Què passava el 19 de maig del 1640?

P1050987 Tal dia com avui, el 19 de maig del 1640, els terços que fugien de Girona havien passat la nit a Vidreres, el governador Ramon de Calders no havia pogut sortir de la ciutat, aquesta encara era plena i encerclada de revoltats, que temien que els soldats tornessin a Girona.

El jurat de Girona Jeroni de Real fou nomenat capità d’una de les companyies que s’havien organitzat per la defensa de la ciutat, a la seva crònica ens explica la situació:

Determina la ciutat, per sa defensa, fer capitans y formar-los companyias de las Confrarias, foren en número nou, que foren: Jeroni de Real, don Ramon de Bas……” “…. A estos nou capitans se’ls assenyalà puesto per lo ruedo de las murallas, per quant hi hagués una alarma….” .”…No obstant que los tercios no tornaren en Gerona, sinó que se n’anaren envés la marina, fou tant la gent forastera que de die en die venia abundant, tant del Bisbat (Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany Selva, Gironès), com encara fora de ell, per haver corregut la veu que estava asitiada, que tenia a tots en molt cuidado no fessan alguns ensurts y causasen alvorots….“. Joan Busquets, La Catalunya del Barroc… pàg. 117.

Amb aquest panorama el governador no tingué altre remei que quedar-se a la ciutat amb els 5 capitans i 60 soldats, fins trobar el moment oportú per fugir.

Juan de Arce i els sis terços es trobaven a Vidreres, abans de sortir cap a Blanes, ell i Leonardo de Moles escrivien al virrei posant-lo al dia dels esdeveniments de Girona i de les dificultats del camí:

El Governador de Cathaluña D. Ramon de Caldes no es muerto, le tienen encerrado en Girona, havra dado quenta a VE de lo que allí ha sucedido después de la retirada de Santa Coloma como lo havemos hecho…

…Haviendo conocido la yntencion de la gente alvorotada que havian tomado los passos de Girona a los quarteles con que nos havian quitado los viveres y por el avisso del Governador se tomo resolucion de marchar…” “…partimos ayer de Salte (Salt) a las siete de la mañana con nuestros tres vatallones que eran formados de los seis tercios y marchando se atrevio la gente alborotada de ymbestir el primer batallon, la qual como siempre no dejo de recibir la carga huyendo y nos vinieron siempre por estos bosques picando la retaguardia con tanta desverguenza que no se pude ymaginar y se peleo des de la hora que partimos hasta las nueve de la noche que llegamos en este lugar de Vidreras y aun que alguno de ellos pagaron la culpa no fueron tantos quantos lo tienen merecido y mataron a ocho o diez soldados y heridos algunos, con un capitan del tercio de Don Leonardo Moles que traía la retaguardia y si no se mira se empeoraran las cosas…” “…partiremos luego la vuelta de Blanes y no estamos asigurados si allí atendremos algun sustento, VE en todo caso se sirva de embiarlo porque estos tercios estan acabados por la necessidad que lleban en particular de las municiones de guerra que ya lo estan del todo…” ACA, Generalitat, virrei, carta 10365.

La situació dels terços era desesperada: sense munició ni menjar i amb els revoltats atacant-los a la rereguarda, on eren més febles.

 

A Barcelona el virrei enviava un correu a Felip IV, informant-lo (o mal informant-lo) dels últims successos al Principat, li explicà que: “…con la orden de V. Magd. di luego para que se arrassase el lugar de Santa Coloma de Farnés, que es muy conveniente para que sientan effectos de la justicia, y la justa indignacion de V. Magd. quedando exemplo y memoria de ella, estoy aguardando la respuesta de lo que habran obrado que aun no la he tenido...”. Quina barra! ”aguardando la respuesta” diu! El virrei, abans de rebre l’ordre d’arrasar Santa Coloma, ja sabia la resposta dels terços que l’informaren el dia 15, i aquesta carta es del 19 de maig!. Continua la carta explicant que no havia pogut atrapar al clergue i síndic Francesc de Montagut (a qui el virrei culpa de l’aixecament dels farnesencs), ni que tampoc havia pogut destituir al bisbe de Girona, però diu que cercarà proves per fer-ho.

Tornem a les mentides, la carta continua explicant com anava el procés contra els soldats que van cremar l’església de Riudarenes, diu que es va trobar una tela de calze a un soldat i el feren afusellar, i donava una hipòtesis de com s’hauria pogut cremar per accident: “…que lo soldados entrando a hurtar, que realmente entraron, alguna cuerda encendida por desgracia pegase fuego, que como la iglesia estava llena de todo el menaje del lugar pudo suceder con facilidad esta desdicha…” o potser un gat amb la cua encesa?. Acaba la carta agraint les mercès que se l’hi han fet a la família Montrodon i demanant-ne pels altres que moriren amb ell. Demana, també, que s’ordeni reedificar l’església de Riudarenes i la casa del rector. ACA, llig. 285, 15-7

 

Els terços, abans de Marxar cap a Blanes, saquejaven les viles de Vidreres i Maçanet, per no perdre el costum!:

“…Vidreras, y Massanet quedavan arruinados de mantenimientos, porque los soldados no solo se lo han comido todo, sino derramado, y en Vidreras han robado, y saqueado lo bueno y mejor…” (Onofre Selma) ACA, Generalitat, virrei, CARTA NÚM.10417

A les 6 de la tarda Juan de Arce i els sis terços arribaven a Blanes, amb les mateixes dificultats que havien tingut el dia anterior. Les provisions i municions no havien arribat.

Què passava el 18 de maig del 1640?

segador amb capa 001 Tal dia com avui, el 18 de maig del 1640, els terços havien passat dos intenses nits prop de la ciutat de Girona després que aquesta es negués allotjar-los per haver destruït les viles de Sta. Coloma de Farners i Riudarenes, i que un gran nombre de revoltats encerclés la ciutat per protegir-la d’un possible atac dels terços. Sortien a la matinada cap a Blanes, intentant evitar els enfrontaments amb els revoltats, perquè estaven mancats de munició i provisions. Els revoltats encalçaren i seguiren les tropes durant el seu complicat viatge.

 

D’ençà dels fets de principis de maig (mort de Montrodon, enfrontaments de revoltats amb els terços a la Selva, crema de l’església de Riudarenes, setge a Juan de Arce a Amer) hi havia incidents constants entre les tropes de Felip IV i la pagesia indignada, com ho feu Sta. Coloma, altres viles es negaren a allotjar els terços (poc abans de la mort de Montrodon hi hagué incidents a St. Gregori i St. Feliu de Pallerols havia tancat les portes als terços). La revolta deixava d’esser un fet aïllat a la Selva i el Gironès i començava a escampar-se pel Vallés, Ripollès, Osona i l’Empordà. A Torroella de Montgrí s’havia preparat l’allotjament del terç de don Franco de Castilla, però en arribar la noticia del que havia passat a Sta. Coloma i Riudarenes la gent s’hi va oposar, veiem com ho explicà l’oficial del terç de don Franco, Alonso de Velasco, en una carta al virrei amb data del dia 16 de maig:

..Digo Sr. que aquí llegó el M. de campo D. Franco. de Castilla con este tercio a alojarle con horden de V. Exa. y el bulgo estubo de parecer de no recibirlo y los consules y los del consejo escepto tres que fueron de la parte del bulgo, trabajaron mucho en aquietarlos, yçose él alojamiento y repartiose la jente… asta que se dibulgó el alboroto que ubo en santa coloma que de los tres que cito arriba el uno llamado mossen Agustin Begur lo he visto siempre muy poco ynclinado a las cosas de su Magd. y es mas graue en él este delito por ser de las personas mas ricas y uno de los consejeros desta villa…” “… y lo echará Va Ex. de ver por las raçones siguientes: lo primero es que al tiempo que se prendió el diputado jeneral, en essa ciudad dijo publicamente en presencia de muchos: al diputado nos prenden, no se contenta el rey con quitarnos nuestras aciendas y nuestra sangre, sin deberle nada, pues por el Cap de deu que con gotas de sangre suyas lo a de pagar; segundo que alojandole los consules un capitan en su casa no solo se contenta de acer pedaços la boleta (va estripar la butlla de l’allotjament) diciendo que no se le daba nada del rey ni de la justicia…” ”…públicamente lo andaban diciendo: matemos a estos y degollémoslos pues nos estan comiendo nuestras aciendas y sacandonos de nra. casa y que los primeros decian abian de ser los consules y les abian de quemar su casa para ejecución de lo cual conbocaron a un cojo … que según tengo entendido, anda bandido por algunos delitos que a cometido, el cual trajo a esta villa ochenta hombres armados con determinación de romper el cuerpo de guardia y matarnos…”.ACA,GENERALITAT, Correspondència del virrei ,CARTA NÚM.10292, 16-5-1640

Deixant de banda les acusacions interessades que hi pugui haver en aquesta carta (es d’un reialista), ens dona un clar exemple de que la revolta va esclatar a Sta. Coloma com ho podia haver fet en qualsevol altre vila, i també que la indignació no era exclusiva de la pagesia. Fins als esdeveniments de primers de maig mai s’havia aplegat un força de revoltats de 3000, 4000, 5000…… el nombre anava creixent a mesura que arribaven les noticies dels successos.

 

A la nit arribaven els terços a Vidreres, aquests escrivien al lloctinent del batlle general Tomàs Fontanet (administració reial):

Al Sr. D. Tomas Fontanet .- Llegamos anoche en este lugar de Vidreras con los seis tercios que estaban juntados cerca de Gerona que fue fuerza marchar de alla por los desafueros que esta gente de la tierra alborotada nos han hecho, y por no incurrir en mayores desgracias se a resuelto retirarnos a Blanes aguardando la orden de su Ex.( el virrei) donde V. Señoria se servira de allarse con el governador y juez de la tierra para que nos agan dar pan con nuestro dinero, i dar orden a los lugares circumvecinos para que lleven todo genero de bastimientos. 

Del Sr. Governador (Ramon de Calders) no tenemos aviso, si le han muerto o lo tienen detenido poque nos aze gran falta, mas lo suplira el zelo i cuidado de V. Merced que lo tiene mucho en servicio de su Magd.

Los terzios de Molinguen i Modeneses con la demas cavalleria que avisa la Exa. viene marchando a esta vuelta, no sabemos de ella, y así V. Merced se sirva de lo sucedido abisarle de ello para que se vengan a ajuntar con nosotros: así de esto como de lo demas ara V.Merced grandisimo servicio a su Magd. como de remitir este pliego a su Exa. con un correo a toda diligencia que importa mucho. Guarde a V. Merced como deseo de Vidreras Maio 19 de 1640. Juan de Arce, Leonardo Moles, Conde de Tyrconnell.

Lo haver marchado a Blanes se tomo essa resolucion por lo que nos ha escrito el Sr. Governador, como V.S. Vera por la copia de ella que se le remite y sirvase avisar luego de todo y examinar el despacho para Su Exa. que necessita mucho la brevedad.” ACA, Generalitat, virrei, carta 10369

En rebre aquesta carta Tomas Fontanet sortia a cavall des d’Hostalric cap a Blanes. Els terços continuarien la seva marxa cap a Blanes, a on ja s’estava preparant el seu aprovisionament, el governador quedava atrapat a la ciutat de Girona.

Què passava el 17 de maig del 1640?

muralla de Girona Tal dia com avui, el 17 de maig del 1640, la ciutat de Girona havia tancat les portes als terços que havien assolat les viles de Sta. Coloma de Farners i Riudarenes. Al governador i el dr. Puig de la reial audiència se’ls informava que només romandrien dues portes obertes a Girona, custodiades per la guàrdia de la ciutat, s’acordava que s’hi afegirien dos destacaments dels homes de Juan de Arce  per evitar l’entrada a la ciutat dels terços i desordres. Els terços passaven la nit repartits entre Salt i Santa Eugènia Durant la nit sonà una alarma d’un sentinella de la ciutat, que li va semblar veure soldats que s’acostaven amb foc a les portes, el toc d’alarma despertà a tots els Gironins, que agafaren les armes i tocaren les campanes a sometent, abans de l’alba la crida de socors de Girona ja havia arribat a l’Empordà.

Al matí del dia 17:

…aquest mati es arribada molta gent y enviant unas carregas de vi y canos de pa de municio als tercios, la gent del moti, ha pres lo vi y mon Alguacil y lo sotsveguer se son salvats ab prou traball, no sen es pogut tornar enviar …” “…que encara los consellers de la ciutat y cavallers van fins lo poble on y es superior…”. Carta del governador Ramon de Calders al virrei, Girona 17-5-1640. ACA: C. A., 285, llig. 19.

Girona, al tancar les portes, no només es negava a l’allotjament dels soldats, també els deixava sense provisions. Als crits de socors de Girona anava arribant gent armada de tots els pobles i comarques del voltant de la ciutat. Els camins foren tallats, Salt, Santa Eugènia i Girona eren encerclades pels revoltats. El governador i altres membres de l’audiència reial es reunien dins la ciutat per trobar una sortida al conflicte, però ni les gestions del bisbe ni les dels jurats de Girona aconseguiren dissoldre els revoltats. El nombre de revoltats a la zona superava al dels terços, i n’arribaren més, la ciutat intentaria evitar l’entrada dels terços i la dels revoltats que volien entrar.

Dins la ciutat les classes baixes també s’afegien a la revolta, perseguiren als soldats que havien arribat abans que els terços, obligant-los a cercar refugi als convents. Al mínim moviment dels terços tornaven a sonar les campanes impedint qualsevol acostament d’aquests a la ciutat.

Per fer-nos una idea de la situació, veiem un últim intent de fer arribar provisions des de la ciutat als terços acampats, segons el governador:

Viendo que eran mas de las tres de la tarde y que con estos medios blandos no se havia podido acudir con viveres a los tercios se pacto con la ciudad que 200 hombres de ella se comboyasen juntamente con la companyia de D. Josep de homs que esta aquí dentro y que Juan de Arce con 400 mosqueteros saldria a recibirlos, los jurados y personas de junta alistaron y armaron estos doscientos hombres y se pusieron en marcha pero quando supieron al effecto que iban todos dejaron las armas quedando solos los capitanes con 20 ho 25 personas que eran gente suvida de ciudad amos y cavalleros que por dar exemplo a los demas se havian alistado y viendo lo que la gente de afuera era mucha y que la de la ciudad no estava asegurada y que havian tomado las puertas por si la companyia de cavallos de Josep de Homs queria salir no fue possible poderlo hazer ni sacar de la ciudad viveres ni tampoco lo fue allar persona que por interes alguno quisiere llevar un papel a Juan de Arce para condelatarle lo que se havia hecho y sabiendo de ello lo que se le offrezia sobre estos accidentes estando en esto que devian ser las siete de la noche juntos en mi casa estos señores del con(sejo) y D. Hiacinto Valonga llego una muger con un papel de Juan de Arce, incluso en este, y despues despues de haverse discurrido mucho parecio a todos mas conveniente al servicio de su Mag. Responderle que V.E. vera con otro papel incluso y no fue posible persuadir a la muger bolviese a salir aunque se dio para la primera diligencia ni se allo persona del lugar que quisiere llevarle hasta mas de las doze de la noche fue astahora y me ha respondido Juan de Arce lo que V.E. Vera con la suya y ha costado esta diligencia vente Reales…

El que comunicava Juan de Arce amb aquell paper era que havien pres la decisió de començar a marxar capa a Blanes a la matinada:

“...En la noche no havido movimientos en la ciudad pero se ha engrossado mas la gente de afuera y en ella y se les han socorrido de la ciudad con viveres y siempre ha entrado en ella gente forastera sin poder impedirlo los jurados y gente honrada de la ciudad por lo alborotado del Pueblo y se han continuado diligencias con la ciudad, cabilo y milicios de la vegueria y ninguno ha obrado para asistir con viveres a los tercios disgregar a la gente antes a lo que hiban marchando los tercios hazia el camino de la marina se ha juntado la gente de la tierra y haziendole obra se han tirado de una parte y otra muchos mosquetassos no puedo dezir a V.E. Con individuacion mas de esto sino que la gente los va siguiendo y escaramuzando con ellos no se puede hazer …. del numero de la gente por estar dividida en muchas tropas y ser mucha la que se le va juntando…”. ACA, Generalitat, virrei, carta 10320.

Què passava el 16 de maig del 1640?

Ramon de Calders a virrei 18-5-1640 1Tal dia com avui, 16 de maig del 1640, les viles de Santa Coloma de Farners i Riudarenes eren una postal macabra de runes, fum i flames. Els terços havien passat la nit allotjats per tot el terme i al matí marxaven, no sense abans acabar de cremar el que no havien cremat el dia abans.

Tot seguit us mostrem uns fragments d’una carta del governador Ramon de Calders adreçada al virrei, amb data del 18 de maig, abans de llegir-la cal tenir en compte que es la carta d’un reialista, un home de confiança del virrei, just per sota d’ell:

… En conformidad de estos señores cabos y yo escrivimos a V.E., marchamos con los tercios a la buelta de Gerona miercoles a 16 por la mañana y no fue posible a ningunos impedir que los soldados no pussiesen fuego a las casas de la villa de Sta. Coloma de Farners pero reconosiendo el peligro tenia la Iglesia por el fuego de las casas vezinas no nos partimos hasta que quedase la Iglesia asigurada de recibir daño (el bisbat ja estava prou alterat després dels esdeveniments de Riudarenes) ; al fin librose la Iglesia de no abrasarse y una casa que dizen la torre, que es de D. Ramon farnes, en donde alojamos el Mre. de Campo Juan de Arze y yo dentro de la villa y otra casina del mismo D. Ramón; pero bueltos los naturales al lugar con motivo de haver sido traidores Don Ramón y sus mayordomos pusieron fuego a estas dos casas y quisieron matar a los mayordomos con que haviendo huido de esta ciudad, y no queda ninguna en Sta. Coloma que no se haya quemado…” “… quando fuimos a Santa Coloma se tuvo noticia de la orden de V.E. en derribar hasta veinte casas y reconoziendose su culpa no se alteravan; pero quando han visto el excesso de los soldados en quemarlas todas y boluer a bajar a Riudarenas a quemar las que havian quedado sienten todos que nace de la aversión que tienen los soldados con la Provincia y que es mas aprensión que castigo y que en cualquier lugar que alogen haran lo mesmo, con que llegó la desesperación y deslumbramiento a obrar los effectos que se ven…

 

Semblaria que el governador es va quedar a la plaça de la vila assegurant l’església parroquial i les dues cases d’en Ramon de Farners, que, segons sembla, les van cremar els revoltats un cop els soldats van marxar. La Casa anomenada la torre dels Farners era la que hi havia on avui dia hi ha l’actual plaça Farners (cal dir que aquesta no seria la fi de la casa Farners, fou arranjada, però l’any 1874 les tropes carlines del general Savalls la van destruir), l’altre casa, anomenada la casa nova dels Farners, estava situada al començament del carrer del Prat (entre l’actual carrer Calau i el del Prat).

El mateix governador ens diu que no va quedar cap casa sense cremar a la vila, com diu l’historiador Miquel Borrell: no cal busquem cap llindar anterior al 1640 a les cases de Santa Coloma de Farners. La nostra mil·lenària vila, el nostre casc antic medieval caigut en l’oblit pels excessos de les tropes de Felip IV.

Després d’acabar la seva sinistre tasca els terços marxarien cap a Girona per allotjar-se.

Abans de tornar amb la carta del governador anirem un moment a Barcelona, que tal dia com avui arribava correu de Madrid pel virrei, al qual responia:

…oy estaran obrando en Sta. Coloma de Farnes, en conformidad de lo que he dado quenta a V.M. se ha resuelto, entre tanto que siendo V.M. sevido de que se arrase toda aquella villa llega la orden de V.M. (dos dies tard, però el virrei era un visionari); entendiendo esto el vizconde de Joch, que es senyor de este lugar, ha hecho junta en casa de sus parientes, y en ella se resolvieron que el conde de Montagut, el conde de Altarés y Don Jacinto Escatllar, canonigo de Barcelona, me tragesen el memorial de que embio a V.M. copia como lo han hecho (prou s’en va assegurar el virrei de que aquest memorial, que feia quatre dies que tenia a les seves mans, no arribes al rei fins que la vila de Sta. Coloma fos destruida); he les respondido conmucha espreza, que estrañava mucho de que esta junta no se haya hecho para atajar los desordenes de sus vasallos y acudir al servicio de V.M. como devian y que haviendose amotinado y hecho delitos tan atrozes, como imbadir las banderas, de V.M., se hayan juntado para interceder que no se haga demostracion tan precisa…”. Com sempre, el virrei, jugant a favor dels seus interessos els factors distancia-comunicació amb Madrid (5 dies tardava un correu), sense comentaris! Tal faràs tal trobaràs!.

Com dèiem. els terços es van dirigir a Girona, continuem amb la carta del governador Ramon de Calders al virrei:

Marcharon los tercios con quietud a Gerona sin que en el transito hiciesen exceso alguno y llegados al llano hisieron alto y se alojaron entre Salt y Sta. Eugenia, lugar comodo y de aguas y muy cerca de Gerona aunque podria serlo mas, se juzgo por conveniente no llegar la gente a la ciudad porque lo licencioso (atreviment) de los soldados no ocasionase algun movimiento; adelantame yo con el dr. Puig, D. Diego de Berrio, y D. Joseph de Oms y su compañía para disponer el alojamiento por los lugares de la vegueria en conformidad de la orden de V.E. , y para que estuviessen asistidos los tercios de pan de municion y de mas viveres no fue possible se llegasen aquella y no fue falta porque estavan ya por aquel dia los tercios con alguna provision. Lo popular (la gent) de la ciudad viendo llegar serca los soldados con las noticias de lo que ellos havian obrado en Sta. Coloma se opuso en verlo y para quitarle del (allotjament) resolvio la ciudad que se cerrassen todos los portales sino dos y que en estos se pusiesse guardia de la misma ciudad asistencia de un cavall por cabo que no entrase ningun soldado (…) y para quitar ocasión de encuentros en cada uno de estos portales a tres sendos capitanes que la ciudad es (…) esta asistencia diome parte de esta resolucion y yo la di al Maese de Campo Juan de Arce, el qual embio luego cinco capitanes que se dividieron en las dos puertas se averiguo con esto tanto el pueblo que no andubiese muy cuydadoso en la noche y a lo que devieron ser las diez y media en haver ocasión mayor q haver algunos sentinelas o mal intencionado o miedoso pasado palabra que se havian arrimado los soldados en una puerta y pegado fuego a ella para entrar. Se toco una arma (toc d’alarma de trompeta) tan viva que obligo a levantarnos todos y ponernos en cuydado pero fue Dios servido que dentro media hora se desengañase toda la ciudad que los soldados estavan en su cuartel quietissimos sin haver salido ninguno de el, pero como la gente iva con cuydado toco la campana del sometente que esta en la iglesia mayor y a su exemplo las de otras iglesias asi de la ciudad como de los lugares vezinos y se fue continuar lo de unos a otros de tal manera que se ha sabido que antes del amanecer se alboroto todo el empurdan hasta Figueres y la Bisbal; he sabido que el tocar esta campana no es ocasión de la ciudad ni esta a su disposicion sino la del Cabildo, por la ciudad fue un trompeta con una atxa (torxa) el qual segura que se sossegase que no era nada conque se aquieto el pueblo y esta acieron del trompeta se cree fueron orden de los jurados y fue mucho para que cessase la arma…”. ACA,GENERALITAT,Correspondencia del virrei Comte de Santa Coloma de Queralt, CARTA NÚM.10320

Girona tancava les portes als terços, després del que havia passat a Santa Coloma, qui voldria allotjar als soldats de Felip IV?. Els més de 4000 homes dels terços passarien la nit entre Salt i Santa Eugènia, una llarguíssima i tensa nit.

 

Què passava el 15 de maig del 1640?

 

Tercios 3Tal dia com avui, el 15 de maig del 1640

…Es necessario que se borre la memoria del lugar (de Santa Coloma de Farners), donde se han cometido excesos tan indignos en vasallos de V.Magd., y de los libros la provincia, de suerte que no haya memoria dél (“lugar”)…”. AGS. Lligall 1328, Junta de Ejecución del 14-5-1640 -Citat pe E. Zudaire, El Conde-duque y Cataluña.

A Madrid la Junta de Ejecución, el Consejo de Aragón, el Consejo de Estado i Felip IV acordaven aquest destí per la vila de Santa Coloma de Farners. A mesura que arribaven les cartes del virrei informant dels esdeveniments de la revolta (mort de Montrodon, atac als soldats a Riudarenes, setge a Juan de Arce, negacions d’allotjar els terços…) l’odi anava creixent a Madrid, i aquestes juntes (la majoria dels seus membres no havien posat mai un peu al Principat, ni el posarien; i molt menys a les viles de Santa Coloma de Farners i Riudarenes), signaven, amb aquesta contundència, l’arrasament de Santa Coloma de Farners.

Tornem a Sta. Coloma; els terços van passar la nit a la vila, després de cremar algunes cases, a on van trobar-hi vi i menjar que els vilatans havien deixat perquè no les destrossessin, els soldats van saquejar una rere l’altre les cases, sense que ningú hi poses impediment, trobaren el poble buit, tret de dues cases d’en Ramon de Farners i una d’un avi.

Com ja vam dir, el virrei havia donat ordres de cercar els culpables, veiem com va anar aquest procés segons el jutge de l’audiència reial Rafael Puig:

…no havia persona alguna, sino es dos criados o arrenadadores de don Ramon de Farnés, y un pobre hombre dueño de una casina, el cual por haverse llegado a ella una tropa de soldados vino a hablar con el Governador, y haviendo dicho que havia visto parte del successo de Montrodo ha deposado con individuacion los delinquentes (trobaven un testimoni que delatà els fautors); en este tiempo (la carta és del dia 15) fueron mas soldados a su casa y en ella y otras han puesto fuego (van cremar fins hi tot la casa del delator)…” “…y asi no haviendo halladose gente en Sta. Coloma ni saber donde se han recogido (de la mateixa manera que ho van fer els domers, els vilatans fugiren a les muntanyes), ni ser practicable ir con nuncio o portero a buscarles, no ha sido posible el recibir información; pero tengo esperanzas que puesto en Gerona, por medio de personas zelosas de la justicia, se haran venir testigos que deposaran bien (quan el dr Puig torni a Girona veurem si troba aquests testimonis)…”. Continua la carta explicant que s’esforçarà a trobar alguns dels culpats i mitjançant aquests arribar als autors dels fets. ACA, lligall 285, 16.

A aquesta carta l’acompanya una altra del capità de cavalleria Josep d’Oms, també del 15 de maig:

“...Hoy he cumplido la orden de V.E. en haser derribar las casas, que dentro de una hora estaran todas por el suelo, estos señores han resuelto que no fueran mas de ocho por las muchas que se han quemado que passan de quareinta, los nombres de sus dueños van con esta que los he sabido despues de estar casi derribadas, de los culpados en el proceso solo hay dos de ellos que tengan casa la una fue quemada. J. Turon Sastre tenia tres, todas tres las he hecho derribar las demas (enderrocades) han sido las mejores, si tienen culpa o no asta ahora no se sabe mas que no han obedecido los pregones (o sigui: la resta de cases enderrocades foren les que van considerar les millors del poble)…”

Segueix una llista de les cases enderrocades:

De Juan Turon, sastre, 3 cases

De Cubies, una casa

Can Cubies

Can Cubies

De Llobet, dos casas

De Pedro Forn, una casa

De Luys Rostoll, una casa

 

i una de les cremades:

“…Memoria de las casas que han fet relació lo tinent de la compañía de don Joseph de Oms y un cap de esquadra del tercio de Don Leonardo de Moles haver trobat cremades en lo present terme de Santa Coloma de per los soldats del tercio que estan alojandose en ella, los quals per ordre de sos cabos anaren a fer esta diligencia

 

Primo, la casa d’en Ros

la den Finestres

la den Camps

la de na Agustina (cal Agustí del camí de Castanyet, a on van atrapar en Serrallonga)

la den Forn

Ca l'Agustina

Ca l’Agustina

la den Castellar

la den Vilar

la den Sobias

la den Coní

la den Oliveras

la den Miquel

la den Oller

la den Rostoll

la den Mola

Altra casa den Oliveres

la masia de la iglessia

la de Juan Carós

la den Llandrich

la den Roure

Altra den Oliveres

la den Ferragut

la den Rigalós

la den Estarach

la den Fàbregas

la den Llorens

la den Moner

la den Martí

la den Carós del Rech

la den Molins

la den Rabassa

la den Paraleda

la den Solá

la den Callicó

la den Torrent

 

Les cremades en Riudarenes son les seguens:

 

lo mas Oller, la del costat que no li saben el nom

la den Alemany

Can Blavis

Can Blavis

la den Blabis

la den Moragues, la del costat que no li saben el nom

la den Torroella de la Riba

la den Bulous

la den Ribas

la den Barrot”

ACA, lligall 285, 19 -Citat per J.M. Millàs i F. Rabassa, també per Ferran de Sagarra.

Doncs sí, els soldats tingueren la barra d’anar a Riudarenes i cremar les poques cases que no s’havien cremat els dies 3 i 4 de maig.

Ahir varem acabar amb una carta de Juan de Arce i companyia adreçada al virrei datada el 15 de maig, veiem com continua:

…Despues de haver escrito esto ha vuelto el ayudante que fue ha reconocer las casas y hacer retirar a la jente; dice que las quemadas en este lugar (SCF) son 31 y las del otro termino (Rudarenes) 14 Pésamos de este daño tan grande, aunque bien lo tienen merecido, y bien puede creher V.E. que no ha faltado por diligencia de que no se hiciese

I els farnesencs, que hi deien?

“…arribant-hi los tèrcios de don Leonardo Moles y de Juan de Arce, en companyia del governador de Cathalunya y de micer Rafel Puig, jutge de la règia cort, posaren foch a la vila y espallaren moltas casas, de manera que, entre cremadas y espallades no·n escapà ninguna que no·n fos poch o molt y, de 57 casas de pagesos que són fora la vila, ne cremaren 51 y los domers de la iglésia parrochial fugiren ab lo Santíssim Sagrament per la esperesa de la montanya y indican los testimonis que, entre uns danys y altres, que han donat en dit terme, prenen suma de més de setanta mil escuts y, últimament, robaren tot lo que trobaren en la iglésia o capella de Nostra Senyora de Farnés, que·s lluny de la vila. Deposan tot lo demuntdit y altres cosas llargament: Francesch Oliveres, pagès, lo reverent pare Andreu, Imbert del Carme, Jaume Ribes, lo reverent Felip Rossell, domer de dita vila, Salvador Puig(alcalde, escollit després dels fets)”. Dietari de la Generalitat, 1640, pàg. 1908.

El vall de xifres és constant, potser s’aclarirà un mica més demà, els terços passaven una nit més a Santa Coloma i rodalies. Els mestres de camp, oficials i membres de la reial audiència s’allotjaven en dues cases de Ramon de Farners (la torre i la nova).

 

Als farnesencs i riudarenencs us sonaran molts dels noms de les cases que apareixen a les llistes de cremades i enderrocades. Algunes d’aquestes cases foren reconstruïdes, els masos i masies principalment (com el mas Cubies, que fou enderrocat i aixecat, al llindar i figura la data de 1688, potser la de la reconstrucció o la d’una gran reforma), i n’hi ha que avui dia encara romanen dempeus, algunes habitades, d’altres abandonades a l’atzar del temps i dels plans urbanístics, masies amb més 5 segles d’història: van sobreviure, ràtzies, revoltes remences, la Guerra dels Segadors, la de successió, la del francès, les carlinades, la guerra civil…. esborrades del mapa per l’especulació (can Llorens, can Roure…). Mereixen aquests testimonis de la història menys respecte que els edificis noucentistes dels nuclis urbans que conservem amb tanta cura?

Què passava el 14 de maig del 1640?

Masia cremant Tal dia com avui, 14 de maig del 1640, els terços de: Leonardo de Moles, Betro comte Tyrconnell, Jerónimo Tutavila, comte d’Aguilar, baró de Molinguen, terç de Modena, Juan de Arce; les companyies de cavalls de Josep d’Oms i d’Alvaro de Quiñones (aprox. 4500 homes i 1100 cavalls), sota el comandament del mestre de camp del regiment del comte-duc: Juan de Arze, sortien de Girona al matí per complir les ordres del virrei d’arrasar la vila de Santa Coloma de Farners. Els acompanyaven els membres de l’audiència reial: el Governador Ramon de Calders i el dr. Rafael Puig, encarregats de la recerca dels culpables de la crema de l’Agutzil i l’atac al terç d’en Moles.

…Tota la infanteria y cavalleria marcha a Gerona y desde allí se creu asolaran lo poble y vehins de Sta. Coloma aont hi ha molta gent de la terra previnguda per a resistirlos…” ABU, fragment carta del canonge Llorenç de Barutell i de Puigmarí, adreçada al Capítol de la Seu, Barcelona a 13 de maig de 1640.

El bisbe de Girona, Gregorio Pacero, informava al virrei de l’excomunió del terç d’en Moles, per la crema de l’església de Riudarenes: “… por soldados que militan debajo las banderas catholicas de su Magestad, dios le guarde: no tengo más que decir á V.E., ni aun se como acierto á decir nada, segun me tiene el sentimiento: he publicado censuras contra los sacrílegos que hicieron el casso aunque contra ninguno en particular, porque los testigos no los conocieron: he puesto entredicho en todo el obispado; esto es lo que me toca. Dios guie las acciones de su magestad y de V.E., para que se modere este escandalo, y guarde á V.E. como yo deseo. Girona y Mayo 14 de 1640 “ (també demanava que aquesta carta es fes arribar al rei i al consistori) ACA, lligall de cartes originals, MHE vol. XX, pàg. 301.

Els terços arribaven a Sta. Coloma entre 4 i 5 de la tarda, pel camí hi va haver intents, per part dels revoltats, d’aturar el comboi, però els soldats els superaren sense gaires problemes troben el poble buit, el governador Ramon de Calders ho explicava al virrei en una carta el dia 15 de maig: “…allaronse las casas solas sin ningun hombre ni muger sino en dos de don Ramon de Farnés y de un pobre viejo que con su bondad no retiro de su casa mas que la muger y hijos, estos señores maestros de campo procuraron quanto pudieron en que los soldados no hubiessen desordenes, pero ha sido de poco provecho este cuidado, pues los soldados se derramaron por las casinas y pegaron fuego en ellas despues de haverlas saqueado que pasan de mas de treynta. Lo que se hayo por las casas ha sido abundancia de vino y algunas cosas de comer (els farnesencs ho van fer així perquè un membre de l’administració reial els feu arribar que d’aquesta manera només es cremarien les cases dels culpats) y no a sido poco asta ahora reservar que no se saquease la iglesia (el mateix governador estigué aturant els soldats a l’església parroquial) que los clerigos tambien se han ausentado...” ACA lligall 285, 15-10. No redactarem avui la totalitat d’aquesta carta que, com hem dit, és del dia 15.

Seguirem la pista a aquests “clerigos que se han ausentado”:

Als 14 de maig de 1640, vingué en esta vila y parrochia de Sta. Coloma de Farnés, don Ramon Caldes lloctinent de Governador de Catalunya, en companyia de mísser Puig, jutge de la Audiencia, y de quatra mil y mes soldats, y usant de fet sens ordre del real consell (cert, el virrei encara no havia rebut l’ordre del rei) ….” ( retallem una part del text, demà en coneixerem la resta) ”…y los domers (ofici eclesiàstic; els que deien les misses setmanalment) Feliu Rossell i Pera Moner, fugirem ab lo Santíssim Sagrament (les hòsties consagrades) fins a Sant Pera (Cercada) per quant dits soldats en principi de maig Havien cremada la isglesia de Riuderenas…”. Aquesta ultima part potser és una mica confusa: els domers, en veure que venien els soldats tancaren l’església parroquial i fugiren al monestir Agustinià de Sant Pere Cercada, amb les hòsties consagrades, perquè no es cremés “el cos de Crist”, com va passar a Riudarenes. ADG, Llibre d’òbits de la parròquia de Santa Coloma de Farners (1582-1648). Citat per Ferran de Sagarra, la devoció a la Sagrada Eucaristia… capítol V.

 

I els caps dels terços què hi deien?

En execucion de la horden que V.E. nos ha dado, llegamos a Sta. Coloma ayer (avui, 14) lunes a las cinco de la tarde, donde no hayamos jente ninguna del pays, ni en todo el camino, que se hiço procurando evitar algunos desordenes, si bien no todos por el gran numero de jente, entrose en el lugar, alojose lo mejor que se pudo, hallose algun vino que quando menos fuera mejor, que todo lo demas se malbarato, y sin poderse remediar se quemaron 4 o 5 cassinas aquí cerca y del lugar ninguna, dicen que a lo largo son mas de treinta, no sabré decir en ello cossa cierta ni le doy credito….”

Què passava el 13 de maig del 1640?

Catedral_de_Girona_-_Escalinates

Tal dia com avui, el 13 de maig del 1640, els caps dels terços que hi havia a Girona comunicaven al virrei que acataven les seves ordres, però: “…partiremos mañana, no haviendolo podido azer oi, atento se ha ido juntando el bagaje para llevar las munisiones de biberes i de guerra...”, l’expedició de càstig a Sta. Coloma de Farners s’ajornava un dia més, per preparar el transport de les municions i els queviures.

A la catedral de Girona es celebrava la següent cerimònia:

Diumenge a 13 de Maig de 1640 haventse preparat cadira pontifical per lo Sr. Bisbe a la part dreta ço es la part de tremontana dos cadires rases o tabulets per los assistents, vanchs ab apatllera o escons per lo clero a la matexa y altres per los Jurats y Governador Cavallers y promens de la Ciutat en front destos ço es a la part de migdia tots cuberts de bajetas negras, y posada una troneta tambe a la part de migdia devant la cadira del senyor bisbe, contra la pared del cor, al costat de la porta devant del Cristo. Isque lo Senyor Bisbe de la Thesoreria vestid de Pontifical assistinli don Francesch Aymerich cabiscol major y lo Thesorer Joan Pau Verges y Deu altres canonges y ab pluvials negres y los demes canonges y beneficiats ab son habit de cor, se publicaren excomunicats anathemitzats y maleits los sacrilegos invasores y incendiaris soldats del tercio de Don Leonardo Moles qui cremaren la Iglesia Parroquial de Riudarenes y lo Santissim Sagrament en ella reservat y se posa entredit en esta Ciutat y tot lo Bisbat de Gerona, y en lo demes se feren las mateixas cerimonias ques feren a 6 de agost de 1630 per ocasio del robo se feu en la iglesia del lloch de Vilademat de la custodia del Santissim Sagrament y hostias consagradas que estavan en ella reservadas”. ACG, resolucions capitulars, vol. 23 fol. 172.

 

El bisbe de Girona, el Gallec Gregorio Pacero, excomunicà solemnement el terç de Leonardo de Moles. A la catedral hi havia tot el poble, presidit pels jurats, cavallers i prohoms, tots vestits de negre. El governador de Catalunya, Ramon de Calders, que es trobava a Girona, hi fou convidat però va excusar diplomàticament la seva assistència. Això sol ja indicava la càrrega política evident que tenia aquest acte i espectacle religiós en aquestes circumstàncies.

El bisbe, assistit pel vicari general i deu canonges més, tots amb capa pluvial negre, va proclamar “excomunicats, anatemitzats i maleïts” els soldats que havien cremat l’església i el sagrament a Riudarenes. El bisbe i els canonges prengueren tretze candeles enceses que van llençar a terra i van trepitjar, es donaren tretze pedres als mateixos canonges i es van dirigir, en processó, a la porta de la catedral, cantant el salm: “Deus, laudem meam ne tacueris”, és un salm que demana la venjança divina i expressava el rebuig i la condemna de l’església contra els sacrílegs i heretges. Al replà de la porta principal, la processó s’aturà; el bisbe i els celebrants llençaren amb ímpetu les pedres i les candeles escales avall. Durant la cerimònia les campanes tocaven a dol. (extret de: Joan Busquets, la Catalunya del barroc vista des de Girona).

El dia 7 varem veure com el virrei volia inhabilitar el bisbe de Girona, no ho aconseguí.

El bisbat, indignat perquè l’audiència reial ben poc havia fet per descobrir els autors de la crema i castigar-los, decidia excomunicar tot el terç d’en Moles.

Què passava el 12 de maig del 1640?

 

Mosqueter catalàTal dia com avui, el 12 de maig del 1640, el virrei responia als caps des terços, que eren a Girona, la carta que l’hi havien escrit el dia anterior:

…Tengo por muy acertado que salgan V.S. el domingo (13 de maig), porque conviene sumamente que se vaya a Santa Coloma y Hacer allí la demostración que tengo avisado…” també els informava que “…llegaran 300 cavallos que ya estan en este llano de Barcelona, sin los tercios de Molinguen (valons) y de Modena (modenesos), que van marchando con otros 300 cavallos.

Pareceme muy bien lo que V.S. me dizen de alojar los tercios unidos dandose la mano con la cavalleria, y así tengo avisado al governador que lo haga en los lugares que hubieren andado menos afectos en lo llano, advirtiendo que sean los mas comodos para que se pueda estar con comodidad; que en la montaña, y aunque son los mas rebeldes, claro esta que no se ha de alojar en ellos para que los tercios no esten como conviene….” “…Pareceme muy bien no solo que esten los tercios una noche en Santa Coloma, pero todo el tiempo que se estuviere alli, para que padezcan los del lugar…” ”….He dado orden al Governador y a Jusepe de Oms, que pues no hay casa de vaile (batlle) ni jurados, que se derriben veinte casas de los mas culpados, entre tanto que viene la consulta que he hecho a su Mag., sobre si se ha de desmantelar todo el lugar (que tengo sin duda lo mandará) y si no se pudiere averiguar los que fueren mas culpados, se derriben otras tantas de las más principales y mesones, de los que se hubieren ausentado, pues con ausentarse se han dado por culpados. …” “…Importa mucho que V.S. vayan á Santa Coloma y alogen allí todos los tercios y se execute lo que tengo dicho y se escriva la información que de otra manera quedaria mal el servicio de su Mag. “ MHE, vol. XX, pàg. 325, (citat per J.H. Elliott, La revolta catalana… pàg. 429).

Així doncs, pel virrei era prioritari el càstig a Sta. Coloma de Farners, i li va encantar la idea que els terços passessin, com a mínim, una nit a la vila ”para que padezcan los del lugar”.

El vescomte de Jóc, conscient del destí que preparava el virrei per a una de les seves terres, feia arribar un memorial adreçat al virrei i al consell d’Aragó per evitar l’arrasament de la vila:

Excm. Sr. Entes ha lo vescomte de Joch, que los soldats de diversos tercios se troban prop de la ciutat de Girona no obstant una suplicació que diuen se ha resolt donar a V. Ex. per los singulars del lloch de Santa Coloma de Farners (com varem veure el dia 10), tracten de anar en dit lloch per enderrocar no sols les cases dels que’s trobaran culpables en la mort del Algutzir Monrrodon e invasió que alguns, se diu, feren als del tercio de Don Leonardo Molas, Mestre de Camp, però totas las del dit lloch y terme; de que al dit vescomte, Sr y Baró de aquelles, vindria un molt grave perjudici y dany irrecuperable, com se deixa considerar, perdent un lloch de 250 cases, y seria ell lo que patiria pena de cosa en que és clar y notori que no ha tingut culpa alguna, ni ha estat en sa ma prevenir-ho, evitar-ho ni castigar-ho: puix en lo punt que’es tingué dels dits successos, V.Ex. ne posa ma y’s feu regalia en la regia cort ab que les suas (les mans del vescomte) restaren lligades (el vescomte va rebre la noticia del càstig a Sta. Coloma quan el virrei ja n’havia informat i demanat permís a la cort, sense consultar-ho amb ell)…”, “… després que ell ab sos vassalls ab tanta satisfacció ha servit en la guerra del siti de Salses ab numero molt complit…”. Al setge de Salses el vescomte va emmalaltir, estigué a les portes de la mort, quan redactava aquest text encara no s’havia recuperat i s’excusà al virrei per no haver pogut personar-se, per representar-lo envià a Lluís de Tormo i de Vilademany (com varem veure el dia 10) i que aquest faria tot el possible per agafar els delinqüents, “…per altra part haurien de patir (el castig) tants innocents e inculpables, a més de la pèrdua del dit vescomte. Per ço a V. Ex. suplica sia servit manar que no es done lloch a semblant actio que commitiran los soldats, fins que per los camins de la justicia que V.Ex. acostuma sempre, se averigüen los delictes i castiguen los delincuents….” ACA, consell d’Aragó,lligall 285, número 23.

El vescomte de Jóc demanava justícia i que només es castigués als culpables, aviat en sabrem la resposta…

Què passava l’11 de maig del 1640?

 

MapaTal dia com avui, l’11 de maig de 1640, els terços de Felipe de Guevara i de Juan de Arce arribaven a Girona, després d’una complicada marxa des d’Amer, pel camí foren atacats en diverses ocasions pels revoltats.

El mestre de tinent de camp general Diego de Berrio escrivia al virrei:

“Exmo. Sr. -El tercio de Juan de Arce i don Felipe de Guevara an llegado, i el del conde Tirconel (Tyrconnell), que por su seguridad le enbié a llamar para que se incoporara con los demas, á Juan de Arce: di la carta de V.E. i le informé de todo lo que V.E. me manda, en gobernar esto se esqusa, i da quenta á V.E. por las causas que lo hace: Leonardo quida de los tres tercios de Aguilar, Tutavila i el suio como manda V.E. El conde Tirconel cuida del suio i se proqura estar con conformidad, i qualquier cosa que se hace es con conformidad de todos, teniendola mui grande con el gobernador: io procuro con muchas beras se conserbe esto, i nostante será de menester V.E. disponga quien gobierne toda la infanteria: á don Leonardo ni al conde de Tirconel no he dicho nada de estar a orden de Juan de Arce, como no acepto el gobierno; ni los hablare en este particular asta su tiempo. El gobernador i don Leonardo dan quenta a V.E. del estado de las cosas, a ellos me remito: a don Juan de Arellano di la carta de V.E. i responde estará á orden de don Leonardo de Moles como V.E. manda: los seis quintales de balas de mosquete que V.E. imbió no han llegado: de lo que fuere sucediendo dare quenta á V.E. para que mande lo que fuere servido. Guarde Dios á V.E. muchos años como deseo i es menester de Girona 11 Maio 1640 – Don Diego de Berrio”. ACA, lligall de cartes originals de 1640, MHE vol. XX pàg. 387.

Els terços encarregats de l’expedició de castig a Santa Coloma de Farners ja eren tots a Girona, les ordres del virrei eren de posar-se sota el comandament del mestre de camp més veterà, Juan de Arce, i marxar tots junts cap a Santa Coloma de Farners, aquests terços units passarien dels 4500 homes, d’aquesta manera els revoltats no s’atrevirien a atacar-los.

A la carta del virrei que li entregava Diego de Berrio a Juan de Arce li diu que “…lo que importa ahora es ir á castigar el lugar de Sta. Coloma derribando las casas, que tiene orden el Governador…” mentre arriba la resposta del rei “… á quien tengo escrito que convendria hechar todo el lugar por tierra y que el ejercito se aloje junto, para que no nos vuelva a suceder otro tanto…”. També l’informa que els terços estaran sota les seves ordres.

Aquest mateix dia, el virrei, escrivia al rei explicant-li la situació i les ordres que havia donat: “…al Governador don Ramon de Calders he respondido que en todo caso vaya a Sta. Coloma de Farners, y haga derribar veinte casas de los que fueren mas culpados, y no pudiendose averiguar quienes lo han sido, se derriben de los mas principales que se hubieren ausentado, que con esto ya se dan por culpados…” insistia: “… que V.M. se sirba de mandar si se ha de hechar toda la villa por tierra, pues la demostración es tan precisa para la autoridad de la justica y terror de los que tienen perdido el respeto con tanto atrevimiento y desverguenza…”.

Juan de Arce, Leonardo de Moles i el comte de Tyrconnell escrivien una carta al virrei acceptant les seves ordres, li comunicaven que marxarien cap a Santa Coloma el dia 13, els terços s’haurien d’allotjar una nit a Sta. Coloma i que “… se servira V.E. decirnos a lo que avemos de ir alla, si no es por derribarlas todas, pues todos estan culpados…

Què passava el 10 de maig del 1640?

TropasTal dia com avui, el 10 de maig del 1640, arribaven a Girona els terços de: Leonardo de Moles, Jerónimo Tutavila i comte d’Aguilar, les companyies de cavalleria: d’Alvaro de Quiñones i de Josep d’Oms, el tinent de mestre de camp general Diego de Berrio i els membres de la reial audiència: el dr. Rafael Puig i el governador Ramon de Calders. Repartits entre Salt i Santa Eugènia esperarien els terços de Juan de Arce, de Felipe de Guevara i les companyies de cavalleria de Modenesos i Valons per sortir, tots junts, a castigar la vila de Santa Coloma de Farners. També s’acostaven a Girona el terç d’irlandesos de Berto comte de Tyrconnell.

Ens veiem obligats a fer un incís per explicar la presència de tropes alienes als dominis de Felip IV:  la guerra dels 30 anys es va originar com a un conflicte entre catòlics i protestants, l’atac dels Habsburg del Sacre imperi Romano-germànic als protestants del regne de Bohèmia va originar que aquests darrers formessin la “unió protestant” (Suècia, Dinamarca, Països Baixos, Anglaterra…) i per fer-los front es va crear la “lliga catòlica”, a aquesta última van donar suport els terços irlandesos, fent costat a Felip IV i als Habsburg (gran part d’aquestes tropes internacionals eren mercenaris a sou). França es va posicionar a la “unió protestant”, no per motius religiosos (França havia perseguit el protestantisme fins que va entrar a la guerra dels 30 anys), ho féu per interessos polítics, el primer ministre de Lluís XIII, el cardenal Richelieu, veié la oportunitat d’enderrocar l’imperi espanyol i el Sacre imperi Romano-germànic, per així esdevenir la nova potència mundial.

Tornem a Girona, Ramon de Farners (diguem que els Farners eren la “noblesa local” de Santa Coloma, feudataris del vescomte de Jóc i castlans del castell de Farners) i en Lluís de Tormo i Vilademany (parent del vescomte de Jóc) eren a la ciutat, van anar a trobar el governador i li van entregar una suplica perquè l’entregués al virrei, de la qual us mostrem un fragment:

…que may sa intentio (dels farnesencs) es estada de deixar de alotjar y admeter les companyies de Sa Magd y cumplir y obehir en tot los ordens de V. Exa. sempre que’ls serà manat…” ACA, consell d’Aragó, secretariat de Catalunya.

Més endavant sabrem la resposta a aquesta súplica.

A Madrid la “junta de ejecución” decidia: “…por ahora no convendría hacer demostración contra toda la provincia (es referien a Catalunya), reservando esto para tiempo más oportuno…”,”…no se de hacer guerra donde no lo es...” ACA, lligall 1328. O sigui, de moment només es castigaria les viles revoltades.