El proper dissabte 14 de juny a les 23h, després del sopar de la Revolta, estrena del Curtmetratge “Temps de Revolta” a la Plaça Farners.
Arxiu de l'autor: lasega1640
Què passava el 3 de juny del 1640?
Tal dia com avui, 3 de juny del 1640, començaven a arribar les noticies sobre l’incendi de Montiró i els saquejos de l’Empordà a la Generalitat.
La Generalitat, durant els primers conflictes amb els allotjaments, procurà denunciar els abusos, tant al rei com al consell d’Aragó, de res va servir. Els diputats començaren a organitzar actes de protesta (prohibir que es fessin balls en senyal de protesta pel patiment de la terra, no celebrar sant Jordi, vestir de dol…), com ja vam veure, el virrei i Montrodon s’encarregaren d’empresonar els responsables d’aquests actes. Amb el diputat Tamarit alliberat i tots els esdeveniments del més de maig, els diputats tenien ben clar que Tamarit no s’equivocava al més de març: calia expulsar els terços del Principat, ja que havien enviat a pastar fang les Constitucions de Catalunya.
La Catalunya del segle XVII gaudia, encara, d’autonomia vers el poder reial, el rei havia de jurar i respectar les constitucions, i els organismes de govern del Principat. L’òrgan encarregat de l’acompliment de les lleis catalanes era la Diputació del General (Generalitat). La Generalitat estava governada per dos membres de cada un dels braços: Braç Eclesiàstic (clergat), Braç Militar (noblesa), Braç Reial o Popular (integrat per membres de les ciutats i viles amb representació a les corts). El president era el diputat del Braç Eclesiàstic. L’altre institució era el Consell de Cent, format per 32 membres per cada estament: mercaders, ciutadans honrats, artistes i menestrals, hi havia representació dels més rellevants de cada població. El Conseller en Cap n’era l’autoritat superior.
La Diputació del General al 1640 estava formada per:
Pau Claris, diputat pel braç eclesiàstic i president de la Generalitat
Francesc Tamarit i Rifà, diputat pel braç militar
Josep Miquel Quintana diputat pel braç popular
i com a oïdors Jaume Ferran, eclesiàstic, Rafael Antich, militar, i Rafael Cerdà, popular.
A començaments de juny la revolta ja havia arribat a tot al Principat, el virrei s’adonava de la magnitud de l’alçament popular, i del perill d’un atac francès. Els terços havien d’abandonar Catalunya.
Què passava el 2 de juny del 1640?
Tal dia com avui, el 2 de juny del 1640, els terços esperaven l’arribada de provisions a Roses, i també l’arribada de les tropes perdudes durant el camí.
Els consols de la vila de Roses, 3 dies després de l’arribada dels terços, veien com la vila quedava sense recursos per mantenir les tropes:
“Senyor Comte de Sta. Coloma (de Queralt).-Exm. Senyor.-Los tercios dels mestres de camp Juan de Arce y de Don Leonardo Moles ab los demés y la cavalleria, arribaren a esta vila y terme tres dies hà, que per la multitud de gent que porten y ser la terra tant curta com V.Ex. bé te experimentat, no dexan de donarnos grans inquietuts y molesties, respecte de no poder acudir ab les provisions y manteniments necessaris. Per nostra part havem procurat ab les viles de Castelló, Figueres y Peralada, acudan a esta necessitat; ab tot no hi basta lo manteniment de pa y demes coses. La cavalleria procedeix de tal manera que per aquest any estan segats los pans y demes grans, y a bé que lo dit mestre de camp Juan de Arce ha procurat y procura remediar estos inconvenients, ab tot no es possible, pus los cavalls han de menjar, y los soldats de necessitat han de coure ses olles y viandes, y com en este terme no hi ha sinó blats, es forçós los vagen segant per a donarlos a menjar als cavalls, ni altre llenya sinó oliveres, los obliga haverles de tallar y rompre com ho fan, que es la major llastima del mon,……. Son Exm. Sr. estes coses ab tant excés, que serà forçós, si per V. Ex. de prompte no es remedia, de que los hajam de dexar les cases dins a la força, com lo han fet los dels arravals y pagesias, que tots les han desamparades, y anaronse à viure allí ahont Deu serà servit; em però, Exm. Sr., es cosa molt agre y llastimosa que esta pobre vila pague les culpes, pecats y mals que les demés han causat, majorment estant nosaltres en totes les ocasions tan promptes al servei de sa Mag., com los governadors d’esta plassa bé poden assegurar. Confiam que V. Ex. se servirà mirar estes coses ab ulls de clemencia, y en esta conformitat manarnos aliviar d’estes inquietuts y danys. N. Senyor la Exma. persona de V.Exª nos guarde los dixosos y felicisims anys de son desitx, ab entera salut y vida com havem de menester y sa divina Mag. te lo poder. Roses y juny 2 de 1640.-Excel·lentíssim Senyor.- Besem a V. Exª sos peus y mans.-
Los consols de la vila de Roses.” MHE, vol. XX, pàg. 401.
Els prop de 5000 homes que hi havia a la vila de Roses deixaven els camps sense blat, i els consols començaven a plantejar-se d’abandonar la vila, com ja ho havien fet la gent de les masies de fora muralles.
Què passava l’1 de juny del 1640?
Tal dia com avui, 1 de juny del 1640, a Madrid havia arribat la noticia de l’alliberament del diputat Tamarit. A les juntes “de estado” y “ de ejecución”, es debatia com s’havia de conduir la revolta catalana, perquè afavorís els seus interessos.
Els terços de Juan de Arce romanen a la ciutadella de Roses, realitzen incursions a les poblacions veïnes, assaltant i robant les granges i masos.
Començava a circular la notícia de la crema de l’església de Montiró. El capítol de Girona, Antoni Vila, feia arribar una carta als diputats de la Generalitat:
“…havem ab lo Sr. Bisbe acabat de fer la sententia de la crema de la Iglesia de Riderenes y del Santíssim Sagrament y publicada com V.S. veurà ab lo cartell enviem ab esta, ab la qual veurà V.S. los officis se son fets per dit negossi, com V.S. nos ha escrit.
Ab esta fem a saber a V.S. com los soldats après son arribats al Comtat de Castelló (d’Empúries) han cremada la Iglesia de Montiró y juntament lo Santíssim Sagrament de dita Parròquia, que nos ha causat gran dolor y affictió, y a tots los del Comtat gran terror, com la cosa demana. Supliquem à V.S. se servesca fer-ne lo sentiment que de V.S. se aguarda, que de tot sen farà gran servey a Deu, y tornar per la sua causa, y a nosaltres gran consuelo ab la ajuda de tot lo Principat com …….. a V.S. per empero que assi instarem al Sr. Bisbe ne fassa ab censures lo sentiment se deu. E Deu à V.S. guarde, Girona y juny al primer de 1640 -Molt il·lustres Srs.- Beso la mà de V.S.- Sos majors servidors- Los canonges y capítol de la de la Santa Iglesia de Girona.”
Altre cop, l’església es tornava a mobilitzar per condemnar els actes dels soldats.
Què passava el 31 de maig del 1640?
Tal dia com avui, el 31 de de maig del 1640, els terços reunits sota el comandament de Juan de Arce arribaven a Roses, amb la cavalleria pràcticament destrossada i un gran nombre de baixes. Es refugiarien a la ciutadella, on començaven a circular rumors que l’exercit francès s’acostava a la frontera del Rosselló.
Com els va passar a Blanes, altre cop quedaven sense provisions, esperant les que arribessin per mar. Els caps dels terços feien arribar nombroses queixes al virrei Dalmau de Queralt:
Felipe de Guevara al virrei: “…De mi digo a VE que estoy bueno, pero tan desconcertado como puede considerar, pues toda mi caballeria esta perdida ó haciendome costa que es peor, sin esperanza de poder ella juntar conmigo. Medios de comprar lo necessario he dicho alla el estado en que estoy; hasta ahora no he cobrado un real. Suplico á VE si ha venido lo corrido mande me paguen lo corrido y lo que corriere puntualmente…” MHE, vol. XX, pàg. 400.
A Girona la gent de la terra abandonava la ciutat en assabentar-se que el governador i els soldats havien fugit.
Què passava el 30 de maig del 1640?
Tal dia com avui, el 30 de maig del 1640, els terços continuaven la seva marxa cap a Roses, cometent desordres per allà on passaven. Veiem com ho explicaven els testimonis de la Vall d’Aro (Baix Empordà):
“Que dits tèrcios de Juan de Arce y don Leonardo Molas, pasant per la vall de Aro, los jurats de dita vall, per temor dels estragos feyan en les demés parts, los donaren 200 lliures en diner y, arribant en lo terme de Calonja, anaren robant las casas y heretats, llansant lo vi dels sellers y, no contents de axò, posaren foch a més de 20 casas, y pasant 20 hòmens de dit terme, los lligaren los uns ab los altres y tots junts los arcabusejaren a tots que, després, quant los del lloch los anaren a sercar per soterrar-los apenas los conexian, tant desfigurats estavan de escopetades y coltellades per la cara. Deposa lo demuntdit Nicolau Litra, mercader de la vila de Palamós.” Dietari de la Generalitat, 1640, pàg. 1909.
Els soldats cercaven la revenja assolant les poblacions indefenses que trobaven al seu pas, en arribar a Montiró (terme de Ventalló, Alt Empordà), els soldats repetien una acció que ja havien comés a Riudarenes:
“Que arribant los tèrcios de Juan de Arce y de don Leonardo Moles y altres en lo lloch de Montiró, posaren foch a la iglésia parrochial y la cremaren tota, juntament ab lo Santíssim Sagrament, ab la major part de las casas de dit lloch y robaren y mataren tot lo bestiar que trobaren per aquell circumveÿnat, que sols a T. Roca, de Parlavà, robaren 44 vacas y, en la vila de Palafrugell cremaren 28 casas y, perquè no·n cremassen tot, los donaren 45 quintars de pa cuyt , 15 càrregas de vi, 12 parells de gallinas, 40 moltons y 130 lliures, sens lo que donaren molts particulars y, després de axò, robaren lo càlzer y patena de la iglésia de Santa Margarida, de dit terme de Palafurgell y mataren tres o quatre hòmens y, en altres llochs dels circumvehins y, en particular, en Rosas, han talladas més de mil oliveres y hana perpetrats molts omicidis, fets molts robos, violèncias y cremas, que importan més de sinquanta mil escuts”. Dietari de la Generalitat, 1640, pàg. 1909.
Els terços de Juan de Arce i Leonardo de Moles cremaven l’església de St. Sadurní de Montiró. Els terços, escortats per les galeres, no els faltava munició. Més salvatges que mai arrasaven l’Empordà.
A Girona, a les 12 de la nit, el capítol de Girona Antoni Vila (conseller del bisbe) aconseguia treure de la ciutat al Governador Ramon de Calders, als soldats i altres membres de l’audiència reial. Amb aquesta acció Vila els salvà la vida d’una mort segura a mans dels revoltats que havien anat a la ciutat després de la batalla de Llagostera. El governador i companyia fugirien cap a la costa per embarcar-se.
Què passava el 29 de maig del 1640?
Tal dia com avui, 29 de maig del 1640, Antoni Vila (conseller del bisbe) recull els soldats dels convents i els amaga a la presó de Girona. A la ciutat arribaven els revoltats de la batalla de Llagostera. Jeroni de Real ho explicava al seu dietari:
“…essent vinguts tres-cents pagesos, y no volent-los deixar entrar per témer-se algun fracas, los fadrins dels manastrals, que foren alguns cent y vint, prengueren les armes y alsaren companyia dient havien de fer entrar als forasters, y la Ciutat tingué a bé, per evitar algun motí del poble, de fer obrir lo portal de la plaça de las Cols (Rambla Llibertat actual), que ells eren als arbres de l’hospital, ab lo que s’assossega la gent”.
Els “fadrins dels menestrals”, els revoltats de la classe baixa i treballadora de Girona, obligaven als Jurats de la ciutat a obrir les portes a la gent de la terra, per evitar un motí dins la ciutat.
Els homes de Juan de Arce començaven a saquejar el Baix Empordà.
Què passava el 28 de maig del 1640?
Tal dia com avui, 28 de maig del 1640, Juan de Arce i els seus homes es dirigien cap a Roses, allí trobarien refugi a la ciutadella i podrien descansar. Els revoltats seguien i atacaven els terços, que feien el camí vora mar, protegits per les galeres. Una part dels revoltats va anar a Girona, pensant-se que els terços tornarien a passar per la ciutat.
Els terços, per evitar el Massis de les Cadiretes, s’allunyaren de la costa i de la protecció de les galeres, al arribar a Llagostera els revoltats els atacarien amb força. Veiem com ho descriu el pelleter barceloní Miquel de Parets:
“…Com és ara per no aver de pasar la muntanya de Sant Garau (St.Grau, Massis de les Cadiretes) se n’agueren de entrar dintra terra, y allí, a un lloch que·s diu Llegostera, los estava aguardant molta gent al pas; però, com ells pasaven tots juns, no y tingueren molt bo, perquè se escaremusegaren un poch y ne moriren mols de totes pars; y axí se agueren de retirar los nostros y dexar-los pasar, y a Sant Feliu (de Guixols) ja hi foren les galeres y los donaren refresch. Y com ja foren a l’Enpurdà, y éser la terra plana, no tingueren por de res: que anaren per lo Enpurdà —so és, vora mar— com si fosen señós de aquella terra, que a la vila ho lloch a ont arribaven tot ho arroïnaven y saquegaven y mataven…”
Juan de Arce aconseguia derrotar la gent de la terra a Llagostera i arribar a St. Feliu de Guixols on trobava la protecció de les galeres.
A Girona els revoltats entren als convents a la cerca de soldats. El jurat de Girona Jeroni de Real ho explicava al seu dietari:
“…A vint-y-vuit, anant tot ab un temps una tropa de forasters a la Mersè, altre a Sant Agustí, mentres lo jurat acudí a la Mersé, tingeren lloch los de Sant Agustí a matar tres dels sinch capitans que stavan allí. Dit die… a les quatre de la tarda, anaren altre tropa de forasters en lo monastir de Sant Pere de Galligans y, tenint rahons ab uns criats de jutges de l’audiència que y eren anats, pensant que eren dits jutges, pujaren los forasters al campanar on eren los fadrins (soldats), y allí mateix ne mataren tres que s’i eren retirats. Acudí un jurat ab sometent y ab bones rahons los feren fora de la Ciutat...”
Els revoltats aconseguien matar un capità i dos soldats. El governador i altres membres de l’administració reial es refugiaven a la catedral.
Juan de Arce i els seus homes feien camí cap a Roses.
Què passava el 27 de maig del 1640?
Tal dia com avui, 27 de maig del 1640, Juan de Arce i els 5500 homes dels terços que hi havia a Blanes, sortien de la vila, aconseguien trencar el cercle de revoltats i fugien seguint la costa, escortats i protegits per les galeres reials del marqués de Villafranca.
Veiem com ho explicava el pelleter barceloní Miquel de Parets:
“…Y axí don Juan de Arçe no volgué que se enbarcasen perquè tanpoch la cavalleria no·s podia enbarcar y anave a risch de perdre’s; ni tampoch se volgué enbarcar perquè deya que sinch mil soldats pràtichs no era onrra del rey de que se enbarcasen, que més estimave morir per terra que no que·s digués que s’era retirat per mar. Y no se enbarcà, sinó que volgué pasar per terra en Roselló. Y les galeres anaven vora terra, portant-los provisions y guardant-los; mes com avían de pasar per alguns pasos que se n’avían de entrar per dintra terra, aquí tenían lo parill…”
Miquel de Parets ens diu que no només el fet de no poder embarcar la cavalleria feu negar a pujar a les galeres a Juan de Arce, també hi tingué part el seu orgull. Les galeres acompanyaven els terços i, quan podien passar vora mar, mantenien els revoltats allunyats amb els canons.
A Girona els revoltats exigien que se’ls entreguessin els soldats i els membres de la l’audiència reial que hi havia amagats a la ciutat.
Gent d’arreu de les comarques del Principat vingué a foragitar els soldats de les comarques gironines, d’aquesta manera ho explicava Joan Guàrdia, pagès de l’Esquirol (Osona), al seu dietari, tot fent un inexacte resum de la revolta:
“Y aprés pochs dias vàran asitiar un ramat de soldats a la vila de Amer, y los soldats de Olot y vàran anar y los van desasitiar y alguns de ells perderan la vida y lo capità se deia don Juan de Arsa y aprés se n’anà amb sos soldats per la vora del mar, robant y matant, y a Riudarenes cremà lo Santíssim Sagrament, y aprés lo varen maleir a Gerona, y nosaltros y vàrem anar molta gent, y los vàrem escopetejar y se n’anaren a…(ho veurem més endavant)…”
Què passava el 26 de maig del 1640?
Tal dia com avui, 26 de maig del 1640, a la ciutat de Vic començaven a circular fulletons amb una llista de 14 homes de la ciutat, acusant-los de traïdors. Durant tot el dia rondaren per la ciutat grups d’estudiants, al vespre, amb dos trets es donà el senyal i una trentena de revoltats forçaren les portes de la vila per a cercar els traïdors. Els canonges de la ciutat ho comunicaven al virrei:
“… a les nou horas de la nit entra en la Ciutat molta gent amotinada ab crits de “visca lo rey y muyran los traydors” y anave a casa Miquel Joan de Granollachs (cavaller i senyor d’alguns llocs propers) a hont ere don Bernat de Pons (jutge de l’aud. reial) y posaren foch en las portas,…. volien danyar a dit don Bernat ab tot sen ana baix ans per alguna paret de l’hort de la casa (Bernat Pons aconseguia fugir de la casa), de aquí posaren tot de foch a les portes de don Lluís Descatllar (senyor de Besora, li cremaven la casa) y de Antoni Illa conseller en cap de esta ciutat lo qual eixint a una finestra li tiraven (un tret al cap) y dins pocas horas morí no sabem que puga aver originat tal exces sinó es puix devia que esta ciutat no havia donat socorro als forasters. Hans aperagut donar raho a V.E. y que lo Sr. Don Bernat esta molt en salvo y nos som ofert en persona y hazienda, en esta conformitat escriu també a V.E. la Ciutat….” ACA,GENERALITAT, virrei, CARTA NÚM.10514.
Continuarem la relació dels fets amb part del que escriu la “ciutat” (els consellers de Vic) al virrei:
“…Però ab las diligencies y medi de moltes persones Ecclesiasticas y Religiosas que vingueran en professo ab lo santissim sagrament acompanyats de molts ciutedans remediarien los incendis y procurase que los delinquents sen tornasen y asi que feren fora de la Ciutat….” ACA,GENERALITAT, virrei,CARTA NÚM.10515
Els revoltats havien cremat les cases dels que havien considerat traïdors, per haver tolerat els allotjaments i els abusos dels soldats, i mataven el conseller en cap de la ciutat d’un tret quan aquest intentava abocar una galleda d’aigua, des d’una finestra, al foc de la seva porta. La intervenció dels religiosos de la ciutat aconseguia calmar als revoltats i fer que aquests abandonessin la ciutat.
A la ciutat de Girona continuaven arribant-hi revoltats, la ciutat tancà les portes, però els revoltats que hi havia dins començaven a trobar soldats a la Mercè.
A Blanes, les galeres reials sota el comandament del marqués de Villafranca i duc de Fernandina (Garcia Álvarez de Toledo i Mendoza) estaven apunt d’acomplir l’ordre del virrei d’embarcar els terços i portar-los al nord. El cap dels terços, Juan de Arce, es negava a obeir l’ordre, ja que això comportava abandonar la cavalleria a Blanes.