Què passava el 23 de maig del 1640?

Blanes 1668Tal dia com avui, el 23 de maig del 1640, després de l’entrada dels revoltats a Barcelona, l’alliberament dels presos i l’atac als soldats modenesos a St. Jeroni de la Murtra, la gent de la terra es concentraria entre St. Celoni i Tordera, i Montsoriu i Arbúcies per assetjar els terços que hi havia a Blanes.

Blanes era el refugi perfecte pels terços: emmurallada i amb sortida al mar, les galeres de Barcelona arribaven a la vila amb provisions i municions, i també, amb els soldats que havien aconseguit escapar dels últims enfrontaments.

Els membres de l’administració reial trobaven aliats entre els jurats d’algunes viles i els monjos dels monestirs del Vallés i el Barcelonès, que els ajudaven a recollir les tropes, amagar-les i embarcar-les a les galeres que els duien a Blanes.

Tomàs Fontanet (adm. reial) escrivia al virrei des de Blanes:

…y en lo present he sabut que lo dr. Coll es anat als mestres de camp á referirlos que tenia entés que los amotinats tractaven de venir a envestir ab aquest exercit, que en cas fos de manester tindrien la vila, baluart de ella y muralles, offerta que sens dubte ningú la podia fer sino ell havento disposat com ho tenia disposat. Han ho estimat los mestres de camp com era raó. Després es vingut don Juan Benavides en las galeres ab cartes de V.E., han nos invitat á cercar los mestres de camp á on nos han mostrat les cartes de V.E., y dit lo intent y lo que mana, tot se disposara bé ab lo favor de Deu, que si no era per aquest camí ho veia en desdichadissim estat…” ”…Blanes y Maig 23, 1640” ACA,GENERALITAT, virrei,CARTA NÚM.10454

Tot semblava disposat per efectuar la retirada dels terços al Rosselló.

Què passava el 22 de maig del 1640?

Alliberament de TamaritTal dia com avui, 22 de maig del 1640, a la matinada arribaven els soldats, perseguits per la gent de la terra, a la riba del Besos, el que quedava de la infanteria Modenesa s’amagava als boscos de Sant Jeroni de la Murtra. A trenc d’alba els revoltats tornaven atacar la cavalleria de Chirinos i els massacraven al tocar les muralles de Barcelona, una part de la cavalleria aconseguia embarcar-se en unes Galeres, part d’aquests moririen ofegats en l’intent.

Els revoltats es reunien a la vila de Sant Andreu de Palomar (barri de St. Andreu actual), per preparar la següent escomesa, veiem com ho explicava el pelleter barceloní Miquel de Parets al seu dietari:

…Tornant a la gent del somatent, se tornaren a juntar a Sant Andreu, que eren alguns mil y sinch-sens. Y de prompte tornaren a Barcelona lo matex dia, que eren deu ores de la matinada. Y primerament ne vingueren uns quans al Portal y, no obstant que la siutat tenia guardes al Portal, se feren fors al Portal perquè no tancasen. Y de prompte fou aquí lo somatent y dexaren dos ho tres-sens òmens de guarda al Portal y los demés entraren y anaren a traure lo diputat de la presó, de potènsia.Y devant anave un omo, ab un Cristo en la mà, que deia: «Visca la Santa Fe y múyran los traÿdós y lo mal govern!»Y tots anaven molt ben armats, ab dos [o] tres padrenyals y xispes llargues. Y axí entraren, que ningú no·ls digué cosa, que, com era gust de la gent, ningú no·ls deia res, perquè ells feien lo que nosaltros avíam de fer. Si no fou quant foren a la plasa de la Llana, un desditxat de porter, criat del sotsvaguer, volgué dir als que anaven devant ab un pedrenyal a cada mà: «Teniu-vos al rey!», y no agué dit axò, ja tingué la escopetada desobre, que·l travesaren per lo pols, y no digué: «Así·m dol», y va restar allà estès. Y ells no dexaren de fer son camí, dret a la presó. Y com foren allí, anaren uns quans a la Dagueria y per forsa prengueren los martells, y a cop de martells espatllaren les portas. Y no sols tragueren lo diputat, però no restà ningun pres en tota la presó: fins los que estaven en cadena los ne tragueren. Vist assò per los consellés —y que no se acontentaven sols de axò, sinó que volien anar a cremar algunes cases de alguns traïdós—, y per a que les coses no vinguesen a més confusió, determinaren los señós consellés y diputats y bisbe de anar a la presó. Y axí hi anaren y los digueren: «Fadrins, lo que aveu fet, vaja per fet», y ab molt bones paraules los pregaren de que se’n tornasen fora y que no pasasen avant son intent: perquè, de qualsevol manera, volien anar a casa del virey, y axí los consellés y diputats y bisbe los ho tragueren del cap y no·ls volgueren dexar fins que·ls agueren trets fora siutat. Y axí los consellés y diputats se posaren devant, ab les mases altes, y aprés lo bisbe, y tots los del somatent seguiren, y los acompanyaren fins fora les moreres del Portal Nou. Y allí se despediren ab molt bones paraules, estimant-los lo que avían fet, y alabant-los la acsió tan bona avían feta, y los suplicaren de que no tornasen. Y ells se n’anaren y los altros se’n tornaren dins siutat…

Els revoltats entraven a Barcelona. obrien la presó i posaven en llibertat als consellers Vergós i Serra, al diputat Tamarit (empresonats per ordre del virrei des del març), i a tos els altres presos, sense massa dificultat. Les autoritats aconseguien fer fora de la ciutat la gent de la terra. Miquel de Parets ens donava la xifra d’uns 1500 revoltats, en d’altres relats se’n conten 3000. A la tarda es dirigiren a St. Jeroni de la Murtra a donar caça al terç del duc de Mòdena.

…Tornant en los del somatent, determinaren de anar-se’n al bosch de Sant Geroni (St. Jeroni de la Murtra), a ont s’eren enboscats los soldats de peu, perquè ho volían degollar tot. Y axí diuen que·n camparen molt pochs, perquè no y avia qui hi anàs per aquell bosch, de tanta pudor de cosos mors que y avia, que·ls enterraren per lo bosch. Y algunes presones prinsipals, que eren cabos, los frares de Sant Geroni los recolliren, y per axò la gent del somatent los volían posar foch al monestí si no·ls treyen de allí; y axí ells sempre negaren de que no y tenían ningú, però aprés se sabé que, al mitx del dia, tots desfresats, los baxaren bax a mar, a enbarcar ab una faluga (falua, embarcació petita). Mes dels altros ne escaparen molt pochs; los que pugueren arribar a mar se n’anaren vora mar fins a Blanes, a ont eren los demés soldats, que n’i avia dos ho tres tèrsios, que eren los tres ho quatre mil que baxaren de Girona…”. Dels molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria (dietari de Miquel de parets, assaonador barceloní, fets del 1626 al 1660)

El virrei començava a preparar la recollida i retirada dels terços al Rosselló.

 

Què passava el 21 de maig del 1640?

negra Tal dia com avui, el 21 de maig del 1640, el terç del duc de Mòdena i la cavalleria de Chirinos s’enfrontaven amb els revoltats al combat de Sant Celoni. El dr. Onofre Selma (reialista) ens donava una pista del perquè va baixar la gent de les Guilleries a enfrontar-se amb els soldats:

…Ayer domingo (20 de maig) llegó á esta villa (Hostalric) el comissario de las tropas de cavalleria, que estava en St. Celoni, y se tuvo noticia en aquel punto, de que la tropa de St. Salvador se juntava con ella para venir á esta villa, dexando hechas aquellas muertes en St. Salvador (de Breda), y muchos daños en las casas donde se havian alojado, por lo qual y por que don Thomas, y el Governador al tiempo de partir para Blanes advirtieron que no se dejasse entrar soldados en esta villa, sino que se les diese de comer en las casas vacias de fuera, respondieron al comisario los jurados que lo harian assi...”

Els soldats havien saquejat la vila de Breda i causat morts entre els seus habitants, es va aplegar la gent de la terra per escarmentar-los.

La cavalleria no podria anar a Hostalric, era atacada pels revoltats a Breda i s’hauria d’atrinxerar a St. Celoni, vila no emmurallada.

Seguim amb la la carta d’Onofre Selma:

..La gente coadunada los fue al alcance, y ellos se entraron dentro de la villa de St. Celoni, y esta mañana la gente coadunada, como la villa es abierta, los embistió dentro, apesar de la gente de la villa, y con gritos de Viva la Santa fe Catholica y Viva el Rey, y mueran los traidores!, los sacaron de la villa á escopetazos, y fuera de la villa continuaron las cargas poniendo en huida la infantería, y cavalleria con muerte de muchos soldados, á los que quedan en pie, los van persiguiendo camino de Barcelona…” “…Hostalrich y mayo 21 de 1640. Onofre Selma y Salavert…” ACA,GENERALITAT, virrei, CARTA NÚM.10417

Els jurats de St. Celoni també donaven la seva versió dels fets:

…apres aixo, la matinada entre les sis y les set poc mes o mancho, acudi molta gent forastera los quals entraren violentament per una part de la vila y feren retirar la cavalleria y infantaria, rompent les trinxeres fetes ab troncs, gran numero de gent que deien a carn, a carn!, de los quals soldats ni a molts de morts y altres que son ferits, uns y altres aixi infantaria com cavalleria a la volta de Llinars y Palautordera, dits gent forasters sempre los va seguint. Avuy dematí a les sinch havem entes que per los camins reals a la volta de Llinars ni ha de morts, y apres que la infantaria y cavalleria es estada fora de esta vila se an fetas estas diligentias en recollir y recaptar a molts soldats estaven amagats, uns per cases altres per blats y hi ha d’alguns tenim en logro en algunes parts y en lo monestir…” 22-5-1640, ACA, Generalitat, virrei, CARTA NÚM.10440

Els revoltats atacaven als soldats als crits de: visca la Santa fe catòlica, visca el rei, morin els traïdors! I al crit d’atac dels bandolers: a carn, a carn!

Els soldats que aconseguiren fugir de l’envestida dels revoltats travessaven el Maresme i el Vallés, per intentar arribar a Barcelona. Als revoltats de les Guilleries, Selva, Empordà, Gironès i Maresme s’hi afegien els del Vallés, a la caça dels terços fugitius que havien saquejat Breda.

Què passava el 20 de maig del 1640?

pati_de_labadia_Breda Tal dia com avui, 20 de maig del 1640, els sis terços sota les ordres de Juan de Arce havien passat la nit a Blanes, es trobaven sense provisions i a la vila els cobraven el preu per triplicat. La gent de Blanes abandonava la vila.

 

 

Al migdia començaven a arribar revoltats a Blanes per assetjar als soldats. Juan de Arce, desesperat, en donava part al virrei :

Hoy a medio dia estando comiendo nos tocaron arma (toc d’alarma) que des de ayer estaba huida de este lugar la gente del Pays, salio la una por haver tenido atrevimiento de entrar en el lugar dixo AlaRabal y derribaron un sentinela, fuese en seguimiento de ellos hyzose algun daño y prendieron quatro, dos de la Bisbal y los otros no confiesan, yo los entrego al dr. Thomas Fontanet para que VE mande lo que se debe hazer, que esto ya es imposible soportarlo sino castigarles, y yo ordeno que no les maten mas la furia y la ocasion no dee algun lugar. Guarde a VE como deseamos sus soldados, Blanes 20 mayo 1640. Las municiones y por amor de Dios y el socorro porque nos perderemos y con esto nos entretendremos. Juan de Arce”. ACA,GENERALITAT, virrei ,CARTA NÚM.10403

Dels dos bisbalencs que capturen a un l’anomenaven el Barber de la Bisbal. Les provisions per mar no arribaven i els revoltats trencaven la resclosa deixant els terços sense aigua.

 

A Breda i Sant Celoni un altre grup de revoltats provinent de les Guilleries s’ajuntava amb la “gent de la terra” d’aquestes viles per atacar els terços que hi havia allotjats:

Avui diumenge serca de las deu de la matinada he tingut avis de St. Salvador de Breda que havien trobat alguns soldats morts de la tropa, y ha set asso esta nit, dels que estaven alotjats en las pagesias que estan serca de la montanya y per veure si podrie remediar cosa, jo arribat ha dit lloch encontinent, y a lo que jo e vist serca he descubert moltissima gent de la terra que baixaven de la montanya ab crits de mort als aliats de dits soldats, los quals han fet alto serca del hostal nou de la Valloria ys diu se auria infrontat ab ells lo tercio de infanteria que ha fet nit en St. Celoni, he sentides escopetades que segons judicava devien comensar ha encontrarse…” “…Jo men torno ha Hostalrich pus allí no tinch de esser de profit estant les cosas tan agenes de remey, los passos estan presos y men vaig ab prou perill…” “…Guarde Deu ha VE en St. Salvador de Breda y maig 20 de 1640, Dionis Ciurana y de Ros”. ACA,GENERALITAT, virrei ,CARTA NÚM.10394.

Els revoltats s’enfrontaven al terç del duc de Modena i a la companyia de cavalleria de Fernando Chirino de la Cueva (conegut com a Chirinos), que havien arribat a aquestes terres des d’Hostalric.

El combat de St. Celoni s’allargaria fins l’endemà. Els enfrontaments entre la gent de la terra i els terços es començaven a generalitzar. Tal dia com avui hi havia: els sis terços assetjats a Blanes, Chirinos i el duc de Mòdena atacats a Breda i St. Celoni, part del terç de valons atacats a Canet i Mataró, el terç de Franco de Castilla atacat a l’Empordà, Girona envoltada de revoltats….

Què passava el 19 de maig del 1640?

P1050987 Tal dia com avui, el 19 de maig del 1640, els terços que fugien de Girona havien passat la nit a Vidreres, el governador Ramon de Calders no havia pogut sortir de la ciutat, aquesta encara era plena i encerclada de revoltats, que temien que els soldats tornessin a Girona.

El jurat de Girona Jeroni de Real fou nomenat capità d’una de les companyies que s’havien organitzat per la defensa de la ciutat, a la seva crònica ens explica la situació:

Determina la ciutat, per sa defensa, fer capitans y formar-los companyias de las Confrarias, foren en número nou, que foren: Jeroni de Real, don Ramon de Bas……” “…. A estos nou capitans se’ls assenyalà puesto per lo ruedo de las murallas, per quant hi hagués una alarma….” .”…No obstant que los tercios no tornaren en Gerona, sinó que se n’anaren envés la marina, fou tant la gent forastera que de die en die venia abundant, tant del Bisbat (Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany Selva, Gironès), com encara fora de ell, per haver corregut la veu que estava asitiada, que tenia a tots en molt cuidado no fessan alguns ensurts y causasen alvorots….“. Joan Busquets, La Catalunya del Barroc… pàg. 117.

Amb aquest panorama el governador no tingué altre remei que quedar-se a la ciutat amb els 5 capitans i 60 soldats, fins trobar el moment oportú per fugir.

Juan de Arce i els sis terços es trobaven a Vidreres, abans de sortir cap a Blanes, ell i Leonardo de Moles escrivien al virrei posant-lo al dia dels esdeveniments de Girona i de les dificultats del camí:

El Governador de Cathaluña D. Ramon de Caldes no es muerto, le tienen encerrado en Girona, havra dado quenta a VE de lo que allí ha sucedido después de la retirada de Santa Coloma como lo havemos hecho…

…Haviendo conocido la yntencion de la gente alvorotada que havian tomado los passos de Girona a los quarteles con que nos havian quitado los viveres y por el avisso del Governador se tomo resolucion de marchar…” “…partimos ayer de Salte (Salt) a las siete de la mañana con nuestros tres vatallones que eran formados de los seis tercios y marchando se atrevio la gente alborotada de ymbestir el primer batallon, la qual como siempre no dejo de recibir la carga huyendo y nos vinieron siempre por estos bosques picando la retaguardia con tanta desverguenza que no se pude ymaginar y se peleo des de la hora que partimos hasta las nueve de la noche que llegamos en este lugar de Vidreras y aun que alguno de ellos pagaron la culpa no fueron tantos quantos lo tienen merecido y mataron a ocho o diez soldados y heridos algunos, con un capitan del tercio de Don Leonardo Moles que traía la retaguardia y si no se mira se empeoraran las cosas…” “…partiremos luego la vuelta de Blanes y no estamos asigurados si allí atendremos algun sustento, VE en todo caso se sirva de embiarlo porque estos tercios estan acabados por la necessidad que lleban en particular de las municiones de guerra que ya lo estan del todo…” ACA, Generalitat, virrei, carta 10365.

La situació dels terços era desesperada: sense munició ni menjar i amb els revoltats atacant-los a la rereguarda, on eren més febles.

 

A Barcelona el virrei enviava un correu a Felip IV, informant-lo (o mal informant-lo) dels últims successos al Principat, li explicà que: “…con la orden de V. Magd. di luego para que se arrassase el lugar de Santa Coloma de Farnés, que es muy conveniente para que sientan effectos de la justicia, y la justa indignacion de V. Magd. quedando exemplo y memoria de ella, estoy aguardando la respuesta de lo que habran obrado que aun no la he tenido...”. Quina barra! ”aguardando la respuesta” diu! El virrei, abans de rebre l’ordre d’arrasar Santa Coloma, ja sabia la resposta dels terços que l’informaren el dia 15, i aquesta carta es del 19 de maig!. Continua la carta explicant que no havia pogut atrapar al clergue i síndic Francesc de Montagut (a qui el virrei culpa de l’aixecament dels farnesencs), ni que tampoc havia pogut destituir al bisbe de Girona, però diu que cercarà proves per fer-ho.

Tornem a les mentides, la carta continua explicant com anava el procés contra els soldats que van cremar l’església de Riudarenes, diu que es va trobar una tela de calze a un soldat i el feren afusellar, i donava una hipòtesis de com s’hauria pogut cremar per accident: “…que lo soldados entrando a hurtar, que realmente entraron, alguna cuerda encendida por desgracia pegase fuego, que como la iglesia estava llena de todo el menaje del lugar pudo suceder con facilidad esta desdicha…” o potser un gat amb la cua encesa?. Acaba la carta agraint les mercès que se l’hi han fet a la família Montrodon i demanant-ne pels altres que moriren amb ell. Demana, també, que s’ordeni reedificar l’església de Riudarenes i la casa del rector. ACA, llig. 285, 15-7

 

Els terços, abans de Marxar cap a Blanes, saquejaven les viles de Vidreres i Maçanet, per no perdre el costum!:

“…Vidreras, y Massanet quedavan arruinados de mantenimientos, porque los soldados no solo se lo han comido todo, sino derramado, y en Vidreras han robado, y saqueado lo bueno y mejor…” (Onofre Selma) ACA, Generalitat, virrei, CARTA NÚM.10417

A les 6 de la tarda Juan de Arce i els sis terços arribaven a Blanes, amb les mateixes dificultats que havien tingut el dia anterior. Les provisions i municions no havien arribat.

Què passava el 18 de maig del 1640?

segador amb capa 001 Tal dia com avui, el 18 de maig del 1640, els terços havien passat dos intenses nits prop de la ciutat de Girona després que aquesta es negués allotjar-los per haver destruït les viles de Sta. Coloma de Farners i Riudarenes, i que un gran nombre de revoltats encerclés la ciutat per protegir-la d’un possible atac dels terços. Sortien a la matinada cap a Blanes, intentant evitar els enfrontaments amb els revoltats, perquè estaven mancats de munició i provisions. Els revoltats encalçaren i seguiren les tropes durant el seu complicat viatge.

 

D’ençà dels fets de principis de maig (mort de Montrodon, enfrontaments de revoltats amb els terços a la Selva, crema de l’església de Riudarenes, setge a Juan de Arce a Amer) hi havia incidents constants entre les tropes de Felip IV i la pagesia indignada, com ho feu Sta. Coloma, altres viles es negaren a allotjar els terços (poc abans de la mort de Montrodon hi hagué incidents a St. Gregori i St. Feliu de Pallerols havia tancat les portes als terços). La revolta deixava d’esser un fet aïllat a la Selva i el Gironès i començava a escampar-se pel Vallés, Ripollès, Osona i l’Empordà. A Torroella de Montgrí s’havia preparat l’allotjament del terç de don Franco de Castilla, però en arribar la noticia del que havia passat a Sta. Coloma i Riudarenes la gent s’hi va oposar, veiem com ho explicà l’oficial del terç de don Franco, Alonso de Velasco, en una carta al virrei amb data del dia 16 de maig:

..Digo Sr. que aquí llegó el M. de campo D. Franco. de Castilla con este tercio a alojarle con horden de V. Exa. y el bulgo estubo de parecer de no recibirlo y los consules y los del consejo escepto tres que fueron de la parte del bulgo, trabajaron mucho en aquietarlos, yçose él alojamiento y repartiose la jente… asta que se dibulgó el alboroto que ubo en santa coloma que de los tres que cito arriba el uno llamado mossen Agustin Begur lo he visto siempre muy poco ynclinado a las cosas de su Magd. y es mas graue en él este delito por ser de las personas mas ricas y uno de los consejeros desta villa…” “… y lo echará Va Ex. de ver por las raçones siguientes: lo primero es que al tiempo que se prendió el diputado jeneral, en essa ciudad dijo publicamente en presencia de muchos: al diputado nos prenden, no se contenta el rey con quitarnos nuestras aciendas y nuestra sangre, sin deberle nada, pues por el Cap de deu que con gotas de sangre suyas lo a de pagar; segundo que alojandole los consules un capitan en su casa no solo se contenta de acer pedaços la boleta (va estripar la butlla de l’allotjament) diciendo que no se le daba nada del rey ni de la justicia…” ”…públicamente lo andaban diciendo: matemos a estos y degollémoslos pues nos estan comiendo nuestras aciendas y sacandonos de nra. casa y que los primeros decian abian de ser los consules y les abian de quemar su casa para ejecución de lo cual conbocaron a un cojo … que según tengo entendido, anda bandido por algunos delitos que a cometido, el cual trajo a esta villa ochenta hombres armados con determinación de romper el cuerpo de guardia y matarnos…”.ACA,GENERALITAT, Correspondència del virrei ,CARTA NÚM.10292, 16-5-1640

Deixant de banda les acusacions interessades que hi pugui haver en aquesta carta (es d’un reialista), ens dona un clar exemple de que la revolta va esclatar a Sta. Coloma com ho podia haver fet en qualsevol altre vila, i també que la indignació no era exclusiva de la pagesia. Fins als esdeveniments de primers de maig mai s’havia aplegat un força de revoltats de 3000, 4000, 5000…… el nombre anava creixent a mesura que arribaven les noticies dels successos.

 

A la nit arribaven els terços a Vidreres, aquests escrivien al lloctinent del batlle general Tomàs Fontanet (administració reial):

Al Sr. D. Tomas Fontanet .- Llegamos anoche en este lugar de Vidreras con los seis tercios que estaban juntados cerca de Gerona que fue fuerza marchar de alla por los desafueros que esta gente de la tierra alborotada nos han hecho, y por no incurrir en mayores desgracias se a resuelto retirarnos a Blanes aguardando la orden de su Ex.( el virrei) donde V. Señoria se servira de allarse con el governador y juez de la tierra para que nos agan dar pan con nuestro dinero, i dar orden a los lugares circumvecinos para que lleven todo genero de bastimientos. 

Del Sr. Governador (Ramon de Calders) no tenemos aviso, si le han muerto o lo tienen detenido poque nos aze gran falta, mas lo suplira el zelo i cuidado de V. Merced que lo tiene mucho en servicio de su Magd.

Los terzios de Molinguen i Modeneses con la demas cavalleria que avisa la Exa. viene marchando a esta vuelta, no sabemos de ella, y así V. Merced se sirva de lo sucedido abisarle de ello para que se vengan a ajuntar con nosotros: así de esto como de lo demas ara V.Merced grandisimo servicio a su Magd. como de remitir este pliego a su Exa. con un correo a toda diligencia que importa mucho. Guarde a V. Merced como deseo de Vidreras Maio 19 de 1640. Juan de Arce, Leonardo Moles, Conde de Tyrconnell.

Lo haver marchado a Blanes se tomo essa resolucion por lo que nos ha escrito el Sr. Governador, como V.S. Vera por la copia de ella que se le remite y sirvase avisar luego de todo y examinar el despacho para Su Exa. que necessita mucho la brevedad.” ACA, Generalitat, virrei, carta 10369

En rebre aquesta carta Tomas Fontanet sortia a cavall des d’Hostalric cap a Blanes. Els terços continuarien la seva marxa cap a Blanes, a on ja s’estava preparant el seu aprovisionament, el governador quedava atrapat a la ciutat de Girona.

Què passava el 17 de maig del 1640?

muralla de Girona Tal dia com avui, el 17 de maig del 1640, la ciutat de Girona havia tancat les portes als terços que havien assolat les viles de Sta. Coloma de Farners i Riudarenes. Al governador i el dr. Puig de la reial audiència se’ls informava que només romandrien dues portes obertes a Girona, custodiades per la guàrdia de la ciutat, s’acordava que s’hi afegirien dos destacaments dels homes de Juan de Arce  per evitar l’entrada a la ciutat dels terços i desordres. Els terços passaven la nit repartits entre Salt i Santa Eugènia Durant la nit sonà una alarma d’un sentinella de la ciutat, que li va semblar veure soldats que s’acostaven amb foc a les portes, el toc d’alarma despertà a tots els Gironins, que agafaren les armes i tocaren les campanes a sometent, abans de l’alba la crida de socors de Girona ja havia arribat a l’Empordà.

Al matí del dia 17:

…aquest mati es arribada molta gent y enviant unas carregas de vi y canos de pa de municio als tercios, la gent del moti, ha pres lo vi y mon Alguacil y lo sotsveguer se son salvats ab prou traball, no sen es pogut tornar enviar …” “…que encara los consellers de la ciutat y cavallers van fins lo poble on y es superior…”. Carta del governador Ramon de Calders al virrei, Girona 17-5-1640. ACA: C. A., 285, llig. 19.

Girona, al tancar les portes, no només es negava a l’allotjament dels soldats, també els deixava sense provisions. Als crits de socors de Girona anava arribant gent armada de tots els pobles i comarques del voltant de la ciutat. Els camins foren tallats, Salt, Santa Eugènia i Girona eren encerclades pels revoltats. El governador i altres membres de l’audiència reial es reunien dins la ciutat per trobar una sortida al conflicte, però ni les gestions del bisbe ni les dels jurats de Girona aconseguiren dissoldre els revoltats. El nombre de revoltats a la zona superava al dels terços, i n’arribaren més, la ciutat intentaria evitar l’entrada dels terços i la dels revoltats que volien entrar.

Dins la ciutat les classes baixes també s’afegien a la revolta, perseguiren als soldats que havien arribat abans que els terços, obligant-los a cercar refugi als convents. Al mínim moviment dels terços tornaven a sonar les campanes impedint qualsevol acostament d’aquests a la ciutat.

Per fer-nos una idea de la situació, veiem un últim intent de fer arribar provisions des de la ciutat als terços acampats, segons el governador:

Viendo que eran mas de las tres de la tarde y que con estos medios blandos no se havia podido acudir con viveres a los tercios se pacto con la ciudad que 200 hombres de ella se comboyasen juntamente con la companyia de D. Josep de homs que esta aquí dentro y que Juan de Arce con 400 mosqueteros saldria a recibirlos, los jurados y personas de junta alistaron y armaron estos doscientos hombres y se pusieron en marcha pero quando supieron al effecto que iban todos dejaron las armas quedando solos los capitanes con 20 ho 25 personas que eran gente suvida de ciudad amos y cavalleros que por dar exemplo a los demas se havian alistado y viendo lo que la gente de afuera era mucha y que la de la ciudad no estava asegurada y que havian tomado las puertas por si la companyia de cavallos de Josep de Homs queria salir no fue possible poderlo hazer ni sacar de la ciudad viveres ni tampoco lo fue allar persona que por interes alguno quisiere llevar un papel a Juan de Arce para condelatarle lo que se havia hecho y sabiendo de ello lo que se le offrezia sobre estos accidentes estando en esto que devian ser las siete de la noche juntos en mi casa estos señores del con(sejo) y D. Hiacinto Valonga llego una muger con un papel de Juan de Arce, incluso en este, y despues despues de haverse discurrido mucho parecio a todos mas conveniente al servicio de su Mag. Responderle que V.E. vera con otro papel incluso y no fue posible persuadir a la muger bolviese a salir aunque se dio para la primera diligencia ni se allo persona del lugar que quisiere llevarle hasta mas de las doze de la noche fue astahora y me ha respondido Juan de Arce lo que V.E. Vera con la suya y ha costado esta diligencia vente Reales…

El que comunicava Juan de Arce amb aquell paper era que havien pres la decisió de començar a marxar capa a Blanes a la matinada:

“...En la noche no havido movimientos en la ciudad pero se ha engrossado mas la gente de afuera y en ella y se les han socorrido de la ciudad con viveres y siempre ha entrado en ella gente forastera sin poder impedirlo los jurados y gente honrada de la ciudad por lo alborotado del Pueblo y se han continuado diligencias con la ciudad, cabilo y milicios de la vegueria y ninguno ha obrado para asistir con viveres a los tercios disgregar a la gente antes a lo que hiban marchando los tercios hazia el camino de la marina se ha juntado la gente de la tierra y haziendole obra se han tirado de una parte y otra muchos mosquetassos no puedo dezir a V.E. Con individuacion mas de esto sino que la gente los va siguiendo y escaramuzando con ellos no se puede hazer …. del numero de la gente por estar dividida en muchas tropas y ser mucha la que se le va juntando…”. ACA, Generalitat, virrei, carta 10320.

Què passava el 16 de maig del 1640?

Ramon de Calders a virrei 18-5-1640 1Tal dia com avui, 16 de maig del 1640, les viles de Santa Coloma de Farners i Riudarenes eren una postal macabra de runes, fum i flames. Els terços havien passat la nit allotjats per tot el terme i al matí marxaven, no sense abans acabar de cremar el que no havien cremat el dia abans.

Tot seguit us mostrem uns fragments d’una carta del governador Ramon de Calders adreçada al virrei, amb data del 18 de maig, abans de llegir-la cal tenir en compte que es la carta d’un reialista, un home de confiança del virrei, just per sota d’ell:

… En conformidad de estos señores cabos y yo escrivimos a V.E., marchamos con los tercios a la buelta de Gerona miercoles a 16 por la mañana y no fue posible a ningunos impedir que los soldados no pussiesen fuego a las casas de la villa de Sta. Coloma de Farners pero reconosiendo el peligro tenia la Iglesia por el fuego de las casas vezinas no nos partimos hasta que quedase la Iglesia asigurada de recibir daño (el bisbat ja estava prou alterat després dels esdeveniments de Riudarenes) ; al fin librose la Iglesia de no abrasarse y una casa que dizen la torre, que es de D. Ramon farnes, en donde alojamos el Mre. de Campo Juan de Arze y yo dentro de la villa y otra casina del mismo D. Ramón; pero bueltos los naturales al lugar con motivo de haver sido traidores Don Ramón y sus mayordomos pusieron fuego a estas dos casas y quisieron matar a los mayordomos con que haviendo huido de esta ciudad, y no queda ninguna en Sta. Coloma que no se haya quemado…” “… quando fuimos a Santa Coloma se tuvo noticia de la orden de V.E. en derribar hasta veinte casas y reconoziendose su culpa no se alteravan; pero quando han visto el excesso de los soldados en quemarlas todas y boluer a bajar a Riudarenas a quemar las que havian quedado sienten todos que nace de la aversión que tienen los soldados con la Provincia y que es mas aprensión que castigo y que en cualquier lugar que alogen haran lo mesmo, con que llegó la desesperación y deslumbramiento a obrar los effectos que se ven…

 

Semblaria que el governador es va quedar a la plaça de la vila assegurant l’església parroquial i les dues cases d’en Ramon de Farners, que, segons sembla, les van cremar els revoltats un cop els soldats van marxar. La Casa anomenada la torre dels Farners era la que hi havia on avui dia hi ha l’actual plaça Farners (cal dir que aquesta no seria la fi de la casa Farners, fou arranjada, però l’any 1874 les tropes carlines del general Savalls la van destruir), l’altre casa, anomenada la casa nova dels Farners, estava situada al començament del carrer del Prat (entre l’actual carrer Calau i el del Prat).

El mateix governador ens diu que no va quedar cap casa sense cremar a la vila, com diu l’historiador Miquel Borrell: no cal busquem cap llindar anterior al 1640 a les cases de Santa Coloma de Farners. La nostra mil·lenària vila, el nostre casc antic medieval caigut en l’oblit pels excessos de les tropes de Felip IV.

Després d’acabar la seva sinistre tasca els terços marxarien cap a Girona per allotjar-se.

Abans de tornar amb la carta del governador anirem un moment a Barcelona, que tal dia com avui arribava correu de Madrid pel virrei, al qual responia:

…oy estaran obrando en Sta. Coloma de Farnes, en conformidad de lo que he dado quenta a V.M. se ha resuelto, entre tanto que siendo V.M. sevido de que se arrase toda aquella villa llega la orden de V.M. (dos dies tard, però el virrei era un visionari); entendiendo esto el vizconde de Joch, que es senyor de este lugar, ha hecho junta en casa de sus parientes, y en ella se resolvieron que el conde de Montagut, el conde de Altarés y Don Jacinto Escatllar, canonigo de Barcelona, me tragesen el memorial de que embio a V.M. copia como lo han hecho (prou s’en va assegurar el virrei de que aquest memorial, que feia quatre dies que tenia a les seves mans, no arribes al rei fins que la vila de Sta. Coloma fos destruida); he les respondido conmucha espreza, que estrañava mucho de que esta junta no se haya hecho para atajar los desordenes de sus vasallos y acudir al servicio de V.M. como devian y que haviendose amotinado y hecho delitos tan atrozes, como imbadir las banderas, de V.M., se hayan juntado para interceder que no se haga demostracion tan precisa…”. Com sempre, el virrei, jugant a favor dels seus interessos els factors distancia-comunicació amb Madrid (5 dies tardava un correu), sense comentaris! Tal faràs tal trobaràs!.

Com dèiem. els terços es van dirigir a Girona, continuem amb la carta del governador Ramon de Calders al virrei:

Marcharon los tercios con quietud a Gerona sin que en el transito hiciesen exceso alguno y llegados al llano hisieron alto y se alojaron entre Salt y Sta. Eugenia, lugar comodo y de aguas y muy cerca de Gerona aunque podria serlo mas, se juzgo por conveniente no llegar la gente a la ciudad porque lo licencioso (atreviment) de los soldados no ocasionase algun movimiento; adelantame yo con el dr. Puig, D. Diego de Berrio, y D. Joseph de Oms y su compañía para disponer el alojamiento por los lugares de la vegueria en conformidad de la orden de V.E. , y para que estuviessen asistidos los tercios de pan de municion y de mas viveres no fue possible se llegasen aquella y no fue falta porque estavan ya por aquel dia los tercios con alguna provision. Lo popular (la gent) de la ciudad viendo llegar serca los soldados con las noticias de lo que ellos havian obrado en Sta. Coloma se opuso en verlo y para quitarle del (allotjament) resolvio la ciudad que se cerrassen todos los portales sino dos y que en estos se pusiesse guardia de la misma ciudad asistencia de un cavall por cabo que no entrase ningun soldado (…) y para quitar ocasión de encuentros en cada uno de estos portales a tres sendos capitanes que la ciudad es (…) esta asistencia diome parte de esta resolucion y yo la di al Maese de Campo Juan de Arce, el qual embio luego cinco capitanes que se dividieron en las dos puertas se averiguo con esto tanto el pueblo que no andubiese muy cuydadoso en la noche y a lo que devieron ser las diez y media en haver ocasión mayor q haver algunos sentinelas o mal intencionado o miedoso pasado palabra que se havian arrimado los soldados en una puerta y pegado fuego a ella para entrar. Se toco una arma (toc d’alarma de trompeta) tan viva que obligo a levantarnos todos y ponernos en cuydado pero fue Dios servido que dentro media hora se desengañase toda la ciudad que los soldados estavan en su cuartel quietissimos sin haver salido ninguno de el, pero como la gente iva con cuydado toco la campana del sometente que esta en la iglesia mayor y a su exemplo las de otras iglesias asi de la ciudad como de los lugares vezinos y se fue continuar lo de unos a otros de tal manera que se ha sabido que antes del amanecer se alboroto todo el empurdan hasta Figueres y la Bisbal; he sabido que el tocar esta campana no es ocasión de la ciudad ni esta a su disposicion sino la del Cabildo, por la ciudad fue un trompeta con una atxa (torxa) el qual segura que se sossegase que no era nada conque se aquieto el pueblo y esta acieron del trompeta se cree fueron orden de los jurados y fue mucho para que cessase la arma…”. ACA,GENERALITAT,Correspondencia del virrei Comte de Santa Coloma de Queralt, CARTA NÚM.10320

Girona tancava les portes als terços, després del que havia passat a Santa Coloma, qui voldria allotjar als soldats de Felip IV?. Els més de 4000 homes dels terços passarien la nit entre Salt i Santa Eugènia, una llarguíssima i tensa nit.

 

Què passava el 15 de maig del 1640?

 

Tercios 3Tal dia com avui, el 15 de maig del 1640

…Es necessario que se borre la memoria del lugar (de Santa Coloma de Farners), donde se han cometido excesos tan indignos en vasallos de V.Magd., y de los libros la provincia, de suerte que no haya memoria dél (“lugar”)…”. AGS. Lligall 1328, Junta de Ejecución del 14-5-1640 -Citat pe E. Zudaire, El Conde-duque y Cataluña.

A Madrid la Junta de Ejecución, el Consejo de Aragón, el Consejo de Estado i Felip IV acordaven aquest destí per la vila de Santa Coloma de Farners. A mesura que arribaven les cartes del virrei informant dels esdeveniments de la revolta (mort de Montrodon, atac als soldats a Riudarenes, setge a Juan de Arce, negacions d’allotjar els terços…) l’odi anava creixent a Madrid, i aquestes juntes (la majoria dels seus membres no havien posat mai un peu al Principat, ni el posarien; i molt menys a les viles de Santa Coloma de Farners i Riudarenes), signaven, amb aquesta contundència, l’arrasament de Santa Coloma de Farners.

Tornem a Sta. Coloma; els terços van passar la nit a la vila, després de cremar algunes cases, a on van trobar-hi vi i menjar que els vilatans havien deixat perquè no les destrossessin, els soldats van saquejar una rere l’altre les cases, sense que ningú hi poses impediment, trobaren el poble buit, tret de dues cases d’en Ramon de Farners i una d’un avi.

Com ja vam dir, el virrei havia donat ordres de cercar els culpables, veiem com va anar aquest procés segons el jutge de l’audiència reial Rafael Puig:

…no havia persona alguna, sino es dos criados o arrenadadores de don Ramon de Farnés, y un pobre hombre dueño de una casina, el cual por haverse llegado a ella una tropa de soldados vino a hablar con el Governador, y haviendo dicho que havia visto parte del successo de Montrodo ha deposado con individuacion los delinquentes (trobaven un testimoni que delatà els fautors); en este tiempo (la carta és del dia 15) fueron mas soldados a su casa y en ella y otras han puesto fuego (van cremar fins hi tot la casa del delator)…” “…y asi no haviendo halladose gente en Sta. Coloma ni saber donde se han recogido (de la mateixa manera que ho van fer els domers, els vilatans fugiren a les muntanyes), ni ser practicable ir con nuncio o portero a buscarles, no ha sido posible el recibir información; pero tengo esperanzas que puesto en Gerona, por medio de personas zelosas de la justicia, se haran venir testigos que deposaran bien (quan el dr Puig torni a Girona veurem si troba aquests testimonis)…”. Continua la carta explicant que s’esforçarà a trobar alguns dels culpats i mitjançant aquests arribar als autors dels fets. ACA, lligall 285, 16.

A aquesta carta l’acompanya una altra del capità de cavalleria Josep d’Oms, també del 15 de maig:

“...Hoy he cumplido la orden de V.E. en haser derribar las casas, que dentro de una hora estaran todas por el suelo, estos señores han resuelto que no fueran mas de ocho por las muchas que se han quemado que passan de quareinta, los nombres de sus dueños van con esta que los he sabido despues de estar casi derribadas, de los culpados en el proceso solo hay dos de ellos que tengan casa la una fue quemada. J. Turon Sastre tenia tres, todas tres las he hecho derribar las demas (enderrocades) han sido las mejores, si tienen culpa o no asta ahora no se sabe mas que no han obedecido los pregones (o sigui: la resta de cases enderrocades foren les que van considerar les millors del poble)…”

Segueix una llista de les cases enderrocades:

De Juan Turon, sastre, 3 cases

De Cubies, una casa

Can Cubies

Can Cubies

De Llobet, dos casas

De Pedro Forn, una casa

De Luys Rostoll, una casa

 

i una de les cremades:

“…Memoria de las casas que han fet relació lo tinent de la compañía de don Joseph de Oms y un cap de esquadra del tercio de Don Leonardo de Moles haver trobat cremades en lo present terme de Santa Coloma de per los soldats del tercio que estan alojandose en ella, los quals per ordre de sos cabos anaren a fer esta diligencia

 

Primo, la casa d’en Ros

la den Finestres

la den Camps

la de na Agustina (cal Agustí del camí de Castanyet, a on van atrapar en Serrallonga)

la den Forn

Ca l'Agustina

Ca l’Agustina

la den Castellar

la den Vilar

la den Sobias

la den Coní

la den Oliveras

la den Miquel

la den Oller

la den Rostoll

la den Mola

Altra casa den Oliveres

la masia de la iglessia

la de Juan Carós

la den Llandrich

la den Roure

Altra den Oliveres

la den Ferragut

la den Rigalós

la den Estarach

la den Fàbregas

la den Llorens

la den Moner

la den Martí

la den Carós del Rech

la den Molins

la den Rabassa

la den Paraleda

la den Solá

la den Callicó

la den Torrent

 

Les cremades en Riudarenes son les seguens:

 

lo mas Oller, la del costat que no li saben el nom

la den Alemany

Can Blavis

Can Blavis

la den Blabis

la den Moragues, la del costat que no li saben el nom

la den Torroella de la Riba

la den Bulous

la den Ribas

la den Barrot”

ACA, lligall 285, 19 -Citat per J.M. Millàs i F. Rabassa, també per Ferran de Sagarra.

Doncs sí, els soldats tingueren la barra d’anar a Riudarenes i cremar les poques cases que no s’havien cremat els dies 3 i 4 de maig.

Ahir varem acabar amb una carta de Juan de Arce i companyia adreçada al virrei datada el 15 de maig, veiem com continua:

…Despues de haver escrito esto ha vuelto el ayudante que fue ha reconocer las casas y hacer retirar a la jente; dice que las quemadas en este lugar (SCF) son 31 y las del otro termino (Rudarenes) 14 Pésamos de este daño tan grande, aunque bien lo tienen merecido, y bien puede creher V.E. que no ha faltado por diligencia de que no se hiciese

I els farnesencs, que hi deien?

“…arribant-hi los tèrcios de don Leonardo Moles y de Juan de Arce, en companyia del governador de Cathalunya y de micer Rafel Puig, jutge de la règia cort, posaren foch a la vila y espallaren moltas casas, de manera que, entre cremadas y espallades no·n escapà ninguna que no·n fos poch o molt y, de 57 casas de pagesos que són fora la vila, ne cremaren 51 y los domers de la iglésia parrochial fugiren ab lo Santíssim Sagrament per la esperesa de la montanya y indican los testimonis que, entre uns danys y altres, que han donat en dit terme, prenen suma de més de setanta mil escuts y, últimament, robaren tot lo que trobaren en la iglésia o capella de Nostra Senyora de Farnés, que·s lluny de la vila. Deposan tot lo demuntdit y altres cosas llargament: Francesch Oliveres, pagès, lo reverent pare Andreu, Imbert del Carme, Jaume Ribes, lo reverent Felip Rossell, domer de dita vila, Salvador Puig(alcalde, escollit després dels fets)”. Dietari de la Generalitat, 1640, pàg. 1908.

El vall de xifres és constant, potser s’aclarirà un mica més demà, els terços passaven una nit més a Santa Coloma i rodalies. Els mestres de camp, oficials i membres de la reial audiència s’allotjaven en dues cases de Ramon de Farners (la torre i la nova).

 

Als farnesencs i riudarenencs us sonaran molts dels noms de les cases que apareixen a les llistes de cremades i enderrocades. Algunes d’aquestes cases foren reconstruïdes, els masos i masies principalment (com el mas Cubies, que fou enderrocat i aixecat, al llindar i figura la data de 1688, potser la de la reconstrucció o la d’una gran reforma), i n’hi ha que avui dia encara romanen dempeus, algunes habitades, d’altres abandonades a l’atzar del temps i dels plans urbanístics, masies amb més 5 segles d’història: van sobreviure, ràtzies, revoltes remences, la Guerra dels Segadors, la de successió, la del francès, les carlinades, la guerra civil…. esborrades del mapa per l’especulació (can Llorens, can Roure…). Mereixen aquests testimonis de la història menys respecte que els edificis noucentistes dels nuclis urbans que conservem amb tanta cura?

Què passava el 14 de maig del 1640?

Masia cremant Tal dia com avui, 14 de maig del 1640, els terços de: Leonardo de Moles, Betro comte Tyrconnell, Jerónimo Tutavila, comte d’Aguilar, baró de Molinguen, terç de Modena, Juan de Arce; les companyies de cavalls de Josep d’Oms i d’Alvaro de Quiñones (aprox. 4500 homes i 1100 cavalls), sota el comandament del mestre de camp del regiment del comte-duc: Juan de Arze, sortien de Girona al matí per complir les ordres del virrei d’arrasar la vila de Santa Coloma de Farners. Els acompanyaven els membres de l’audiència reial: el Governador Ramon de Calders i el dr. Rafael Puig, encarregats de la recerca dels culpables de la crema de l’Agutzil i l’atac al terç d’en Moles.

…Tota la infanteria y cavalleria marcha a Gerona y desde allí se creu asolaran lo poble y vehins de Sta. Coloma aont hi ha molta gent de la terra previnguda per a resistirlos…” ABU, fragment carta del canonge Llorenç de Barutell i de Puigmarí, adreçada al Capítol de la Seu, Barcelona a 13 de maig de 1640.

El bisbe de Girona, Gregorio Pacero, informava al virrei de l’excomunió del terç d’en Moles, per la crema de l’església de Riudarenes: “… por soldados que militan debajo las banderas catholicas de su Magestad, dios le guarde: no tengo más que decir á V.E., ni aun se como acierto á decir nada, segun me tiene el sentimiento: he publicado censuras contra los sacrílegos que hicieron el casso aunque contra ninguno en particular, porque los testigos no los conocieron: he puesto entredicho en todo el obispado; esto es lo que me toca. Dios guie las acciones de su magestad y de V.E., para que se modere este escandalo, y guarde á V.E. como yo deseo. Girona y Mayo 14 de 1640 “ (també demanava que aquesta carta es fes arribar al rei i al consistori) ACA, lligall de cartes originals, MHE vol. XX, pàg. 301.

Els terços arribaven a Sta. Coloma entre 4 i 5 de la tarda, pel camí hi va haver intents, per part dels revoltats, d’aturar el comboi, però els soldats els superaren sense gaires problemes troben el poble buit, el governador Ramon de Calders ho explicava al virrei en una carta el dia 15 de maig: “…allaronse las casas solas sin ningun hombre ni muger sino en dos de don Ramon de Farnés y de un pobre viejo que con su bondad no retiro de su casa mas que la muger y hijos, estos señores maestros de campo procuraron quanto pudieron en que los soldados no hubiessen desordenes, pero ha sido de poco provecho este cuidado, pues los soldados se derramaron por las casinas y pegaron fuego en ellas despues de haverlas saqueado que pasan de mas de treynta. Lo que se hayo por las casas ha sido abundancia de vino y algunas cosas de comer (els farnesencs ho van fer així perquè un membre de l’administració reial els feu arribar que d’aquesta manera només es cremarien les cases dels culpats) y no a sido poco asta ahora reservar que no se saquease la iglesia (el mateix governador estigué aturant els soldats a l’església parroquial) que los clerigos tambien se han ausentado...” ACA lligall 285, 15-10. No redactarem avui la totalitat d’aquesta carta que, com hem dit, és del dia 15.

Seguirem la pista a aquests “clerigos que se han ausentado”:

Als 14 de maig de 1640, vingué en esta vila y parrochia de Sta. Coloma de Farnés, don Ramon Caldes lloctinent de Governador de Catalunya, en companyia de mísser Puig, jutge de la Audiencia, y de quatra mil y mes soldats, y usant de fet sens ordre del real consell (cert, el virrei encara no havia rebut l’ordre del rei) ….” ( retallem una part del text, demà en coneixerem la resta) ”…y los domers (ofici eclesiàstic; els que deien les misses setmanalment) Feliu Rossell i Pera Moner, fugirem ab lo Santíssim Sagrament (les hòsties consagrades) fins a Sant Pera (Cercada) per quant dits soldats en principi de maig Havien cremada la isglesia de Riuderenas…”. Aquesta ultima part potser és una mica confusa: els domers, en veure que venien els soldats tancaren l’església parroquial i fugiren al monestir Agustinià de Sant Pere Cercada, amb les hòsties consagrades, perquè no es cremés “el cos de Crist”, com va passar a Riudarenes. ADG, Llibre d’òbits de la parròquia de Santa Coloma de Farners (1582-1648). Citat per Ferran de Sagarra, la devoció a la Sagrada Eucaristia… capítol V.

 

I els caps dels terços què hi deien?

En execucion de la horden que V.E. nos ha dado, llegamos a Sta. Coloma ayer (avui, 14) lunes a las cinco de la tarde, donde no hayamos jente ninguna del pays, ni en todo el camino, que se hiço procurando evitar algunos desordenes, si bien no todos por el gran numero de jente, entrose en el lugar, alojose lo mejor que se pudo, hallose algun vino que quando menos fuera mejor, que todo lo demas se malbarato, y sin poderse remediar se quemaron 4 o 5 cassinas aquí cerca y del lugar ninguna, dicen que a lo largo son mas de treinta, no sabré decir en ello cossa cierta ni le doy credito….”