Tal dia com avui, el 6 de maig del 1640, Juan de Arce i la seva companyia del terç castellà continuaven assetjats a l’abadia d’Amer, el virrei feia les diligencies possibles per rescatar-lo. El governador Ramon de Calders (administració reial) escrivia al virrei:

“Exm. Sr.-Ayr tard arribi á esta vila (Hostalric), he informat de les materias les he trobades més mal disposats del que imaginí, despatxí un propi al Doctor Puig (Rafael Puig, Jutge adm. Reial) quem scriu lo que V.E. Veurà, y acabo de reberne un del veguer de Girona, quem ha posat ab nou cuydado per lo quen seria de Juan de Arce: jom partesch aquesta tarda per a Blanes per a conferir ab don Leonardo Moles, don Diego de Berrio y Doctor Puig aquestas materias, y lo major cuydado quem donan es si serà danyós juntar gent de la Provincia; des de Blanes avisaré à V. Exa. de la resolutió ques pendrà. Acaban me de dir que la gent que ocupava lo camí de Girona ses retirada, y que també haurien fet lo mateix los de Santa Coloma. Yo y tinch enviats dos homens que fins ara no son tornats. Lo vehedor de presidis y pagador (vigilant de presons i pagador) trobí ayr més enllà de Sant Seloni que sen tornaven en aquexa ciutat; demanils sen tornassen ab mi y demà passarán avant son viatge ahont V.Ex. los te ordenat. Guarde Déu á V.Ex. com pot d’ostalrich á 6 de maig de 1640. Molt serà menester en ………. ab esta gent, fins quels sia pasat lo furor que no pot durar, a aquesta vila ……….. y los ministres del marqués. Don Ramon de Calders y Ferrán.” Lligall de cartes originals del 1640, ACA. Memorial histórico español Vol. 20, pàg. 373

Ramon de Calders, i la majoria de reialistes, creien que la revolta no duraria massa, que cauria per ella mateixa al ser un moviment anàrquic. La pagesia havia acabat la paciència, l’any 1640 fou un any d’una terrible sequera, les collites es donaven per perdudes, les conseqüències d’haver d’alimentar un exercit de més de 10.000 homes i els seus cavalls ja eren motiu suficient d’indignació, sumant-li el comportament dels soldats i la mala política del virrei, no se’n podia esperar cap altre resposta que una revolta. El governador, com deia a la carta, anà a Blanes a la tarda i allí es reunien al vespre amb els mestres de camp dels terços (Leonardo de Moles i Diego de Berrio) i els caps de les companyies de cavalleria (Josep d’Oms) que hi havia en aquesta vila, informaren al virrei que l’endemà s’ajuntarien al terç de Jeronimo Tutavila i marxarien cap a Amer, passant per Girona…. ho van aconseguir?

 Tal dia com avui, el 5 de maig del 1640, els revoltats intentaren assaltar l’abadia d’Amer (on hi havia refugiat Juan de Arce i unes quantes companyies del seu terç) sense èxit.

El virrei, des de l’endemà de l’assassinat de l’Agutzil Montrodon a Santa Coloma de Farners, estava preparant el càstig de la vila, els esdeveniments de Riudarenes i el setge a Juan de Arce feien canviar les seves prioritats. El dia 5 escrivia al rei per informar-lo dels darrers incidents de Riudarenes i que havia manat a Leonardo Moles afusellar uns quants soldats dels que haguessin intervingut en l’incendi de l’església. A Blanes, els frares caputxins i el rector de la vila aconsegueixen recuperar part del botí que els soldats s’havien endut de l’església de Riudarenes, abans que aquests embarquessin els objectes robats

. Al virrei se li acumulava la feina: havia d’aconseguir el permís (que ell ja donava per suposat) del rei per arrasar la vila de Santa Coloma de Farners, calmar el bisbat per la crema de l’església, fer arribar provisions als terços (l’únic camí segur: el mar) i rescatar Juan de Arce i els seus homes. Per aquesta última fita, el governador Ramon de Calders i d’altres membres de l’administració reial, intentaren convèncer els batlles i veguers de les comarques gironines d’aixecar el sometent en favor de Juan d’Arce, però aquests els contestaren amb evasives. Els camins estaven tancats i de moment semblava impossible moure algun reforç a la vila d’Amer.

Carta del veguer de Girona, Felip Llorens:

“Jo estic promte en servir a Sa Magestat y a V.m., però estic sense gent y sens esperances de trobarne perquè los de la vegueria, o los més dells, se son absentats de llurs cases, y lo poble de esta ciutat està conmogut a ocasió que aquest matí ha arribat nova que los soldats havien cremada la Yglesia de Riudarenes, y aso a tant alborotat los animos ques tem que si anava lo somatent de la ciutat amb gent armada, en lloc de socorrer als soldats, se posarien a la part contraria. V.m. veya lo que dech fer en ocasió tant apretada, que obeyre en lo que V.m. me manarà” ACA, Consell de Aragó, secretariat de Catalunya

Tal dia com avui, el 4 de maig de 1640, el terç napolità de Leonardo de Moles i la companyia de cavalleria de Josep d’Oms arribaren a Blanes, no ho feien sols, a més dels frares caputxins que els acompanyaren fins la costa, grups de revoltats segueixen els soldats per evitar un altre saqueig de les tropes. Un cop arribats a Tordera els revoltats es van retirar, alguns es dirigiren a la vila d’Amer, que va demanar auxili davant els abusos que cometia el terç castellà de don Juan de Arce.

 El virrei feia arribar el següent paper als diputats:

«Los avisos que són vinguts dels excessos dels de Santa Coloma de Farnés y dels demés que a ells se són ajuntats y lo últim, de estar citiat lo mestre de camp Joan de Arce en Amer, obligan a sa excel·lència a partir ab lo Consell Criminal y enviar als doctors del Consell Civil a ajuntar la gent dels somatents per a anar ab ella a castigar estos delictes y, antes de partir ha volgut avisarho a vostres senyories perquè, en tot lo que puga, acuda com sempre ho ha fet al servey de la magestat y assistir a sa excel·lència.». Dietari de la Generalitat, 1640, 365v.

 El terç del regiment de la guarda reial del comte-duc d’Olivares, a càrrec del mestre de camp Juan de Arce, el formaven 1062 homes, que s’allotjaven repartits de Sant Feliu de Pallerols fins a Amer cometent tota mena d’abusos. Seguint l’exemple del que havien fet a Riudarenes, els revoltats llencen una crida que aconsegueix reunir uns 3000 homes, i ataquen les companyies del terç que es troben a Amer. Juan de Arce i els seus homes es veuen obligats a refugiar-se a l’Abadia.

 “En ocasió que molts homens de unas parts y altras estavan amotinats en la present vila de Amer; los quals assitiaren lo senyor Don Joan de Arze, mestre de camp general del exèrcit del Rey nostre senyor (que Déu guarde) en lo convent de la dita present vila de Amer.” AHG, Notaria d’Amer, Josep Quer.

Els revoltats tallen els camins, de Girona, Olot, Sils, Hostalric… aïllant els terços que es troben a la Selva de qualsevol aprovisionament. Els intents del virrei d’aixecar el sometent en favor dels homes del rei es veien frustrats, després dels successos de Riudarenes ningú es volia alçar en favor dels terços.

Tal dia com avui, el 3 de maig del 1640, Leonardo de Moles escrivia al virrei des de Mallorquines, l’endemà de l’atac dels revoltats al terç napolità:

“ Habra V.M. entendido la desverguença que han usado con este tercio los de Santa Coloma acompañados con los de este lugar de Riudarenes que acometieron anoche las compañías que estaban allí alojadas, y poque no sucediera alguna desgracia procuré retirarlas todas en este de las Mallorquinas, por ser puesto mas conveniente para nuestra defensa, al fin han querido venir a inquietarnos de manera que han obligado a lo soldados a cerrar con ellos poniendolos en fuga hasta los montes, han quemado las casas de donde hixieron los capitanes y han saqueado ha todos. Bien lo tienen merecido pues han perdido tan desvergonzadamente el respeto a las Banderas de su Magestad que Dios guarde. Yo estoy aguardando a V.m con mucho deseo atento. La gente está padeciendo de hambre y lo que me dicen que enviaban de Hostalrich, estos infames lo han saqueado. Tomandoles las cartas que me enviaban, y así le suplico se sirva mandar que se me envie de la costa algun refuerzo o de otra parte quando no, sera fuerça partir de aquí y arrimarme algun lugar para comer. Por vida de V.m. lo cuide que importa mucho al servicio de de su Magestad. En estos bosques no hay persona que todos se han huido y no deje de avisarme de todo con brevedad. Guarde Dios a V.m largos años. De las Mallorquinas 3 de Mayo de 1640. Sirvase V.m. De enbiarme un buen serugiano luego que tengo dos capitanes eridos, un ayudante y ocho soldados por no atreverme a enbiarlos a esa villa por la mala gente que topa por el camino y no se olvide de socorrernos con alguna comida para estos soldados o aviso donde se pudiera ir a alojar que ha mas de dia que no comen.” 3-5-1640, ACA, lligall 285, numero 15.1

 Don Leonardo ens deixa molt clar que els seus homes passaven molta gana, però, omet un “detall” del saqueig que efectuaren els soldats a Riudarenes un cop feren retirar els revoltats a les muntanyes.

 El dia 3 de maig al matí hi hagué un enfrontament entre els soldats i els revoltats, Mallorquines era un camp obert i alçat, els homes de Moles no estaven desprevinguts, els revoltats no podien efectuar els atacs de guerrilla i les emboscades que els havien conduït a l’èxit la nit anterior. Els revoltats fugiren i Leonardo de Moles aprofità per enviar els seus homes a Riudarenes a saquejar la vila. Els soldats cremaren unes quantes cases i robaren tot el que hi van trobar, es van dirigir l’església, on els Riudarenencs havien amagat part dels seus béns, un cop saquejada la van cremar juntament amb la casa del rector. El mateix dia els revoltats tornaren a Riudarenes en major nombre i proveïts de munició, feren fugir, altre cop, els soldats cap a Mallorquines.

 La companyia de cavalls de Josep d’Oms ja s’havia unit al terç com a reforç, però ni això garantia la seguretat dels soldats. La casualitat va voler que dos frares caputxins de Girona, que es dirigien a Santa Coloma per cercar fusta, s’assabentessin, per alguns fugitius del que havia passat a l’església de Riudarenes, i s’hi van dirigir per comprovar-ne l’estat. Van recollir alguns objectes de culte d’entre les runes i estaven disposats a portar-los a Girona. Josep d’Oms va anar a trobar-los, els va pregar que no deixessin el terç abandonat a les ires de la gent i que els acompanyessin fins a Blanes, on podrien estar segurs, els frares, després d’esbroncar els soldats sacrílegs, van anar a calmar els ànims dels pagesos, facilitant així la fugida dels soldats cap a Blanes, abandonant els morts i part del bagatge. Una antiga cançó popular de la Selva recorda els fets:

“Porteu los arcabussos,
també los pedrenyals.
Les campanes ja sonen
des de bon dematí!
Ai, lladres que duu en Moles,
tots haveu de morir.”

 La notícia de la crema de l’església de Sant Martí de Riudarenes féu atiar encara més la flama de la revolta i va provocar la indignació de l’església.

Tal dia com avui, el 2 de maig de 1640, Leonardo de Moles (cap del terç napolità de 1056 soldats que s’havia d’allotjar a SCFarners) escrivia al virrei des de Mallorquines:

“En este punto que serán las ocho de la tarde se han atrebido la gente de Santa Coloma venir a acometer uno de mis quarteles de Riudarenes y estan peleando, lo que pudiere avisaré a V.E., he pasado este correo no quiero dejar de avisarlo a V.E. A quien suplico considerar estos atrevimientos; procure V.E. que se probea esta gente de bastimentos que se mueren de hambre, y de munición de guerra…” 2-5-1640, ACA, lligall 285, numero 14

El virrei Dalmau de Queralt havia donat ordres al Dr. Rafael Puig de la real audiència (jutge l’administració de Felip IV al Principat), Josep d’Oms (cap de la cavalleria), el tinent de mestre de camp general don Diego de Berrio i el governador Ramon de Calders (també funcionari Reial) que es trobessin amb el terç d’en Moles i busquessin els culpables de l’atac a Montrodon, però l’atac al terç d’en Moles canviaria la situació.

 Davant l’ofensiva dels revoltats els soldats de Moles van esbotzar la porta de l’església de Sant Martí de Riudarenes i s’hi van refugiar disparant des del campanar, però la inferioritat envers els revoltats (el mateix Moles ens diu que van arribar a ser uns 4000) els obligà a retirar-se a Mallorquines, on hi havia la resta del terç i el seu cap.

 Per entendre com es va poder aplegar un nombre tan elevat de revoltats en tan poc temps hem de saber com estava organitzada la defensa del principat al segle XVII. Les ciutats principals tenien milícies amb finalitats defensives (la Coronela) formades per ciutadans militaritzats dels gremis d’oficis, la defensa a la resta de viles i llocs era el Sometent. Al Principat, davant qualsevol fet delictiu, tothom tenia el dret a convocar el Sometent al crit de “Via Fora!”, si la clamor no s’aixecava es convocava a tocs de campana (“metent so”), tenien l’obligació d’acudir al toc de Sometent tots els homes majors de 16 anys i menors de 60, es trobaven davant de l’església i allí s’organitzaven. Quan s’havia de mobilitzar tot el Principat es convocava Sometent General, d’aquesta manera es van aplegar els 30.000 catalans que van anar a socórrer Salses l’any 1639. A diferencia d’altres territoris de la corona de Felip IV, les Constitucions Catalanes permetien la possessió i l’ús d’armes, només (a raó del bandolerisme) es van prohibir les armes de foc de menys de 50 cm, al Principat era molt difícil trobar una casa on no hi hagués com a mínim un trabuc.

 D’aquesta manera, els veïns de Santa Coloma i Riudarenes, van alertar i demanar ajuda a les poblacions veïnes, la indignació de la població rural vers els abusos del soldats fou el que provocà una resposta tan aclaparadora. Com diu l’historiador J.H. Elliot: “Les campanes repicaven a totes les valls, de Sant Feliu fins a Tordera, aquella primera setmana de maig”.

Tal dia com avui, 1 de maig del 1640, el comte de Santa Coloma de Queralt (el Virrei, “alter ego” del rei al Principat) s’assabentava de l’assassinat de Montrodon a Santa Coloma de Farners, donava ordres a Leonardo de Moles que aturés el seu terç a Riudarenes, esperés reforços i aguantés la seva posició fins a nova ordre. El virrei redactava el següent ban, amb ordres de llegir-lo a Santa Coloma de Farners i les principals viles del Principat i Comtats.

Ara oiats tothom generalment que us notifiquen fan a saber de part de l’excm. Sr. D. Dalmau de Queralt Comte de Santa Coloma y baró de Queralt de la sa Cesarea y Real Mag. Conceller Llochtinent y Capità General en los Principats de Cataluña y Comtats de Rossello y Cerdaña: Que per quant Sa Exª en seguint los ordens de Sa Majestat saye ordenat y manat se alojasen en la villa de Santa Coloma de Farners Soldats del Rey N.S. y volentse posar en execució los ordens y mandatos, los singulars y particulars caps de cases y patrons de dita universitat sien fugit de dita vila y hajen desemparades les cases y propies abitacions per esmuirse de dits alojaments y Sa Exª desitje sumament la conservacio de dits soldats. Per tant y altrament y no seguin la conclusio en lo sa Real Concell sobre aço feta a 1 de maig de mil sis sents quaranta. Diu i mana al tenor y veu de la present. publica crida a tots los singulars y particulars caps de cases y patrons de dita universitat de Sta. Coloma de Farnes, que ……. des de la publicació de la present. publica crida, en anant contadors, tornen á habitar y residir en ses cases en dita vila (guiats y asegurats) com no sien culpats de la mort crema y incendi de la persona de Miquel Joan de Monrredon Aguazil de Sa Mag. sots pena de sinch centes Lliures Barcelonines. per quisca dels contrafalients, o de servir remant en les galeres Sa Mag. per temps de sinch anys y de altres penes mayors y menors a arbitre de Sa Excm y Real Consell con forme la qualitat de la persona lo fet requerira

E per que les dites coses sien a tothom notories, mana sa Exª ser feta y publicada la present publica crida per los llochs acostumats de la present ciutat de Barcelona y altres ciutats viles y llochs de dit Principat y Comtats a hont convingue y menester sia.Lo Comte de Santa Coloma, Vidit Margarola Regens, etc.

 Crida pública (pregó, edicte), Dalmau de Queralt 1-5-1640 ACA, GENERALITAT, Correspondència del virrey Conde de Santa Coloma,CARTA NÚM.9947

El virrei informava als veïns de Santa Coloma de Farners i de la resta de poblacions del Principat i Comtats de les penes que imposaria als qui havien deixat i deixessin les cases buides durant el pas de soldats per Santa Coloma, tret dels culpats de l’atac a Montrodon, no n’especifica la pena, evidentment era la forca.

Probablement aquesta “pública crida” no s’arribà a escoltar mai a Santa Coloma, mentre el virrei organitzava el càstig, els farnesencs i pobles veïns organitzaven la seva defensa.

 El 30 d’abril a la nit, Leonardo de Moles, el cap (mestre de camp) dels terç que s’havia d’allotjar a Sta. Coloma arribava amb els seus homes a Mallorquines i Riudarenes i enviava a Sta. Coloma el Batlle de Mallorquines, per veure si Montrodon i els seus homes ho tenien tot apunt. Així ho escrivia Moles al virrei, tal dia com avui, 1 de maig de 1640:

  ”Anoche llegue con las dos tropas de mi tercio en este lugar de las Mallorquinas, y la otra seguida a St Gregori la qual se juntara aquí esta mañana. Y asi luego que llegue procure enviar a Sta. Coloma el Vaile de esta tierra a tratar con los Naturales de aquel lugar el modo como havian de llebarse con este tercio. El qual me dice que hallo que la tierra estava toda alborotada y juntada muchissima gente, la qual se havia desconpuesto con Monrrodon que se fue fuera, retirasse dentro de una Cassa y defenderse conque vino a matar algunos y herir otros. Y viendo que no podian entrar dentro pusieron fuego a la casa y quemaron esta y otra que estaba cerca con la persona de Monrrodon y los demas que estavan dentro salvandose solamente el notario, en este punto dado dispersose ya el fuego y estan tocando las campanas a viafos.

Me ha parecido despachar este propio por la porta para abisar lo a VE. Y como mi horden no dice otra cosa que hir aloxar todo el tercio dentro de Sta. Coloma hasta otra orden. Lo que sera dificultosso sino se hace por fuerza viniendo a las manos con aquella gente haviendose juntado que seran según dicen mas de mil y todavia va llegando mucha mas de las montañas. Y como no tengo esta horden no me quiero empeñar a ello. Con las Vanderas de Su. Mag. ha VE. no fuera servido mandarmelo, que asi en eso como lo demas sera hobedecido con particular cuidado y puntualidad. Yo hare alto en este lugar aguardando lo que VE. Hordenare y advirtia a VE. que aquí no hay que comer para los soldados. Lo mimo sucedera en Sta. Coloma que dicen lo han sacado todo de las cassas, Sirvase VE. mandar hordenar al Vaguer de Girona que venga a asistirme y dar la mano para que pueda vuscar de comer para esta gente por los demas lugares, si acaso havemos de hacer alto por aca.

El Maese de Campo Juan de Arce me escrivio anoche que le havissase lo que se entendia y si necessitase de este vendria con su regimiento y el de Mortara, no me he querido poner en ello hasta ver lo que VE resolbera, Suplicole a VE se sirva de aclararmelo para que se pueda executar con acierto al serviso de su Mag y de VE que dios de muchos años. Mallorquinas 1R de Mayo de 1640″.

ACA,GENERALITAT,Correspondencia del virrey Conde de Santa Coloma,CARTA NÚM.9955

 El batlle explicà a Moles que havia trobat la gent de Sta. Coloma “alborotada” i que aquests havien atacat a Montrodon i els seus homes, aquests ultims es van refugiar en una casa des d’on dispararen matant i ferint-ne alguns (com veurem més endavant, el virrei, tot i saber aquesta versió dels fets, argumentarà sempre que Montrodon “quando le embistieron estava sin armas en la puerta del mesón”).

Les campanes no havien parat de tocar a “via fos”, a toc de sometent. L’endemà mateix de la mort de Monrodon ja hi havia més de mil homes a Sta. Coloma de Farners i n’anaven arribant de les muntanyes. Leonardo Moles es quedarà amb els seus homes repartits entre Mallorquines i Riudarenes, esperant les ordres del virrei, mentre les campanes seguien tocant a Viafós.

A Santa Coloma de Farners s’estava preparant la  defensa, la millor defensa, un bon atac…

Bon i reivindicatiu dia treballaor@s!