Tal dia com avui, 27 de maig del 1640, Juan de Arce i els 5500 homes dels terços que hi havia a Blanes, sortien de la vila, aconseguien trencar el cercle de revoltats i fugien seguint la costa, escortats i protegits per les galeres reials del marqués de Villafranca.

Veiem com ho explicava el pelleter barceloní Miquel de Parets:

“…Y axí don Juan de Arçe no volgué que se enbarcasen perquè tanpoch la cavalleria no·s podia enbarcar y anave a risch de perdre’s; ni tampoch se volgué enbarcar perquè deya que sinch mil soldats pràtichs no era onrra del rey de que se enbarcasen, que més estimave morir per terra que no que·s digués que s’era retirat per mar. Y no se enbarcà, sinó que volgué pasar per terra en Roselló. Y les galeres anaven vora terra, portant-los provisions y guardant-los; mes com avían de pasar per alguns pasos que se n’avían de entrar per dintra terra, aquí tenían lo parill…”

Miquel de Parets ens diu que no només el fet de no poder embarcar la cavalleria feu negar a pujar a les galeres a Juan de Arce, també hi tingué part el seu orgull. Les galeres acompanyaven els terços i, quan podien passar vora mar, mantenien els revoltats allunyats amb els canons.

A Girona els revoltats exigien que se’ls entreguessin els soldats i els membres de la l’audiència reial que hi havia amagats a la ciutat.

Gent d’arreu de les comarques del Principat vingué a foragitar els soldats de les comarques gironines, d’aquesta manera ho explicava Joan Guàrdia, pagès de l’Esquirol (Osona), al seu dietari, tot fent un inexacte resum de la revolta:

“Y aprés pochs dias vàran asitiar un ramat de soldats a la vila de Amer, y los soldats de Olot y vàran anar y los van desasitiar y alguns de ells perderan la vida y lo capità se deia don Juan de Arsa y aprés se n’anà amb sos soldats per la vora del mar, robant y matant, y a Riudarenes cremà lo Santíssim Sagrament, y aprés lo varen maleir a Gerona, y nosaltros y vàrem anar molta gent, y los vàrem escopetejar y se n’anaren a…(ho veurem més endavant)…”

Tal dia com avui, 26 de maig del 1640, a la ciutat de Vic començaven a circular fulletons amb una llista de 14 homes de la ciutat, acusant-los de traïdors. Durant tot el dia rondaren per la ciutat grups d’estudiants, al vespre, amb dos trets es donà el senyal i una trentena de revoltats forçaren les portes de la vila per a cercar els traïdors. Els canonges de la ciutat ho comunicaven al virrei:

“… a les nou horas de la nit entra en la Ciutat molta gent amotinada ab crits de “visca lo rey y muyran los traydors” y anave a casa Miquel Joan de Granollachs (cavaller i senyor d’alguns llocs propers) a hont ere don Bernat de Pons (jutge de l’aud. reial) y posaren foch en las portas,…. volien danyar a dit don Bernat ab tot sen ana baix ans per alguna paret de l’hort de la casa (Bernat Pons aconseguia fugir de la casa), de aquí posaren tot de foch a les portes de don Lluís Descatllar (senyor de Besora, li cremaven la casa) y de Antoni Illa conseller en cap de esta ciutat lo qual eixint a una finestra li tiraven (un tret al cap) y dins pocas horas morí no sabem que puga aver originat tal exces sinó es puix devia que esta ciutat no havia donat socorro als forasters. Hans aperagut donar raho a V.E. y que lo Sr. Don Bernat esta molt en salvo y nos som ofert en persona y hazienda, en esta conformitat escriu també a V.E. la Ciutat….” ACA,GENERALITAT, virrei, CARTA NÚM.10514.

Continuarem la relació dels fets amb part del que escriu la “ciutat” (els consellers de Vic) al virrei:

“…Però ab las diligencies y medi de moltes persones Ecclesiasticas y Religiosas que vingueran en professo ab lo santissim sagrament acompanyats de molts ciutedans remediarien los incendis y procurase que los delinquents sen tornasen y asi que feren fora de la Ciutat….” ACA,GENERALITAT, virrei,CARTA NÚM.10515

Els revoltats havien cremat les cases dels que havien considerat traïdors, per haver tolerat els allotjaments i els abusos dels soldats, i mataven el conseller en cap de la ciutat d’un tret quan aquest intentava abocar una galleda d’aigua, des d’una finestra, al foc de la seva porta. La intervenció dels religiosos de la ciutat aconseguia calmar als revoltats i fer que aquests abandonessin la ciutat.

A la ciutat de Girona continuaven arribant-hi revoltats, la ciutat tancà les portes, però els revoltats que hi havia dins començaven a trobar soldats a la Mercè.

A Blanes, les galeres reials sota el comandament del marqués de Villafranca i duc de Fernandina (Garcia Álvarez de Toledo i Mendoza) estaven apunt d’acomplir l’ordre del virrei d’embarcar els terços i portar-los al nord. El cap dels terços, Juan de Arce, es negava a obeir l’ordre, ja que això comportava abandonar la cavalleria a Blanes.

Tal dia com avui, el 25 de maig del 1640, arribaven a Girona les ordes del virrei per preparar les provisions pels terços, que farien escala en aquesta ciutat en el seu camí de Blanes cap a Roses. Aquestes ordres arribaven també a oïdes dels revoltats, que des del 16 de maig sovintejaven la ciutat. El jurat de Girona Jeroni de Real ho explicava de la següent manera:

“… se’n trobaren dins la ciutat alguns 60 soldats que no tingueren lloch de eixir y, entre altres, sinch capitans, que la ciutat y Governador havien consertat que no entrarien sinó cabos y gent que no altararien la ciutat y, estos capitans havien d’estar als portals juntament ab las guardas, perquè de conformitat no deixassen entrar sinó soldats molt coneguts y de ofici, y com que succehí lo dels furesters ab los tercios, per temor dels qui es trobaven dins ciutat , se retiraren per los monestirs.

Vingut a saber per los forasters que cada dia venien de refresch, de que los soldats estaven en los convents, anavan a voler-los danyar, en particular a Sant Domingo, a la Mercè y als Carmalitas Descalsos, y un Jurat acudia, ab la més gent que podia ajustar, a remediar-ho com millor podia. Assò fou moltas voltas.” Joan Busquets, la Catalunya del Barroc…., pàg. 118.

Els soldats, i el governador Ramon de Calders, que havien quedat atrapats dins la ciutat d’ençà del 17 i 18 de maig, quan Girona va tancar les portes als terços i els revoltats els feren fugir fins a Blanes, se’ls va amagar als convents. En tenir noticia que els terços tornaven a la ciutat, els revoltats s’assabentaven, també, que hi havia soldats a Girona i començaven a cercar-los. Els pagesos recollien el bestiar i els seus bens, i els portaven dins les muralles de la ciutat.

Tal dia com avui, un grup de revoltats començava a dirigir-se cap a la ciutat de Vic.

A Blanes començaven arribar els homes del terç del Baró de Molinguen (valons), embarcats d’amagat a les galeres reials a Mataró.

 Tal dia com avui, 24 de maig del 1640, comencen a circular cartes i pamflets entre la gent de la terra per ajuntar-se als revoltats i atacar als terços que hi havia a Blanes. Per posar un exemple us mostrem aquesta carta signada per “lo Mestre de Camp Cathalà”:

“Dirigida a tots los del valles y altres cathalans:

 Per sertesa que tenim experimentada de vostron bon animo y valor que sempre aveu acudit a nostres necessitats, exsent aquesta la més urgent que totas las passades, vos encarraguem, diem, suplicam en continent rebuda la present, vos confiriau ab nos pera ajudarnos arreperir aquestos nostres enemichs, defensant lo present Principat que toca a tos los fills de aquet; essent-ne tant assenyalats vosaltres, confiam no faltareu en esta precisa ocasió majorment ahont sabeu que és defensar la Causa de Nre Señor que us ho encomana y nosaltres restarem molt agrahits , en per amor de Deu no fassau falta encontinent que vosaltres per ser gent de gran valor esperant vostre socorro acometent aquesta gent en la batalla deu mana guardar amb vos de aquí mateix de aquest camp opto ab tots . Vui als 24 de Maig 1640.

Avissaran la plana de Vich

Lo mestre de Camp Cathala                                     en Tordera de Blanes”

ACA,GENERALITAT, virrei,CARTA NÚM.10482

No sabem qui era aquest misteriós mestre de camp català, però la seva crida, i moltes de semblants, van ajudar a difondre el missatge: s’havia de defensar la terra!.

Els monjos de St. Jeroni aconseguien embarcar els soldats modenesos supervivents, disfressant-los, i enviar-los cap a Blanes.

Tal dia com avui els diputats de la Generalitat demanaven al carceller major de la ciutat de Barcelona, Felip Sorribes, que donés explicacions sobre l’alliberament del diputat Francesc de Tamarit el dia 22 de maig:

“En aquest die vingué en consistori de ses senyories don Phelip de Surribas y Rovira, escarseller major dels càrcers real de la present ciutat, cridat per ses senyories, y lo senyor deputat ecclesiàstich, en nom del consistori, li demanà per orde de qui y com havia tret de les presons lo senyor deputat militar, y dit don Phelip ha respost que sa excel·lència dimarts, que comptàvem a vint-y-dos del corrent, entre las deu y onse horas del matí, li donà orde anàs a la presó y tragués dit deputat militar y ell, inseguint lo orde de sa excel·lència, anà y digué a Benet Guasch, son tinent, que·l tragués per la obra nova, per haver-li donat aqueix orde sa excel·lència y, al que fonch dit deputat a la obra nova recusava exir y, dit don Phelip, li digué que anàs en bona hora que tenia orde de sa excel·lència de traure’l de la presó, y aleshores, dit deputat militar, obehint lo orde de sa excel·lència, se’n anà, y manaren que la dita relació fos continuada en lo present dietari.” Dietari de la Generalitat, vol. V, pàg. 1033.

 El virrei havia donat l’ordre d’alliberar al diputat. Francesc de Tamarit, el diputat s’havia negat a abandonar la cel·la quan van entrar els revoltats a la presó, si no hi havia una ordre reial, el virrei per calmar l’avalot (i salvar la pell) va cedir.

Aquest mateix dia el virrei escrivia als jurats de Girona demanant-los que preparessin provisions, perquè: quan els terços sortissin de Blanes farien escala a la ciutat abans d’arribar a Roses.

Tal dia com avui, el 23 de maig del 1640, després de l’entrada dels revoltats a Barcelona, l’alliberament dels presos i l’atac als soldats modenesos a St. Jeroni de la Murtra, la gent de la terra es concentraria entre St. Celoni i Tordera, i Montsoriu i Arbúcies per assetjar els terços que hi havia a Blanes.

Blanes era el refugi perfecte pels terços: emmurallada i amb sortida al mar, les galeres de Barcelona arribaven a la vila amb provisions i municions, i també, amb els soldats que havien aconseguit escapar dels últims enfrontaments.

Els membres de l’administració reial trobaven aliats entre els jurats d’algunes viles i els monjos dels monestirs del Vallés i el Barcelonès, que els ajudaven a recollir les tropes, amagar-les i embarcar-les a les galeres que els duien a Blanes.

Tomàs Fontanet (adm. reial) escrivia al virrei des de Blanes:

“…y en lo present he sabut que lo dr. Coll es anat als mestres de camp á referirlos que tenia entés que los amotinats tractaven de venir a envestir ab aquest exercit, que en cas fos de manester tindrien la vila, baluart de ella y muralles, offerta que sens dubte ningú la podia fer sino ell havento disposat com ho tenia disposat. Han ho estimat los mestres de camp com era raó. Després es vingut don Juan Benavides en las galeres ab cartes de V.E., han nos invitat á cercar los mestres de camp á on nos han mostrat les cartes de V.E., y dit lo intent y lo que mana, tot se disposara bé ab lo favor de Deu, que si no era per aquest camí ho veia en desdichadissim estat…” ”…Blanes y Maig 23, 1640” ACA,GENERALITAT, virrei,CARTA NÚM.10454

Tot semblava disposat per efectuar la retirada dels terços al Rosselló.

Tal dia com avui, 22 de maig del 1640, a la matinada arribaven els soldats, perseguits per la gent de la terra, a la riba del Besos, el que quedava de la infanteria Modenesa s’amagava als boscos de Sant Jeroni de la Murtra. A trenc d’alba els revoltats tornaven atacar la cavalleria de Chirinos i els massacraven al tocar les muralles de Barcelona, una part de la cavalleria aconseguia embarcar-se en unes Galeres, part d’aquests moririen ofegats en l’intent.

Els revoltats es reunien a la vila de Sant Andreu de Palomar (barri de St. Andreu actual), per preparar la següent escomesa. Volem recordar-vos que la capella del Sant crist de Sant Andreu de Palomar, on es reuniren els segadors ara fa 381, s’ensorrarà si no es rehabilita, en aquest enllaç trobareu més informació i la iniciativa popular per evitar-ho: http://www.lasega1640.cat/salvem-la-capella-del-sant-crist-dels-segadors/

Veiem com explicava els fets el pelleter barceloní Miquel de Parets al seu dietari:

“…Tornant a la gent del somatent, se tornaren a juntar a Sant Andreu, que eren alguns mil y sinch-sens. Y de prompte tornaren a Barcelona lo matex dia, que eren deu ores de la matinada. Y primerament ne vingueren uns quans al Portal y, no obstant que la siutat tenia guardes al Portal, se feren fors al Portal perquè no tancasen. Y de prompte fou aquí lo somatent y dexaren dos ho tres-sens òmens de guarda al Portal y los demés entraren y anaren a traure lo diputat de la presó, de potènsia.Y devant anave un omo, ab un Cristo en la mà, que deia: «Visca la Santa Fe y múyran los traÿdós y lo mal govern!»Y tots anaven molt ben armats, ab dos [o] tres padrenyals y xispes llargues. Y axí entraren, que ningú no·ls digué cosa, que, com era gust de la gent, ningú no·ls deia res, perquè ells feien lo que nosaltros avíam de fer. Si no fou quant foren a la plasa de la Llana, un desditxat de porter, criat del sotsvaguer, volgué dir als que anaven devant ab un pedrenyal a cada mà: «Teniu-vos al rey!», y no agué dit axò, ja tingué la escopetada desobre, que·l travesaren per lo pols, y no digué: «Así·m dol», y va restar allà estès. Y ells no dexaren de fer son camí, dret a la presó. Y com foren allí, anaren uns quans a la Dagueria y per forsa prengueren los martells, y a cop de martells espatllaren les portas. Y no sols tragueren lo diputat, però no restà ningun pres en tota la presó: fins los que estaven en cadena los ne tragueren. Vist assò per los consellés —y que no se acontentaven sols de axò, sinó que volien anar a cremar algunes cases de alguns traïdós—, y per a que les coses no vinguesen a més confusió, determinaren los señós consellés y diputats y bisbe de anar a la presó. Y axí hi anaren y los digueren: «Fadrins, lo que aveu fet, vaja per fet», y ab molt bones paraules los pregaren de que se’n tornasen fora y que no pasasen avant son intent: perquè, de qualsevol manera, volien anar a casa del virey, y axí los consellés y diputats y bisbe los ho tragueren del cap y no·ls volgueren dexar fins que·ls agueren trets fora siutat. Y axí los consellés y diputats se posaren devant, ab les mases altes, y aprés lo bisbe, y tots los del somatent seguiren, y los acompanyaren fins fora les moreres del Portal Nou. Y allí se despediren ab molt bones paraules, estimant-los lo que avían fet, y alabant-los la acsió tan bona avían feta, y los suplicaren de que no tornasen. Y ells se n’anaren y los altros se’n tornaren dins siutat…”

Els revoltats entraven a Barcelona. obrien la presó i posaven en llibertat als consellers Vergós i Serra, al diputat Tamarit (empresonats per ordre del virrei des del març), i a tots els altres presos, sense massa dificultat. Les autoritats aconseguien fer fora de la ciutat la gent de la terra. Miquel de Parets ens donava la xifra d’uns 1500 revoltats, en d’altres relats se’n conten 3000. A la tarda es dirigiren a St. Jeroni de la Murtra a donar caça al terç del duc de Mòdena.

“…Tornant en los del somatent, determinaren de anar-se’n al bosch de Sant Geroni (St. Jeroni de la Murtra), a ont s’eren enboscats los soldats de peu, perquè ho volían degollar tot. Y axí diuen que·n camparen molt pochs, perquè no y avia qui hi anàs per aquell bosch, de tanta pudor de cosos mors que y avia, que·ls enterraren per lo bosch. Y algunes presones prinsipals, que eren cabos, los frares de Sant Geroni los recolliren, y per axò la gent del somatent los volían posar foch al monestí si no·ls treyen de allí; y axí ells sempre negaren de que no y tenían ningú, però aprés se sabé que, al mitx del dia, tots desfresats, los baxaren bax a mar, a enbarcar ab una faluga (falua, embarcació petita). Mes dels altros ne escaparen molt pochs; los que pugueren arribar a mar se n’anaren vora mar fins a Blanes, a ont eren los demés soldats, que n’i avia dos ho tres tèrsios, que eren los tres ho quatre mil que baxaren de Girona…”. Dels molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria (dietari de Miquel de parets, assaonador barceloní, fets del 1626 al 1660)

El virrei començava a preparar la recollida i retirada dels terços al Rosselló.

 Tal dia com avui, el 21 de maig del 1640, el terç del duc de Mòdena i la cavalleria de Chirinos s’enfrontaven amb els revoltats al combat de Sant Celoni. El dr. Onofre Selma (reialista) ens donava una pista del perquè va baixar la gent de les Guilleries a enfrontar-se amb els soldats:

“…Ayer domingo (20 de maig) llegó á esta villa (Hostalric) el comissario de las tropas de cavalleria, que estava en St. Celoni, y se tuvo noticia en aquel punto, de que la tropa de St. Salvador se juntava con ella para venir á esta villa, dexando hechas aquellas muertes en St. Salvador (de Breda), y muchos daños en las casas donde se havian alojado, por lo qual y por que don Thomas, y el Governador al tiempo de partir para Blanes advirtieron que no se dejasse entrar soldados en esta villa, sino que se les diese de comer en las casas vacias de fuera, respondieron al comisario los jurados que lo harian assi...”

Els soldats havien saquejat la vila de Breda i causat morts entre els seus habitants, es va aplegar la gent de la terra per escarmentar-los.

La cavalleria no podria anar a Hostalric, era atacada pels revoltats a Breda i s’hauria d’atrinxerar a St. Celoni, vila no emmurallada.

Seguim amb la la carta d’Onofre Selma:

“..La gente coadunada los fue al alcance, y ellos se entraron dentro de la villa de St. Celoni, y esta mañana la gente coadunada, como la villa es abierta, los embistió dentro, apesar de la gente de la villa, y con gritos de Viva la Santa fe Catholica y Viva el Rey, y mueran los traidores!, los sacaron de la villa á escopetazos, y fuera de la villa continuaron las cargas poniendo en huida la infantería, y cavalleria con muerte de muchos soldados, á los que quedan en pie, los van persiguiendo camino de Barcelona…” “…Hostalrich y mayo 21 de 1640. Onofre Selma y Salavert…” ACA,GENERALITAT, virrei, CARTA NÚM.10417

Els jurats de St. Celoni també donaven la seva versió dels fets:

“…apres aixo, la matinada entre les sis y les set poc mes o mancho, acudi molta gent forastera los quals entraren violentament per una part de la vila y feren retirar la cavalleria y infantaria, rompent les trinxeres fetes ab troncs, gran numero de gent que deien a carn, a carn!, de los quals soldats ni a molts de morts y altres que son ferits, uns y altres aixi infantaria com cavalleria a la volta de Llinars y Palautordera, dits gent forasters sempre los va seguint. Avuy dematí a les sinch havem entes que per los camins reals a la volta de Llinars ni ha de morts, y apres que la infantaria y cavalleria es estada fora de esta vila se an fetas estas diligentias en recollir y recaptar a molts soldats estaven amagats, uns per cases altres per blats y hi ha d’alguns tenim en logro en algunes parts y en lo monestir…” 22-5-1640, ACA, Generalitat, virrei, CARTA NÚM.10440

Els revoltats atacaven als soldats als crits de: visca la Santa fe catòlica, visca el rei, morin els traïdors! I al crit d’atac dels bandolers: a carn, a carn!

Els soldats que aconseguiren fugir de l’envestida dels revoltats travessaven el Maresme i el Vallés, per intentar arribar a Barcelona. Als revoltats de les Guilleries, Selva, Empordà, Gironès i Maresme s’hi afegien els del Vallés, a la caça dels terços fugitius que havien saquejat Breda.

 Tal dia com avui, 20 de maig del 1640, els sis terços sota les ordres de Juan de Arce havien passat la nit a Blanes, es trobaven sense provisions i a la vila els cobraven el preu per triplicat. La gent de Blanes abandonava la vila.

Al migdia començaven a arribar revoltats a Blanes per assetjar als soldats. Juan de Arce, desesperat, en donava part al virrei :

“Hoy a medio dia estando comiendo nos tocaron arma (toc d’alarma) que des de ayer estaba huida de este lugar la gente del Pays, salio la una por haver tenido atrevimiento de entrar en el lugar dixo AlaRabal y derribaron un sentinela, fuese en seguimiento de ellos hyzose algun daño y prendieron quatro, dos de la Bisbal y los otros no confiesan, yo los entrego al dr. Thomas Fontanet para que VE mande lo que se debe hazer, que esto ya es imposible soportarlo sino castigarles, y yo ordeno que no les maten mas la furia y la ocasion no dee algun lugar. Guarde a VE como deseamos sus soldados, Blanes 20 mayo 1640. Las municiones y por amor de Dios y el socorro porque nos perderemos y con esto nos entretendremos. Juan de Arce”. ACA,GENERALITAT, virrei ,CARTA NÚM.10403

Dels dos bisbalencs que capturen a un l’anomenaven el Barber de la Bisbal. Les provisions per mar no arribaven i els revoltats trencaven la resclosa deixant els terços sense aigua.

A Breda i Sant Celoni un altre grup de revoltats provinent de les Guilleries s’ajuntava amb la “gent de la terra” d’aquestes viles per atacar els terços que hi havia allotjats:

“Avui diumenge serca de las deu de la matinada he tingut avis de St. Salvador de Breda que havien trobat alguns soldats morts de la tropa, y ha set asso esta nit, dels que estaven alotjats en las pagesias que estan serca de la montanya y per veure si podrie remediar cosa, jo arribat ha dit lloch encontinent, y a lo que jo e vist serca he descubert moltissima gent de la terra que baixaven de la montanya ab crits de mort als aliats de dits soldats, los quals han fet alto serca del hostal nou de la Valloria ys diu se auria infrontat ab ells lo tercio de infanteria que ha fet nit en St. Celoni, he sentides escopetades que segons judicava devien comensar ha encontrarse…” “…Jo men torno ha Hostalrich pus allí no tinch de esser de profit estant les cosas tan agenes de remey, los passos estan presos y men vaig ab prou perill…” “…Guarde Deu ha VE en St. Salvador de Breda y maig 20 de 1640, Dionis Ciurana y de Ros”. ACA,GENERALITAT, virrei ,CARTA NÚM.10394.

Els revoltats s’enfrontaven al terç del duc de Modena i a la companyia de cavalleria de Fernando Chirino de la Cueva (conegut com a Chirinos), que havien arribat a aquestes terres des d’Hostalric.

El combat de St. Celoni s’allargaria fins l’endemà. Els enfrontaments entre la gent de la terra i els terços es començaven a generalitzar. Tal dia com avui hi havia: els sis terços assetjats a Blanes, Chirinos i el duc de Mòdena atacats a Breda i St. Celoni, part del terç de valons atacats a Canet i Mataró, el terç de Franco de Castilla atacat a l’Empordà, Girona envoltada de revoltats….

 Tal dia com avui, el 19 de maig del 1640, els terços que fugien de Girona havien passat la nit a Vidreres, el governador Ramon de Calders no havia pogut sortir de la ciutat, aquesta encara era plena i encerclada de revoltats, que temien que els soldats tornessin a Girona.

El jurat de Girona Jeroni de Real fou nomenat capità d’una de les companyies que s’havien organitzat per la defensa de la ciutat, a la seva crònica ens explica la situació:

“Determina la ciutat, per sa defensa, fer capitans y formar-los companyias de las Confrarias, foren en número nou, que foren: Jeroni de Real, don Ramon de Bas……” “…. A estos nou capitans se’ls assenyalà puesto per lo ruedo de las murallas, per quant hi hagués una alarma….” .”…No obstant que los tercios no tornaren en Gerona, sinó que se n’anaren envés la marina, fou tant la gent forastera que de die en die venia abundant, tant del Bisbat (Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany, Selva, Gironès), com encara fora de ell, per haver corregut la veu que estava asitiada, que tenia a tots en molt cuidado no fessan alguns ensurts y causasen alvorots….“. Joan Busquets, La Catalunya del Barroc… pàg. 117.

Amb aquest panorama el governador no tingué altre remei que quedar-se a la ciutat amb els 5 capitans i 60 soldats, fins trobar el moment oportú per fugir.

Juan de Arce i els sis terços es trobaven a Vidreres, abans de sortir cap a Blanes, ell i Leonardo de Moles escrivien al virrei posant-lo al dia dels esdeveniments de Girona i de les dificultats del camí:

“El Governador de Cathaluña D. Ramon de Caldes no es muerto, le tienen encerrado en Girona, havra dado quenta a VE de lo que allí ha sucedido después de la retirada de Santa Coloma como lo havemos hecho…”

“…Haviendo conocido la yntencion de la gente alvorotada que havian tomado los passos de Girona a los quarteles con que nos havian quitado los viveres y por el avisso del Governador se tomo resolucion de marchar…” “…partimos ayer de Salte (Salt) a las siete de la mañana con nuestros tres vatallones que eran formados de los seis tercios y marchando se atrevio la gente alborotada de ymbestir el primer batallon, la qual como siempre no dejo de recibir la carga huyendo y nos vinieron siempre por estos bosques picando la retaguardia con tanta desverguenza que no se pude ymaginar y se peleo des de la hora que partimos hasta las nueve de la noche que llegamos en este lugar de Vidreras y aun que alguno de ellos pagaron la culpa no fueron tantos quantos lo tienen merecido y mataron a ocho o diez soldados y heridos algunos, con un capitan del tercio de Don Leonardo Moles que traía la retaguardia y si no se mira se empeoraran las cosas…” “…partiremos luego la vuelta de Blanes y no estamos asigurados si allí atendremos algun sustento, VE en todo caso se sirva de embiarlo porque estos tercios estan acabados por la necessidad que lleban en particular de las municiones de guerra que ya lo estan del todo…” ACA, Generalitat, virrei, carta 10365.

La situació dels terços era desesperada: sense munició ni menjar i amb els revoltats atacant-los a la rereguarda, on eren més febles.

A Barcelona el virrei enviava un correu a Felip IV, informant-lo (o mal informant-lo) dels últims successos al Principat, li explicà que: “…con la orden de V. Magd. di luego para que se arrassase el lugar de Santa Coloma de Farnés, que es muy conveniente para que sientan effectos de la justicia, y la justa indignacion de V. Magd. quedando exemplo y memoria de ella, estoy aguardando la respuesta de lo que habran obrado que aun no la he tenido...”. Quina barra! ”aguardando la respuesta” diu! El virrei, abans de rebre l’ordre d’arrasar Santa Coloma, ja sabia la resposta dels terços que l’informaren el dia 15, i aquesta carta es del 19 de maig!. Continua la carta explicant que no havia pogut atrapar al clergue i síndic Francesc de Montagut (a qui el virrei culpa de l’aixecament dels farnesencs), ni que tampoc havia pogut destituir al bisbe de Girona, però diu que cercarà proves per fer-ho.

Tornem a les mentides, la carta continua explicant com anava el procés contra els soldats que van cremar l’església de Riudarenes, diu que es va trobar una tela de calze a un soldat i el feren afusellar, i donava una hipòtesis de com s’hauria pogut cremar per accident: “…que lo soldados entrando a hurtar, que realmente entraron, alguna cuerda encendida por desgracia pegase fuego, que como la iglesia estava llena de todo el menaje del lugar pudo suceder con facilidad esta desdicha…” o potser un gat amb la cua encesa?. Acaba la carta agraint les mercès que se l’hi han fet a la família Montrodon i demanant-ne pels altres que moriren amb ell. Demana, també, que s’ordeni reedificar l’església de Riudarenes i la casa del rector. ACA, llig. 285, 15-7

Els terços, abans de Marxar cap a Blanes, saquejaven les viles de Vidreres i Maçanet, per no perdre el costum!:

“…Vidreras, y Massanet quedavan arruinados de mantenimientos, porque los soldados no solo se lo han comido todo, sino derramado, y en Vidreras han robado, y saqueado lo bueno y mejor…” (Onofre Selma) ACA, Generalitat, virrei, CARTA NÚM.10417

A les 6 de la tarda Juan de Arce i els sis terços arribaven a Blanes, amb les mateixes dificultats que havien tingut el dia anterior. Les provisions i municions no havien arribat.

 Tal dia com avui, el 18 de maig del 1640, els terços havien passat dos intenses nits prop de la ciutat de Girona després que aquesta es negués allotjar-los per haver destruït les viles de Sta. Coloma de Farners i Riudarenes, i que un gran nombre de revoltats encerclés la ciutat per protegir-la d’un possible atac dels terços. Sortien a la matinada cap a Blanes, intentant evitar els enfrontaments amb els revoltats, perquè estaven mancats de munició i provisions. Els revoltats encalçaren i seguiren les tropes durant el seu complicat viatge.

D’ençà dels fets de principis de maig (mort de Montrodon, enfrontaments de revoltats amb els terços a la Selva, crema de l’església de Riudarenes, setge a Juan de Arce a Amer) hi havia incidents constants entre les tropes de Felip IV i la pagesia indignada, com ho feu Sta. Coloma, altres viles es negaren a allotjar els terços (poc abans de la mort de Montrodon hi hagué incidents a St. Gregori i St. Feliu de Pallerols havia tancat les portes als terços). La revolta deixava d’esser un fet aïllat a la Selva i el Gironès i començava a escampar-se pel Vallés, Ripollès, Osona i l’Empordà. A Torroella de Montgrí s’havia preparat l’allotjament del terç de don Franco de Castilla, però en arribar la noticia del que havia passat a Sta. Coloma i Riudarenes la gent s’hi va oposar, veiem com ho explicà l’oficial del terç de don Franco, Alonso de Velasco, en una carta al virrei amb data del dia 16 de maig:

“..Digo Sr. que aquí llegó el M. de campo D. Franco. de Castilla con este tercio a alojarle con horden de V. Exa. y el bulgo estubo de parecer de no recibirlo y los consules y los del consejo escepto tres que fueron de la parte del bulgo, trabajaron mucho en aquietarlos, yçose él alojamiento y repartiose la jente… asta que se dibulgó el alboroto que ubo en santa coloma que de los tres que cito arriba el uno llamado mossen Agustin Begur lo he visto siempre muy poco ynclinado a las cosas de su Magd. y es mas graue en él este delito por ser de las personas mas ricas y uno de los consejeros desta villa…” “… y lo echará Va Ex. de ver por las raçones siguientes: lo primero es que al tiempo que se prendió el diputado jeneral, en essa ciudad dijo publicamente en presencia de muchos: al diputado nos prenden, no se contenta el rey con quitarnos nuestras aciendas y nuestra sangre, sin deberle nada, pues por el Cap de deu que con gotas de sangre suyas lo a de pagar; segundo que alojandole los consules un capitan en su casa no solo se contenta de acer pedaços la boleta (va estripar la butlla de l’allotjament) diciendo que no se le daba nada del rey ni de la justicia…” ”…públicamente lo andaban diciendo: matemos a estos y degollémoslos pues nos estan comiendo nuestras aciendas y sacandonos de nra. casa y que los primeros decian abian de ser los consules y les abian de quemar su casa para ejecución de lo cual conbocaron a un cojo … que según tengo entendido, anda bandido por algunos delitos que a cometido, el cual trajo a esta villa ochenta hombres armados con determinación de romper el cuerpo de guardia y matarnos…”.ACA,GENERALITAT, Correspondència del virrei ,CARTA NÚM.10292, 16-5-1640

Deixant de banda les acusacions interessades que hi pugui haver en aquesta carta (es d’un reialista), ens dona un clar exemple de que la revolta va esclatar a Sta. Coloma com ho podia haver fet en qualsevol altre vila, i també que la indignació no era exclusiva de la pagesia. Fins als esdeveniments de primers de maig mai s’havia aplegat un força de revoltats de 3000, 4000, 5000…… el nombre anava creixent a mesura que arribaven les noticies dels successos.

A la nit arribaven els terços a Vidreres, aquests escrivien al lloctinent del batlle general Tomàs Fontanet (administració reial):

“Al Sr. D. Tomas Fontanet .- Llegamos anoche en este lugar de Vidreras con los seis tercios que estaban juntados cerca de Gerona que fue fuerza marchar de alla por los desafueros que esta gente de la tierra alborotada nos han hecho, y por no incurrir en mayores desgracias se a resuelto retirarnos a Blanes aguardando la orden de su Ex.( el virrei) donde V. Señoria se servira de allarse con el governador y juez de la tierra para que nos agan dar pan con nuestro dinero, i dar orden a los lugares circumvecinos para que lleven todo genero de bastimientos. 

Del Sr. Governador (Ramon de Calders) no tenemos aviso, si le han muerto o lo tienen detenido poque nos aze gran falta, mas lo suplira el zelo i cuidado de V. Merced que lo tiene mucho en servicio de su Magd.

Los terzios de Molinguen i Modeneses con la demas cavalleria que avisa la Exa. viene marchando a esta vuelta, no sabemos de ella, y así V. Merced se sirva de lo sucedido abisarle de ello para que se vengan a ajuntar con nosotros: así de esto como de lo demas ara V.Merced grandisimo servicio a su Magd. como de remitir este pliego a su Exa. con un correo a toda diligencia que importa mucho. Guarde a V. Merced como deseo de Vidreras Maio 19 de 1640. Juan de Arce, Leonardo Moles, Conde de Tyrconnell.

Lo haver marchado a Blanes se tomo essa resolucion por lo que nos ha escrito el Sr. Governador, como V.S. Vera por la copia de ella que se le remite y sirvase avisar luego de todo y examinar el despacho para Su Exa. que necessita mucho la brevedad.” ACA, Generalitat, virrei, carta 10369

En rebre aquesta carta Tomas Fontanet sortia a cavall des d’Hostalric cap a Blanes. Els terços continuarien la seva marxa cap a Blanes, a on ja s’estava preparant el seu aprovisionament, el governador quedava atrapat a la ciutat de Girona.