Què passava el 31 de maig del 1640?

Setge_de_Roses_(1645)Tal dia com avui, el 31 de de maig del 1640, els terços reunits sota el comandament de Juan de Arce arribaven a Roses, amb la cavalleria pràcticament destrossada i un gran nombre de baixes. Es refugiarien a la ciutadella, on començaven a circular rumors que l’exercit francès s’acostava a la frontera del Rosselló.

Com els va passar a Blanes, altre cop quedaven sense provisions, esperant les que arribessin per mar. Els caps dels terços feien arribar nombroses queixes al virrei Dalmau de Queralt:

Felipe de Guevara al virrei: “…De mi digo a VE que estoy bueno, pero tan desconcertado como puede considerar, pues toda mi caballeria esta perdida ó haciendome costa que es peor, sin esperanza de poder ella juntar conmigo. Medios de comprar lo necessario he dicho alla el estado en que estoy; hasta ahora no he cobrado un real. Suplico á VE si ha venido lo corrido mande me paguen lo corrido y lo que corriere puntualmente…” MHE, vol. XX, pàg. 400.

A Girona la gent de la terra abandonava la ciutat en assabentar-se que el governador i els soldats havien fugit.

Què passava el 30 de maig del 1640?

sant-sadurni-de-montiro Tal dia com avui, el 30 de maig del 1640, els terços continuaven la seva marxa cap a Roses, cometent desordres per allà on passaven. Veiem com ho explicaven els testimonis de la Vall d’Aro (Baix Empordà):

Que dits tèrcios de Juan de Arce y don Leonardo Molas, pasant per la vall de Aro, los jurats de dita vall, per temor dels estragos feyan en les demés parts, los donaren 200 lliures en diner y, arribant en lo terme de Calonja, anaren robant las casas y heretats, llansant lo vi dels sellers y, no contents de axò, posaren foch a més de 20 casas, y pasant 20 hòmens de dit terme, los lligaren los uns ab los altres y tots junts los arcabusejaren a tots que, després, quant los del lloch los anaren a sercar per soterrar-los apenas los conexian, tant desfigurats estavan de escopetades y coltellades per la cara. Deposa lo demuntdit Nicolau Litra, mercader de la vila de Palamós.” Dietari de la Generalitat, 1640, pàg. 1909.

Els soldats cercaven la revenja assolant les poblacions indefenses que trobaven al seu pas, en arribar a Montiró (terme de Ventalló, Alt Empordà), els soldats repetien una acció que ja havien comés a Riudarenes:

Que arribant los tèrcios de Juan de Arce y de don Leonardo Moles y altres en lo lloch de Montiró, posaren foch a la iglésia parrochial y la cremaren tota, juntament ab lo Santíssim Sagrament, ab la major part de las casas de dit lloch y robaren y mataren tot lo bestiar que trobaren per aquell circumveÿnat, que sols a T. Roca, de Parlavà, robaren 44 vacas y, en la vila de Palafrugell cremaren 28 casas y, perquè no·n cremassen tot, los donaren 45 quintars de pa cuyt , 15 càrregas de vi, 12 parells de gallinas, 40 moltons y 130 lliures, sens lo que donaren molts particulars y, després de axò, robaren lo càlzer y patena de la iglésia de Santa Margarida, de dit terme de Palafurgell y mataren tres o quatre hòmens y, en altres llochs dels circumvehins y, en particular, en Rosas, han talladas més de mil oliveres y hana perpetrats molts omicidis, fets molts robos, violèncias y cremas, que importan més de sinquanta mil escuts”. Dietari de la Generalitat, 1640, pàg. 1909.

Els terços de Juan de Arce i Leonardo de Moles cremaven l’església de St. Sadurní de Montiró. Els terços, escortats per les galeres, no els faltava munició. Més salvatges que mai arrasaven l’Empordà.

A Girona, a les 12 de la nit, el capítol de Girona Antoni Vila (conseller del bisbe) aconseguia treure de la ciutat al Governador Ramon de Calders, als soldats i altres membres de l’audiència reial. Amb aquesta acció Vila els salvà la vida d’una mort segura a mans dels revoltats que havien anat a la ciutat després de la batalla de Llagostera. El governador i companyia fugirien cap a la costa per embarcar-se.

Què passava el 29 de maig del 1640?

Plaça de les Cols Girona Tal dia com avui, 29 de maig del 1640, Antoni Vila (conseller del bisbe) recull els soldats dels convents i els amaga a la presó de Girona. A la ciutat arribaven els revoltats de la batalla de Llagostera. Jeroni de Real ho explicava al seu dietari:

…essent vinguts tres-cents pagesos, y no volent-los deixar entrar per témer-se algun fracas, los fadrins dels manastrals, que foren alguns cent y vint, prengueren les armes y alsaren companyia dient havien de fer entrar als forasters, y la Ciutat tingué a bé, per evitar algun motí del poble, de fer obrir lo portal de la plaça de las Cols (Rambla Llibertat actual), que ells eren als arbres de l’hospital, ab lo que s’assossega la gent”.

Els “fadrins dels menestrals”, els revoltats de la classe baixa i treballadora de Girona, obligaven als Jurats de la ciutat a obrir les portes a la gent de la terra, per evitar un motí dins la ciutat.

Els homes de Juan de Arce començaven a saquejar el Baix Empordà.

Què passava el 28 de maig del 1640?

lostercios21Tal dia com avui, 28 de maig del 1640, Juan de Arce i els seus homes es dirigien cap a Roses, allí trobarien refugi a la ciutadella i podrien descansar. Els revoltats seguien i atacaven els terços, que feien el camí vora mar, protegits per les galeres. Una part dels revoltats va anar a Girona, pensant-se que els terços tornarien a passar per la ciutat.

Els terços, per evitar el Massis de les Cadiretes, s’allunyaren de la costa i de la protecció de les galeres, al arribar a Llagostera els revoltats els atacarien amb força. Veiem com ho descriu el pelleter barceloní Miquel de Parets:

…Com és ara per no aver de pasar la muntanya de Sant Garau (St.Grau, Massis de les Cadiretes) se n’agueren de entrar dintra terra, y allí, a un lloch que·s diu Llegostera, los estava aguardant molta gent al pas; però, com ells pasaven tots juns, no y tingueren molt bo, perquè se escaremusegaren un poch y ne moriren mols de totes pars; y axí se agueren de retirar los nostros y dexar-los pasar, y a Sant Feliu (de Guixols) ja hi foren les galeres y los donaren refresch. Y com ja foren a l’Enpurdà, y éser la terra plana, no tingueren por de res: que anaren per lo Enpurdà —so és, vora mar— com si fosen señós de aquella terra, que a la vila ho lloch a ont arribaven tot ho arroïnaven y saquegaven y mataven…

Juan de Arce aconseguia derrotar la gent de la terra a Llagostera i arribar a St. Feliu de Guixols on trobava la protecció de les galeres.

A Girona els revoltats entren als convents a la cerca de soldats. El jurat de Girona Jeroni de Real ho explicava al seu dietari:

“…A vint-y-vuit, anant tot ab un temps una tropa de forasters a la Mersè, altre a Sant Agustí, mentres lo jurat acudí a la Mersé, tingeren lloch los de Sant Agustí a matar tres dels sinch capitans que stavan allí. Dit die… a les quatre de la tarda, anaren altre tropa de forasters en lo monastir de Sant Pere de Galligans y, tenint rahons ab uns criats de jutges de l’audiència que y eren anats, pensant que eren dits jutges, pujaren los forasters al campanar on eren los fadrins (soldats), y allí mateix ne mataren tres que s’i eren retirats. Acudí un jurat ab sometent y ab bones rahons los feren fora de la Ciutat...”

Els revoltats aconseguien matar un capità i dos soldats. El governador i altres membres de l’administració reial es refugiaven a la catedral.

Juan de Arce i els seus homes feien camí cap a Roses.

Què passava el 27 de maig del 1640?

Senyeres-Invencible-PlymouthTal dia com avui, 27 de maig del 1640, Juan de Arce i els 5500 homes dels terços que hi havia a Blanes, sortien de la vila, aconseguien trencar el cercle de revoltats i fugien seguint la costa, escortats i protegits per les galeres reials del marqués de Villafranca.

Veiem com ho explicava el pelleter barceloní Miquel de Parets:

…Y axí don Juan de Arçe no volgué que se enbarcasen perquè tanpoch la cavalleria no·s podia enbarcar y anave a risch de perdre’s; ni tampoch se volgué enbarcar perquè deya que sinch mil soldats pràtichs no era onrra del rey de que se enbarcasen, que més estimave morir per terra que no que·s digués que s’era retirat per mar. Y no se enbarcà, sinó que volgué pasar per terra en Roselló. Y les galeres anaven vora terra, portant-los provisions y guardant-los; mes com avían de pasar per alguns pasos que se n’avían de entrar per dintra terra, aquí tenían lo parill…

Miquel de Parets ens diu que no només el fet de no poder embarcar la cavalleria feu negar a pujar a les galeres a Juan de Arce, també hi tingué part el seu orgull. Les galeres acompanyaven els terços i, quan podien passar vora mar, mantenien els revoltats allunyats amb els canons.

A Girona els revoltats exigien que se’ls entreguessin els soldats i els membres de la l’audiència reial que hi havia amagats a la ciutat.

Gent d’arreu de les comarques del Principat vingué a foragitar els soldats de les comarques gironines, d’aquesta manera ho explicava Joan Guàrdia, pagès de l’Esquirol (Osona), al seu dietari, tot fent un inexacte resum de la revolta:

Y aprés pochs dias vàran asitiar un ramat de soldats a la vila de Amer, y los soldats de Olot y vàran anar y los van desasitiar y alguns de ells perderan la vida y lo capità se deia don Juan de Arsa y aprés se n’anà amb sos soldats per la vora del mar, robant y matant, y a Riudarenes cremà lo Santíssim Sagrament, y aprés lo varen maleir a Gerona, y nosaltros y vàrem anar molta gent, y los vàrem escopetejar y se n’anaren a…(ho veurem més endavant)…”

Què passava el 26 de maig del 1640?

Vista_de_la_plaça_major_de_VicTal dia com avui, 26 de maig del 1640, a la ciutat de Vic començaven a circular fulletons amb una llista de 14 homes de la ciutat, acusant-los de traïdors. Durant tot el dia rondaren per la ciutat grups d’estudiants, al vespre, amb dos trets es donà la senyal i una trentena de revoltats forçaren les portes de la vila per a cercar els traïdors. Els canonges de la ciutat ho comunicaven al virrei:

… a les nou horas de la nit entra en la Ciutat molta gent amotinada ab crits de “visca lo rey y muyran los traydors” y anave a casa Miquel Joan de Granollachs (cavaller i senyor d’alguns llocs propers) a hont ere don Bernat de Pons (jutge de l’aud. reial) y posaren foch en las portas,…. volien danyar a dit don Bernat ab tot sen ana baix ans per alguna paret de l’hort de la casa (Bernat Pons aconseguia fugir de la casa), de aquí posaren tot de foch a les portes de don Lluís Descatllar (senyor de Besora, li cremaven la casa) y de Antoni Illa conseller en cap de esta ciutat lo qual eixint a una finestra li tiraven (un tret al cap) y dins pocas horas morí no sabem que puga aver originat tal exces sinó es puix devia que esta ciutat no havia donat socorro als forasters. Hans aperagut donar raho a V.E. y que lo Sr. Don Bernat esta molt en salvo y nos som ofert en persona y hazienda, en esta conformitat escriu també a V.E. la Ciutat….” ACA,GENERALITAT, virrei, CARTA NÚM.10514.

Continuarem la relació dels fets amb part del que escriu la “ciutat” (els consellers de Vic) al virrei:

…Però ab las diligencies y medi de moltes persones Ecclesiasticas y Religiosas que vingueran en professo ab lo santissim sagrament acompanyats de molts ciutedans remediarien los incendis y procurase que los delinquents sen tornasen y asi que feren fora de la Ciutat….” ACA,GENERALITAT, virrei,CARTA NÚM.10515

Els revoltats havien cremat les cases dels que havien considerat traïdors, per haver tolerat els allotjaments i els abusos dels soldats, i mataven el conseller en cap de la ciutat d’un tret quan aquest intentava abocar una galleda d’aigua, des d’una finestra, al foc de la seva porta. La intervenció dels religiosos de la ciutat aconseguia calmar als revoltats i fer que aquests abandonessin la ciutat.

A la ciutat de Girona continuaven arribant-hi revoltats, la ciutat tancà les portes, però els revoltats que hi havia dins començaven a trobar soldats a la Mercè.

A Blanes, les galeres reials sota el comandament del marqués de Villafranca i duc de Fernandina (Garcia Álvarez de Toledo i Mendoza) estaven apunt d’acomplir l’ordre del virrei d’embarcar els terços i portar-los al nord. El cap dels terços, Juan de Arce, es negava a obeir l’ordre, ja que això comportava abandonar la cavalleria a Blanes.

Què passava el 25 de maig del 1640?

soldats_xviiTal dia com avui, el 25 de maig del 1640, arribaven a Girona les ordes del virrei per preparar les provisions pels terços, que farien escala en aquesta ciutat en el seu camí de Blanes cap a Roses. Aquestes ordres arribaven també a oïdes dels revoltats, que des del 16 de maig sovintejaven la ciutat. El jurat de Girona Jeroni de Real ho explicava de la següent manera:

… se’n trobaren dins la ciutat alguns 60 soldats que no tingueren lloch de eixir y, entre altres, sinch capitans, que la ciutat y Governador havien consertat que no entrarien sinó cabos y gent que no altararien la ciutat y, estos capitans havien d’estar als portals juntament ab las guardas, perquè de conformitat no deixassen entrar sinó soldats molt coneguts y de ofici, y com que succehí lo dels furesters ab los tercios, per temor dels qui es trobaven dins ciutat , se retiraren per los monestirs.

Vingut a saber per los forasters que cada dia venien de refresch, de que los soldats estaven en los convents, anavan a voler-los danyar, en particular a Sant Domingo, a la Mercè y als Carmalitas Descalsos, y un Jurat acudia, ab la més gent que podia ajustar, a remediar-ho com millor podia. Assò fou moltas voltas.” Joan Busquets, la Catalunya del Barroc…., pàg. 118.

Els soldats, i el governador Ramon de Calders, que havien quedat atrapats dins la ciutat d’ençà del 17 i 18 de maig, quan Girona va tancar les portes als terços i els revoltats els feren fugir fins a Blanes, se’ls va amagar als convents. En tenir noticia que els terços tornaven a la ciutat, els revoltats s’assabentaven, també, que hi havia soldats a Girona i començaven a cercar-los. Els pagesos recollien el bestiar i els seus bens, i els portaven dins les muralles de la ciutat.

Tal dia com avui, un grup de revoltats començava a dirigir-se cap a la ciutat de Vic.

A Blanes començaven arribar els homes del terç del Baró de Molinguen (valons), embarcats d’amagat a les galeres reials a Mataró.

Què passava el 24 de maig del 1640?

Barcelona_1563 Tal dia com avui, 24 de maig del 1640, comencen a circular cartes i pamflets entre la gent de la terra per ajuntar-se als revoltats i atacar als terços que hi havia a Blanes. Per posar un exemple us mostrem aquesta carta signada per “lo Mestre de Camp Cathalà”:

Dirigida a tots los del valles y altres cathalans:

 Per sertesa que tenim experimentada de vostron bon animo y valor que sempre aveu acudit a nostres necessitats, exsent aquesta la més urgent que totas las passades, vos encarraguem, diem, suplicam en continent rebuda la present, vos confiriau ab nos pera ajudarnos arreperir aquestos nostres enemichs, defensant lo present Principat que toca a tos los fills de aquet; essent-ne tant assenyalats vosaltres, confiam no faltareu en esta precisa ocasió majorment ahont sabeu que és defensar la Causa de Nre Señor que us ho encomana y nosaltres restarem molt agrahits , en per amor de Deu no fassau falta encontinent que vosaltres per ser gent de gran valor esperant vostre socorro acometent aquesta gent en la batalla deu mana guardar amb vos de aquí mateix de aquest camp opto ab tots . Vui als 24 de Maig 1640.

Avissaran la plana de Vich

Lo mestre de Camp Cathala                                     en Tordera de Blanes

ACA,GENERALITAT, virrei,CARTA NÚM.10482

No sabem qui era aquest misteriós mestre de camp català, però la seva crida, i moltes de semblants, van ajudar a difondre el missatge: s’havia de defensar la terra!.

Els monjos de St. Jeroni aconseguien embarcar els soldats modenesos supervivents, disfressant-los, i enviar-los cap a Blanes.

Tal dia com avui els diputats de la Generalitat demanaven al carceller major de la ciutat de Barcelona, Felip Sorribes, que donés explicacions sobre l’alliberament del diputat Francesc de Tamarit el dia 22 de maig:

En aquest die vingué en consistori de ses senyories don Phelip de Surribas y Rovira, escarseller major dels càrcers real de la present ciutat, cridat per ses senyories, y lo senyor deputat ecclesiàstich, en nom del consistori, li demanà per orde de qui y com havia tret de les presons lo senyor deputat militar, y dit don Phelip ha respost que sa excel·lència dimarts, que comptàvem a vint-y-dos del corrent, entre las deu y onse horas del matí, li donà orde anàs a la presó y tragués dit deputat militar y ell, inseguint lo orde de sa excel·lència, anà y digué a Benet Guasch, son tinent, que·l tragués per la obra nova, per haver-li donat aqueix orde sa excel·lència y, al que fonch dit deputat a la obra nova recusava exir y, dit don Phelip, li digué que anàs en bona hora que tenia orde de sa excel·lència de traure’l de la presó, y aleshores, dit deputat militar, obehint lo orde de sa excel·lència, se’n anà, y manaren que la dita relació fos continuada en lo present dietari.” Dietari de la Generalitat, vol. V, pàg. 1033.

 El virrei havia donat l’ordre d’alliberar al diputat. Francesc de Tamarit, s’havia negat a abandonar la cel·la quan van entrar els revoltats a la presó, si no hi havia una ordre reial, el virrei per calmar l’avalot (i salvar la pell) va cedir.

Aquest mateix dia el virrei escrivia als jurats de Girona demanant-los que preparessin provisions, perquè: quan els terços sortissin de Blanes farien escala a la ciutat abans d’arribar a Roses.

Què passava el 23 de maig del 1640?

Blanes 1668Tal dia com avui, el 23 de maig del 1640, després de l’entrada dels revoltats a Barcelona, l’alliberament dels presos i l’atac als soldats modenesos a St. Jeroni de la Murtra, la gent de la terra es concentraria entre St. Celoni i Tordera, i Montsoriu i Arbúcies per assetjar els terços que hi havia a Blanes.

Blanes era el refugi perfecte pels terços: emmurallada i amb sortida al mar, les galeres de Barcelona arribaven a la vila amb provisions i municions, i també, amb els soldats que havien aconseguit escapar dels últims enfrontaments.

Els membres de l’administració reial trobaven aliats entre els jurats d’algunes viles i els monjos dels monestirs del Vallés i el Barcelonès, que els ajudaven a recollir les tropes, amagar-les i embarcar-les a les galeres que els duien a Blanes.

Tomàs Fontanet (adm. reial) escrivia al virrei des de Blanes:

…y en lo present he sabut que lo dr. Coll es anat als mestres de camp á referirlos que tenia entés que los amotinats tractaven de venir a envestir ab aquest exercit, que en cas fos de manester tindrien la vila, baluart de ella y muralles, offerta que sens dubte ningú la podia fer sino ell havento disposat com ho tenia disposat. Han ho estimat los mestres de camp com era raó. Després es vingut don Juan Benavides en las galeres ab cartes de V.E., han nos invitat á cercar los mestres de camp á on nos han mostrat les cartes de V.E., y dit lo intent y lo que mana, tot se disposara bé ab lo favor de Deu, que si no era per aquest camí ho veia en desdichadissim estat…” ”…Blanes y Maig 23, 1640” ACA,GENERALITAT, virrei,CARTA NÚM.10454

Tot semblava disposat per efectuar la retirada dels terços al Rosselló.

Què passava el 22 de maig del 1640?

Alliberament de TamaritTal dia com avui, 22 de maig del 1640, a la matinada arribaven els soldats, perseguits per la gent de la terra, a la riba del Besos, el que quedava de la infanteria Modenesa s’amagava als boscos de Sant Jeroni de la Murtra. A trenc d’alba els revoltats tornaven atacar la cavalleria de Chirinos i els massacraven al tocar les muralles de Barcelona, una part de la cavalleria aconseguia embarcar-se en unes Galeres, part d’aquests moririen ofegats en l’intent.

Els revoltats es reunien a la vila de Sant Andreu de Palomar (barri de St. Andreu actual), per preparar la següent escomesa, veiem com ho explicava el pelleter barceloní Miquel de Parets al seu dietari:

…Tornant a la gent del somatent, se tornaren a juntar a Sant Andreu, que eren alguns mil y sinch-sens. Y de prompte tornaren a Barcelona lo matex dia, que eren deu ores de la matinada. Y primerament ne vingueren uns quans al Portal y, no obstant que la siutat tenia guardes al Portal, se feren fors al Portal perquè no tancasen. Y de prompte fou aquí lo somatent y dexaren dos ho tres-sens òmens de guarda al Portal y los demés entraren y anaren a traure lo diputat de la presó, de potènsia.Y devant anave un omo, ab un Cristo en la mà, que deia: «Visca la Santa Fe y múyran los traÿdós y lo mal govern!»Y tots anaven molt ben armats, ab dos [o] tres padrenyals y xispes llargues. Y axí entraren, que ningú no·ls digué cosa, que, com era gust de la gent, ningú no·ls deia res, perquè ells feien lo que nosaltros avíam de fer. Si no fou quant foren a la plasa de la Llana, un desditxat de porter, criat del sotsvaguer, volgué dir als que anaven devant ab un pedrenyal a cada mà: «Teniu-vos al rey!», y no agué dit axò, ja tingué la escopetada desobre, que·l travesaren per lo pols, y no digué: «Así·m dol», y va restar allà estès. Y ells no dexaren de fer son camí, dret a la presó. Y com foren allí, anaren uns quans a la Dagueria y per forsa prengueren los martells, y a cop de martells espatllaren les portas. Y no sols tragueren lo diputat, però no restà ningun pres en tota la presó: fins los que estaven en cadena los ne tragueren. Vist assò per los consellés —y que no se acontentaven sols de axò, sinó que volien anar a cremar algunes cases de alguns traïdós—, y per a que les coses no vinguesen a més confusió, determinaren los señós consellés y diputats y bisbe de anar a la presó. Y axí hi anaren y los digueren: «Fadrins, lo que aveu fet, vaja per fet», y ab molt bones paraules los pregaren de que se’n tornasen fora y que no pasasen avant son intent: perquè, de qualsevol manera, volien anar a casa del virey, y axí los consellés y diputats y bisbe los ho tragueren del cap y no·ls volgueren dexar fins que·ls agueren trets fora siutat. Y axí los consellés y diputats se posaren devant, ab les mases altes, y aprés lo bisbe, y tots los del somatent seguiren, y los acompanyaren fins fora les moreres del Portal Nou. Y allí se despediren ab molt bones paraules, estimant-los lo que avían fet, y alabant-los la acsió tan bona avían feta, y los suplicaren de que no tornasen. Y ells se n’anaren y los altros se’n tornaren dins siutat…

Els revoltats entraven a Barcelona. obrien la presó i posaven en llibertat als consellers Vergós i Serra, al diputat Tamarit (empresonats per ordre del virrei des del març), i a tos els altres presos, sense massa dificultat. Les autoritats aconseguien fer fora de la ciutat la gent de la terra. Miquel de Parets ens donava la xifra d’uns 1500 revoltats, en d’altres relats se’n conten 3000. A la tarda es dirigiren a St. Jeroni de la Murtra a donar caça al terç del duc de Mòdena.

…Tornant en los del somatent, determinaren de anar-se’n al bosch de Sant Geroni (St. Jeroni de la Murtra), a ont s’eren enboscats los soldats de peu, perquè ho volían degollar tot. Y axí diuen que·n camparen molt pochs, perquè no y avia qui hi anàs per aquell bosch, de tanta pudor de cosos mors que y avia, que·ls enterraren per lo bosch. Y algunes presones prinsipals, que eren cabos, los frares de Sant Geroni los recolliren, y per axò la gent del somatent los volían posar foch al monestí si no·ls treyen de allí; y axí ells sempre negaren de que no y tenían ningú, però aprés se sabé que, al mitx del dia, tots desfresats, los baxaren bax a mar, a enbarcar ab una faluga (falua, embarcació petita). Mes dels altros ne escaparen molt pochs; los que pugueren arribar a mar se n’anaren vora mar fins a Blanes, a ont eren los demés soldats, que n’i avia dos ho tres tèrsios, que eren los tres ho quatre mil que baxaren de Girona…”. Dels molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria (dietari de Miquel de parets, assaonador barceloní, fets del 1626 al 1660)

El virrei començava a preparar la recollida i retirada dels terços al Rosselló.