Tal dia com avui, el 15 de maig del 1640. “…Es necessario que se borre la memoria del lugar (de Santa Coloma de Farners), donde se han cometido excesos tan indignos en vasallos de V.Magd., y de los libros la provincia, de suerte que no haya memoria dél (“lugar”)…”. AGS. Lligall 1328, Junta de Ejecución del 14-5-1640 -Citat pe E. Zudaire, El Conde-duque y Cataluña.
A Madrid la Junta de Ejecución, el Consejo de Aragón, el Consejo de Estado i Felip IV acordaven aquest destí per la vila de Santa Coloma de Farners. A mesura que arribaven les cartes del virrei informant dels esdeveniments de la revolta (mort de Montrodon, atac als soldats a Riudarenes, setge a Juan de Arce, negacions d’allotjar els terços…) l’odi anava creixent a Madrid, i aquestes juntes (la majoria dels seus membres no havien posat mai un peu al Principat, ni el posarien; i molt menys a les viles de Santa Coloma de Farners i Riudarenes), signaven, amb aquesta contundència, l’arrasament de Santa Coloma de Farners.
Tornem a Santa Coloma; els terços van passar la nit a la vila, després de cremar algunes cases, a on van trobar-hi vi i menjar que els vilatans havien deixat perquè no les destrossessin, els soldats van saquejar una rere l’altre les cases, sense que ningú hi poses impediment, trobaren el poble buit, tret de dues cases d’en Ramon de Farners i una d’un avi.
Com ja vam dir, el virrei havia donat ordres de cercar els culpables, veiem com va anar aquest procés segons el jutge de l’audiència reial Rafael Puig:
“…no havia persona alguna, sino es dos criados o arrenadadores de don Ramon de Farnés, y un pobre hombre dueño de una casina, el cual por haverse llegado a ella una tropa de soldados vino a hablar con el Governador, y haviendo dicho que havia visto parte del successo de Montrodo ha deposado con individuacion los delinquentes (trobaven un testimoni que delatà els fautors); en este tiempo (la carta és del dia 15) fueron mas soldados a su casa y en ella y otras han puesto fuego (van cremar fins hi tot la casa del delator)…” “…y asi no haviendo halladose gente en Sta. Coloma ni saber donde se han recogido (de la mateixa manera que ho van fer els domers, els vilatans fugiren a les muntanyes), ni ser practicable ir con nuncio o portero a buscarles, no ha sido posible el recibir información; pero tengo esperanzas que puesto en Gerona, por medio de personas zelosas de la justicia, se haran venir testigos que deposaran bien (quan el dr Puig torni a Girona veurem si troba aquests testimonis)…”. Continua la carta explicant que s’esforçarà a trobar alguns dels culpats i mitjançant aquests arribar als autors dels fets. ACA, lligall 285, 16.
A aquesta carta l’acompanya una altra del capità de cavalleria Josep d’Oms, també del 15 de maig:
“...Hoy he cumplido la orden de V.E. en haser derribar las casas, que dentro de una hora estaran todas por el suelo, estos señores han resuelto que no fueran mas de ocho por las muchas que se han quemado que passan de quareinta, los nombres de sus dueños van con esta que los he sabido despues de estar casi derribadas, de los culpados en el proceso solo hay dos de ellos que tengan casa la una fue quemada. J. Turon Sastre tenia tres, todas tres las he hecho derribar las demas (enderrocades) han sido las mejores, si tienen culpa o no asta ahora no se sabe mas que no han obedecido los pregones (o sigui: la resta de cases enderrocades foren les que van considerar les millors del poble)…”
Segueix una llista de les cases enderrocades:
De Juan Turon, sastre, 3 cases
De Cubies, una casa
Can Cubies
De Llobet, dos casas
De Pedro Forn, una casa
De Luys Rostoll, una casa
i una de les cremades:
“…Memoria de las casas que han fet relació lo tinent de la compañía de don Joseph de Oms y un cap de esquadra del tercio de Don Leonardo de Moles haver trobat cremades en lo present terme de Santa Coloma de per los soldats del tercio que estan alojandose en ella, los quals per ordre de sos cabos anaren a fer esta diligencia
Primo, la casa d’en Ros
la den Finestres
la den Camps
la den Manyà
la de na Agustina (cal Agustí del camí de Castanyet, a on es va atrapar en Serrallonga)
la den Forn
Ca l’Agustina
la den Castellar
la den Vilar
la den Sobias
la den Coní
la den Oliveras
la den Miquel
la den Oller
la den Rostoll
la den (Mas)Lladó
la den Mola
Altra casa den Oliveres
la masia de la iglessia
la de Juan Carós
la den Llandrich
la den Roure
Altra den Oliveres
la den Ferragut
la den Rigalós
la den Estarach
la den Fàbregas
la den Llorens
la den Moner
la den Martí
la den Carós del Rech
la den Molins
la den Simón
la den Rabassa
la den Paraleda
la den Solá
la den Callicó
la den Torrent
Les cremades en Riudarenes son les seguens:
lo mas Oller, la del costat que no li saben el nom
la den Alemany
Can Blavis
la den Blabis
la den Moragues, la del costat que no li saben el nom
la den Torroella de la Riba
la den Bulous
la den Ribas
la den Barrot”
ACA, lligall 285, 19 -Citat per J.M. Millàs i F. Rabassa, també per Ferran de Sagarra.
Doncs sí, els soldats tingueren la barra d’anar a Riudarenes i cremar les poques cases que no s’havien cremat els dies 3 i 4 de maig.
Ahir varem acabar amb una carta de Juan de Arce i companyia adreçada al virrei datada el 15 de maig, veiem com continua:
“…Despues de haver escrito esto ha vuelto el ayudante que fue ha reconocer las casas y hacer retirar a la jente; dice que las quemadas en este lugar (SCF) son 31 y las del otro termino (Rudarenes) 14 Pésamos de este daño tan grande, aunque bien lo tienen merecido, y bien puede creher V.E. que no ha faltado por diligencia de que no se hiciese”
I els farnesencs, que hi deien?
“…arribant-hi los tèrcios de don Leonardo Moles y de Juan de Arce, en companyia del governador de Cathalunya y de micer Rafel Puig, jutge de la règia cort, posaren foch a la vila y espallaren moltas casas, de manera que, entre cremadas y espallades no·n escapà ninguna que no·n fos poch o molt y, de 57 casas de pagesos que són fora la vila, ne cremaren 51 y los domers de la iglésia parrochial fugiren ab lo Santíssim Sagrament per la esperesa de la montanya y indican los testimonis que, entre uns danys y altres, que han donat en dit terme, prenen suma de més de setanta mil escuts y, últimament, robaren tot lo que trobaren en la iglésia o capella de Nostra Senyora de Farnés, que·s lluny de la vila. Deposan tot lo demuntdit y altres cosas llargament: Francesch Oliveres, pagès, lo reverent pare Andreu, Imbert del Carme, Jaume Ribes, lo reverent Felip Rossell, domer de dita vila, Salvador Puig (alcalde, escollit després dels fets)”. Dietari de la Generalitat, 1640, pàg. 1908.
El vall de xifres és constant, potser s’aclarirà un mica més demà, els terços passaven una nit més a Santa Coloma i rodalies. Els mestres de camp, oficials i membres de la reial audiència s’allotjaven en dues cases de Ramon de Farners (la torre i la nova).
Als farnesencs i riudarenencs us sonaran molts dels noms de les cases que apareixen a les llistes de cremades i enderrocades. Algunes d’aquestes cases foren reconstruïdes, els masos i masies principalment (com el mas Cubies, que fou enderrocat i aixecat, al llindar i figura la data de 1688, potser la de la reconstrucció o la d’una gran reforma), i n’hi ha que avui dia encara romanen dempeus, algunes habitades, d’altres abandonades a l’atzar del temps i dels plans urbanístics, masies amb més 5 segles d’història i que van sobreviure: ràtzies, revoltes remences, la Guerra dels Segadors, la de Successió, la del Francès, les carlinades, la Guerra Civil…. esborrades del mapa per l’especulació (can Llorens, can Roure…). Mereixen aquests testimonis de la història menys respecte que els edificis noucentistes dels nuclis urbans que conservem amb tanta cura?