la distancia entre Madrid i el Principat feia que els correus tardessin 5 o 6 dies a arribar, per tant, no sabien que Arce havia aconseguit escapar, però al Principat tampoc en sabien res d’ell des del 7 de maig).
Un cop escoltades les consultes Felip IV diria: “el arrasar aquel lugar es conveniente”.
Hem parlat dels principals organismes de govern a Madrid, parlem ara dels seus principals protagonistes:
- Felip IV (III a Catalunya) també anomenat Felipe el Grande, El Rey planeta (Valladolid, 1605-Madrid, 1665). De la casa dels Habsburg, va pujar al tron amb només 16 anys, confià tots els assumptes de govern al Comte-Duc d’Olivares. El monarca fou un mecenes de les arts i les festes. L’agressiva política del Comte-Duc per mantenir l’hegemonia a Europa i per “reducir esos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla” va provocar crisis, guerres i revoltes contra el centralisme castellà.
- Jerónimo de Villanueva, Protonotario de Aragón. (?-Saragossa, 1653). Protonotari (càrrec eclesiàstic) del consell d’Aragó (1620), partidari de la política d’Olivares (era un dels seus consellers). Va ser nomenat secretari d’estat i membre del consell de Guerra, a ell se li deu gran part del fracàs de la política d’Olivares respecte Catalunya, fou considerat pels catalans un dels seus pitjors enemics.
- Comte-duc d’Olivares (Gaspar de Guzmán y Pimentel), (Roma, 6/1/1587-Toro, 22/7/1645). Favorit de Felip IV (III a Catalunya) proposava una reforma encaminada a reforçar el poder reial i la unitat dels territoris de la corona. La seva política va provocar la bancarrota castellana i la revolta catalana.
Als quals se’ls va dedicar el següent poema, a finals del 1640:
Diuen qu-és lo Comte-Duch——un ruc,
y la Real Magestat——————un fat,
y lo seu Protonotari—————–sectari.
Puig no ens apar gran desvari,
sens considerar-o abans
subjectar als cathalans
un ruc, un fat, un sectari?